"És un error històric". Amb aquestes paraules ha definit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la proposta de la Comissió Europea de retirar el veto total a la comercialització de vehicles de combustió a partir del 2035 aigualint així una de les línies mestres del Pacte Verd Europeu. "És un error històric d'Europa perquè la competitivitat es garanteix a través de la sostenibilitat i no afeblint els nostres compromisos climàtics", ha apuntat Sánchez aquest dimecres, durant la seva intervenció en la presentació del Pacte d'Estat per l'Emergència Climàtica a Madrid. Ara, la proposta s'ha de negociar entre el Consell i el Parlament Europeu perquè s'adopti de forma definitiva.

En un context global marcat per l’emergència climàtica i la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, Abertis ha aconseguit disminuir un 25% les seves emissions directes –aquelles d'abast 1, les quals inclouen la crema de combustibles i el transport de flota pròpia– i indirectes –d'abast 2 i que fan referència a les emissions derivades del consum elèctric. Aquest objectiu s'ha assolit en tan sols cinc anys i ara, la companyia s'ha proposat un nou repte encara més ambiciós: arribar a reduir les emissions en un 50% abans de l'any 2030. És així com el grup especialitzat en la gestió d'infraestructures i mobilitat culmina amb èxit el seu primer Pla ESG (en anglès, environmental, social i governance) 2022-2024.

Darrere de les flames d'un incendi forestal no només hi ha la devastació del terreny com la que des de fa dies pateixen diferents punts de la península Ibèrica, sinó també fumeres que poden tenir conseqüències en la salut i que fins i tot són més tòxiques que altres fonts de contaminació, com ara el trànsit, segons ha revelat aquest estiu un estudi d'investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Mentre els treballs d'extinció evolucionen favorablement a Castella i Lleó i ajudats per les condicions meteorològiques, el foc continua amenaçant el bosc més antic de Galícia i ja ha tenyit de negre el cim de Peña Trevinca, que corona unes 25.000 hectàrees protegides. L'onada d'incendis que aquest mes d'agost castiga la Península ha fet apujar el total anual d'emissions de carboni per incendis forestals a l'Estat a xifres històriques, que són les més altes almenys des del 2003.

El Comitè d'Experts sobre Canvi Climàtic (CECC) de la Generalitat proposa que Catalunya redueixi un 67% les emissions de CO₂ i altres gasos d'efecte hivernacle fins al 2035 en comparació amb el 1990, l'any de referència en l'àmbit internacional per mesurar l'evolució climàtica. Ho han declarat en la presentació, aquest dijous a Barcelona, dels Pressupostos de carboni, que el grup d'experts ha de presentar al Parlament.

Una de les pors principals que fins no fa gaire tenien la majoria dels fabricants d'automòbils a Europa era la coneguda com a normativa CAFE (clean air for Europe, o aire net per a Europa), un pla anticontaminació que preveia reduir enguany les emissions de CO₂ un 15% en comparació amb els nivells del 2020. Dit d'una altra manera, els fabricants havien de fer front aquest any 2025 a un límit d'emissions màxim de 93,6 grams de CO₂ per quilòmetre, i en cas d'incompliment estava previst que paguessin multes molt elevades.

L'any 2023 les emissions de CO₂ van disminuir un 5,4% a Catalunya en comparació amb l'any anterior, una fita que es presentava com l'inici d'un canvi de tendència destacable. Però res més lluny de la realitat: segons l'informe anual del Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, respecte a l’any anterior, el 2024 les emissions de gasos causants de la crisi climàtica només han disminuït un 0,9%.

