Una manifestació contra les retallades de les pensions a l'Argentina ha desembocat aquest dimecres en l'episodi de repressió policial més gran que ha protagonitzat fins ara el govern de Javier Milei. El que va començar com una protesta contra les mesures d'austeritat del president argentí a Buenos Aires va derivar en una batalla campal entre manifestants i policia, amb un balanç de 124 detinguts i 46 manifestants ferits. Un d'ells, el fotògraf Pablo Grillo, es troba molt greu, després de patir una fractura de crani per l'impacte d'una càpsula de gas lacrimogen.

Catalunya concentra el 44% de les vulneracions de drets en contextos de protesta arreu de l'Estat l'any 2024, segons revela la plataforma Defender a Quien Defiende (DfD), que agrupa diverses associacions com Irídia, Novact i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, entre moltes altres. L'informe presentat aquest dijous a Madrid reporta 228 casos que afecten 1.029 persones i amb un mínim de 1.140 vulneracions, que es reflecteixen en multes, identificacions policials, detencions, infiltracions, causes judicials, ús desproporcionat de la força, etc. Es tracta d'un increment substancial respecte als dos últims anys —314 l'any 2022 i 870 el 2023—, sobretot per la quantitat de mobilitzacions que s'han produït en solidaritat amb Palestina. Concretament a Catalunya, dels 100 casos detectats, la majoria són per protestes pel dret a l'habitatge, seguits de manifestacions per la guerra a Gaza i, en tercer lloc, feministes.

"Sortir de la Via Laietana i anar a la presó era un alliberament", diu el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo. Descriu perfectament el sentiment de molts dels que van patir tortures al número 43 de Via Laietana. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han intentat per activa i per passiva que l'edifici, que va ser seu de la Brigada Político-Social –una branca policial encarregada d'investigar i perseguir els opositors al règim que tenia carta blanca per fer i desfer amb els detinguts–, sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió. Com que de moment no han tingut èxit i la policia espanyola continua allà, les entitats de memòria han decidit fer un pas més i aprofitar la porta que s'ha obert amb la nova Llei de Memòria Democràtica espanyola. En concret, l'article 50 és l'escletxa que pensen aprofitar les entitats que aquest dijous al matí han presentat la seva reclamació davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona, després de fer els tràmits administratius i enviar la petició telemàticament a la Secretaria de Memòria. El govern de Pedro Sánchez ja no podrà mirar cap a una altra banda o excusar-se amb diferències de color polític.

Hi ha moltes fotos del referèndum de l'1-O que ja són història. A punt de fer 78 anys, Fina Feliu Serra (Sant Julià de Ramis, 1944) en protagonitza una. Quan la mira encara se li fa un nus a l'estómac. El mateix nus d'ansietat i d'indignació amb què va viure els mesos posteriors a la repressió policial. Les càrregues la van deixar tocada, mentalment i físicament. I durant un any en va patir les conseqüències. Fa cinc anys dos guàrdies civils la van arrencar de l'entrada del pavelló d'esports de Sant Julià de Ramis (Gironès), on la Benemérita esperava que votés el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Encara s'emociona quan hi pensa: d'una banda, per la ràbia i la tensió; de l'altra, quan recorda "la tenacitat de la gent", l'èxit col·lectiu que no vol oblidar de la tardor del 2017.

Amb documents judicials i policials i declaracions inèdites d’un centenar de testimonis, inclosos els líders del Procés, el periodista Jordi Panyella (Barcelona, 1966) fa una crònica de la repressió contra l’independentisme des del 2009 al llibre Causa general (Angle Editorial).

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar els alts comandaments de la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O perquè entén que no van ordenar actuar "amb contundència" contra els votants ni tampoc "van usar més violència que la imprescindible" per impedir el referèndum. Entre els que se salvaran de l'eventual judici hi ha el cap de les Unitats d'Intervenció Policial –els antiavalots del cos–, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que durant l'operatiu de l'1-O va tenir un paper clau i va treballar amb un nom en clau profètic: Marte, el déu romà de la guerra.

