Pressupostos del 2022
Política 27/10/2021

La Generalitat permetrà l'entrada de dipòsits privats a l'ICF

La llei d'acompanyament dels pressupostos elimina el concepte de municipi turístic però no fa canvis significatius en impostos

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Economia, Jaume Giró, ahir al ple del Parlament.

BarcelonaLa Generalitat ha optat per no fer cap modificació fiscal substancial en els pressupostos del 2022. La presentació dels comptes acostuma a ser quan més canvis s'introdueixen en els impostos, però no serà així durant el 2022. Segons la llei d'acompanyament dels comptes –a la qual ha tingut accés l'ARA–, el Govern no tocarà res de l’IRPF (el de més recaptació) ni tampoc en l’impost de patrimoni i farà petites modificacions en d’altres, com l’impost de successions i donacions. En canvi, les modificacions més rellevants que s’han introduït a la llei d’acompanyament afecten l’Institut Català de Finances, que avançarà en el seu camí per convertir-se en banc.

La llei d'acompanyament dels pressupostos acostuma a ser un calaix de sastre que el Govern aprofita per introduir múltiples modificacions legals en un termini curt de temps i incloure-hi qüestions que tenen a veure més amb la negociació política que amb les partides pressupostàries. La d'enguany no és una excepció: incorpora canvis en la llei de transparència, en la lluita contra la violència masclista i acaba amb el concepte de municipi turístic.

El Govern encara ha d'aprovar el text, que després s'ha de tramitar al Parlament. Els grups, principalment la CUP com a soci potencial per tirar endavant els comptes, hi hauran de dir la seva: l'esquerra anticapitalista reclamava, fins ara, nous impostos que, amb el text elaborat per l'executiu, ja es veu que no hi seran. Els cupaires ja han avançat que les converses no van bé abans d'obrir el debat a la militància.

L'ICF podrà tenir dipòsits privats

Fins ara només podia acceptar-ne d'institucions públiques

Un dels canvis que s'incorporen és que l'Institut Català de Finances pugui, a partir d'ara, acceptar dipòsits d'institucions privades. Fins ara, només es permetia que l'ICF obtingués els seus recursos econòmics de la dotació que li donava la Generalitat, dels béns que integren el seu patrimoni, de les aportacions d'altres institucions financeres o dels "dipòsits que li constitueixin altres institucions públiques". La nova llei modifica aquest últim punt i hi afegeix "eventualment les privades". Una manera, doncs, que l'ICF avanci cap a funcions més pròpies d'un banc.

El Govern també autoritza l'ICF a disposar "lliurement" dels seus béns immobles i mobles, sense autorització administrativa prèvia, de manera que podria obrir la porta que en casos com el del Tribunal de Comptes (que demana fiances milionàries a excàrrecs de la Generalitat) es poguessin utilitzar. Finalment, la llei també autoritza el Govern a elaborar, en el termini d'un any, una nova regulació completa de l'Institut Català de Finances.

Acostar l'ICF a la figura d'un banc públic és un dels punts que podria seduir la CUP, ja que fa diverses legislatures que està sobre la taula per ara sense èxit. El BCE no ha donat fins ara a la Generalitat la fitxa bancària (la sol·licitud es va fer al març i triga almenys un any), però la nova regulació podria obrir per al Govern altres vies per aconseguir-ho.

La diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant aquest dimecres.

Adeu als municipis turístics

Aquestes localitats tenien més llibertat en l'obertura dels comerços

La llei d’acompanyament deroga diverses parts de la llei de turisme, aprovada el 2002. Se suprimeixen, per exemple, tots els articles entre el 18 i el 22, en els quals es defineix qui pot ser municipi turístic, quins drets i deures tenien aquestes localitats i en quins casos es perdia aquesta condició. Una de les conseqüències de ser municipi turístic, per exemple, era que aquella població tenia molta més llibertat en l’obertura dels comerços (es pot, per exemple, obrir en diumenge). Ara la Generalitat deroga tots aquests articles, de manera que la diferenciació també perd vigència. Falta veure quines conseqüències tindrà això d’ara endavant.

Canvis en fiscalitat

Ajornament de dos anys per pagar successions

El Govern introduirà la possibilitat "excepcional" d'ajornar durant dos anys el pagament de l'impost de successions i donacions en els casos que es produeixin abans que acabi el 2022. Tot i que no ho especifica, es pot deduir que l'ajornament és per facilitar el pagament a qui estigui afectat per la crisi del covid. La llei actual ja permetia que s'ajornés el pagament un any.

Sancions públiques

La llei de transparència obligarà a publicitar els resultats dels expedients que afectin alts càrrecs

L'expedient a l'exconseller Alfred Bosch va acabar amb una sanció greu per no haver activat el protocol contra l'assetjament sexual al departament d'Exteriors, però el Govern no en va poder publicitar els resultats perquè es tractava d'informació "reservada". Per canviar això, el Govern ha incorporat en la llei d'acompanyament dels pressupostos l'obligatorietat que l'expedient sigui públic –tal com va avançar l'ARA–. S'afegeix un apartat a l'article 90 de la llei de transparència que diu que les "infraccions comeses i les sancions aplicades als alts càrrecs són públiques" i que l'administració ha de publicar al Portal de Transparència la part dispositiva de les resolucions fermes que posin fi als expedients sancionadors.

Violència masclista

Obligació d'un lletrat en la denúncia davant dels Mossos i noves ajudes

La llei d'acompanyament dels pressupostos també incorpora canvis per avançar cap a la igualtat de gènere i lluitar contra els delictes d'odi. S'obliga que quan una dona presenta una denúncia als Mossos per violència masclista hi hagi d'haver un lletrat per garantir-li l'assistència jurídica; s'estableix un ajut extraordinari a les famílies perjudicades per la mort de la dona per violència masclista per fer front a les despeses de sepeli, trasllat o repatriació del cos, i s'aprova una prestació per atendre les necessitats d'una intervenció quirúrgica a conseqüència d'una agressió per delicte d'odi quan hi hagi sentència ferma i no respongui l'agressor.

stats