Només 57 empreses són responsables del 80% de les emissions de CO₂ del planeta, segons un estudi publicat aquest dijous pel think tank britànic InfluenceMap. Es tracta, esclar, de les grans empreses productores de petroli, carbó i gas del món, que aquest informe assenyala amb noms i cognoms com les principals responsables de la crisi climàtica. De fet, l'anàlisi revela també que la majoria d'elles han produït més combustibles fòssils en els set anys posteriors a l'Acord de París que en els set anys anteriors.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

La Cimera del Clima a Dubai, encapçalada per Sultan Ahmed al-Jaber, cap de la petroliera d’Abu Dhabi, no augurava grans progressos en la lluita contra el canvi climàtic. Al final, però, Al-Jaber va preferir tenir un èxit a casa més que defensar la pervivència dels combustibles fòssils. Després de molts estira-i-arronses, el comunicat final, consensuat per les 198 delegacions i per primera vegada en prop de trenta anys de cimeres, crida a desvincular-se (transition away) dels combustibles fòssils en els sistemes energètics i a accelerar les accions per assolir zero emissions netes (net-zero) el 2050. La cimera s'ha quedat a un pas de fer una crida a l’eliminació dels combustibles fòssils, i ha inclòs només la seva desvinculació dels sistemes energètics i no, per exemple, els utilitzats en la fabricació de fertilitzants o plàstics.

"No salvarem el planeta arruïnant els britànics", ha dit aquest dimecres a migdia la ministra de l'Interior del Regne Unit, Suella Braverman, en una declaració demagògica, populista i adreçada als votants conservadors més extremistes i descreguts del canvi climàtic. Braverman ha respost així al rebombori mediàtic generat dimarts a última hora quan la BBC va difondre que el primer ministre, Rishi Sunak, estava decidit a anunciar els dies vinents el més gran canvi de rumb de la seva política des que, encara no fa ni un any, va arribar a Downing Street. En aquest cas, relativa al compromís d'emissions zero per al 2050 i com arribar-hi.

"L'Acord de París ha portat contribucions que redueixen significativament el futur escalfament global, però, tot i això, el món no està en camí d'aconseguir els objectius d'aquest acord". Cap sorpresa: aquesta és la constatació oficial que ha fet aquest divendres l'ONU en un nou informe molt rellevant. Es tracta del primer Informe de balanç global, que l'Acord de París va estipular que calia fer per anar avaluant el compliment dels compromisos adquirits en aquell gran pacte contra l'emergència climàtica. I com era d'esperar, la nota general de l'avaluació és un suspens. L'informe alerta, de nou, que "s'està tancant la finestra d'oportunitat per assegurar un futur habitable i sostenible per a tothom" i que és urgent "desbloquejar bilions de dòlars" en inversions, públiques i privades, per lluitar contra la crisi climàtica.

Inditex, el gegant de la moda propietat d'Amancio Ortega, ha promès que reduirà les seves emissions de CO2 al zero net (neutralitat climàtica) el 2050 i al 90% ja el 2030. Però si es mira bé la lletra petita d'aquest compromís resulta que, en realitat, el 2030 només retallarà entre un 10% i un 12% les seves emissions i que el seu pla per arribar a zero net és tan "ambigu" que no permet saber si realment serà així. És el que es coneix com a greenwashing, és a dir, promoure uns compromisos de sostenibilitat enganyosos, que porten a la confusió, o són directament falsos.

La mala qualitat de l'aire a la ciutat de Barcelona està al punt de mira dels tribunals europeus, que aquest dijous s'han de pronunciar sobre si tira endavant o no la sanció contra Espanya per haver incomplert durant anys els límits de contaminació, concretament a la capital catalana i als Vallesos, i també a la ciutat de Madrid. Sense aventurar quina serà la sentència del TJUE, però preveient que no seran bones notícies, l'Ajuntament de Barcelona ha aportat dades sobre la reducció d'emissions de diòxid de nitrogen (NO2), un contaminant lligat al trànsit que ha baixat un 31% a la ciutat aquest any i que, a falta de tancar les dades del desembre, frega el límit màxim permès per la UE. En concret, fins al novembre s'ha situat en 38 µg/m³ quan el límit són 40 µg/m³.

