CAS BOSCH
Política 05/09/2021

El Govern prepara canvis legals arran de l’assetjament a Exteriors

Alsina estudia retocar la llei de transparència per fer públics els resultats d’expedients a alts càrrecs

5 min
L’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaL’expedient disciplinari contra l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch va concloure la setmana passada com una falta greu sense sanció després de més d’un any i mig que l’ARA destapés el cas. Alfred Bosch no va activar el protocol previst a la Generalitat davant presumptes assetjaments sexuals del seu ex cap de gabinet Carles Garcias a les treballadores del departament que pilotava, la qual cosa suposa una infracció del codi de conducta dels alts càrrecs de la Generalitat. El fet que passés això en una conselleria del Govern i no es disparessin les alarmes -fins que no es va publicar la informació no va transcendir públicament la situació que havien viscut les víctimes- posa de manifest, segons admet el mateix executiu, que cal reformular la normativa i els protocols contra l’assetjament.

Segons fonts governamentals consultades per l’ARA, s’estudien diverses iniciatives en paral·lel: canviar el protocol contra l’assetjament sexual, actualitzant-lo d’acord amb l’última modificació de la llei contra les violències masclistes del 2020; modificar la llei de transparència en el que fa referència a la privacitat dels expedients que afecten alts càrrecs de la Generalitat, i fomentar la conscienciació del personal de l’administració per detectar casos d’assetjament i actuar-hi preventivament.

Publicitar conclusions

Hi estan implicats uns quants departaments, tot i que encara no se n’ha parlat formalment al consell executiu. Hi ha hagut contactes entre Exteriors, que pilota Victòria Alsina i té les competències de transparència i govern obert (a més de l’experiència dins el departament pel cas de Bosch); la conselleria de Presidència, de Laura Vilagrà, que és qui té les facultats de funció publica, i el departament de Feminismes, que lidera Tània Verge i té les competències d’igualtat i de lluita contra l’assetjament sexual.

Des d’Exteriors s’han fet diverses iniciatives a escala interna -que ja va començar el successor d’Alfred Bosch, Bernat Soler- per acompanyar les víctimes i evitar situacions similars. Es tracta de situar punts d’informació per denunciar relacions d’abús dins el departament o una unitat específica de prevenció.

Ara bé, probablement el canvi de més envergadura que vol impulsar Alsina és la modificació de la llei de transparència per garantir que es fan públiques les conclusions dels expedients sancionadors que afecten els alts càrrecs. Fonts de la conselleria avisen que encara no s’ho han mirat jurídicament, però que una de les opcions seria portar el canvi normatiu a la llei d’acompanyament de pressupostos del 2022.

Actualment, l’article 23 de la llei de transparència estableix que el contingut dels expedients sancionadors està protegit i no es pot fer públic. “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides com [...] les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives”. En aquest sentit, la conselleria d’Alsina estudia que en casos d’alts càrrecs -s’ha de definir si s’inclouen només els polítics o també directius públics- es pugui fer públic el resultat del procediment sancionador. La paradoxa en el cas de Bosch és que per llei no s’han pogut transmetre de manera oficial els resultats del seu expedient sancionador malgrat que l’inici de la investigació es va produir precisament perquè els fets van transcendir a la llum pública.

El departament d’Exteriors també posa de manifest la necessitat de protegir les víctimes i garantir-ne l’anonimat, perquè expliquin i denunciïn situacions d’abús. En el cas de Bosch, la denúncia interna és el que va resultar més complicat perquè no se’ls va garantir l’anonimat en tots els casos arran de la gestió que en va fer la cúpula de la conselleria en aquell moment.

En aquesta línia, també es planteja una altra qüestió: ¿en algun moment s’ha de posar la Fiscalia en coneixement dels fets? Ara la llei obliga l’administració a traslladar els fets al ministeri públic si hi ha indicis de delicte, però la idea és aclarir en quin moment del procediment s’ha de fer. Un altre dels punts que cal revisar és el ritme del procediment. El Govern té la intenció de revisar el reglament dels expedients administratius per assegurar-ne la celeritat. Per evitar que el resultat d’un expedient arribi un any i mig després dels fets -com en el cas de Bosch-, la reforma passa per pautar de manera explícita el procés que s’ha de seguir i evitar així el marge de maniobra que va tenir el Govern en la legislatura anterior. Un cop va esclatar el cas, el departament de Polítiques Digitals (JxCat), del qual depenia en el mandat passat Funció Pública, va obrir una investigació per determinar si s’havia d’expedientar Bosch per no haver activat el protocol de la Generalitat contra l’assetjament. La conclusió va ser que sí, però el consell executiu no li va obrir expedient per la tensió entre els dos socis.

Esquerra va reclamar un nou informe en un altre organisme, el comitè d’ètica pública, on tenien majoria els republicans, que va exonerar l’exconseller afirmant que no tenia el “deure” d’aplicar el protocol. Davant els dos informes contradictoris, el llavors vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, va demanar encara una tercera opinió als serveis jurídics de la Generalitat sobre què calia fer. Van aconsellar obrir un expedient a Bosch, que s’ha tancat sis mesos després. Exteriors creu que si estableix de manera més clara el procediment, s’estalviarien situacions similars. En definitiva, s’estan treballant tot un conjunt de reformes que van en la línia de reduir la capacitat del poder polític d’actuar de manera discrecional en casos així.

Calendari pròxim

Més enllà d’aquests canvis normatius, el departament de Feminismes té la voluntat d’actualitzar el protocol de prevenció de l’assetjament sexual d’acord amb la llei pel dret de les dones a erradicar la violència masclista, de la qual es va aprovar l’última reforma el desembre de l’any passat. Amb aquest últim canvi es va introduir el concepte de violència institucional i se’n van regular els àmbits, així com el tractament de la violència contra les dones en la vida política. Paral·lelament a aquesta feina, Feminismes també elaborarà protocols contra l’assetjament en l’àmbit cultural i educatiu.

Encara no hi ha un calendari clar per enllestir aquests canvis -s’estan estudiant en el marc dels departaments implicats-, però d’aquí dues setmanes hi ha una reunió entre les conselleries implicades per valorar els avenços. Posteriorment, les propostes dels departaments s’hauran d’elevar a debat del consell executiu. La idea és que al principi de l’any que ve es puguin posar en marxa, perquè almenys una de les modificacions hauria d’anar lligada a l’aprovació dels pressupostos del 2022 -el canvi de la llei de transparència-, que s’han d’aprovar aquesta tardor. La voluntat hi és, però caldrà veure si es portarà a la pràctica.

stats