El govern dels Estats Units ha decidit deixar de finançar projectes d'investigació de laboratoris i hospitals de fora del país que fins ara rebien subvencions dels Instituts Nacionals de Salut (NIH). Amb aquesta nova retallada de l'administració de Donald Trump a la ciència, milers de projectes internacionals de salut global i assajos clínics sobre patologies infeccioses emergents, càncer i malalties pediàtriques que estaven en curs entre centres estatunidencs i altres institucions d'arreu del món queden suspesos. També a Catalunya. Ho ha anunciat la revista Nature en un article en què avisa d'un canvi de paradigma global, perquè els NIH són el principal finançador de recerca biomèdica a tot el món, i ho ha pogut confirmar l'ARA.

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Dirigeix el laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment a la Universitat de Leicester. Autor d’una quarantena de llibres, entre els quals destaca l’última novel·la, Els finals no arriben mai de sobte (Enciclopèdia), l’assaig Què ens fa humans? (Arcàdia) i el llibre de divulgació El secret de la vida eterna (Rosa dels Vents).

Tot i néixer a Blanes, a partir de primer de primària va anar a Barcelona, a l’escola Garbí, que llavors era a l’Eixample. “Fèiem una vida a cavall entre Blanes i Barcelona. El meu pare treballava a Blanes i jo estava a Barcelona amb la meva mare. Ell venia quan podia a les tardes i els caps de setmana els passàvem tots a Blanes. I també Setmana Santa, els estius...". I per què van prendre aquesta decisió? "Volien una escola més moderna, més catalana, i el Garbí seguia la pedagogia de Pere Vergés, que era molt innovadora per a l’època.”

]]>

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

]]>

Ensurt majúscul sense conseqüències tràgiques a Girona. Un experiment del científic i divulgador Dani Jiménez va acabar amb una deflagració a la Casa de Cultura que va deixar 18 persones ferides. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les causes de l'explosió, però els experts apunten que podria ser per un defecte en els bidons que s'hi feien servir o bé per un excés en la quantitat de nitrogen o d’aigua que es van introduir als recipients.

]]>

Instal·lacions ben equipades, grans pressupostos per investigar i bons salaris són alguns dels atractius que la Xina ofereix per atreure científics estrangers. L’oferta inquieta especialment el seu veí, el Japó, que tem una fuga de cervells. I una mica més lluny, als EUA, el que preocupa especialment és que Pequín es beneficiï del talent estranger per al seu desenvolupament i fins i tot robi tecnologia militar. I és que el gegant asiàtic és el segon país del món que més inverteix en R+D, fins al punt que el 2020, l’any de la pandèmia, la despesa va arribar al 2,4% del PIB. El nou pla quinquennal, aprovat recentment, estableix com a prioritat aconseguir l’autosuficiència científica i tecnològica; per aconseguir-ho el govern augmentarà un 7% cada any la inversió en aquest camp.

]]>

Més de 200.000 professionals de 82 societats científiques han demanat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 17 presidents autonòmics que no aturin la vacunació sense criteris científics i no es deixin guiar per l'impuls. Aquesta és una de les onze demandes recollides en un manifest en què es posa en relleu la importància d'accelerar el ritme de la vacunació a tota la població i en l’acció coordinada entre administracions per tal d'homogenitzar les restriccions i la desescalada.

]]>

¿Com es transmet el coronavirus en un hospital? La pregunta se la van fer tres investigadors de l'Institut de Recerca i Innovació de la Universitat de KwaZulu-Natal (Krisp), a Sud-àfrica. Era el 4 d'abril quan tots tres entraven per la porta de l'Hospital Sant Agustí de Durban, on el 9 de març va ingressar un pacient positiu, cinc dies després que es detectés al país el primer cas, d'una dona que acabava de tornar d'unes vacances a Itàlia. La particularitat de l'informe que els autors van presentar, i que ha publicat la revista Science, és que la seva lectura s'assembla més a una de les sèries de policies que intenten encaixar les peces d'un assassinat o de trobar una persona desapareguda que no a la investigació d'una epidèmia.

]]>

Des del mes de gener, han passat de la feina anònima dels laboratoris a situar-se sota els focus mediàtics i despatxar a diari amb els caps de govern. Famosos malgrat ells mateixos, epidemiòlegs i viròlegs han esdevingut, a tot el món, cares familiars de la pandèmia: no són herois però sí que poden arribar a ser culpables. La majoria dels més coneguts internacionalment són tots homes. La diferència de gènere s’alia amb el covid-19.

]]>

34 investigadors de centres universitaris i de recerca catalans figuren en la llista dels científics més influents del món, publicada per Clarivate Analytics. Aquest rànquing identifica els experts que es troben en l’1% més citat de la seva especialitat en diverses àrees d'estudi.

