Passen vint minuts de les vuit del vespre i un so sortit com de les entranyes fa tremolar l'estadi. A pista tot són pantalletes de telèfons il·luminades i un concurs de crits per cantar a ple pulmó 6 de febrero, la cançó que obre l'últim disc d'Aitana i que la cantant ha escollit per encetar el concert de l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El públic, 50.000 persones, es converteixen en un animal enèrgic que no s'aturarà fins que l'obliguin a fer-ho. La diva del pop s'estrena amb totes les entrades venudes i una militància uniformada de blaus i blancs, els mateixos colors que ha escollit per il·lustrar la seva nova era, la del quart àlbum d'estudi: Cuarto azul (2025, Universal Music).

El grup Sau tornarà als escenaris. Serà aquesta tardor de la mà de Pep Sala i un nou cantant, Fredrik, un dels joves músics que va participar en el programa Eufòria. La nova gira de Sau passarà per una quinzena de places del país, s'allargarà durant tot el curs que ve i coincidirà amb l'estrena d'una pel·lícula de ficció basada en la història de la banda liderada per Carles Sabater i Pep Sala, un biopic titulat Els de Sau, que dirigirà l'actriu i guionista Elisabet Terri.

Filigranes en estèreo (L'Indi Music, 2024) és el disc de Sau30, el projecte de Pep Sala (Vic, 1960) que va néixer el 2017 per commemorar el 30è aniversari del grup Sau, que va compartir amb Carles Sabater (1962-1999). Sau30, amb el cantant Jonathan Argüelles, presentarà l'àlbum en directe el 20 de desembre al Casino l'Aliança del Poblenou.

 Entre tots els tipus de vins, amb quin et quedes?

Quan Pep Sala va saber dimecres a la nit que Robbie Robertson havia mort, el temps es va aturar. "Vaig estar sol una estona, viatjant pels records i escoltant algunes cançons. Una cosa així t’engega el cervell i et retorna tot d’imatges del passat". Segur que una d’elles va ser la del concert de Sau a La Monumental el 1992, el que es va enregistrar per al disc Concert de mitjanit, on el guitarrista de The Band va ser un dels convidats i va tocar un parell de temes amb el grup. "Va ser un privilegi tocar amb ell, i sobretot conèixer-lo", diu Sala.

Sau30 és “la banda de Sau, una banda sense futur”. Així explica Pep Sala un projecte que va engegar fa un any per celebrar el trentè aniversari de Sau i en el qual ha implicat els músics que van passar pel grup osonenc en diferents etapes, a més de dues incorporacions: Joan Antonell i el cantant Jonathan Argüelles, vocalista de la banda de tribut Tornem a Sau. Sau30, que no té “ambició de créixer ni de fer discos”, es va crear amb un horitzó: un concert al Liceu, les entrades per al qual es van exhaurir fa unes quantes setmanes. “Vam demanar data i la primera que tenien lliure era l’1 de març del 2019”, recorda Argüelles. “Aquest concert era la raó de ser de tot plegat, i el que havia de ser una única actuació es va convertir en uns quants concerts, perquè havíem d’esperar tot un any fins a la data del Liceu”, diu Sala, content i sorprès alhora de la bona rebuda obtinguda arreu ja des d’aquell primer xou al Festival Strenes de Girona l’abril de l’any passat.

Han passat més de 30 anys d’aquell 31 d’octubre en què Sau va fer el seu primer concert oficial a les Tallades de Vilanova de Sau. El grup es va formar el 1987 i aquell mateix any ja es va presentar en societat amb No puc deixar de fumar, bon àlbum de debut que va tenir continuïtat amb Per la porta de servei (1989) i Quina nit (1990), un disc enregistrat a Londres -cosa que aleshores semblava del tot impossible per a un grup català- que els va consolidar definitivament com un dels grans referents de l’anomenat “rock català” i que els va obrir la porta de la multinacional EMI. Malgrat el temps, el grup torna a estar d’actualitat i les seves cançons es continuen cantant. Fins i tot, en algunes de les últimes mobilitzacions.

Han passat més de 30 anys d’aquell 31 d’octubre en què Sau va fer el seu primer concert oficial a les Tallades de Vilanova de Sau. El grup es va formar el 1987 i aquell mateix any ja es va presentar en societat amb No puc deixar de fumar, bon àlbum de debut que va tenir continuïtat amb Per la porta de servei (1989) i Quina nit (1990), un disc enregistrat a Londres -cosa que aleshores semblava del tot impossible per a un grup català- que els va consolidar definitivament com un dels grans referents de l’anomenat “rock català” i que els va obrir la porta de la multinacional EMI. Malgrat el temps, el grup torna a estar d’actualitat i les seves cançons es continuen cantant. Fins i tot, en algunes de les últimes mobilitzacions.

El 21 de setembre, milers d’estudiants van manifestar-se a la UAB en resposta a les detencions del dia abans. La Sexta va enviar-hi la reportera Glòria Mena i, certament, no va tenir la millor de les rebudes. Si més no, d’entrada. Cada vegada que Mena connectava en directe amb els estudis de la seva cadena a Madrid, els estudiants la silenciaven al crit de “premsa espanyola manipuladora”. Va ser aleshores quan, per compensar-la, els concentrats van deixar d’escridassar-la per cantar-li Boig per tu. En pocs segons l’ensucrat clàssic de Sau va passar a ser un dels himnes oficiosos d’aquesta revolució dels somriures.

Un grup de músics que van créixer amb les cançons de Sau han impulsat 'Tornem a Sau', una gira d'homenatge coincidint amb la celebració del 30è aniversari del naixement de la banda. El projecte comptarà amb la col·laboració de Pep Sala, que acompanyarà al grup en directe en els cinc concerts. En el marc d'aquesta iniciativa, també es presentarà un tema inèdit composat especialment per a l'ocasió per Pep Sala i Joan Capdevila i els músics faran una readaptació de 'Sense estil', el primer 'single' de Sau.

El 1986 Carles Sabater i Pep Sala van compartir per primer cop escenari a Vic. Des de llavors fins al seu tràgic final el 1999, amb la mort de Sabater, van crear deu àlbums que han convertit el duet en un dels referents de la música popular catalana. 25 anys més tard, les seves cançons tornen a la muntanya de Montjuïc, on el 1991, el cèlebre recital del Sant Jordi va contribuir a l'esclat del pop-rock català.