Fins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l'arribada dels primers agricultors i ramaders. Una investigació publicada a la revista Nature sobre el jaciment de Latnija, al nord de l'illa de Malta, ha capgirat aquesta convicció i ha demostrat que les societats caçadores i recol·lectores ja hi navegaven fa més de 8.500 anys. L'estudi, liderat per Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i amb la participació d'Ethel Allué i Aitor Burguet-Coca, de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres en mar obert. Aquesta travessia es va fer, segons els autors de l'estudi, amb "canoes excavades i sense veles". Els navegants s’orientaven amb les estrelles, els corrents marins i els punts de referència costaners.

Quan ets un poble mariner, tot gira al volant dels pals i les banderes. A Malta, terra de gran personalitat, una de les seves tradicions més estimades és l'Il-Gostra, un joc en què el pal d’un vaixell acaba situat sobre les aigües del port perquè els més valents intentin caminar-hi en un ritual que barreja els trets identitaris d’aquesta illa envoltada de gegants que ha aconseguit mantenir viu un idioma i una manera de ser. Una identitat en què no falten la religió, el mar i la festa. Com passa cada nit d’estiu que l’Il-Gostra torna, una tradició similar a que es pot viure a molts pobles de mar de l'Ebre o el País Valencià.

Una cultura de la impunitat va conduir a l'assassinat. La investigació pública duta a terme per les autoritats de Malta sobre l'assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia ha conclòs que tant l'administració de l'estat com l'ex primer ministre Joseph Muscat són els responsables últims de la seva mort en atemptat, amb cotxe bomba, que va tenir lloc l'octubre del 2017.

El 2021 comença com havia acabat el 2020 al Mediterrani. L'Open Arms va rescatar ahir, a pocs minuts de la mitjanit, una barcassa de fusta a la deriva amb 169 persones a bord. Segons ha explicat a l'ARA la cap de la missió, Esther Camps, tots els nàufrags es troben en bon estat de salut i només han de parar atenció a una dona amb un embaràs avançat. Amb l'alba han arribat els càntics d'agraïment i les celebracions d'una nit de Cap d'Any que ni els nàufrags ni la tripulació oblidaran mai. El vaixell de rescat, l'únic de la flota humanitària operatiu actualment a la zona, es troba a unes 60 milles al sud de Lampedusa, pendent de noves alertes d'altres embarcacions en perill i a l'espera que els governs de Malta o d'Itàlia els autoritzin un port segur on desembarcar la gent, entre els quals hi ha 40 menors, sis d'ells de menys de 3 anys.

"Home a l'aigua!": Eren les vuit del matí de dijous a bord de l'Open Arms. Ni tan sols un exèrcit de voluntaris hauria pogut evitar que algú es llancés a la mar des de qualsevol punt de coberta. "No em diguis que no salti, digue'm quan desembarcarem", deia Collins, un ghanès amarrat a la borda entre el salt número 35 i el 36. No va tenir resposta, ni tampoc quan va saltar el 48.

Després de mesos aturats a causa del confinament i de la reparació d'una de les seves embarcacions, l'ONG badalonina Open Arms torna a l'activitat de defensa dels drets humans al Mediterrani. El veler Astral ja navega rumb al Mediterrani central, on, en absència de les organitzacions humanitàries, no s'han deixat de produir naufragis i deportacions coordinades des de Malta o Itàlia amb els guardacostes del govern de Trípoli, l'autoritat de Líbia reconeguda per l'ONU enmig de la guerra civil que devora el país nord-africà. En les setmanes vinents, l'Open Arms, el vaixell insígnia de l'entitat dirigida per Oscar Camps, tornarà també a la zona.

Melvin Theuma, un dels intermediaris de l'assassinat de la periodista que investigava la corrupció del govern maltès de Joseph Muscat, Daphne Caruana Galizia, està ingressat en estat crític després de ser trobat amb ferides d'arma blanca al seu domicili, hores abans d'una nova sessió del judici que investiga l'assassinat de la periodista el 2017. Segons fonts policials citades pel diari Times of Malta, Theuma ha sigut trobat al bany de casa seva, amb un ganivet a la mà i ferides al coll, els canells i els ronyons.

