La de Badia del Vallès és la més particular de les històries dels polígons d’habitatges que el Patronat franquista va alçar per donar sostre als immigrants espanyols. A vista d’ocell, la distribució dels edificis té la forma de la península Ibèrica, i sobre el terreny els noms dels carrers es disposen fidels a la geografia. És particular per moltes coses. Primer, perquè arriba als 50 anys no com a barri sinó com a ciutat –ho és des del 1994–, amb la singularitat que és l’única amb tots els habitatges (5.400) de protecció oficial, tot i que a partir de l’any vinent només en quedaran un centenar llarg. L’origen de Badia és un “pelotazo urbanístic”, explica el socialista Josep Martínez, alcalde de la localitat des de l’agost de l’any passat, al·ludint al fet que la família Badia va comprar els terrenys just abans de la seva expropiació per fer el barri, que va néixer com una mancomunitat de Barberà o Cerdanyola.

En matèria d’habitatge, sovint es compara el que passa a l’estat espanyol amb el que passa a Europa. I, francament, no és comparable: el panorama que va deixar el franquisme no és el mateix que treballar amb el llegat de l’Ajuntament de Viena, el London County Council o les promotores públiques franceses. Hi ha dues conseqüències nefastes de les decisions de l’INUR i l’Obra Sindical del Hogar. En primer lloc, els polígons d’habitatge massiu es van fer com qui feia cotxes en sèrie, i en molts casos, pitjor que a Europa. Com explica Ignacio Paricio a Las razones de la forma en la vivienda masiva, els 20.000 habitatges construïts als blocs lineals de Bellvitge i de Ciutat Meridiana, alguns dels de Ciutat Badia i la major part dels de la Mina tenen la mateixa forma, les mateixes mides i, malauradament també, força problemes constructius (fibrociment, mal aïllament, acústica pèssima). Parlem de blocs d’entre 8 i 13 plantes i molt llargs, amb pisos petits d’una sola façana i barris d’altíssimes densitats. En segon lloc, malgrat que la majoria d’aquestes promocions es van fer sobre terrenys expropiats i pagats amb diners públics, es van vendre els pisos a cada unitat familiar amb una protecció pensada per a cinquanta anys. Que hi hagi tants pisos com propietaris, avui, complica les opcions de rehabilitar.

Xavier García Albiol, del PP i alcalde de Badalona, una ciutat de 224.000 habitants amb un 16% d'immigració. Jaume Ars, de Junts i batlle de Guissona, un poble de 7.500 habitants amb un 53% d'estrangers, el percentatge més alt de Catalunya. Eva Menor, del PSC i alcaldessa de Badia del Vallès, una localitat de 13.000 habitants amb un 5,71% d'immigrants. I Marc Aloy, d'ERC i alcalde Manresa, una ciutat de 78.000 habitants amb un 18,9% de ciutadans estrangers. Aquest dimecres, quatre responsables municipals de quatre poblacions singulars i que formen part de quatre partits diferents han conversat amb l'objectiu de trobar punts de trobada en una complexa pregunta que ha formulat el Cercle d'Economia: com es gestiona la immigració?

Un home ha mort assassinat a trets aquest diumenge al mig del carrer Saragossa, a Badia del Vallès (Vallès Occidental), molt a prop d'una comissaria de la Guàrdia Civil. Els agents del cos policial espanyol han sigut els primers a arribar-hi. Poc després ja hi eren els Mossos d'Esquadra i el servei d'emergències mèdiques, que han intentat reanimar la víctima, però ha acabat perdent la vida a causa de les ferides de bala, segons ha avançat la periodista Anna Punsí i ha confirmat l'ARA. La Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra ja investiga el crim. Els fets han succeït aquest diumenge cap a les 11 del matí. S'han sentit, segons expliquen alguns testimonis, fins a cinc trets. Segons fonts al corrent de la investigació, l'homicida hauria disparat a la víctima, que era al seient del conductor d'un cotxe gris, a boca de canó i des d'una motocicleta.

