La principal prova que a Donald Trump les coses a l'Iran no li estan sortint com pensava és que en les últimes hores ha decidit carregar contra la premsa perquè els mitjans independents no estan comprant el seu relat triomfalista sobre el conflicte. A Trump no li agrada el que llegeix, i en un post a la seva xarxa social ha apuntat directament contra el New York Times i el Wall Street Journal, dos dels mitjans més prestigiosos dels Estats Units, que aquests dies estan explicant amb pèls i senyals que la decisió d'atacar l'Iran es va prendre sense preveure'n les conseqüències, especialment el tancament de l'estret d'Ormuz.

Per primer cop des que Joc de trons es va acabar el 2019, Emilia Clarke (Londres, 1986) protagonitza una sèrie de televisió. En el drama ambientat en la Guerra Freda Ponies (SkyShowtime), que s’estrena aquest divendres, Clarke interpreta la Bea, l’esposa d’un agent d’intel·ligència que de sobte acaba convertida en espia.

Un assaig controlat amb gairebé 900 pacients de 55 centres oncològics de sis països ha demostrat que el fet de participar en un programa d'exercici estructurat augmenta el temps sense reaparició del càncer o altres patologies, així com de mort. En concret, l'estudi diu que es redueix un 37% el risc de mort i un 28% el de recaiguda de qualsevol mena de càncer.

Johan Helberg es va llevar dijous al matí i va veure com la vista del fiord noruec que tenia al darrere de casa havia estat substituïda pel lateral d’un vaixell gegant. Un vaixell de càrrega, l'NCL Salten, havia embarrancat cap a les cinc de la matinada a tocar de casa seva, a la costa de Byneset —una zona de la ciutat de Trondheim, al centre de Noruega.

Encadenats, detinguts durant setmanes i, finalment, deportats. Dos turistes alemanys van intentar entrar als Estats Units i van ser víctimes de les dràstiques restriccions d'entrada del president Trump. Els casos de Jessica Brösche, detinguda durant 46 dies, i Lucas Sielaff, 16 dies, han acaparat titulars a Alemanya, també com una mostra del que podria suposar per als viatgers europeus la política d'immigració de la Casa Blanca.

Cada any els culs inquiets del món esperen la publicació de la llista de destins seleccionada pel New York Times, i aquest any no ha estat una excepció. D'entre les 52 localitzacions d'arreu del món escollides, el diari nord-americà n'ha seleccionat una de catalana: el monestir benedictí de Montserrat. La selecció ha tingut en compte que aquest 2025 se celebra el mil·lenari de l'abadia, motiu pel qual s'han organitzat una sèrie d'actes i propostes culturals a una de les muntanyes més curioses del món.

Una de les cares visibles de l'empresa d'intel·ligència artificial i creadora del ChatGPT, OpenAI, ha anunciat aquesta setmana que deixarà l'empresa després de treballar-hi durant sis anys. Es tracta de la directora de tecnologia de la companyia, Mira Murati, que va explicar a través de la xarxa social X que marxava per "crear el temps i l'espai" per fer la seva pròpia "exploració", tot i que no va explicar quins serien els següents passos. "De moment, el meu enfocament principal és fer tot el que estigui al meu abast per garantir una transició suau, mantenint l'impuls que hem creat", va dir.

Letícia Sarda té 43 anys i viu a l'illa de Tenerife, a les Canàries. Té dos fills i en el passat acostumava a viatjar sola per tot el món treballant com a model per a marques com Burberry. Durant gairebé cinc anys, milers de persones han intentat desesperadament trobar-la sense que ella en tingués ni idea.

Manifestants en vaga de fam contra l’evolució del turisme. Funcionaris locals amenaçant amb tallar l’aigua als lloguers il·legals de vacances. Residents fumigant turistes amb pistoles d’aigua.

La cova càrstica de Baishiya no és un lloc fàcil per dir-ne casa. Està ubicada en un pendent rocós i escarpat a l'altiplà tibetà, a més de 3.200 metres d'altitud, on l'oxigen és escàs i el clima fred i sec. Però una sèrie d'expedicions a la cova els darrers anys han demostrat que era la llar d'una de les branques més misterioses de la humanitat: un grup de persones semblant als neandertals anomenats denissovans. Des del 2010, els científics han dibuixat una imatge borrosa de denissovans a partir de només tres dents, uns quants fragments d'os i restes d'ADN. El misteri ha embolcallat gran part de la seva existència, especialment el seu comportament.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.

Quan el professor comença el compte enrere, els alumnes encreuen els braços, abaixen el cap i completen l'exercici en un instant. “Tres. Dos. Un”, acaba d'enunciar el mestre. Les plomes de tota l'aula deixen d'escriure i totes les mirades es dirigeixen altre cop al professor. D'acord amb una política anomenada SLANT (la sigla en anglès per seure, inclinar-se cap endavant, plantejar i respondre preguntes, assentir amb el cap i posar atenció a l'orador, en anglès), els estudiants, d'11 i 12 anys, no tenen permís per apartar la mirada. Quan sona una campana digital (els rellotges tradicionals “no són prou precisos”, segons la directora), els alumnes caminen de pressa i en silenci cap a la cafeteria en una sola fila. Allà, reciten un poema —Ozymandias, de Percy Bysshe Shelley— tots alhora, després mengen durant 13 minuts mentre debaten el tema obligatori del dinar del dia: com sobreviure a un caragol assassí superintel·ligent.

