En una entrevista d’ahir a La Vanguardia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo va afirmar que Pedro Sánchez està endarrerint l’aplicació de l’amnistia a Carles Puigdemont. No és nou. Ja abans Feijóo havia dit que Sánchez ha enganyat Carles Puigdemont amb la llei d’amnistia.

Davant El Helicoide, la seu del Servei Bolivarià d'Intel·ligència a Caracas, desenes de familiars de presos s'han acumulat aquest dissabte per esperar els seus estimats. Mentre passava la tarda, un telèfon retransmetia una peça pregravada en què la nova presidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, anunciava un projecte de llei d'amnistia total als presos polítics que s'acumulen a les presons veneçolanes. La legislació cobreix “tot el període de violència política”, des del 1999, quan Chávez va entrar al poder, fins “al present”.

Algunes de les 400 persones desallotjades ahir a Badalona han passat la nit al carrer. 

Algunes de les 400 persones desallotjades ahir a Badalona han passat la nit al carrer. 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha revelat aquest dimecres al ple que "per recomanació dels experts" s'han investigat "totes les mostres amb què s'ha treballat en els sis centres o empreses que han treballat amb brots de pesta porcina africana". Una part de la seqüenciació l'ha feta l'Institut de Recerca Biomèdica i una altra part ha anat a diligències del laboratori de referència del ministeri d'Agricultura espanyol. L'últim ple de l'any ha estat marcat per la compareixença del president per la pesta porcina, que li ha servit per defensar-se de les crítiques de l'oposició per la gestió de la pesta porcina africana, la seva absència la primera setmana de la crisi i el possible origen en un laboratori d'IRTA.

Fa 522 dies que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar la llei d'amnistia, després d'una negociació convulsa entre el PSOE i Junts i els intents del PP de torpedinar-la al Senat. Malgrat això, els líders de l'1-O segueixen sense haver-se'n beneficiat en la seva totalitat per les reticències del Suprem a aplicar-la al delicte de malversació. Ara bé, tant ells com la resta d'encausats pel Procés comencen a veure la llum al final del túnel: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, s'ha pronunciat aquesta setmana avalant el gran gruix de la norma. Hi fa retrets menors, com ara que el temps de dos mesos que es va donar per aplicar-la —i que molts tribunals igualment no han complert— és insuficient, però en defensa la finalitat de "reconciliació" política i social.

L'opinió de l'advocat general de la Unió Europea no implica cap decisió definitiva, però sí que és un bon indicador per al govern espanyol i els independentistes de cara a una resolució favorable del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Tot i no ser vinculant, el fet que el lletrat consideri que l'extinció de la responsabilitat penal no afecta els interessos financers del club comunitari i que és possible també amnistiar el terrorisme és un aval a la tasca que ha fet la majoria plurinacional al Congrés. Però anem a pams, com es concreta això en cada cas? Com afecta l'expresident Carles Puigdemont? I als expresos polítics encapçalats per Oriol Junqueras?

La decisió de la defensa de Carles Puigdemont de recusar tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) ja feia preveure una dilació en els terminis per resoldre l'amnistia a l'expresident de la Generalitat. Aquest dijous el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ho ha confirmat en un esmorzar amb periodistes. "Difícilment podran ser resolts abans de Nadal", ha dit sobre els recursos d'empara tant de Puigdemont com dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Conde-Pumpido ha atribuït aquest "retard" de "mínim un mes" en relació amb els temps previstos inicialment —al TC comptaven admetre'ls a tràmit a principis de setembre i finalment ho faran en el ple de la setmana vinent— a la decisió de tractar d'apartar els magistrats conservadors José María Macías, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel per part de la defensa del líder de Junts.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, es postularà com a candidat del partit a les pròximes eleccions catalanes, tal com han avançat Catalunya Ràdio i El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA. El líder republicà, que va recuperar la presidència de la formació el desembre de l'any passat, ho farà oficial aquest dimarts en una conferència a Barcelona sota el títol Una nova ambició nacional. Fins ara, Junqueras s'havia resistit a confirmar la seva intenció de voler-se presentar a les pròximes eleccions catalanes, perquè assegurava que en aquests moments continuava inhabilitat i que, encara que volgués, no podria.

Sánchez ha aconseguit que la seva denúncia sobre Israel ho tapi tot: la presó del seu número tres, Cerdán; la imputació del seu germà i la seva dona o la dificultat per aprovar els pressupostos o l’embargament d’armes a Israel. La denúncia que Sánchez fa de la tragèdia palestina és justa, però el món no s’acaba aquí, i l'hi estan recordant partits amb els quals té acords, com Esquerra o Junts, o els que té a l’oposició, com el PP.

El moviment de Puigdemont al TC no només ha desconcertat els membres de l’alt tribunal, sinó també diversos dirigents de Junts, que no acaben de veure la virtut de retardar la decisió sobre el recurs d’empara de l’amnistia. Enmig del desconcert, però, hi ha fonts que donen dues possibles explicacions.

A menys de 24 hores que el Tribunal Constitucional (TC) tingués previst fer el primer pas per estudiar el recurs de Carles Puigdemont contra la no aplicació de l’amnistia per part del Tribunal Suprem, la defensa de l’expresident va fer un moviment que, a la pràctica, implicava dilatar els terminis del procediment. La recusació de tres magistrats conservadors –José María Macías, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel– automàticament paralitzaven l’admissió a tràmit del recurs d’empara, tal com ha succeït aquest dimarts al ple del TC. Ara l’òrgan de garanties ha d’estudiar si accedeix a apartar aquests magistrats, cosa que es pot allargar com a mínim un mes, i després ja podrà entrar a valorar el possible aixecament de l’ordre de detenció i si l’amnistia és aplicable al seu cas pel delicte de malversació.

