Les mesures de l'escut social, que dijous es va tombar al Congrés amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, protegien 60.000 persones vulnerables a tot l'Estat, unes 13.000 de les quals a Catalunya. Una d'elles és Francesca Cervelló. Aquesta veïna del barri barceloní del Putxet, de 63 anys, fa mesos que temia que aquest dia arribés. "Què faré jo ara? Què passarà amb mi?", es pregunta en conversa amb l'ARA.

No s'obriran noves incineradores, no s'ampliaran les existents i hi haurà un pla de tancament de les que actualment estan en actiu. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat aquest dimecres des del Parlament una moratòria de les infraestructures d'incineració de residus. L'anunci ha tardat a arribar tenint en compte que gairebé ja fa dos anys que el Parlament va instar el Govern a dictar una moratòria fins que no s'aprovi la llei de prevenció de residus –que va quedar pendent la legislatura passada–. Ara fonts de l'executiu apunten que aquesta norma s'està acabant d'elaborar i en els pròxims mesos se li donarà pas. Mentrestant, l'objectiu és que entri en vigor la moratòria de les incineradores. Aquesta iniciativa s'aprovarà si tira endavant la llei d'acompanyament dels pressupostos, un calaix de sastre on el Govern incorpora molts tràmits legislatius i que aquest any a més de la moratòria de les incineradores inclourà, tal com va avançar l'ARA, permetre l'entrada de dipòsits privats a l'ICF i eliminar el concepte de municipi turístic.

Des del boom turístic dels anys 60 fins avui, l'explotació urbanística de la costa no ha tingut pràcticament aturador. Més enllà d'algunes actuacions emblemàtiques però molt acotades territorialment, com els parcs naturals del Cap de Creus, els Aiguamolls de l'Empordà i el Montgrí-Medes-Baix Ter al nord, del Delta del Llobregat a tocar de l'aeroport del Prat –ara en part amenaçat– o del Delta de l'Ebre al sud, el litoral català ha patit una pressió constructiva continuada durant més de mig segle, tant en dictadura com en democràcia. Les àrees naturals protegides han servit massa sovint de pretext per donar via lliure en la resta d'espais a una edificació poc o gens respectuosa i molt intensiva. La construcció com a motor econòmic, la necessitat d'ingressos d'uns ajuntaments històricament infrafinançats, la lenta i dubitativa conscienciació ambiental i el monocultiu turístic de moltes comarques han estat els factors al darrere de la gran taca urbana en què s'ha convertit la franja marítima de Catalunya.

Els efectes col·laterals de la pandèmia del covid-19, encara dolorosament entre nosaltres, són com una heura que cobreix tota la façana del nostre escrostonat edifici social. I la metàfora és pertinent perquè precisament l’habitatge n'és, ara mateix, un dels grans punts febles. Ja veníem d’una situació precària, fruit de la crisi econòmica del 2008, que havia quedat empantanegada i que ara no ha fet més que agreujar-se a causa dels estralls també econòmics que provoca el coronavirus. La moratòria en els desnonaments per a persones en situació d’emergència social ha aconseguit parar el cop, però si, com està previst, s’acaba amb el final de l’estat d’alarma el 9 de maig, ens trobarem amb una nova onada de persones sense casa difícil de gestionar. Seran moltes les famílies sobre les quals s’acumularà l’amenaça de quedar-se sense sostre amb la fi dels expedients de regulació d’ocupació temporal (ERTO) i dels ajuts als autònoms, mesures que si no es produeix un nou allargament caducaran per les mateixes dates, el 31 de maig. 

Un grup de 70 catedràtics, investigadors i professors de diferents disciplines han signat una petició, en forma de carta oberta, per sol·licitar al govern espanyol una moratòria en l’ús i comercialització de sistemes de reconeixement i anàlisi facial per part d’empreses privades, almenys fins que les institucions legislatives espanyoles i europees debatin si ha de permetre's, i de quina manera, la utilització d'aquests sistemes.

