El debat sobre l’ús del burca i el nicab als espais públics ha tornat a irrompre en l'escenari polític espanyol. Hi ha diverses propostes sobre la taula i sembla que, ara sí, un interès polític per regular-ho. De moment, el Congrés ha rebutjat la proposta de Vox, però la insistència de l'extrema dreta en aquesta qüestió ha estat decisiva perquè la resta de l'arc parlamentari hagi començat a prendre posicions. En aquest sentit, Junts ha plantejat una proposta alternativa centrada en la seguretat i la identificació de les persones –més que no pas en la llibertat religiosa–, una via que el PSOE s'ha mostrat obert a estudiar. També el PP i ERC hi han dit la seva, plantejant una prohibició que no hagi de comportar multes per a les dones, sinó la participació en activitats socials. Tanmateix, la possible constitucionalitat d'una llei d'aquesta naturalesa a l'estat espanyol planteja interrogants jurídics profunds que ens obliguen a mirar cap a Estrasburg i a analitzar els límits del nostre propi sistema de drets fonamentals.

L’entrevista d’ahir a Salvador Illa a TV3 va ser decebedora per poc rellevant. El president de la Generalitat va dir el que ja els vaig avançar ahir que diria: que farà el que ha estat fent fins ara, que les solucions no són ràpides i que cal que els socis d’investidura, Esquerra i Comuns, no posin impediments insalvables per aprovar els pressupostos. I que ni canvis al Govern ni qüestió de confiança. Va aixecar una mica el to per dir que “ja n’hi ha prou d’anticatalanisme”, i va dir que a ell, personalment, no li agradava el burca. I dit tot això, l’entrevista es va acabar i bona nit.

Fa només uns dies Dinamarca va imposar la primera multa per anar amb la cara tapada amb un vel integral. La dona multada, que va ser sancionada amb 1.000 corones (134 euros), passejava pel centre comercial de Hørsholm Midtpunkt, situat a la zona de North Zealand, al nord de Copenhaguen. Aquest import pot créixer fins a les 10.000 corones (1.343 euros) a partir de la quarta infracció. Des de fa només una setmana Dinamarca prohibeix l’ús del burca i del nicab als espais públics del país, però un empresari i activista algerià, Rachid Nekkaz, ha ofert una solució a les dones que porten un vel integral: ha assegurat que ell pagarà de la seva butxaca totes les multes que els imposin les autoritats daneses.

L'estiu de l'any passat, la Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir dos ultres que havien clavat una puntada de peu a la panxa d’una dona embarassada que duia nicab, el vel musulmà que només deixa els ulls al descobert. El jutjat penal número 23 de Barcelona els ha condemnat ara a penes d'un any de presó per un delicte d'odi i discriminació, a més d’un delicte lleu de lesions. Els fets van passar al districte de Ciutat Vella i l’Ajuntament de Barcelona va decidir exercir l’acusació popular en aquest cas, en entendre que tenia una clara connotació islamòfoba.

El Quebec ha aprovat una nova normativa que prohibeix portar vestimentes com el burca o el nicab a les treballadores del sector públic, així com a les ciutadanes en alguns espais públics. Els defensors dels drets humans han criticat durament la llei perquè entenen que és una forma de marginar les dones musulmanes en la principal província de parla francesa del Canadà.

El Tribunal Europeu d'Estrasburg ha avalat aquest dimarts la prohibició del nicab a Bèlgica. L'ús d'aquest mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen parcialment el rostre havia estat regulat en l'espai públic d'aquest país per mitjà d'una llei nacional del 2011 i diverses disposicions municipals del 2008. Ara, per mitjà de dues sentències, el Tribunal ha dictaminat que aquestes lleis belgues són compatibles amb el Conveni Europeu de Drets Humans.

El fiscal de delictes d'Odi demana dos anys i mig de presó per als dos neonazis que van agredir una dona embarassada i el seu marit, mentre passejaven amb els seus dos fills a finals d'agost a Barcelona, perquè ella portava nicab, el vel tradicional musulmà que només deixa els ulls descoberts: "Què feu aquí?", "Torneu al desert", "moros de merda", "portes una bossa d'escombraries al cap", els van insultar, en referència també a la vestimenta tradicional que portava la dona.

"Estic bastant d'acord amb el govern francès". La primera dama de l'Afganistan, Rula Ghani, està marcant un nou estil al seu país. La dona del nou president, Asharaf Ghani, ha reconegut que és favorable a la llei francesa que prohibeix l'ús del nicab o el burca per carrers i edificis públics.

L'equip de govern de l'Ajuntament de Reus (CiU i PP) ha presentat al·legacions a la seva pròpia ordenança de civisme per rectificar aquesta polèmica normativa que prohibeix l'ús del burca i del nicab a la via pública.