L’Ajuntament de Badia del Vallès ja va posar negre sobre blanc a l’estiu un dels principals problemes que viu el municipi: la presència generalitzada d’amiant, un material que quan està degradat o es trenca desprèn fibres cancerígenes. El municipi va presentar llavors el mapa que identificava amiant en els seus 200 edificis residencials, construïts als anys 70, i detallava també les intervencions que calia dur a terme per retirar-lo amb totes les garanties. I el Govern es va comprometre, ja llavors, a assumir aquest repte. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va concretar ahir aquesta promesa i durant una visita al municipi va anunciar una inversió de 4,5 milions d’euros per intervenir en tots els habitatges afectats abans del 2025.

L’Ajuntament de Badia del Vallès ha presentat aquest migdia el Mapa de l'Amiant, un manual pioner a tot l’Estat que identifica la presència i degradació d'aquest material nociu en els 200 edificis residencials del municipi construïts els anys 70. A més, explica els mètodes per eliminar-lo, així com prioritats de retirada. La presentació s'ha dut a terme a l'Auditori Municipal i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'alcaldessa de Badia, Eva Menor, representants de la Comissió de l'Amiant i l'especialista que ha fet l'estudi, Lluís Mallart.

Us proposem un recorregut per alguns dels barris més densament poblats del nostre territori. Sovint formats per edificis homogenis, configuren una imatge estereotipada de la perifèria de les nostres ciutats. A còpia de passejar pels seus carrers, castigats ara per la pandèmia, anem copsant-ne el pols, el dels veïns i el de les entitats. La bellesa de la vida s'obre pas entre el maó i l'asfalt.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest matí un home acusat de la mort d'una dona, el cadàver de la qual ha estat trobat amb signes de violència a casa seva, a Badia del Vallès (Vallès Occidental). Segons ha avançat la Cadena SER, el detingut té 48 anys i és el fill de la víctima, de 94. La SER també ha informat que l'home podria tenir algun trastorn psíquic.

El departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat aquest divendres que ja ha començat les obres de millora de la C-58 entre Terrassa i Sabadell, ara en sentit Manresa. La remodelació té per objectiu eixamplar la calçada per evitar les congestions i millorar els accessos. Per tirar-ho endavant, la conselleria compta amb un pressupost de 14 milions d'euros.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental ha obert un expedient per analitzar si l'empresa adjudicatària del Servei d'Atenció Domiciliària va incomplir el protocol després que aquest dilluns trobessin dos veïns de Badia del Vallès morts al seu pis. La institució ha explicat que la dona, de 96 anys, i el seu fill, de 67, rebien quinzenalment la visita d'un auxiliar de la llar que feia tasques de supervisió i neteja del domicili. L'última visita es va fer el 6 de novembre, però llavors ningú va obrir la porta i l'empresa responsable de l'assistència no va avisar ni el Consell ni l'Ajuntament, en contra del que marquen les clàusules del contracte del servei. L'Ajuntament de Badia també ha anunciat que estudiarà si es va cometre alguna "irregularitat".

Els veïns del carrer Santander número 9 de Badia del Vallès han sentit aquest dilluns una forta pudor a l'escala del seu bloc. No era el primer dia que la sentien, però aquest migdia s'ha accentuat. Per això, han alertat els Mossos d'Esquadra, que cap a les dues de la tarda han entrat al pis d'on sortia la pudor. A l'interior hi han trobat els cossos sense vida d'una dona gran i el seu fill. En una primera inspecció dels cadàvers no s'han localitzat signes de violència, tot i que ara s'està pendent dels resultats de l'autòpsia per determinar quines han sigut les causes de les dues morts.

Els resultats de la jornada participativa del 9-N radiografiats permeten obtenir una instantània privilegiada del país en termes polítics. Aquest diumenge s'ha fet evident la complexitat del país i, sobretot, la dualitat entre allò que sovint s'ha anomenat el "rerepaís" i les zones metropolitanes. El 9-N té dos extrems, el dels municipis aclaparadorament independentistes i el de les localitats amb més reserves davant una eventual ruptura amb Espanya. Això té traducció amb els nivells de participació. Das (Cerdanya) i Badia del Vallès (Vallès Occidental) representen els dos extrems del 9-N: a Das, el 100% dels 85 votants van optar pel 'sí-sí', a Badia del Vallès, el 'sí-sí' es va quedar en un 55%.