ASSETJAMENT SEXUAL
Política 08/12/2020

El comitè d’ètica recomana no sancionar Bosch

Aragonès retira el punt de l’ordre del dia del consell executiu i demanarà un nou informe jurídic

Ara
3 min
Alfred Bosch a la seu d’ERC  el dia que va dimitir.

BarcelonaFa tres mesos que Funció Pública va enllestir l’informe sobre el rol d’Alfred Bosch en els presumptes casos d’assetjament sexual al departament d’Exteriors –va proposar que se’l sancionés per no haver activat el protocol per protegir les afectades–, però el Govern no ho tractarà avui encara. El departament de Polítiques Digitals havia elevat el cas al consell executiu perquè decideixi si li obre o no un expedient sancionador, però, segons ha pogut saber l’ARA, ahir a última hora el vicepresident Pere Aragonès va retirar el tema de l’ordre del dia per demanar un nou informe jurídic sobre el cas.

Serà el tercer sobre aquest tema i segons fonts consultades es farà perquè els dos informes anteriors es contradiuen. Sobre la taula, els consellers tenen ara dues investigacions amb conclusions divergents: el de Funció Pública, que depèn de JxCat i proposa al Govern expedientar Bosch, i un altre que va demanar l’executiu recentment al comitè assessor d’ètica pública –on hi ha majoria de càrrecs d’ERC– que diu que no hi ha motius per obrir un expedient sancionador a l’exconseller perquè no tenia el “deure” d’activar el protocol contra l’assetjament. Concretament, el punt tres de les conclusions d’aquest últim informe, que no és vinculant, afirma: “No consta, d’acord amb la documentació disponible, que ni l’exconseller ni l’exsecretària general del departament tinguessin coneixement de conductes concretes que poguessin ser constitutives d’assetjament sexual del cap de gabinet”.

Bosch va dimitir com a conseller al març arran de la publicació a l’ARA que ERC havia forçat la dimissió del seu cap de gabinet per queixes de les treballadores del departament. La investigació del diari indicava que no només el conseller tenia coneixement del que passava amb Carles Garcias sinó que va obrir una ronda d’entrevistes amb personal del departament sobre la qüestió. La informació va arribar a Garcias, que va esbroncar almenys una de les dones que denunciaven l’assetjament. El 4 de desembre del 2019, a la presó de Lledoners, Oriol Junqueras es va reunir amb Bosch per parlar sobre cessar la seva mà dreta. L’exconseller manté que no el va encobrir.

L’informe sobre el comitè d’ètica pública entra en contradicció amb el de Polítiques Digitals i, de fet, té un vot particular de la secretària d’administració pública, Annabel Marcos (JxCat), que presideix aquest comitè i no avala les conclusions. És per això que la decisió del Govern no serà plàcida. Si els consellers de JxCat i ERC obren un expedient a l’exconseller es designarà un instructor que decidirà la sanció i estarà obligat a portar el cas a la Fiscalia si veu indicis d’assetjament sexual per part de Garcias i d’encobriment de Bosch.

Nova crisi?

El cas es pot convertir en l’enèsima crisi dins el Govern si JxCat i ERC no arriben a un acord, que, vista la divergència entre els informes, ara mateix no hi és. Cal tenir en compte que Esquerra va obrir una investigació interna al partit que ha acabat sense cap sanció. Tot i que van fer dimitir l’exconseller pels presumptes casos d’assetjament sexual, la comissió de garanties va dir: “La instrucció duta a terme constata que el senyor Bosch va actuar guiat pel principi de prudència”. Ara bé, recentment van haver de reobrir la investigació per la pressió de la sectorial de dones d’ERC i encara no han informat del veredicte. Què faran ara els consellers republicans del Govern? ¿Decidiran que s’ha de sancionar Bosch o que amb la dimissió ja n’hi ha prou? I quin serà el posicionament de JxCat, que va pressionar perquè Bosch deixés el càrrec? Les respostes a aquestes preguntes hauran d’esperar una mica més.

stats