La història de l’origen de Puma té tots els elements d’una novel·la de nissagues familiars. Dos germans enfrontats –Adi i Rudi Dassler– en una petita ciutat de Baviera –Herzogenaurach–, que després de la Segona Guerra Mundial s'acaben separant i funden dues marques esportives rivals. El primer crea Adidas a partir de les inicials del seu nom i cognom, mentre que Rudi opta per batejar la nova empresa amb el nom d’un felí poderós: Puma, una metàfora clara de l'agilitat amb la qual volia identificar les seves sabatilles per córrer. La velocitat d'aquesta firma sorgida de les tensions familiars, però, s'ha alentit darrerament i ara la companyia alemanya es troba immersa en una crisi financera que l'ha obligat a treure la tisora.

Pocs dies abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de París, Adidas va decidir llançar una campanya publicitària en honor de la fita esportiva. La firma alemanya va reeditar l'icònic model estrenat als Jocs de Múnic del 72, les anomenades SL72. Però la campanya va ser retirada "amb efectes immediats" aquest divendres, després d'una pluja de crítiques per l'elecció de la model per liderar la promoció: Bella Hadid, filla d'un magnat palestí i una de les celebritats més crítiques amb els atacs israelians a la població palestina. En qüestió d'hores, ha deixat de protagonitzar una de les campanyes de roba esportiva més rellevants de les Olimpíades i s'ha quedat sense contracte amb la firma de roba.

Cap llotja d'un equip de futbol pot competir amb la del Santiago Bernabéu a l'hora de fer negocis, ni la del Barça, però totes són un escenari propici perquè hi hagi moviments atractius. També ho va ser la del Narcís Sala la tarda del Sant Andreu - Europa del 28 de gener. Allà van coincidir diverses personalitats amb inquietuds que no només estaven relacionades amb el derbi barceloní. Per exemple, s'hi va poder veure el secretari de la junta directiva del Barça, Josep Cubells, i representants de la marca Meyba, que vesteix el Sant Andreu, en un moment de crisi entre el club blaugrana i Nike.

És dimecres 18 d’abril del 1990 i ens atansem a la mitjanit a l’Estadi de la Llum de Lisboa. Som al minut 83 d’un partit clau: la semifinal de la Copa d’Europa entre el Benfica i l’Olympique de Marsella. El marcador mostra un empat a zero que, de moment, dona el passi per a la final als francesos, que a l’Stade Vélodrome van vèncer per dos a un. Però aleshores passa tot. Un córner a favor dels lisboetes acaba amb un gol marcat clarament amb la mà per un davanter del Benfica. Amb vuitanta mil portuguesos embogits a les grades, ni àrbitre ni liniers s’atreveixen a anul·lar la jugada i corren cap al centre del camp donant el gol per vàlid. El partit finalitza amb el marcador d’un a zero i els marsellesos, terriblement indignats, queden eliminats de la competició. El que passarà també a la història, al marge del gol amb la mà, són les declaracions del propietari del Marsella, Bernard Tapie, que diu: “Aprenc de pressa. Sé com fer-ho. Mai més tornarà a passar això”. Efectivament, fos com fos, l’any següent el Marsella aconsegueix arribar a la final de la Copa d’Europa –que perdria contra l’Estrella Roja a la tanda de penals– i el 1993 hi torna, aquest cop per vèncer el totpoderós AC Milan de Silvio Berlusconi i proclamar-se per primera vegada campió d’Europa.

Adidas començarà una investigació sobre Kanye West per les denúncies de mala conducta del raper en l'entorn laboral que s'han fet públiques en un article de Rolling Stone en què s’informava que la marca de roba esportiva va ignorar el comportament inapropiat del cantant durant la seva associació amb ell i la seva marca, Yeezy. En una carta privada d'empleats d'alt nivell de Yeezy als membres de la junta executiva d'Adidas, a la qual va tenir accés la revista, s'informava sobre "l'ambient tòxic i caòtic que va crear Kanye West" durant els anys que va durar la seva col·laboració.