A poques milles de Malta, un dels destins turístics estrella per als europeus que busquen platges paradisíaques i nits de festa vora el mar, un grup de 50 persones dormint en un estable d'animals d'un vaixell mercant, amuntegats, sense res més que la roba que porten i entre els fems del bestiar. Alguns presenten senyals evidents de desnodriment, com el jove protagonista d'una fotografia que ja ha estat batejada com la Pietat del mar, en referència a l'obra de Miquel Àngel: el noi, sense forces, és portat a coll per un dels mariners del mercant. D'altres estan malalts o tenen ferides del seu pas per Líbia, un infern per als migrants.

F a nou anys, enmig de la multitud, entre jaleo i jaleo i amb un ginet a la mà, el musicòleg de Bunyola Amadeu Corbera no deixava de fer-se una pregunta: d’on naixia la forta jerarquia que presidia aquelles catàrtiques colcades? Empès per la curiositat, es posà a consultar diferents arxius i descobrí la història oculta d’una de les celebracions més emblemàtiques de les terres de parla catalana. El resultat fou Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder (Lleonard Muntaner, 2013). “Després de la Guerra Civil -assegura l’estudiós-, els nobles monopolitzaren la festa i la convertiren en una desfilada de la seva victòria”.

L'exèrcit maltès va enviar cap a Itàlia una pastera que havia arribat a les seves aigües amb 101 persones a bord després d'amenaçar els nàufrags a punta de pistola i de donar-los combustible, un motor i les coordenades GPS per poder arribar a aquell país. Ho ha denunciat l'ONG Alarm Phone, que va rebre la trucada d'emergència de l'embarcació el 10 d'abril, i ha pogut reconstruir els fets amb testimonis dels migrants, que van arribar al port de Pozzallo (Sicília) dos dies més tard i que l'organització ha pogut tornar a contactar un cop han passat la quarantena.

Amb el brot de coronavirus, Malta va anunciar que estava massa desbordada per rescatar migrants al Mediterrani. Però en secret les autoritats de l’illa treballen durament per assegurar-se que cap migrant hi pugui arribar. El mes passat van enviar una petita flota de pesquers per interceptar una pastera i tornar els nàufrags a Líbia, un país en guerra. Els tres pesquers eren privats, però actuaven seguint instruccions de les forces armades de Malta. Ho corroboren el capità d’un dels vaixells, un comandant de la guàrdia costanera de Líbia i un exoficial maltès implicat en l’episodi.

El coronavirus colpeja amb força Europa, però això no ha fet que s’aturin les pasteres que intenten arribar al continent. Fora del focus mediàtic, la guerra de Líbia s’ha agreujat en les últimes setmanes i les desenes de milers de migrants que hi estan atrapats en el seu viatge es veuen condemnats a una mort segura, per les bombes o per la falta de feina. Itàlia, el país on el covid-19 s’ha cobrat més morts del planeta, ha tancat els ports als vaixells de rescat, però no als comercials. I si abans els socis europeus es van negar a repartir l’esforç de l’acollida, ara el tema ni tan sols està a l’agenda. I ONGs de rescat, com Open Arms o Metges Sense Fronteres, s’han abocat a ajudar els sistemes sanitaris d’Espanya i d’Itàlia, i els pocs vaixells humanitaris que han continuat al mar, a més de les traves de sempre, han de respectar les quarantenes. Fins i tot el govern d’Angela Merkel ha demanat per escrit als vaixells amb bandera alemanya que aturin els rescats.

L'advocat Robert Abela ha estat escollit nou líder del Partit Laborista de Malta i, per tant, substituirà Joseph Muscat com a primer ministre del país, després que el mandatari caigués en desgràcia per la vinculació d'un dels seus estrets col·laboradors amb l'assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, que havia denunciat reiteradament la corrupció dins la política maltesa. Muscat ja va anunciar el desembre passat que dimitiria a començament d'aquest any.

El periodista Matthew Caruana és fill de Daphne Caruana Galizia, la reportera maltesa assassinada l’octubre del 2017 quan investigava una xarxa de corrupció que ha esquitxat fins i tot el primer ministre, el laborista Joseph Muscat. El cas sacseja la política de l’illa i posa en evidència el paper de la Unió Europea per evitar l’enfrontament amb un dels seus membres. Caruana, de 33 anys, ha presentat a Madrid l’informe anual de Reporters Sense Fronteres sobre la situació de la premsa i atén l’ARA per telèfon.

