La cèntrica avinguda Rustaveli de Tbilisi ja fa un any que cada vespre es converteix en l'escenari de la resistència a Geòrgia. Amb banderes georgianes i de la Unió Europea a l'esquena, crítics amb el govern liderat pel partit Somni Georgià s'han manifestat, ininterrompudament, davant del Parlament des del 28 de novembre de l'any passat, quan es van celebrar les últimes eleccions legislatives, considerades un frau per l'oposició del país i gran part de la comunitat internacional. Des de llavors, la repressió contra la dissidència s'ha redoblat, fins al punt que tots els líders dels partits opositors estan empresonats, excepte dos, un dels quals està investigat i viu a l'exili. A més, l'executiu ha començat el procés per il·legalitzar les tres principals formacions rivals.

L'oposició de Geòrgia torna a manifestar-se aquest dissabte al centre de la capital, Tbilisi. De fet, no han deixat de fer-ho des del 28 de novembre, després d'unes eleccions legislatives que consideren fraudulentes, en què va guanyar el partit que governa el país caucàsic des de fa dotze anys, Somni Georgià. Aquest dissabte, però, els manifestants protesten també contra la votació del nou president del país: hi havia un únic candidat, l'oficialista Mikhaïl Kavelaixvili, a causa del boicot de l'oposició. A l'actual presidenta, Salome Zourabixvili –que s'ha convertit en una de les veus més crítiques contra el govern–, se li acaba el mandat el 29 de desembre, però ha reiterat que no pensa abandonar la presidència, ja que considera que l'elecció d'aquest dissabte és "una provocació i fins i tot una paròdia".

A Geòrgia l'hivern s'acosta a passos de gegant, i quan el sol es comença a pondre, les temperatures cauen en picat. Malgrat això, res no impedeix que dia sí, dia també, des de fa un mes una part important dels ciutadans d'aquest país caucàsic surti al carrer a protestar contra el govern de Somni Georgià, el partit al poder des del 2012.

La policia de Geòrgia ha arrestat aquesta matinada Zurab Japaridze, un dels líders de les manifestacions proeuropees que per quart dia consecutiu han tingut lloc a fora de l'edifici del Parlament i que ja s'han convertit en les més multitudinàries dels últims anys. Les protestes van irrompre quan el govern georgià va anunciar que suspenia de les converses d'accés a la Unió Europea, un punt d'inflexió que va ser percebut per l'oposició com la confirmació del gir prorús de les polítiques d'aquesta petita nació exsoviètica.

Tercera nit consecutiva de protestes a Geòrgia. Milers de persones s'han manifestat aquesta matinada a Tbilisi, la capital, contra la decisió del govern de congelar les negociacions d'adhesió a la Unió Europea. Centenars de persones van ser detingudes després que alguns manifestants europeistes formessin barricades al voltant del Parlament i llancessin bengales contra l'edifici, que van provocar un petit incendi. La policia ha acabat dissolent la concentració aquest matí amb gasos lacrimògens i canons d'aigua.

Els carrers de Tbilisi van tornar-se a omplir dissabte passat amb milers de persones que defensaven que el futur de Geòrgia ha de ser a la Unió Europea, davant de l'amenaça de caure de nou a l'òrbita de Moscou. Faltava una setmana per a les eleccions parlamentàries, que seran, a la pràctica, un referèndum en què aquesta petita nació exsoviètica haurà de triar si manté els esforços per integrar-se a la Unió Europea o si, per contra, pivota cap a Rússia.

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la indústria turística internacional recuperarà durant el 2024 els nivells registrats abans de la pandèmia i diversos països del Vell Continent lideren el podi de les destinacions més visitades a escala mundial. Espanya, Itàlia, França, Grècia, Àustria, Alemanya i Croàcia són els països més populars, ja que posseeixen una llista llarga d'indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, són considerats segurs i compten amb clima agradable per passar-hi les vacances. Tanmateix, Europa amaga altres territoris inexplorats que ens permeten fer viatges relaxats, en què podem visitar la cultura i la naturalesa sense grans massificacions i sense gastar-nos gaires diners.

