Oficialment, la Guerra Civil Espanyola va acabar l’1 d’abril del 1939 amb la victòria del bàndol rebel liderat per Franco, que va signar el darrer comunicat de guerra a Burgos. Els franquistes havien guanyat al front, però la caiguda de la Segona República també es va preparar des de la rereguarda. El Servei d’Informació i Policia Militar (SIPM) va jugar un paper central en el control de la propaganda, la diplomàcia i la descomposició de l’enemic des de dins.

Jaume Font Marí-Martí (Terrassa, 1918-2010) era tan discret que pràcticament no va parlar mai de tota la seva lluita clandestina ni de com es va infiltrar dins la maquinària judicial militar franquista per alterar expedients i salvar vides. "He hagut d'estirar molts fils. Només una vegada me'n va parlar. Caminàvem per la Cerdanya amb unes amigues, érem adolescents. Sense mirar ningú directament, gairebé contemplant el paisatge, el pare va explicar que després de la Guerra Civil havia treballat a l’Auditoria de Guerra i que s’havia arriscat molt alterant documents per reduir condemnes o evitar penes de mort. Va ser una revelació inesperada i breu. Ningú no va fer preguntes. La conversa es va aturar allà i ell no en va tornar a parlar mai més", diu la seva filla, Núria Font.

Nou cas d'infiltració policial als moviments socials i polítics als Països Catalans, i ja en van sis. La darrera investigació de La Directa, publicada aquest dimarts, revela que un agent de la Policia Nacional va estar una mica més de dos anys infiltrat en l'activisme a Lleida, a l'entorn de l'esquerra independentista. Sota la falsa identitat de Joan Llobet Garcia, i graduat a l'Escola de Policia d'Àvila tot just un any abans d'iniciar l'operació d'espionatge, l'agent va aterrar a la capital del Segrià el setembre del 2019 i en va marxar el novembre del 2021. Durant aquest temps va implicar-se al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va començar a militar a Endavant i va participar activament en les protestes contra la sentència del Procés (2019) i les de suport al raper lleidatà Pablo Hasél.

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

La mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, va ser espiat amb Pegasus. Ho acredita un informe dels Mossos presentat al jutjat d'instrucció número 4 per la causa oberta a partir d'una querella d'Alay després que el seu nom aparegués com un dels noms que Citizen Lab citava com a espiat amb el programari israelià. Així, el cos policial demostra que el telèfon que va ser confiscat quan el van detenir el 28 d'octubre del 2020 en el cas Volhov instruït pel jutge Joaquín Aguirre –que ha quedat arxivat–, estava infectat per Pegasus des de l'11 d'octubre del 2019, pocs dies abans de la sentència contra els líders del Procés.

Barcelona s'ha convertit en la capital europea de les empreses d’espionatge israelianes, que s’hi han establert durant els últims 18 mesos, segons informa el diari Haaretz. Tot un seguit de companyies d’aquest sector han escollit la Ciutat Comtal per considerar que, així, es poden obrir a un mercat més ampli i fugir de les restriccions que els ha imposat el govern israelià després de tot un seguit d’escàndols internacionals.

A finals de desembre del 2015 Podem va aconseguir representació al Congrés per primer cop després d'obtenir 69 diputats en les primeres eleccions generals a les quals es presentava. Una irrupció que va inquietar el govern del popular Mariano Rajoy, que sense que cap jutge ho demanés va fer un rastreig massiu de les bases de dades policials per investigar diferents aspectes de la vida dels nous parlamentaris. Segons ha avançat El País, l'Audiència Nacional (AN) ja té a la seva disposició les proves documentals d'aquest suposat espionatge.

Quan ho preguntes a la porta del Castell de Vincennes, els treballadors fan cara de sorpresos. "Aquí van executar Mata Hari? No ho sabíem", diuen. Cap placa ho recorda, però el 15 d’octubre del 1917 l’espia més famosa d’Europa va ser executada en aquest castell als afores de París, segurament en un dels fossars. D'altres diuen que va ser al fons del recinte, on hi havia un camp de tir d’entrenament durant la Primera Guerra Mundial. No se sap amb seguretat quin va ser el lloc de l’execució, ja que la fotografia que a vegades es fa servir per parlar de la mort de Mata Hari en realitat és un fotograma d’un film d’època.

El músic Pau Casals va ser un objectiu predilecte dels serveis d’espionatge franquista, que controlaven tots els seus moviments, sobretot mentre vivia exiliat a Prada de Conflent (el Conflent). De retruc, cobles gironines que van acostar-se al músic van rebre prohibicions i advertiments del règim.

Aquest matí, el periodista de La Vanguardia Manel Pérez, que és qui està firmant les informacions del seu diari que han acreditat l’autoria de la guerra bruta contra Catalunya al govern de Rajoy, ha dit a TV3 que tota aquesta feina periodística “serà un fracàs si això no serveix perquè la justícia hi entri. I si no serveix per depurar els cossos policials”.

