Actors maquillats com gats que recorden els famosos therians, cotxes de Fórmula 1, fonts de xocolata, cabines de música on pots crear la teva cançó i agents de tota mena amb uniformes llampants. Entrar al pavelló 2 del Saló de l'Ensenyament i no entretenir-s'hi una estona és gairebé missió impossible i potser tots aquests reclams expliquen –en part– el canvi que ha patit la fira d'orientació educativa fins a arribar a la situació actual: aquest 2026, per primera vegada, hi ha més expositors de formació professional (FP) que d'universitats.

Al marge dels 17 graus superiors –quatre d’ells, també en línia– i els 10 graus mitjans que posa a l’abast de l’alumnat, La Salle ofereix les modalitats de batxillerat de ciències i tecnologia, d’humanitats i ciències socials, i d’art en 12 dels seus centres. Un ventall en el qual també destaquen el Batxillerat Internacional, el Batxibac i el Batxillerat Dual, fet que amplia encara més les probabilitats que cada persona trobi el seu propi itinerari formatiu.

"La demanda de formació professional s'ha disparat i, en paral·lel, l'oferta privada està veient una oportunitat on abans no la veia i ha crescut el doble que la pública en pocs anys". Així ha descrit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la situació de l'oferta de la FP a l'Estat, on ha assegurat que hi ha alumnes que paguen fins a 9.000 euros per estudiar un cicle formatiu. Davant d'aquest auge, l'executiu espanyol ha anunciat que vol posar fre als centres privats que no garanteixen la qualitat mínima d'aquests estudis.

El percentatge d'alumnes que deixen els estudis abans d'hora a Catalunya és quatre punts més alt que la mitjana europea. Són alumnes que no han acabat l'ESO o, sobretot, que després d'acabar-la no continuen amb cap mena de formació postobligatòria com pot ser el batxillerat o la formació professional (FP). La proporció d'alumnes catalans que abandona les aules prematurament és del 13,7%, mentre que la mitjana europea es troba al 9,3%. Tot i que des del 2017 Catalunya ha rebaixat l'abandonament més de tres punts, continua lluny de l'objectiu del 9% fixat per Europa.

Un dels principals objectius anunciats a la legislatura del govern de Salvador Illa i de la consellera d'Educació, Esther Niubó, és prestigiar la Formació Professional (FP). Dintre d'aquesta missió, el repte més gran que havia d'afrontar la conselleria era trobar una solució pel caos que cada any viu el sistema amb les preinscripcions d'FP i amb el qual 30.000 alumnes van començar el curs passat sense plaça.

Les aules d'instituts i centres que ofereixen formació professional (FP) han reobert aquest divendres les portes després de l'estiu, però encara ho han fet amb algunes cadires buides. El període de matriculació a la FP va acabar el 8 de setembre amb més de 15.000 places vacants (15.232), una xifra que amb el pas dels dies i l'arribada de la matrícula viva s'ha aconseguit reduir: en tres dies s'han apuntat 3.000 persones i s'ha abaixat la xifra de cadires buides a 12.000. A l'agost, 14.840 alumnes no tenien plaça als estudis que desitjaven.

Amb certa millora, però encara amb un important desequilibri entre les places en els estudis que més interessen als alumnes i les que el sistema educatiu pot oferir. El període de matriculació a la formació professional (FP) ha acabat amb més de 15.000 places vacants (15.232), després que 14.840 alumnes se n'anessin de vacances a l'agost sense plaça als estudis que desitjaven. Tot i que el nombre de vacants i d'estudiants sense plaça continua sent molt alt, enguany han quedat 4.000 places sense adjudicar menys que l'any passat, quan el curs va començar a la FP amb 31.000 alumnes sense plaça i 19.000 vacants disponibles. A més, en aquesta comparació, cal tenir en compte que aquest curs es van obrir unes 7.500 places noves a FP.

El tap es manté tot i que es redueix respecte a l'any passat. Gairebé 15.000 (14.840) alumnes encaren l'estiu sense tenir plaça assignada per estudiar un grau mitjà o superior de formació professional (FP), tot i haver fet la preinscripció en els terminis establerts. La xifra reflecteix que el nombre d'alumnes en aquesta situació s'ha reduït a la meitat respecte als que van viure aquesta situació l'any passat, quan 31.000 estudiants van veure com començava el curs sense que ells tinguessin una plaça.

Francesc Torres (Eivissa, 1962) és catedràtic i enginyer de telecomunicacions. Va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 2017 al 2021. Ara repeteix mandat i atén l'ARA en la seva primera entrevista des que fa un mes va guanyar les eleccions al rectorat.

El curs passat els graus de formació professional (FP) de la privada van rebre el doble d'alumnes que fa només cinc anys. Aquest increment d'interès per la privada en els graus mitjans i, sobretot, en els graus superiors de FP fa anys que no és una novetat: en els darrers cursos el nombre d'estudiants que s'han format a la privada sempre ha estat superior a la concertada en aquesta etapa de l'educació postobligatòria. El curs 2019-2020 la FP privada tenia 40.989 alumnes, gairebé 20.000 més que els que optaven a la concertada. Aquesta diferència, però, s'ha disparat fins al punt que el curs passat hi havia uns 60.000 alumnes més que feien un cicle a la privada (82.009) que no pas a la concertada (21.963).