]]>

Científics nord-americans i britànics han creat per casualitat un enzim mutant que es menja el plàstic. Concretament, és capaç de descompondre en qüestió de dies el politereftalat d'etilè (PET), un dels tipus de plàstic més comuns i contaminants, amb què es fabrica la majoria d'ampolles de beguda.

]]>

"Trencar la barrera entre ciència i societat". Aquest és l'objectiu de la nova Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC), que es va constituir el 7 de febrer i que aquest dimarts s'ha presentat oficialment a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Diversos científics s'han unit per treure la ciència dels laboratoris, acostar-la a la població i alhora conscienciar la societat de la importància i els beneficis de la matèria.

]]>

Un prestigiós grup de científics catalans ha fet públic el seu suport a la candidatura independentista Junts pel Sí, en considerar-la la "millor opció" per assegurar el creixement del sistema d'investigació del país. Els signants del manifest, per ara són: Jordi Galí, Centre de Recerca en Economia Internacional; Joan Massagué, Sloan Kettering Institute; Bonaventura Clotet, Institut de Recerca Germans Trias i Pujol; Joan Ramon Resina, Stanford University; Anna Veiga, Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona; Josep Maria Gatell, Hospital Clínic de Barcelona; Manel Esteller, Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge; Josep Maria Llovet, Hospital Clínic de Barcelona; Xavier Estivill, Centre de Regulació Genòmica; Ramon Brugada, Universitat de Girona; Jaume Bertranpetit, Universitat Pompeu Fabra; Marta Sanz-Solé, Universitat de Barcelona; i Carles Boix, Princeton University.

]]>

Setze investigadors d'universitats i centres de recerca catalans –independentment d'on siguin nascuts i sense comptar-hi els nascuts i formats a Catalunya ara dispersos pel món– apareixen en l'última llista de científics més citats del món, feta pública recentment.

]]> En el marc de la setmana de la ciència, l’activitat proposa experimentar amb els elements naturals del parc: l’aigua, les plantes aromàtiques, els arbres... Els visitants descobriran què amaguen les plantes a les fulles, què ens indiquen alguns rastres, com circula l’aigua del brollador, etcètera.

]]> Desenes de científics s'han concentrat aquest dijous a la Zona Universitària de Barcelona, on es troben diverses facultats de la UB i la UPC, i davant de l'Hospital Universitari de Bellvitge, i han guardat un minut de silenci en senyal de dol per la ciència. Fonts del col·lectiu Carta per la Ciència, que reuneix societats i organitzacions científiques, sindicats i representants universitaris, han organitzat aquest dijous a Catalunya la "jornada de dol per la ciència a Espanya", una protesta paral·lela a la que s'ha dut a terme en altres centres de recerca de l'Estat.

]]>

Milers de pàgines i milers d'hores d'estudis científics s'han centrat a buscar explicacions a una de les grans evidències dels Jocs Olímpics: a les pistes d'atletisme hi guanyen atletes negres i a les piscines hi guanyen nedadors blancs. Tal com admeten investigadors de la nord-americana Universitat de Duke, "és una evidència que la velocitat la dominen atletes amb arrels a l'oest de l'Àfrica, normalment afroamericans, i la piscina la dominen nedadors blancs". Per guanyar l'or, doncs, cal una mica de sort a l'hora de néixer. De fet, l'esport d'elit està seleccionant les seves estrelles també per altres factors que no es poden treballar, com l'alçada. En proves de velocitat, triomfen els alts. Michael Phelps i Usain Bolt s'acosten als dos metres. Vells herois com Jesse Owens i Mark Spitz els queden uns centímetres per sota.

]]> @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Després d'anys de controvèrsia sobre si els dinosaures van ser uns animals amb sang freda o sang calenta, un estudi publicat per científics catalans que es publicarà aquest dijous a la revista 'Nature', desmunta la teoria imperant i demostra que aquests animals prehistòrics eren rèptils de sang calenta.

]]> Quines són les diferències entre el material genètic d'un home centenari i el d'un nadó acabat de néixer? ¿Es poden distingir les empremtes que ha anat deixant la vida i, sobretot, fer-les desaparèixer per aconseguir revertir el procés d'envelliment o, si més no, aturar malalties que van de la mà de la vellesa? Aviat aquestes preguntes tindran resposta. Investigadors catalans acaben de desxifrar l'epigenoma d'un avi centenari de 104 anys i el d'un nadó acabat de néixer.

]]> Un grup de científics, entre el quals diversos investigadors de l'Estat, descriu a la revista 'Nature' els cinc canvis climàtics ocorreguts a la Terra i traça un pla d'emergència per a l'actual situació del planeta, amb mesures que passen per reduir la taxa de creixement de la població i el consum de recursos. La taxa de creixement anual de la població és d'uns 77 milions de persones. Aquest increment de la població ha transformat quasi la meitat (43%) de la superfície terrestre en àrees urbanes i agrícoles.

]]>