L’escàndol perquè el president del govern espanyol estava al cas de la guerra bruta contra l’independentisme comença a ser doble. Perquè, per un cantó, tenim un president informat pel seu ministre de l’Interior que s’estan fent servir diners públics i funcionaris públics per destruir la reputació i la vida d’adversaris polítics. 

La setmana ha començat forta i no em refereixo al Barça, que també. ¿S'enrecorden que divendres els vaig dir que s’havia inaugurat una nova era en la política catalana, després que Junts hagués pactat amb el PSOE la redacció d’una llei orgànica pel traspàs integral de les competències d’immigració a Catalunya?

La setmana ha començat forta i no em refereixo al Barça, que també. ¿S'enrecorden que divendres els vaig dir que s’havia inaugurat una nova era en la política catalana, després que Junts hagués pactat amb el PSOE la redacció d’una llei orgànica pel traspàs integral de les competències d’immigració a Catalunya?

La polèmica sobre si hi ha hagut lawfare a Espanya ha coincidit amb l'aixecament del secret de sumari sobre la causa de Tsunami Democràtic, on es veu clarament com es va espiar desenes de persones pel sol fet de ser coneguts independentistes. En efecte, la Guàrdia Civil va demanar cobertura judicial per punxar telèfons de polítics i activistes amb l'excusa que podrien estar cometent un delicte de terrorisme. D'aquesta manera, i sense que hi hagués cap prova de fets delictius, desenes de persones van veure vulnerades les seves comunicacions personals i exposada tota la seva intimitat, tal com ara es pot llegir a les pàgines del sumari.

El comportament del PP de Feijóo negant-se a, o fent-se pregar per, concertar una reunió amb Pedro Sánchez, a pesar de les reiterades propostes formulades des de la presidència del govern espanyol, té similituds amb el del PP de Rajoy quan es va negar, de manera igualment repetida, a reunir-se amb Puigdemont per discutir sobre el referèndum d'autodeterminació. En tots dos casos, els motius adduïts per obstruir el que hauria de ser el normal funcionament institucional i la interlocució entre els diferents partits polítics (el cap de l'oposició en relació amb el president del govern, en el cas de Feijóo i Sánchez, o el president d'Espanya davant del president de Catalunya, en el de Rajoy i Puigdemont) són d'índole patriòtica, i en tots dos casos, també, Puigdemont hi apareix com a antagonista. Rajoy solia dir que “no podia ni volia” accedir a debatre una qüestió que, segons la doctrina del PP en aquells dies, no es podia ni posar a l'ordre del dia d'una reunió sense atemptar contra la Constitució i l'ordenament jurídic. En l'actualitat, Feijóo i Cuca Gamarra es resisteixen a reunir-se amb Sánchez justament a causa de les “altres reunions” que diuen que manté, justament, amb Puigdemont. De manera més àmplia, afirmen que defugen trobar-se amb el líder socialista perquè s'ha associat amb els que volen destruir Espanya només per satisfer la seva ambició personal, etc. A més de fer les coses difícils, el PP aconsegueix d'aquesta manera realitzar una maniobra de desviament de l'atenció en què exhibeix autèntica mestria: fent parlar de les aliances de Sánchez (suposadament il·legítimes, il·legals i fins i tot immorals), es deixa de parlar de l'única aliança veritablement tòxica per a una democràcia, que és amb l'extrema dreta.

En l'última dècada diverses de les màximes autoritats del Govern han hagut de passar pels jutjats per causes relacionades amb el Procés, però ho han fet sempre com a investigats o acusats. En canvi, aquest dimecres el president del Govern, Pere Aragonès, ha declarat davant del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona com a víctima de l'espionatge a l'independentisme en el marc del cas Pegasus. Aragonès ha assenyalat expressament el CNI com el responsable de l'espionatge, que, segons la querella del president, s'hauria allargat uns 20 mesos, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, un període clau per a la política catalana i espanyola. A la sortida dels jutjats, després de declarar durant uns 45 minuts, Aragonès ha insistit en la necessitat de desclassificar la informació relativa a l'espionatge amb el programari Pegasus: "El govern espanyol té l'obligació ètica i moral de desclassificar la informació", ha dit.

Hola, com estan?

Hola, com estan?

Per primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

Una balena blanca de cinc metres de llarg va aparèixer diumenge passat a la costa oest de Suècia, al port de Hunnebostrand, on es va desplegar un dispositiu per alliberar-la d'una xarxa on havia quedat embolicada. El simple fet que una beluga aparegui en una costa tan poblada (i tan lluny de les aigües àrtiques on solen viure aquests cetacis) ja va generar enrenou, que es va amplificar, encara més, quan alguns experts van assegurar que es tractava d'un exemplar particular, el Hvaldimir, una suposada balena espia de Rússia.