Aquest matí hi ha hagut vaga encoberta a Rodalies. Els trens s’aturaven molta estona a les estacions, arribaven tard… Haver-te de sentir dir que el traspàs va molt bé perquè s’han blindat els drets dels treballadors és una burla als usuaris, que també tenen un dret i que no és menor, a la mobilitat. President Illa: fa vint anys que Zapatero va anunciar el traspàs de Rodalies i vostè està a punt de convertir-se en un president més a la llista dels que veuen passar els trens sense poder fer-hi res. Ens estan prenent el pèl, i això també l'inclou a vostè. 

Les 69.129 dosis de vacunes contra el covid-19 que han caducat a Catalunya, segons ha admès la conselleria de Salut, tenen un preu, que s'ha pagat amb diners públics. I haurien costat entre 865.495 euros i 1.500.790 euros. Aquesta no és cap xifra oficial, per això no és exacta sinó una forquilla. El cost concret no l'han donat ni el govern català ni l'espanyol. De fet, el preu que ha pagat la Unió Europea per cada dosi de vacuna anticovid és un dels secrets més ben guardats de la pandèmia. Malgrat la quantitat de crítiques rebudes per l’opacitat, ni la Comissió –que centralitza totes les compres dels estats membres– ni les farmacèutiques volen dir quants diners han costat als europeus, emparant-se en la confidencialitat dels contractes. I Salut ni tan sols ha volgut fer públic quantes vacunes de cada marca han quedat fora de data. Però sí que ha admès a l'ARA que totes són d'ARNm, o sigui que només poden ser de Pfizer i Moderna. I l'Unicef ha recopilat i calculat el ventall de cost de cada dosi a Europa. Segons les seves xifres, les de Pfizer valdrien entre 12,52 i 19,71 euros, i les de Moderna entre 15,33 i 21,71.

Els tres dies consecutius de mobilitzacions que acumulen part dels repartidors de Glovo han donat els seus fruits: segons CCOO, la plataforma de repartiment a domicili ha informat als riders que farà canvis a l'aplicació. No n'ha avançat més detalls, només que els prepara de cara a divendres. Mentrestant, sempre segons aquest sindicat, els treballadors disconformes s'han organitzat per boicotejar el sistema del qual es queixen, i no descarten fer una vaga indefinida si no estan d'acord amb els canvis que presenti la companyia.

La companyia de repartiment Glovo obrirà la seva aplicació a establiments que ja compten amb els seus propis repartidors, un model de negoci que ja fan servir altres aplicacions de lliurament a domicili com Just Eat.

La junta de jutges d'instrucció de Barcelona, l'organisme que reuneix els 33 magistrats d'aquesta àrea de la ciutat, ha signat un comunicat en el qual defensen l'assignació al jutjat d'instrucció número 13 de la denúncia que va acabar convertint-se en la macrocausa sobre l'organització de l'1-O a la ciutat i en el pal de paller del processament dels líders independentistes al Tribunal Suprem. El comunicat insisteix que el repartiment es va fer "aleatòriament" a través del sistema informàtic del deganat. És el mateix argument que fa servir la degana actual, Mercè Casso, en la resposta que tomba el recurs governatiu que havia presentat l'advocat de quatre excàrrecs del Govern investigats en aquest cas i que qüestionava el repartiment.

L'actor Michael Fassbender ja no surt amb l'actriu sueca Alicia Vikander. Després de nou mesos, la premsa britànica informa sobre la seva ruptura. L'última vegada que la parella va ser fotografiada junta va ser al mes de maig, al Gran Prix de Mònaco.

Crisi interna a ERC per decidir qui ha d'ocupar l'escó del partit judicial de Tarragona a la Diputació. Segons Pau Ricomà, portaveu a l'Ajuntament de Tarragona, la seva candidatura va ser avalada per l'executiva nacional del partit. L'alcalde de La Secuita, Eudald Roca, assegura que la que ell encapçala va tenir el suport de l'executiva regional i s'havia d'elevar a la nacional. Per tot plegat, Roca ha formalitzat un recurs contenciós electoral contra l'acord de la Junta Electoral de Zona de Tarragona que proclama diputat Pau Ricomà. Un document al qual Ricomà ha contestat amb un altre recurs. La Diputació de Tarragona, que preveu constituir-se dilluns que ve, dóna per bona la candidatura de Ricomà.

A Santa Susanna les eleccions municipals del 24 de maig apunten tempesta. L'enfrontament de l'actual alcalde de CiU i candidat a la reelecció per la plataforma independent Santa Susanna Ara i Sempre, l'etern Joan Campolier, i el seu antic company de partit, ara cap de llista de CiU, Jordi Cusachs, ha acabat impactant en el repartiment dels espais de propaganda electoral. En una decisió salomònica, el secretari municipal davant la manca d'acord polític va imposar un repartiment de les cartelleres municipals proporcional a la representació actual dels partits als consistoris que ha acabat amb cartells retallats per la brigada municipal. La Junta Electoral va anul·lar ahir el repartiment.

La fundació Josep Irla -vinculada a ERC- posa sobre la taula un nou mètode per calcular la part del deute estatal que hauria d'assumir Catalunya en cas d'independitzar-se. Es basa en una de les propostes que es van plantejar durant els referèndums del Quebec i permetria estalviar força recursos a les arques catalanes, malgrat que els impulsors de l'informe presentat aquest dimecres –els economistes Jordi Angusto i Gemma Pons i l'enginyer i assessor del Govern Marcel Coderch– ja preveuen que no serà fàcil que el govern espanyol o els creditors internacionals l'acceptin. És, però, una possibilitat a plantejar, segons els seus ideòlegs, per evitar que la negociació comenci per la franja alta favorable a l'Estat.

Conflicte legal a la vista. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dimarts que la Generalitat portarà als tribunals el repartiment "injust i il·legal" del dèficit per part de l'Estat. De fet, aquest repartiment ha estat el detonant que ha fet que el Govern es decantés per mantenir el pols a l'Estat i no fer el pressupost del 2013 per mantenir prorrogat fins a finals d'any el del 2012.

El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat aquest dimecres els objectius de dèficit per al període 2014-2016. Catalunya, Astúries (on governa el PSOE) i les Canàries (CC-PSOE), han votat en contra dels objectius de dèficit fixats. També ho ha fet Madrid, que ja havia manifestat la seva oposició a un dèficit asimètric per comunitats. Ha estat l'única autonomia governada pel PP que ha votat en contra dels objectius. Tot i que també s'havia manifestat radicalment contrària a objectius de dèficit diferenciats, Extremadura (PP) ha optat finalment per abstenir-se. També ho han fet Navarra (UPN), l'Aragó (PP), Extremadura (PP) i Andalusia (PSOE). Montoro, doncs, ha aconseguit imposar el seu criteri, però el consens que reclamava aquest dimecres per "sortir junts de la crisi" ha brillat per la seva absència a la reunió, molt breu.