El Tribunal Constitucional (TC) celebra aquesta pròxima setmana un ple en què decidirà sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara de Carles Puigdemont contra la no aplicació de l’amnistia per part del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. En la petició, el líder de Junts hi inclou que, com a mesura cautelar, el TC ordeni al jutge aixecar l’ordre de detenció en sòl espanyol que encara hi ha vigent.

Tant parlar d’aquesta reunió, i aquí la tenen. El president Illa rep el president a l’exili Puigdemont a la seu oficial de la Generalitat a Brussel·les. Després de l'encaixada davant les càmeres, van passar a una sala i van estar parlant a soles durant una hora i mitja. A la sortida cap dels dos va fer declaracions i hem de fer el joc de les suposicions. Segur que vostès han tret les seves pròpies conclusions sobre aquestes imatges. Aquí tenen les nostres: 

Tots dos venien de molt lluny, i no em refereixo a la distància entre Catalunya i Bèlgica. Illa havia promès allò de “ni amnistia ni res de tot això”, una expressió que semblava un eco de Sánchez quan va fer aquella altra promesa: “Faré tornar Puigdemont a Espanya”. I Puigdemont havia pronosticat que Illa faria de “governador civil de Catalunya” per aplicar-hi “un 155 de baixa intensitat”. Només va faltar l’acord entre el PSC i el PP per arrabassar a Trias l’alcaldia de Barcelona per acabar d’exacerbar l’hostilitat de Junts cap al PSC. Però el juliol del 23 els electors van tenir altres plans, i els 7 vots de Junts al Congrés van acostar-los. Per això aquest dimarts tots dos han fet de la necessitat virtut. 

Puigdemont torna a estar en mans del Constitucional. Ho estava en primera instància fins que el tribunal va avalar la llei d'amnistia. Això ja es va aconseguir, però no és suficient. Un cop passada aquesta pantalla, el més important és com es resoldrà el recurs d’empara que ha presentat davant el mateix òrgan de garanties. La resposta no arribarà fins d’aquí a alguns mesos, però tot i això podria no ser l’últim capítol. De moment, el Constitucional no té pressa per dictar sentència. No té terminis concrets i abans de discutir si en aquest cas hi va haver o no vulneració de drets fonamentals, primer ha d'escoltar les parts del procés. D'altra banda, la petició de Puigdemont d’una mesura cautelaríssima perquè s'aixequi l’ordre de presó que continua vigent si trepitja territori espanyol no es modificarà de manera immediata. La mesura cautelaríssima que ha demanat la defensa –a càrrec de l’advocat Gonzalo Boye– no és de les que solen prosperar. Més aviat al contrari.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha escoltat de primera mà els arguments a favor i en contra de l’amnistia al llarg de dues vistes dedicades a estudiar les qüestions prejudicials elevades pel Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional, previstes a l’article 257 del Tractat de Funcionament de la UE. Hem hagut d’arribar fins aquí perquè la dreta política i judicial espanyola, tot i tractar-se d’una qüestió eminentment interna, va decidir fa temps de traslladar la seva guerra particular a totes les instàncies continentals possibles, com abans a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, per tal de retardar-ne –més que de fer il·lusòria– la seva aplicació. 

Això d’avui del finançament és més difícil que l’intent de l’amnistia. Perquè parlem de diners. Més encara, parlem dels diners dels catalans que financen una part del benestar d’espanyols de les altres comunitats. 

L'entrada fulgurant i sense fiança de Santos Cerdán a la presó es pot entendre com una resposta directa del Suprem a la sentència del Constitucional que avala la llei d'amnistia. És, clarament, una forma de criminalitzar l'amnistia i el fet de concedir-la a qui es concedeix: independentistes catalans. El sil·logisme és clar: primera premissa, Santos Cerdán és un corrupte; segona premissa, Santos Cerdán va negociar l'amnistia; conclusió: l'amnistia és corrupta. És tan obvi que no calen explicacions, només la retòrica per donar-li gravetat i un aire tenebrós, de traïció a Espanya. Titulars com: “Santos Cerdán reconeix que va negociar l'amnistia perquè era essencial per a la investidura de Pedro Sánchez” simplement descriuen com funcionen les negociacions polítiques, però de sobte aquestes negociacions apareixen com el que sempre repeteix la dreta: una cosa il·legal, il·legítima, vergonyosa, una traïció a Espanya a canvi de l'interès d'un partit i d'una persona. Una porqueria, com va dir Felipe González. Dilluns, dins la furgoneta que entrava a la presó de Soto del Real, no hi anava Santos Cerdán tot sol: l'acompanyava l'amnistia.

AFALAGAR

Un conegut banquer d’aquest país explica el suggeriment que li va fer un conseller abans de la seva primera reunió amb un conegut president d’aquest país: "Fes-li molt la pilota i quan acabis torna a començar". Potser ningú no està lliure dels efectes de l’afalac, però en l’escena política actual s’ha convertit en un gènere per si sol. L’efecte de l’adulació és proporcional a la vanitat de l’adulat, que en el cas de Donald Trump voreja la patologia. Quan l’entorn no és prou obsequiós, és ell mateix qui es felicita per les seves polítiques grans i boniques i el seu altíssim coneixement enciclopèdic. 

]]>