"No és el mateix viure una vida d'èxit que una vida amb propòsit", ha dit el porto-riqueny Ramón Luis Ayala Rodríguez, més conegut com a Daddy Yankee. I tot seguit ha anunciat que deixa el món de l'espectacle, si més no el dels concerts de reggaeton, per dedicar-se a Crist com a pastor evangèlic. "Crist viu en mi i jo viuré per a ell. Aquest és el final d'un capítol i el començament d'un de completament nou", ha afegit. No és el primer músic d'èxit que canvia l'escenari dels concerts per l'altar de l'església, i si mai publica discos de contingut religiós seguirà els passos d'artistes com Bob Dylan i Juan Luis Guerra, que han tingut etapes consagrades a lloar Déu.

La rumba catalana de Rosalía, 'Milionària', continua expandint el seu efecte internacional més enllà del debat lingüístic. Ara és la revista nord-americana especialitzada en música 'Billboard' la que aprofita l'èxit del tema per explicar a la seva audiència global què és la rumba catalana, "la música festiva gitana de la seva Barcelona natal". La revista cita Peret i Antonio González 'el Pescaílla' com els artistes als quals s'atribueix el naixement d'aquest so, i afirma que el primer el va definir com "una fusió de música gitana, ritmes afrocubans i Elvis Presley".

El viatge de Sabor de Gràcia a Hongria per actuar al Festival Budapest Ritmo el 5 d'octubre subministra les imatges del videoclip de 'Yo soy la rumba', una de les cançons incloses al doble CD 'Sabor a Peret', editat per DiscMedi. La formació liderada per Sicus Carbonell interpreta la cançó de Peret acostant la rumba a la salsa i respectant l'esperit de celebració de la peça original, tot un manifest a favor de la rumba. El videoclip combina imatges de Peret amb les de l'estada de Sabor de Gràcia a Budapest.

Elvis Presley i Peret són dos dels noms propis de la setzena edició de l’In-Edit, el festival de documentals musicals de Barcelona que se celebra des d’avui i fins al 4 de novembre. La principal novetat té a veure amb la ubicació. A causa del tancament del cinema Aribau Club de la Gran Via, les projeccions es faran a tres sales dels Aribau Multicines del carrer Aribau. També hi haurà passis al CCCB i en vuit centres cívics.

Aquesta és una carta per desitjar bones vacances a tothom i per donar les gràcies als músics com tu, Petitet, que aquest estiu ens fareu cantar i ballar i saltar i riure, i ens alliberareu el cos durant un parell d'hores, que és exactament el que necessitem, després d'un curs tan tens i tan dens.

En la rumba catalana hi ha molt d’art, molt de salero, molta lletra ruca, molta lletra sàvia i molta cultura popular. I també hi ha dos debats que s’eternitzen al seu voltant: el del seu origen i el de la seva vigència. El primer va quedant enrere, perquè cada cop queda més clar que és un corrent forjat col·lectivament a partir de mitjans del segle passat amb els gitanos catalans com a protagonistes, no únics però sí principals. Pel que fa al segon, la rumba segueix apareixent de tant en tant sota els focus, aferrada a la seva mala salut de ferro. Es dona la paradoxa que hi ha un reconeixement creixent de la rumba com a patrimoni cultural i tradicional català, però en canvi als nous valors del gènere els costa molt fer-se un lloc en el panorama mediàtic i en els circuits professionals. Les dues grans escultures murals que s’instal·laran properament al carrer de la Cera, amb un fris vertical d’estrelles que van del Pescaílla a Estopa, o la presentació de Petitet amb la seva orquestra de rumba simfònica al Liceu, exemplifiquen l’aparent prestigi social que aquesta música afrollatina i europea va guanyant, i com es va consolidant en l’imaginari col·lectiu català, lluny dels antics prejudicis que la lligaven als baixos fons i fins i tot al franquisme. També són expressions d’aquest nou prestigi aparent els reconeixements institucionals que la rumba catalana ha rebut a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Perpinyà i la Diputació de Girona. A aquests reconeixements s’hi pot sumar el de la Unesco.

Aquest diumenge fa tres anys de la mort del gran Peret, el rei de la rumba catalana. Aprofitant l'aniversari, s'anuncia el projecte de portar a la pantalla la vida del músic: el documental 'Yo soy la rumba' és una iniciativa de la família de Peret que vol aproximar-se al seu recorregut artístic i vital, "de la infància als 'corrales' de Mataró i la joventut al carrer de la Cera i l'èxit mundial i l'etapa que coneix tothom", assegura la directora del documental, Paloma Zapata.

Poc abans que els Jocs Olímpics de l'any 1992 anunciessin el ressorgiment de la rumba catalana, l'escriptor Francisco Casavella va escriure que "és difícil que una música que ha estat oblidada durant anys, marginada per tòpics estúpids i esnobismes encara més estúpids, reculli en un instant els fruits desitjats". Contràriament al que creia el meravellós novel·lista barceloní, la rumba només va necessitar uns minuts de glòria per fer la volta al món. Tot gràcies a la històrica actuació de Peret, Los Manolos i Los Amaya en la cerimònia de clausura del Jocs Olímpics. El món va descobrir una música d'aquí, cançons hedonistes que uneixen comunitats, expliquen històries i canten a l'amor. "Si el flamenc és el blues, la rumba és el soul", diu el periodista Miqui Otero. El nostre soul.

Mataró Rumba All Stars és el nom de la formació que actuarà aquest diumenge a L'Auditori de Barcelona, a les 12.45 h. El concert inclourà peces en homenatge al Gato Pérez i Peret per commemorar el 25 aniversari de la mort del cantant argentí i la pèrdua recent del Rei de la Rumba.

El fèretre del cantant Peret, que va morir ahir als 79 anys, es troba al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, on s'ha instal·lat la capella ardent per acomiadar el músic. La seva guitarra de les gires i una altra de feta de flors presideixen la sala, que es pot visitar fins a dos quarts de deu de la nit. Una de les primeres persones que han passat per la capella ardent ha estat el president de la Generalitat, Artur Mas. Pocs minuts abans que la sala quedés oberta als ciutadans, i amb la família i amics més propers reunits a l'interior, Mas els ha donat el condol personalment.