El Parlament de Geòrgia ha aprovat definitivament la llei de transparència de la influència estrangera, que posa les ONG i els mitjans de comunicació independents sota la lupa i que crítics i oposició comparen amb la llei russa "d'agents estrangers", utilitzada per desacreditar i intimidar la dissidència. El partit governant Somni Georgià, que té majoria a la cambra legislativa, ha promogut la norma malgrat les protestes multitudinàries que fa un mes que s'allarguen i que els últims dies han aplegat més manifestants que mai, que temen que aquesta nova llei, batejada com la "llei russa", paralitzi el procés d'adhesió del país caucàsic a la Unió Europea i l'acosti a Moscou.

Les protestes al carrer a Tbilissi, la capital de Geòrgia, s'han intensificat a l'espera que aquest dilluns s'aprovi definitivament la "llei de transparència de la influència estrangera", que posa les ONG sota la lupa, i que la Unió Europea i els crítics comparen amb la legislació que Rússia i altres països de l'entorn utilitzen per controlar la dissidència. Malgrat que sobre el paper Geòrgia té una política exterior europeista –fins i tot consta a la Constitució– i més del 80% de la població està a favor d'entrar a la UE, l'actual govern ha emprès un camí que l'acosta cada cop més a Moscou i l'allunya de Brussel·les. Els analistes coincideixen en assenyalar una persona darrere d'aquesta deriva: l'oligarca Bídzina Ivaníxvili, fundador i president d'honor del partit governant Somni Georgià.

Des de fa setmanes, de manera intermitent, als carrers del Tbilissi milers de veus criden allò que se silencia al Parlament georgià: “No volem aquest govern rus!” i també “Fora la llei russa!”, que és com titllen l’anomenada "llei d’agents estrangers” amb què el govern pro-Putin local es proposa atacar les oenagés amb més del 20% de finançament exterior, acusant-les de còmplices de potències estrangeres. Les associacions en el punt de mira són sobretot mediàtiques, culturals, ecologistes i de defensa dels drets humans que aposten per la integració de Geòrgia a la Unió Europea.

El centre de Tbilissi, la capital de Geòrgia, va viure aquest dimecres les manifestacions més multitudinàries dels últims anys, i tot sembla indicar que l'esclat d'enuig dels georgians, de moment, no es redueix. Aquest dijous a la tarda els manifestants han tallat els principals carrers de la capital i es preveu una altra nit de protestes multitudinàries. El motiu és l'aprovació al Parlament de la "llei de transparència de la influència estrangera", promoguda pel govern malgrat les protestes de l'oposició i les crítiques de la Unió Europea, que la comparen amb la legislació que Rússia utilitza per controlar la dissidència. Les manifestacions fa pràcticament un mes que duren, però els últims dos dies han pujat d'intensitat, sobretot per la dura resposta policial.

El Parlament georgià, controlat pel partit populista Somni Georgià, ha aprovat aquest dimecres en segona lectura la controvertida "llei d'agents estrangers", durament criticada per l'oposició del país i per la Unió Europea per les seves similituds amb una normativa que Rússia utilitza per controlar qualsevol forma de dissidència.

A Donald Trump cada vegada més aliats li giren l'esquena per salvar el seu coll. Ja són quatre els seus col·laboradors que s'han declarat culpables pel cas que investiga els intents d'alterar les eleccions presidencials del 2020 a Geòrgia. L'última ha estat Jenna Ellis, que va ser advocada de la campanya de l'expresident per als comicis de fa tres anys. Com ja van fer la setmana passada els advocats Kenneth Chesebro i Sydney Powell, i el mes passat Scott Graham Hall, Ellis ha acceptat un pacte amb la Fiscalia pel qual es declara culpable i accepta una pena menor.

Símbols. Vaig trepitjar Tbilisi, per primera vegada, mesos després de la guerra dels cinc dies del 2008 amb Rússia. La popularitat i el poder de l’aleshores president, Mikheil Saakashvili (avui empresonat), estaven cada cop més erosionades i ja havia perdut la confiança dels líders europeus. “El problema del nostre país –em deia una periodista georgiana– és que no escull governants, escull salvadors”. Però, ja aleshores, el discurs d’una Geòrgia europea servia per conjurar l’experiència de la postguerra, encara molt present. El centre de la capital estava ple de banderes blaves amb els estels grocs que onejaven a les places i les grans avingudes. La Unió Europea era una utopia llunyana, però la bandera compartida de la UE amb el Consell d’Europa –del qual Geòrgia és membre– servia per proclamar, des d’una ambigüitat calculada, l’ànima europea del país. Una ànima que la setmana passada es va tornar a fer viral.