Cada vegada més legisladors als Estats Units, Europa i el Canadà intensifiquen esforços per restringir l'accés a TikTok, la famosa xarxa social de l'empresa xinesa ByteDance, al·legant amenaces a la seguretat. Segons explica el New York Times, el febrer del 2023 la Casa Blanca va comunicar als organismes federals que disposaven de trenta dies per eliminar l'aplicació dels dispositius governamentals i diverses ciutats han prohibit als seus treballadors descarregar l'aplicació. 

"En retrospectiva, era molt més divertit somiar a ser famosa que ser famosa de veritat", diu Barbra Streisand gairebé al final d'El meu nom és Barbra, el seu nou llibre de memòries. "No m'agradaven totes les històries ridícules que inventaven, ni l'enveja que suscitava el meu èxit". A continuació, extreta de les 970 pàgines del llibre, hi ha aquesta versió d'una vida examinada, plena de triomfs, aventures amoroses i amics famosos, ansietat, antiguitats i (sempre) menjar.

La setmana passada, en una conferència sobre tecnologia al luxós Palace Hotel de San Francisco, Gregory Becker, conseller delegat del Silicon Valley Bank, es va repenjar a la cadira i va transmetre un missatge optimista. Amb l’estil confiat, gairebé grandiloqüent, que el caracteritza, aquell dimarts 7 de març a la tarda Becker va dir al públic –format per inversors, analistes de Wall Street i executius del sector– que el futur de la indústria tecnològica era brillant, i també el paper que hi jugava el Silicon Valley Bank.

El New York Times, un dels referents mundials del periodisme, acaba de rebre un toc d'atenció. Durant l'última setmana s'han multiplicat les crítiques cap al diari pel seu enfocament a l'hora de tractar qüestions que afecten la comunitat transgènere. Gairebé un miler de col·laboradors, actuals i passats, a més de subscriptors i lectors de la capçalera, han mostrat el seu rebuig per la cobertura que està fent de temes relacionats amb joves trans signant una carta publicada dimecres passat. No és l'únic manifest contra el diari. En una segona carta, associacions com ara l'Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació (GLAAD) dels EUA, amb el suport de personatges públics com la humorista Hannah Gadsby, acusen el New York Times de tractar la diversitat de gènere amb "una barreja estranyament familiar de pseudociència, eufemismes i llenguatge connotat mentre es publiquen reportatges sobre nens trans que ometen informació rellevant sobre les seves fonts".

Oblida't del drama interminable, dels capgirats bruscos, de l'espectacle, del suposat risc per a la República i de tot el que ens agrada. Aquí teniu el més important de la compra de Twitter per part d'Elon Musk: els magnats s'han alliberat. Antigament, quan un magnat de la tecnologia volia comprar alguna cosa gran, necessitava una empresa per fer-ho. Steve Case va utilitzar AOL per comprar Time Warner. Jeff Bezos va comprar Whole Foods per a Amazon. Mark Zuckerberg va fer servir Facebook per comprar Instagram i WhatsApp i Oculus, entre d'altres. Es tractava d'acords corporatius fets per al resultat final, fins i tot si mai no s'haurien produït sense un propietari famós.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet que Taiwan es comenci a preparar per a un atac sobtat del seu veí més poderós, la Xina. Com va fer el president rus, Vladímir Putin, amb Volodímir Zelenski, el líder xinès, Xi Jinping, fa temps que té Taiwan en el punt de mira.

Les forces russes han atacat ciutats i pobles ucraïnesos amb una allau de coets i altres municions pròpies de la Guerra Freda i prohibides per tractats internacionals. Un informe de The New York Times mostra a través de més de 1.000 fotografies d’enviats especials i proves visuals l'ús de municions no guiades i de bombes de dispersió que han provocat la mort de milers de persones.

Als quioscos de tot el món aquest dimarts es llegia el titular següent: "Els separatistes, un maldecap per a Espanya fins i tot a la presó". És la portada del New York Times, que dedica una de les sis notícies principals del dia al president d'Òmnium, Jordi Cuixart. A les pàgines interiors, el requadre en tres paràgrafs de la portada es converteix en una extensa entrevista a Cuixart a la presó de Lledoners. I el titular es pregunta: "Criminal o màrtir? Un pres posa en un dilema polític Espanya". I, de fet, Cuixart tampoc deixa de preguntar-se en veu alta qüestions que puguin donar resposta al seu futur: "En algun moment, Espanya haurà de preguntar-se a si mateixa: què vol fer amb mi? Eliminar-me? No poden", conclou. Així s'acaba un reportatge que repassa els orígens de Cuixart i també l'evolució del Procés.