Després que Adidas trenqués el contracte multimilionari amb Kanye West a causa de les declaracions antisemites del raper, extreballadors seus han afirmat que compartia de manera rutinària imatges explícites i vídeos pornogràfics de la seva ex, Kim Kardashian, com una “tàctica d'intimidació”, segons publica la revista Rolling Stone. A l'article en qüestió, un noi afirma que West li va ensenyar una imatge íntima de la mare dels seus quatre fills durant una entrevista de feina el 2018. “La meva dona m'acaba d'enviar això”, suposadament li va dir el raper mentre li mostrava una foto “personal” de Kardashian que tenia guardada al telèfon. Un altre exempleat va dir que West havia ensenyat a l'equip creatiu de Yeezy aquell mateix any un vídeo explícit de Kardashian, que va sol·licitar el divorci del raper el 2021. "West no tenia por de mostrar imatges explícites o de parlar de situacions que s'haurien de mantenir en privat”, afegeix una tercera font.

L'abril del 1985 Nike va llançar les Air Jordan 1, les primeres sabates de la marca Air Jordan, sorgides de la col·laboració de la companyia nord-americana amb Michael Jordan. A banda d'incorporar el mític swoosh –el logotip de Nike–, aquest model de canya alta també comptava amb una primera versió del logotip de la nova marca: una pilota de bàsquet alada. Gràcies a aquestes sabatilles, que es van convertir en tota una icona, va començar a créixer l'interès per les sneakers, que van esdevenir per primer cop un objecte de culte i desig. Aquest va ser el primer gran pas de la cultura sneakerhead, que avui dia mou milers de milions de dòlars i cada cop té més adeptes.

S’ha trencat un tabú entre dos rivals històrics i gegants de la indústria del material esportiu. El conseller delegat de Puma se’n va a exercir el mateix càrrec a la seva màxima competència, Adidas. Sense clàusules conegudes pel mig, un canvi directe al més alt nivell executiu entre totes dues multinacionals alemanyes no s’havia produït mai. De fet, era inimaginable des de fa dècades qualsevol intercanvi de treballadors de la cúpula entre les dues marques, enemistades des de la seva fundació. Puma la va crear Rudolf Dassler, i Adidas, Adolf Adi Dassler. Eren dos germans que a finals dels anys 40 es van barallar i van dissoldre la fàbrica de sabates esportives que dirigien plegats. No van dir-se res més la resta de la seva vida.

Adidas ha fet públic un comunicat aquest dimarts anunciant que tallava els llaços amb Kanye West i posava fi a la que podria haver estat l'associació de moda corporativa més important de la carrera del raper i dissenyador. La ruptura es produeix després d'una sèrie de comentaris antisemites de West, que es va fer seu un eslògan associat amb els supremacistes blancs. L'empresa alemanya, que s'havia enfrontat en els últims dies a un augment de les trucades que demanaven que tallés la seva relació amb Ye, nom amb el qual ara es coneix West, va dir que la rescissió de contracte li costaria 250 milions d'euros aquest any.

El govern del Marroc ha demanat al fabricant alemany d'articles esportius Adidas que retiri una col·lecció de samarretes inspirades en les "rajoles marroquines" perquè ho considera un "robatori" del patrimoni cultural del país en suposat benefici d'Algèria, ha informat a Efe una font governamental marroquina. La font, que va demanar l'anonimat, explica que el ministeri de Joventut, Cultura i Comunicació del Marroc va contractar "d'urgència" un advocat marroquí per "defensar-se d'un nou robatori del patrimoni del Marroc", del qual a sobre consideren beneficiada Algèria, amb qui mantenen una mala relació diplomàtica històrica.

L'edat d'or de les vambes, o sneakers com a terme en anglès universalitzat, sembla que no tingui fi. Ja formaven part de la cultura urbana i juvenil des de fa cinc dècades, però els últims temps han passat a ser un element indispensable del dia a dia per a quasi tothom. En altres paraules: ja no és un calçat estrictament d'esport o infantil, sinó el complement preferit de molts adults, una tendència afavorida per la casualització general a l'hora de vestir de l'era actual. El millor exemple és quan anem a treballar: fins fa uns anys era vist com un acte massa formal anar-hi amb calçat esportiu o urbà, i ara és gairebé la cosa més habitual. Les vambes han passat per davant de les sabates en moltes oficines.

