Després de ressuscitar al cinquè dia de meditació, Pedro Sánchez va fixar l'atenció en la necessitat de regenerar el debat públic: va dir en concret, i s'ha repetit fins a l'extenuació, que calia aturar “la màquina del fang”, que és una manera de referir-se a la mentida i la difamació. Efectivament, fa temps que la política espanyola (i la que no és espanyola també, però ara no és la qüestió), i també la catalana, es basa en la propagació de falsedats sobre i contra els adversaris polítics. Les falsedats inclouen invencions, acusacions, tergiversacions, insults i deshumanitzacions, tant de les persones com de les entitats, les institucions o els partits contra els quals es vol actuar. També, si convé, del seu entorn més proper: el que va fer reaccionar Sánchez, per exemple, van ser els atacs contra la seva esposa, Begoña Gómez. Ara bé: en el cas específic d'Espanya, la difamació ha estat un dels instruments polítics que més ha usat la ultradreta nacionalista. Simples difamacions sense fonament van dur moltes persones davant de consells de guerra i judicis sumaríssims, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. I moltes famílies de víctimes del feixisme s'han vist esclafades durant dècades no tan sols pel dolor de la pèrdua de familiars i persones estimades, sinó també per l'oprobi i la vergonya de les difamacions que pesaven damunt ells.

L'associació de consumidors Facua - Consumidores en Acción ha decidit denunciar el presentador d'El hormiguero, Pablo Motos, als ministeris de Sanitat i Consum per promocionar a través d'un vídeo al seu Instagram un "tractament pseudomiraculós de regeneració cel·lular amb uns suposats beneficis contra l'envelliment i l'estrès sense cap base científica", segons ha explicat l'associació en un comunicat. A més, Facua ha enviat escrits al ministeri de Sanitat i al de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 perquè estudiïn l'obertura d'expedients sancionadors al presentador i a la metgessa que apareix al vídeo difós a través de la xarxa social per les irregularitats comeses.

La meitat de l'aigua que surt de les aixetes a Barcelona ja no prové dels embassaments, cada cop més secs per la sequera que arrossega el país des de fa tres anys, la més greu de la història. Una part (35%) ve de les dessaladores i l'altra és aigua regenerada (15%). Aquest últim recurs és el que vol potenciar la Generalitat de cara als propers anys. La conselleria d'Acció Climàtica confia que a partir del 2027 Catalunya sigui capaç de reutilitzar el mateix volum d’aigua que necessita Barcelona per abastir-se durant tot un any. Així ho ha anunciat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, aquest diumenge en el marc de la COP28 de Dubai (Emirats Àrabs Units), que ha explicat que el seu departament té prevista una inversió de 126 milions d'euros en els pròxims tres anys, dins del Pla de regeneració de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Són una mena de kits pensats per a la construcció ràpida. Un afegit que es pot adossar a qualsevol edifici perquè guanyi metres quadrats i al·licients com balcons o espai per a l'ascensor seguint l'exemple paradigmàtic del que van fer els arquitectes Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal per rehabilitar tres blocs de pisos socials a Bordeus. En aquest cas es tractava d'un sistema d’hivernacles prefabricats com a grans bastides que recobreixen la façana dels edificis i que no van requerir cap enderroc. L'Ajuntament de Barcelona va llançar, a l'estiu, un concurs per seleccionar propostes que permetessin regenerar blocs de pisos de manera sostenible. Un repte, proposat des de la Fundació BIT Hàbitat i l'àrea d'Urbanisme, que s'enfoca, especialment, als blocs de micropisos construïts de forma ràpida en polígons. Zones com la del Besòs i el Maresme seran les candidates perfectes per fer de camp de proves d'aquests projectes de regeneració, segons la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. També es pensen, a més llarg termini i si hi ha bons resultats, per poder ampliar els pisos del barri de la Barceloneta, els coneguts com a "quarts de casa". O per permetre que alguns edificis que no han esgotat la seva edificabilitat cap a l'interior d'illa creixin fins a quedar alineats amb la resta de finques del carrer.

Si algú mai ens pregunta quins són els estats de la matèria sempre responem que són tres: sòlid, líquid i gas. No és veritat. Hi ha un quart estat, tal vegada de mal definir i encara pitjor de comprendre. És el plasma. Tècnicament, es podria definir com un gas ionitzat o, el que ve a ser el mateix, un gas carregat elèctricament. O, com en diu la investigadora Cristina Canal, directora del laboratori PlasmaMed, vinculat al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el plasma és “un gas excitat”. Amb una llarga trajectòria en usos industrials, el plasma està entrant ara a l’àmbit mèdic. S’hi han vist resultats positius en la regeneració de teixits, la cura i desinfecció de ferides i el tractament d’algunes formes de càncer. Canal és una de les coordinadores d’un projecte COST de la Unió Europea que té com a objectiu avaluar-ne les possibilitats i dissenyar dispositius adients. El projecte incorpora investigadors de 25 països.

Crec que el primer que cal fer és felicitar-nos com a país. Catalunya ha demostrat una gran dignitat. Tothom. Públics i privats. I així ho ha reconegut la premsa internacional. Per a mi, la més impactant de les notícies ofertes a l’estranger és una de les quatre (quatre!) que la BBC oferia dilluns sobre Catalunya i l’1-O en portada. Un vídeo en el qual no hi havia cap comentari periodístic, ni escrit ni en so. Simplement es mostrava milers de persones, al final de la jornada, cantant Els segadors. Res més. Coneixent els britànics, és el millor homenatge que podíem rebre.

L'alcaldable d'ERC per Barcelona, Alfred Bosch, s'ha mostrat partidari aquest dilluns en una roda de premsa a l'ACN que el consistori expliqui el que costaria remunicipalitzar l'aigua i posar aquesta qüestió a votació dels veïns, tal com va fer Berlín -on els ciutadans van votar a favor de recuperar la gestió pública-. "Estem d'acord amb la remunicipalització de l'aigua, però això ens costaria més de 500 milions d'euros a nivell de l'àrea metropolitana", ha alertat, motiu pel qual, "abans de pagar-ho, cal explicar-ho i plantejar-ho als veïns, que decideixin". "Si ho desfem, té un cost, que decideixi la gent si el vol pagar en això o en altres aspectes", ha insistit, recordant que la decisió s'hauria de prendre a nivell dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. En tot cas, ha defensat que "el sector públic sigui fort, robust i potent" i que es recuperi "la municipalització de serveis que s'han externalitzat o donat en règim de concessió", però sempre pressupostant el que costaria.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha reconegut aquest dimecres en una entrevista a 'Els matins' de TV3 que coincideix en "part del diagnòstic" amb Podem i ha assegurat que "segurament" acabarien votant junts en qüestions com "el sistema de partits, la reforma del sistema electoral, la despolitització de la justícia o en el pacte nacional contra la corrupció", tot i que ha marcat distàncies "en polítiques econòmiques o socials". "Podem planteja polítiques antigues", ha afirmat, assegurant que proposa "intervenir empreses o sortir de l'euro", cosa que el converteix en un "projecte poc europeu". "C's és més modern i avançat i concilia l'estat del benestar i l'economia de mercat", ha assegurat, i ha rebutjat "polítiques intervencionistes del segle XIX o XX".