Els treballs de manteniment que l'empresa Repsol està fent a la refineria del polígon nord de Tarragona van provocar diumenge a la matinada altes concentracions de benzè, segons ha publicat el diari digital Porta Enrere i ha confirmat el diari ARA. L'estació que la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) té a Constantí va enregistrar aquell diumenge a les sis de la matinada un pic de 200,9 micrograms per metre cúbic. Poques hores abans, la concentració de benzè en l'aire havia arribat als 139,9 micrograms per metre cúbic.

Actualment la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera és un 50% més alta que la mitjana preindustrial i se situa en el valor més elevat dels darrers 4 milions d’anys. Només cal recordar que l’Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys per adonar-se de l’excepcionalitat de l’escenari climàtic que estem vivint.

Els creuers que arriben al port de Barcelona es podran començar a connectar a la xarxa elèctrica l’any 2026 i així consumiran únicament energia renovable quan estiguin atracats al recinte portuari. Però els creuers no seran els únics vaixells que consumiran energia neta i renovable mentre operin aquí.

El 10% més ric de la població mundial, uns 800 milions de persones (dels 7.000 milions que vivim al planeta), és responsable de la meitat de les emissions globals de CO₂ actuals. I ho seguiran sent el 2030. Aquesta minoria és responsable del 49% de les emissions mundials i el 2030 les reduiran una mica però encara emetran el 48% del total global. Són les dades d'un informe elaborat per Oxfam Intermón en el marc de la cimera del clima de Glasgow, la COP26, que posa negre sobre blanc a com les grans desigualtats socioeconòmiques globals també tenen un impacte important en l'emergència climàtica. L'estudi calcula també les emissions futures de cada sector de població i projecta que el 2030 els més rics del planeta hauran emès ells sols gairebé tot el pressupost de carboni que té el món per evitar l'1,5 ºC d'escalfament global.

La recuperació de la pandèmia de covid-19 està tornant a disparar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La davallada de CO₂ que va deixar el confinament quedarà en una simple sotragada, perquè els plans econòmics de recuperació postpandèmia tornen a apostar pels combustibles fòssils i ens allunyen del canvi que reclama la ciència. La remuntada de les emissions, de fet, encamina el món a superar el límit dels 1,5 °C en 11 anys. Ho diu l'última anàlisi de les emissions de CO₂ mundials feta per Global Carbon Project, i presentada aquest dijous en el marc de la cimera climàtica de l'ONU COP26 a Glasgow.

Més de 50 països, inclosa la Unió Europea i els Estats Units, s'han compromès a arribar a les emissions zero el 2050, l'objectiu que imposa la ciència per evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Però si tots els estats compleixen els seus plans de reducció, l'any 2050 les emissions globals de CO₂ hauran baixat només un 40%, menys de la meitat del que cal. És el càlcul que ha fet l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que ha presentat aquest dimecres el seu informe anual World Energy Outlook. L'edició d'aquest 2021, a més, vol servir de "guia" per als líders polítics mundials que es reuneixen a Glasgow al novembre, en la cimera climàtica de l'ONU COP26. En aquesta trobada, que arriba amb un any de retard, els governs han de presentar nous plans de reducció d'emissions més ambiciosos, una gran "oportunitat per oferir un senyal inequívoc que acceleri la transició cap a l'energia neta arreu del món", diu l'informe.

L'emergència climàtica ha colpejat amb força la Xina aquesta setmana, amb uns aiguats històrics a la província de Henan, al centre-nord, que han deixat almenys 51 morts i milers de damnificats. Els científics xinesos no han dubtat en atribuir la catàstrofe al canvi climàtic, en un estat que és avui el que més CO2 emet a l'atmosfera: prop d'un 30% del total global. El govern de Xi Jinping ja es va comprometre l'any passat a arribar al seu pic d'emissions el 2030 i assolir la neutralitat climàtica (emetre el mateix que absorbeix) el 2060, uns objectius científicament insuficients però políticament molt significatius. I, de fet, només uns dies abans que la tromba d'aigua escombrés el nord del país, la Xina posava en marxa el que serà la principal eina per aconseguir-ho: el seu propi mercat de carboni.