Política 31/08/2021

El Govern tanca sense sanció la "infracció greu" d'Alfred Bosch en el cas d'assetjament sexual a Exteriors

L'executiu considera que amb la dimissió de l'exconseller es va saldar la seva responsabilitat

3 min
Alfred Bosch el dia que va anunciar la seva dimissió com a conseller d'Exteriors

Un any i mig després que l'ARA destapés el cas sobre l'assetjament sexual a Exteriors per part de Carles Garcias, el cap de gabinet del llavors conseller, Alfred Bosch, el Govern ha tancat definitivament l'expedient. Segons fonts governamentals consultades per aquest diari, l'instructor ha conclòs que Bosch va cometre una "infracció greu" i "sancionable" al no activar el protocol previst per la Generalitat per a la prevenció de l'assetjament sexual, però no li imposa cap sanció efectiva perquè ja va dimitir del càrrec.

Durant el procediment Bosch va admetre que hauria d'haver plantejat l'activació del protocol, però va al·legar desconeixement sobre els mecanismes previstos per fer-ho. En aquest sentit, l'expedient –que és reservat– considera que comet una falta greu però que el cessament voluntari en el càrrec ja és una conseqüència superior a qualsevol de les sancions previstes. El règim sancionador que s'aplica en l'incompliment del codi de conducta dels alts càrrecs en el cas de faltes greus preveu el següent: la suspensió de l'exercici del càrrec entre tres i sis mesos; una multa d'entre 600 i 6.000 euros, la inhabilitació per ocupar un càrrec públic en el termini màxim d'un any i la pèrdua o la reducció de fins al cinquanta per cent de la pensió indemnitzatòria a què es pugui tenir dret en el moment de cessar del càrrec. L'executiu ha descartat la multa o l'impediment de cobrar la pensió. Bosch va passar a cobrar 2.163,39 euros mensuals des de l'endemà de deixar de ser conseller, com a indemnització prevista legalment durant 18 mesos.

El cas d'Exteriors va sortir a la llum pública el març del 2020. Bosch havia cessat del càrrec la seva mà dreta i cap de gabinet, Carles Garcias, al mes de gener. Garcias es dedicava a fer comentaris, missatges i insinuacions a diverses treballadores de la conselleria i arribava a ser molt insistent per veure’s a soles amb elles. Va ser a partir que algunes de les víctimes posessin el cas en coneixement de dirigents d'ERC que el partit va forçar Bosch a actuar. Malgrat això, abans el conseller va intentar recol·locar-lo a un altre lloc mentre el partit republicà obria dins la formació una investigació interna de la qual va quedar exonerat, tot i que es va reobrir per la pressió d'alguns militants i encara no se'n sap el resultat.

L'exconseller sempre ha negat tenir cap coneixement dels fets abans de veure-ho publicat a l'ARA, malgrat que testimonis apunten que se li havien fet arribar queixes. En una compareixença al Parlament el juliol del 2020, Bosch va assegurar que va cessar Garcias per "mal ambient", però que no tenia "indicis" d'assetjament sexual. De fet, se li va fer una festa de comiat, en què va participar l'aleshores conseller, que fins i tot va fer una piulada d'agraïment a Garcias. "Si hagués tingut coneixement dels fets, ¿creuen que hauria anat allà i fet aquest tuit? Puc ser una persona que no ho gestiona prou bé, el que no soc és un suïcida. És obvi que jo no coneixia aquests fets tan greus", va respondre a les preguntes dels diputats.

En declaracions a l'ARA, Bosch explica que quan va declarar davant de l'instructor de l'expedient va insistir que no havia tingut coneixement de "cap fet delictiu". També expressa "satisfacció" per un "procés llarg i dur" i referma que els "errors polítics i de gestió" els va assumir "amb la dimissió". Recorda que els fets de presumpte assetjament sexual no s'atribuïen a ell, sinó a Garcias, i lamenta que no s'hagi portat al "terreny de la justícia" (ni l'administració ni les víctimes ho han portat, de moment, als tribunals).

Tres informes

D'aquesta manera finalitza un procediment que s'ha allargat més d'un any i per al qual s'han demanat fins a tres informes. El primer va ser el de Funció Pública –que pilotava JxCat– i va proposar que se sancionés Bosch i la secretària general del departament d'Exteriors, Mercè Salvat, per no haver activat el protocol de la Generalitat. No obstant això, l'informe –elaborat pel departament que pilotava en aquell moment Jordi Puigneró– no va prosperar en el si del consell executiu per desavinences amb Esquerra. Per aquest motiu es va decidir demanar una altra opinió, no vinculant, al comitè d'ètica pública de la Generalitat, on tenien majoria de càrrecs els republicans. L'informe final concloïa que no s'havia de sancionar Bosch perquè no tenia el "deure" d'activar el protocol de la Generalitat.

Amb aquests dos informes contradictoris, amb els quals el Govern va anar deixant passar el temps des que van succeir els fets, el llavors vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, va decidir demanar encara una tercera opinió abans de decidir si expedientar Bosch. Aquest cop es van haver de pronunciar els serveis jurídics de la Generalitat, que van avalar obrir un expedient sancionador a l'exconseller per no haver activat el protocol de la Generalitat contra l'assetjament sexual i van exculpar la secretària general del departament d'aquell moment, Mercè Salvat. El Govern ho va fer efectiu el 23 de febrer i, sis mesos després, tanca definitivament aquesta carpeta.

stats