Forrest Gump cordant-se unes Nike Cortez per no deixar de córrer durant setmanes. El trio de rapers Run DMC dedicant una cançó a les Superstar. El director Wes Anderson dissenyant unes Adidas inspirades en un personatge de The life aquatic (2004). Les vambes són un dels fonaments de la moda occidental, sobretot en la seva cara més urbana: fa anys que han deixat de ser un complement per passar a ser protagonistes. Tot i que en un principi van ser pensades i dissenyades per fer esport, aquesta funció ja no comprèn tota la seva dimensió, al contrari, és una part molt petita i tècnica d'una indústria mastodòntica. Entre les mítiques Keds i les Converse All Star –nascudes el 1916 i el 1917– i el nou model Adidas x Raf Simons, més semblants a un calçat d'astronauta que al d'un atleta, han passat desenes de milers de models amb sort desigual. Això sí, tots han ajudat a consolidar les vambes com un element bàsic del nostre vestuari. 

La firma de distribució de moda esportiva i de calçat esportiu Aw Lab ha tornat a versionar alguns clàssics de la cultura urbana. En aquesta ocasió, la cadena de botigues –amb seu al Portal de l'Àngel de Barcelona– ha fet seus quatre models molt especials d'Adidas i de Reebok. Quatre vambes urbanes indispensables dels arxius de les dues marques que tenen com a fil conductor "el seu esperit urbà i una barreja de colors contemporanis, on el blanc de la part superior va acompanyat de geometries vermelles i negres", tal com expliquen des de la firma.

Adidas i Aw Lab han llançat una edició especial de les icòniques vambes Superstar per a home. Aquest special make up –com es coneix dins del sector aquestes edicions especials–, a què els aficionats a les vambes només tindran accés a les botigues de AW LAB, té detalls especials que fan únic un model que, en homenatge als seus 50 anys de vida, Adidas torna a produir amb millores en l'estructura i també en comoditat.

Revés judicial per a Adidas. El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat l'anul·lació de l'EUIPO (Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea) i diu que la marca alemanya no pot considerar seves les tres ratlles amb què identifica els seus productes des dels anys 50.

Beyoncé vol tornar a provar sort amb la moda. En aquesta ocasió, la diva nord-americana s'ha aliat amb Adidas i han firmat una col·laboració per crear roba i calçat esportiu. Així, la cantant podrà rellançar la seva pròpia marca, Ivy Park, que des del mes de novembre és tota seva després que li comprés la seva part a Philip Green, el propietari de Topshop, que ha estat acusat d'assetjament sexual i amb qui la cantant havia llançat la marca fa un parell d'anys.

Les samarretes de futbol s’han convertit en un dels actius més importants del patrocini esportiu, i després dels drets audiovisuals són la principal font d’ingressos. Les grans multinacionals de l’esport inverteixen quantitats cada cop més elevades per tenir en nòmina els grans clubs i les seleccions nacionals més potents. És un gran negoci per a totes dues parts. Diuen que Adidas prepara la renovació del Madrid i que l’operació establirà un nou rècord que tornarà a trasbalsar el mercat: es calcula que el contracte pot arribar als 150 milions per temporada, si se sumen fixos i variables. Que Nike prepari els calerons per actualitzar el seu a Can Barça, un altre cop.

Imagina’t per un moment que arribes a una estació de metro i, en lloc de comprar el bitllet, et doblegues els baixos dels pantalons perquè les vambes que portes es vegin bé. I passes. I el revisor que et trobes després no et demana el bitllet quan veu les vambes. Sembla increïble. No intentis fer-ho a Barcelona, fins que TMB no faci una campanya similar a la que va engegar l’empresa de transport públic de Berlín, la BVG, amb Adidas perquè els joves berlinesos facin servir el transport públic: la marca va llançar al gener unes vambes d’edició limitada (500 parells) inspirades en els colors dels seients dels vehicles de l’empresa que alhora són un abonament anual de transport -porten el bitllet incorporat a la llengüeta-. A més, l’abonament era més barat que l’habitual, perquè les vambes costen 180 euros, en lloc de més de 700 euros. Això també sembla increïble, per això l’agència que hi ha al darrere, l’alemanya Jung von Matt, es va emportar ahir a la nit el gran premi del cinquè congrés de l’ADCE European Creativity Festival, organitzat per l’Art Directors Club of Europe i celebrat al Disseny Hub.

Stella McCartney era una defensora dels animals molt abans que la paraula 'vegà' entrés al nostre vocabulari. La dissenyadora sempre s'ha posicionat en contra de les pells i ha volgut apostar per una moda lliure de crueltat animal, un corrent que ara té molts més seguidors que quan ella el va començar a predicar.