La nova llei de Formació Professional (FP) vol recuperar una figura que abans era molt comuna en els negocis de casa nostra: la de l’aprenent. La normativa, aprovada fa tres anys pel govern espanyol, i que les comunitats autònomes han començat a aplicar aquest curs, multiplica el nombre d'hores de pràctiques que fan els estudiants en un entorn laboral real i aposta perquè tot el model tingui un caràcter dual, sigui quin sigui el grau. Aquesta transformació, però, requereix molta més implicació per part de les empreses i aquí és on ha trobat el seu gran escull.

El departament d'Educació i FP i el Consell de Cambres de Catalunya han presentat aquest dilluns l'Estudi d'inserció laboral dels ensenyaments professionals. El document analitza el sector laboral català en relació amb els estudis cursats dels treballadors a partir de les dades dels estudiants que es van graduar el curs 2022-2023 i ha de servir, principalment, per a dues coses. D'una banda, perquè els futurs estudiants de graus de formació professional (FP) tinguin una referència de les sortides laborals que té cada estudi. De l'altra, ha de ser una de les bases per repensar i reestructurar els estudis i l'oferta de FP que hi ha a Catalunya.

A gairebé qualsevol adolescent que està a punt d'acabar l'ESO la pregunta "què faràs?" el persegueix durant mesos. Fins no fa gaire, als que contestaven amb un "vull fer batxillerat" rebien una pregunta instantània: "Humanístic, científic o artístic –alguns també incloïen el tecnològic–?" Ara bé, si avui algú vol aprofitar un dinar familiar per treure-li aquest tema a un nebot, un net o un fill i parlar de totes les opcions que té, probablement la conversa s'hauria d'allargar força més enllà de la sobretaula, perquè només a Barcelona el curs que ve hi haurà fins a disset batxillerats per triar.

"Com pot ser que les xarxes socials ens connectin, si utilitzar el mòbil a taula és de mala educació?", pregunta una noia, com si es tractés d'una batalla cos a cos entre gladiadors i acabés de desarmar el contrincant que, amb ànims de guanyar temps per idear un contraatac, respon amb un simple però efectiu: “Com?”

Van en grups i carregats amb tote bags, bolis i samarretes amb infinitat de logos d'universitats, centres de FP i escoles diverses. Un cop acaba la batuda per recollir tots els obsequis possibles, toca centrar-se en l'important, i aquí és quan els grans grups classe es ramifiquen en petits trios o parelles en funció del que "potser" volen estudiar. És l'única manera d'organitzar-se que troben els milers d'adolescents que visiten el Saló de l'Ensenyament per buscar respostes al seu futur acadèmic entre els més de 250 expositors –un 12% més que l'any passat– i les 200 activitats d'orientació que s'hi ofereixen.

El curs vinent a Catalunya hi haurà un nou camí per aconseguir un títol de formació professional (FP). Aquest dimarts la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el departament d'Educació han acordat posar en marxa un nou itinerari formatiu al centre de FP de Martorell de la UPC (Campus FPCAT-UPC de la Mobilitat Sostenible) que permetrà que els alumnes obtinguin una titulació de tècnic o de tècnic superior a través de certificats professionals.

Des de l'any passat, l'assignació de places als graus de formació professional (FP) s'ha fet per ordre de nota dels aspirants. Ara bé, fins aquest dimecres els futurs estudiants d'aquests cicles no tenien manera de saber –més enllà del boca-orella– quina era la nota que aproximadament podien necessitar per entrar al grau mitjà o superior que desitjaven. Aquest dimecres, però, tal com ha avançat l'ARA, la conselleria d'Educació ha publicat les notes de tall de tots els graus de FP de Catalunya mitjançant un cercador que permet filtrar per puntuació d'accés, territori, cicle, torn i centre.

El Govern es va comprometre a no repetir l'episodi de l'any passat, en què més de 30.000 alumnes van començar el curs sense plaça a formació professional, i aquest dimecres posarà en marxa una mesura essencial per aconseguir-ho. Segons ha pogut saber l'ARA, per primer cop Educació publicarà les notes de tall dels graus de formació professional (FP).

El Govern posa fil a l'agulla amb un dels principals problemes que pateix l'educació postobligatòria a Catalunya: el desgavell amb les places i la preinscripció a la formació professional (FP). El president, Salvador Illa, ha anunciat aquest dijous que el curs vinent hi haurà 7.583 noves places de FP a Catalunya. L'increment d'oferta també anirà acompanyat de gairebé 500 nous docents de FP, un sector on Catalunya continua tenint problemes per trobar professors. "Si necessitem nous professionals, hem de trobar els espais per formar-los", ha defensat Illa.

El futur traspàs de les competències en matèria ferroviària a Catalunya hauria de suposar una millora del servei, però per a això calen més mans. Amb aquesta idea el Govern ha presentat aquest dimarts un pla amb un objectiu clar: que en els pròxims tres anys es formin 1.000 estudiants de formació professional (FP) perquè s'especialitzin en tasques relacionades amb el sector ferroviari.