Per si hi havia dubtes, el que ja s'intuïa queda ara una mica més clar. La declaració aquest dijous al jutjat número 7 de Barcelona, en el marc de la investigació sobre les càrregues policials de l'1-O, de quatre dels vuit comandaments de la Policia Nacional que hi havia a peu de carrer el dia del referèndum ha posat al descobert que a les vuit de matí es va donar l'ordre expressa d'actuar contra els ciutadans concentrats a les escoles. És a dir, que l'ordre va arribar una hora abans de l'obertura dels col·legis de votació i abans que els Mossos d'Esquadra sol·licitessin suport a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per actuar en 200 centres. Així doncs, la suposada coordinació policial que es demanava als Mossos no es va produir: els cossos estatals van actuar pel seu compte. La revelació contradiu el que fins ara havia dit l'aleshores secretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que sempre ha negat que s'hagués donat una ordre explícita i directa d'intervenir. De fet, els agents responsables també han identificat l'origen de l'ordre, que hauria vingut d'algú a qui identifiquen com a Mart, i que les acusacions sospiten que podria ser José Miguel Ruiz Iguzquiza, cap de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP) de tot Espanya, que va seguir el dispositiu de l’1-O des de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana.

Cada cop més els governs i els estats estan reduint els conflictes socials i polítics a un problema d’ordre públic i la policia recorre a instruments cada cop més sofisticats i també agressius contra les mobilitzacions al carrer. L’arsenal repressiu -en forma de lleis i en l’actuació policial a les manifestacions- s’endureix, també en contextos democràtics.

Un jove de 22 anys, estudiant de la Universitat de Ciència i Tecnologia, és la primera víctima mortal dels enfrontaments entre els manifestants i la policia en les protestes de Hong Kong. El cap de setmana passat, Chow Tsz-lok va caure des del tercer pis d'un pàrquing fins al segon durant les corredisses fugint de la policia en els enfrontaments entre manifestants i forces de l'ordre.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón interrogarà aquest dijous els set detinguts dilluns vinculats als Comitès de Defensa de la República (CDR) que segueixen arrestats a dependències de la Guàrdia Civil a Madrid, segons han informat a l'agència Efe fonts jurídiques. La policia va detenir aquest dilluns un total de nou persones a qui se'ls atribueixen delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius. A última hora de la tarda, dos d'ells van quedar en llibertat amb l'obligació de comparèixer davant l'Audiència Nacional quan se'ls citi.

Des de la plaça del Rei de Barcelona, prop d'una cinquantena de militants d'Arran han acusat el Govern i l'Estat d'exercir "repressió" contra l'organització i han assegurat que tenen fins a 26 causes judicials obertes i gairebé una setantena de membres encausats. "Durant els últims tres anys la repressió contra el moviment popular i, per tant, contra Arran ha augmentat", han sentenciat.

Direcció: Victor Cabaco. Guió: Hector Amado, Juan Ibarrondo. 90 min. Espanya (2019). Amb Ruth Díaz, José Manuel Seda i Alberto Berzal.

El jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials de l'1-O ja acumula 257 denúncies de lesions. Tot i això, al tribunal li consten 312 informes mèdics de lesions; per tant, en alguns casos no s'han denunciat els fets, tot i que si els afectats ho fan encara es podrien acumular a la causa. De fet, fa unes setmanes el magistrat de Barcelona va desestimar la pretensió de la fiscalia d'arxivar totes les denúncies, sobretot les de lesions lleus, que encara no s'havien denunciat.

El jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O ha demanat que s'ofereixi a tots els ferits la possibilitat de denunciar els fets. La fiscalia havia sol·licitat que només s'actués en les més de 230 denúncies que ja s'han presentat, i deixava així al marge uns 50 informes de lesions que de moment no s'han denunciat. Però el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha decidit que s'ha de contactar amb aquests més de 50 casos per saber si els ferits tenen la voluntat de denunciar les lesions.