Tensió als carrers de Tbilisi. Les forces de seguretat del país han emprat aquest dimarts a la nit gasos lacrimògens i canons d'aigua a les portes de la seu del Parlament, contra manifestants que protestaven per la tramitació d'un projecte de llei que, segons els seus crítics, ofegarà la llibertat de premsa i posarà bastons a les rodes de la marxa del país cap a un acostament progressiu a la Unió Europea. La llei d'agents estrangers imita la vigent a Rússia que limita l'activitat de les organitzacions que rebin finançament exterior. Hi ha hagut un nombre indeterminat de ferits, tant per part de la policia com dels manifestants, i una seixantena de detinguts. Aquesta nit de dimecres, milers de persones han tornat a sortit als carrers de la capital per manifestat la seva repulsa contra la norma.

L'actor i productor Will Smith no rodarà la seva pròxima pel·lícula, Emancipation, a l'estat nord-americà de Geòrgia com a protesta per la controvertida reforma electoral que hi acaben d'aprovar els legisladors republicans. "Amb consciència, no podem donar suport econòmicament a un govern que promulga lleis de votació regressives que estan dissenyades per restringir l'accés dels votants", ha assegurat l'actor en un comunicat al costat del director del film, Antoine Fuqua. En els últims anys Geòrgia s'ha convertit en un centre de producció molt atractiu per a la indústria cinematogràfica, gràcies als avantatges fiscals que ofereix.

Dos mesos després de l’inici, la llarga nit electoral nord-americana arriba al final. A l’estat de Geòrgia es juga aquest dimarts el control republicà o demòcrata del Senat. I dimecres el Congrés està cridat a posar fi al sainet colpista de Donald Trump. Però en aquest 2021, que tant s’assembla de moment al 2020, és difícil garantir que els resultats dels dos seients del Senat pendents d’adjudicar es resolguin en una sola nit de recompte, especialment si, com s’espera, el resultat és ajustat. Com tampoc es pot garantir que el Capitoli visqui dimecres una jornada convencional amb el segellat burocràtic de la victòria de Joe Biden a les presidencials: la revolta dels aliats de Trump al Congrés i els manifestants convocats pel president a Washington per a una protesta “salvatge”, segons la seva pròpia definició, auguren serioses turbulències.

L’única manera d’entrar a Ossètia del Sud és travessant el Caucas pel túnel de Roki. S’hi arriba des de Rússia, perquè la frontera amb Geòrgia està militaritzada i des del 2006 ja no es pot creuar. Fa poc més de 10 anys que es va acabar la guerra entre Geòrgia i Ossètia del Sud, una república autoproclamada independent que només ha estat reconeguda pels seus aliats russos, Veneçuela, Nicaragua i Nauru -la resta del món la considera georgiana-, i les marques del conflicte encara són molt presents al país osseta, el destí triat per l’alpinista gironí Xevi Esgleas per filmar el darrer documental d’Himalaiaski, South Ossetia, the untouched land.

Konstantine Morgoshi, un dels líders del partit d’extrema dreta Marxa Georgiana, es va passar setmanes omplint les xarxes socials amb insults al futbolista de la selecció de Geòrgia Guram Kashia, després de veure com aquest jugador, que llavors militava al Vitesse de la lliga holandesa, va participar en una campanya a favor dels drets de la comunitat LGTB. Quan Kashia, en rebre un premi de la UEFA pel seu compromís, es va refermar públicament que calia expulsar l’homofòbia “no només del futbol sinó també de la societat”, Morgoshi va publicar un missatge a Facebook on deia: “Vine el 9 de setembre vinent a Tbilissi i ja veuràs què passa”. El 9 de setembre, Geòrgia jugava a casa contra Letònia un partit de la Lliga de Nacions i Kashia estava convocat. La policia va interrogar Morgoshi per aclarir si el missatge era una “amenaça”. Els va respondre que no, però sí que era una manera de cridar els georgians a manifestar-se contra el futbolista. Kashia no es va espantar, va volar a Tbilissi, va jugar els 90 minuts i Geòrgia va guanyar el partit.