El vicepresident del govern català, Pere Aragonès, ha demanat en una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que l'Estat ajorni el pagament de l'IVA, l'impost de societats i les cotitzacions de la Seguretat Social de les empreses afectades per les noves mesures per frenar l'expansió del covid-19, com ara bars i restaurants o botigues.

Creixen les sol·licituds de moltes famílies vulnerables per no fer front al pagament de les hipoteques fins a finals de juny. El Banc d'Espanya ha fet públic que un total de 272.149 famílies han demanat fins a finals del mes passat una moratòria del préstec hipotecari. Això suposa 43.827 sol·licituds més que les que hi havia a finals de maig.

L'Ajuntament de Barcelona ha ampliat la moratòria en el pagament de les quotes dels habitatges i locals comercials gestionats per l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) que va aprovar el 28 de març. L'ampliació de la moratòria queda recollida en un nou decret d'alcaldia, que s'ha fet públic avui, i que fa referència tant al termini de suspensió del pagament inicial, que s'allarga un mes, com al període de prorrateig posterior.

El Japó abandonarà la comissió internacional per la preservació de les balenes i tornarà a deixar caçar aquests cetacis amb finalitats comercials. Fonts governamentals han anunciat aquest dijous la retirada del país de la Comissió Balenera Internacional (CBI), que des de fa 30 anys preserva aquests mamífers en perill d'extinció, segons ha informat l'agència de notícies local Kyodo.

La moratòria de suspensió dels desnonaments es prorrogarà dos anys mes, fins al maig del 2019. Així ho ha afirmat aquest dimecres el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que ha explicat que els propers dies es reunirà amb els diferents grups parlamentaris per elaborar un nou decret llei que prorrogui la moratòria antidesnonaments i també canviï alguns requisits. De fet, De Guindos ha avançat que si fins a l'actualitat només es paralitzen els desnonaments a les llars amb fills menors de tres anys, a partir d'ara "canviaran alguns requisits sobre les famílies amb fills menors", de manera que ha deixant entreveure que se n'ampliarà l'abast, que fins ara havia estat molt criticat per oposició i diverses organitzacions, ja que només incloïa el 8% del total de casos.

La polèmica va saltar divendres i, des de llavors, el serial no ha fet altra cosa que embolicar-se. El fons inversor Emin Capital, que preveu convertir la Torre Agbar en un hotel de luxe, agraïa divendres en un comunicat a l'Ajuntament de Barcelona que el seu projecte quedés exempt de la moratòria hotelera dictada pel govern d'Ada Colau. Segons va confirmar el consistori, el propietari havia sol·licitat el certificat del règim urbanístic abans que es publiqués la moratòria al 'Butlletí Oficial de la Província de Barcelona' i, per tant, el projecte d'hotel seguia endavant per "imperatiu legal". En aquest sentit, fonts municipals remarcaven que no era cap "excepció" ni cap "tracte de favor".

La Torre Agbar podrà ser un hotel. Així ho ha assegurat en un comunicat el propietari de l'edifici Emin Capital i ho ha confirmat posteriorment el govern municipal. En el comunicat, el fons d'inversió explica que queden exempts de la moratòria hotelera decretada pel govern de Colau a l'inici del juliol. El propietari de l'edifici ha explicat que van sol·licitar el certificat del règim urbanístic abans que es publiqués la moratòria al 'Butlletí Oficial de la Província de Barcelona' i que, consegüentment, el seu projecte d'hotel seguia endavant.

El Gremi d'Hotels de Barcelona (GHB) espera que la moratòria d'un any en la concessió de llicències d'allotjaments turístics a Barcelona serveixi per fer front "amb fermesa" als establiments que operen de forma il·legal a la ciutat. L'entitat demana a més al nou govern municipal d'Ada Colau que durant l'aplicació de la suspensió prengui "les mesures oportunes" per controlar i frenar l'activitat turística il·legal.