L'Eurocambra continua fent equilibris quan li toca mullar-se sobre el respecte als drets fonamental dins les fronteres europees. Aquest dimecres el Parlament Europeu ha aprovat una resolució en què s'avisa que Malta està sota "amenaces greus i persistents a l'estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals", després el govern del primer ministre socialista, Joseph Muscat, s'hagi vist esquitxat per l'assassinat de la periodista Daphne Caruana. Tot i això, la resolució aprovada per una àmplia majoria dels eurodiputats no demana explícitament la dimissió immediata del primer ministre, cosa que explica que diputats socialistes hi hagin pogut votar a favor. Sense demanar-ne la dimissió, es declara que el risc que la investigació de l'assassinat no sigui independent "continua mentre el primer ministre es mantingui al càrrec".

La llibertat d'expressió i el respecte a l'estat de dret dins les fronteres de la Unió Europea viuen un nou capítol negre a l'illa de Malta amb la investigació sobre l'assassinat de la periodista Daphne Caruana, que ha acabat esquitxant l'entorn del primer ministre maltès, Joseph Muscat. Les institucions europees hi han reaccionat de diverses maneres. D'una banda, hi ha el silenci dels líders europeus reunits la setmana passada al Consell Europeu i asseguts a la mateixa taula que Muscat obviant la qüestió. De l'altra, hi ha la Comissió Europea, que, malgrat no actuar, ha enviat avisos (un per escrit) en què reclama reformes del sistema judicial i exigeix una investigació justa. Finalment, l'Eurocambra, on grups com el Partit Popular Europeu o els liberals de Renew Europe han demanat obertament aquest dimarts la dimissió immediata de Muscat.

Més enllà de la polèmica que hi pugui haver al voltant de rebaixar diferències sobre el nivell de compromís que la Unió Europea ha d'assolir en contra de l'emergència climàtica, els 27 caps d'estat de govern europeus s'asseuen aquest dijous amb incomoditat al voltant de la mateixa taula que el primer ministre de Malta, Joseph Muscat, que ja va anunciar la seva dimissió a principis de l'any que ve pels presumptes lligams del seu executiu amb l'assassinat de la periodista Daphne Caruana, que investigava la corrupció al país i que ha acabat apuntant cap al seu entorn. El primer ministre maltès ha evitat la premsa en la seva arribada a Brussel·les, però una petita protesta exigint la seva dimissió s'ha fet notar. Ara bé, la Unió manté el silenci. La qüestió no estava a l'agenda del sopar i la majoria dels líders no s'han pronunciat.

Daphne Caruana Galizia tenia 53 anys i era la periodista més coneguda de Malta, l'estat més petit de la Unió Europea. El seu blog, Running commentary, s'havia convertit en un observador implacable de la corrupció que impregnava la política maltesa, un flagell per als líders del Partit Laborista, al govern, i del Partit Nacionalista, a l'oposició. La seva fama va esclatar l'any 2016, quan va revelar la implicació de diversos membres del gabinet del primer ministre, Joseph Muscat, en l'escàndol dels papers de Panamà. Poc més d'un any després una bomba col·locada sota el seient del conductor del seu cotxe va explotar quan ella anava al volant. El vehicle va volar fora de la carretera i la periodista va morir a l'instant.

La crisi política que ha provocat la investigació per la mort de la periodista Daphne Caruana està a punt d'esclatar i d'acabar amb el primer ministre del país, Joseph Muscat, i també el seu govern. Segons el diari maltès The Times of Malta, The Times of Malta el primer ministre s'hauria reunit aquest divendres mateix amb el president del país, George Vella, i li hauria comunicat la seva intenció de renunciar al càrrec pels presumptes lligams que l'executiu maltès tindria amb l'assassinat de la periodista. Tot i que fa tres dies ja van dimitir dos ministres i el seu cap de gabinet per aquest motiu, fins ara Muscat s'havia negat rotundament a fer el mateix.