Un total de 46 agents de la Policia Nacional aniran a judici per les càrregues en escoles de Barcelona l'1 d'octubre del 2017. Així ho ha confirmat l'Audiència Provincial de Barcelona, que considera que hi ha indicis per jutjar-los per delictes de lesions i contra la integritat moral en una interlocutòria notificada aquest dijous i consultada per l'ARA. El tribunal ha rebutjat així els recursos presentats per les defenses contra la decisió del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona. Les acusacions populars, exercides per Irídia, Òmnium i l'ANC, havien demanat imputar més agents i comandaments, una petició que l'Audiència de Barcelona ha rebutjat. Durant el procediment, el ministeri fiscal havia donat suport amb caràcter general a les posicions de les defenses dels policies.

La pressió de la ultradreta als carrers contra els pactes del PSOE amb els independentistes va en augment. A la manifestació d’aquest dilluns davant la seu dels socialistes a Madrid, al carrer Ferraz, hi ha hagut càrregues policials, pilotes de goma, gasos lacrimògens i tres detinguts, després d’un cap de setmana ja amb mobilitzacions sense convocatòria oficial i on s’han vist tòtems de la dreta com l’exministra del PP Esperanza Aguirre. Aquest dilluns al vespre a Ferraz s'hi han aplegat unes 3.800 persones, segons xifres de la Delegació del govern espanyol.

La investigació de les càrregues de la Policia Nacional a Barcelona l’1-O s’havia centrat fins ara en els agents a peu de carrer. En dos anys, el magistrat que porta el cas i les acusacions han aconseguit arribar a tots els comandaments que dirigien l’actuació sobre el terreny, els principals dels quals declararan els dies 24 i 25 d'octubre al jutjat com a investigats. Ara la investigació fa un salt qualitatiu. El jutge ha ordenat identificar els comandaments que dirigien l'actuació dels funcionaris de la Brigada d’Informació. L’objectiu continua sent el mateix, aclarir la que continua sent la principal incògnita dos anys després: qui va ordenar carregar, amb quin objectiu i per què l’actuació va frenar al migdia.

Fins ara totes les accions judicials per les càrregues policials de l'1-O, que van deixar més d'un miler de ferits a tot Catalunya i imatges que van donar la volta a mig món, havien partit de la base d'intentar depurar la responsabilitat des de baix cap a dalt. Ara un grup de juristes, entitats ciutadanes i nou lesionats han fet un salt qualitatiu i han presentat una querella contra la cúpula política i policial dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, partint de la idea que l'actuació dels agents aquell dia pot constituir un crim contra la humanitat.

Un agent de la Guàrdia Civil s'ha assegut aquest dijous al banc dels acusats a Lleida per presumptament haver agredit un votant a Alcarràs (Segrià) durant el referèndum de l'1-O. La víctima denuncia que l'agent, a qui ja va identificar anteriorment, li va clavar un cop de puny a la cara. Carlos Garcia considera que l'agressió del policia va ser "desproporcionada", ja que ell tenia les mans entrelligades amb altra gent i per tant "no representava cap perill".

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha declarat aquest dijous, per videoconferència, al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues de l'1-O a la ciutat. De los Cobos, que era el coordinador del dispositiu policial del referèndum, ha defensat que en les càrregues –tot i que ell rebutja aquest terme i parla d'intervencions– es van utilitzar els mitjans menys lesius. Segons fonts jurídiques, també ha assegurat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil haurien pogut actuar en més punts de votació de Barcelona, però que van intervenir en menys centres –27 en total– per prioritzar la proporcionalitat i evitar danys majors a les escoles.

El jutjat d'instrucció número 2 de Girona ha admès que la Generalitat es personi com a acusació popular en la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O. La querella la van presentar conjuntament els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva i es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu. De la querella també en pengen diverses peces separades –una per a cada col·legi electoral–, en les quals s'incorporen unes 200 denúncies que van interposar els ferits per les càrregues durant la celebració del referèndum.

El Govern no farà canvis als Mossos d'Esquadra i ha defensat "com a globalment correctes" els dispositius de Girona i Terrassa. Després del secretisme sobre la reunió que van tenir ahir, durant dues hores i mitja, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, al Palau de Pedralbes, avui n'ha transcendit el contingut. Buch, que aquest migdia s'ha reunit amb la cúpula dels Mossos, ha descartat canvis immediats i ha afegit que en tot cas es farien en "una decisió interna, que ha de respondre a necessitats estructurals i atenent a criteris professionals i objectius". Segons fonts del departament d'Interior, el conseller ha fet autocrítica davant els comandaments policials per la confusió o el malestar que s'hagués pogut generar els últims dies.

Les càrregues dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions antifeixistes a Terrassa i Girona de dijous han tornat a situar la policia catalana a l’ull de l’huracà. Aquest cop el conflicte ha anat més enllà i ha provocat una topada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i la conselleria d’Interior. Arran de l’actuació dels Mossos, el cap de l’executiu ha demanat canvis a la policia catalana i demà té previst reunir-se amb el conseller, Miquel Buch, per abordar la situació. La petició, però, va generar malestar al departament, sobretot per la manera com va transcendir: arran d’una trobada amb periodistes a Eslovènia de la qual es va fer ressò TV3 -d’on torna avui Torra de viatge-, es va fer públic que exigia mesures immediates al conseller. Fonts de l’entorn del president van assegurar, però, que no havia fet cap ultimàtum.

El president espanyol, Mariano Rajoy, considera que les càrregues policials de València no es repetiran si tothom "actua amb mesura i sentit comú". Ho ha expressat aquest dimarts a Londres després de la primera reunió bilateral amb els seu homòleg britànic, David Cameron. "Tothom té dret a manifestar-se i a expressar les seves opinions, però la policia ha de complir unes funcions. Si tots actuen amb mesura, aquesta mena de coses no es repetiran", ha dit Rajoy.

El jutge que investiga les càrregues policials en l'acampada d'indignats de la plaça Catalunya de Barcelona ha citat a declarar com a imputats l'extinent d'alcalde de Seguretat Assumpta Escarp i el director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, juntament amb dos caps del dispositiu policial.

Els Mossos i la Guàrdia Urbana han detingut 111 persones durant l'accidentada celebració al centre de Barcelona de la quarta Lliga de Campions del Barça. A més, 132 persones han estat ateses pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Segons informa el SEM, la majoria de les persones ateses registraven ferides de caràcter lleu. 18 persones, però, tenen ferides de més consideració i han estat traslladades a centres hospitalaris. Els Mossos han detingut 84 persones per delictes de desordres públics, llançament d'objectes, danys al mobiliari urbà i atemptat contra agents de l'autoritat. La Guàrdia Urbana n'ha detingut 27 més.