Formació professional
Societat 07/09/2021

La reforma de la FP multiplica les hores lectives a l'empresa per reduir l'atur juvenil

La nova llei aprovada pel govern espanyol permetrà acreditar les competències de milions de treballadors i connecta la FP amb la universitat

ARA
4 min
La ministra d'Educació i FP, Pilar Alegría, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts.

El govern espanyol va voler fer una declaració d'intencions des del principi amb la formació professional i la va col·locar, per primera vegada, al nom del ministeri. Després de l'aprovació de la llei d'educació –anomenada popularment llei Celaá–, aquest dimarts el consell de ministres ha aprovat en segona ronda la Llei Orgànica d'Ordenació i Integració de la Formació Professional (FP). És un dels principals compromisos del govern espanyol, que espera que la reforma sigui un revulsiu educatiu i sobretot laboral per a milers de persones: d'una banda, l'executiu vol incrementar el nombre d'alumnes que opten per la FP (encara és del 12% a Espanya, davant de quasi el 30% a la resta d'Europa) i, de l'altra, reduir com sigui les alarmants xifres d'atur juvenil, disparat al 37%. El cas és que es calcula que la meitat de noves feines requeriran una formació tècnica com la que dona la FP i, segons ha recordat la ministra d'Educació, Pilar Alegría, la taxa d'atur entre els graduats de FP és sis cops més baixa que entre la resta de joves de la seva edat.

La normativa, que arriba en un moment decisiu per a la FP a Catalunya amb milers d'aspirants pendents de si obtindran una plaça pública, preveu flexibilitzar els estudis, donar més protagonisme a les empreses –amb un fort impuls de la formació dual– i dibuixa, per primer cop, un sistema únic dirigit a estudiants i treballadors, tant ocupats com a l'atur. "Qualsevol persona, més enllà de l'edat i la seva situació, podrà trobar una oferta formativa adequada a les seves necessitats", ha dit Alegría.

La novetat més important és que s'unifica en un mateix sistema la formació per a estudiants i per als treballadors. Això permetrà agilitzar l'acreditació de competències professionals que tenen milions de treballadors que, tot i disposa d'àmplia experiència laboral, no tenen títols oficials que ho acreditin. Fins ara el procés era "lent i poc eficient", fins al punt que en una dècada només 300.000 persones han pogut acreditar les seves competències laborals. Segons el ministeri, amb la nova llei es podran acreditar les competències de més de 3 milions de treballadors en actiu en quatre anys. 

Cinc nivells

El grau A serà el més bàsic i l'E el més especialitzat

La nova oferta de FP s'estructura en cinc nivells, de grau ascendent segons la durada dels cursos, amb l'objectiu que cada treballador o estudiant adapti el seu itinerari. El nivell més bàsic, l'A, s'ha anomenat de "microformacions" i consistirà en unitats formatives de poca durada i càrrega de feina que acreditaran parcialment les competències adquirides. El segon nivell, el B, suposarà realitzar un mòdul complet, per exemple acumulant diferents cursos del grup A. El següent graó és el nivell C, a través del qual es podrà obtenir un certificat professional i fer pràctiques en empreses. El grau D fa referència als actuals cicles formatius: els graus bàsics (més grans de 15 anys), els graus de cicle mitjà (després de l'ESO) i els graus de cicle superior (després de batxillerat). I el nivell E s'assolirà amb cursos d'especialització d'entre 300 i 800 hores.

Caràcter dual

Més implicació de les empreses

Fins ara, tots els alumnes de formació professional han de fer algunes hores d'estada a l'empresa, amb percentatges molt desiguals segons el tipus de graus, el territori o la implicació dels instituts i les empreses. Alguns fan un 15% d'hores de pràctiques, mentre que els que trien fer FP dual, una modalitat en què pràcticament es combina la formació a l'empresa i a l'aula, n'arriben a fer un 30% o 40%. Ara per ara, només un 4,2% dels estudiants espanyols de FP fan aquest tipus de formació, malgrat que té una altíssima inserció laboral. Amb la nova normativa es vol imprimir aquest caràcter a tots els graus, sigui quin sigui el model que triï l'estudiant.

Així doncs, tot i que els cicles dels graus C i D es dividiran en dos règims diferents, les hores d'estada a l'empresa es multiplicaran en els dos casos. En el cas de la FP dual general, s'estableix un temps a l'empresa d'entre un 25% i 35% del total de la formació, i aquesta ha d'acceptar el compromís de participar en un 20% dels continguts formatius. Aquest conveni de pràctiques no genera cap vincle contractual amb la companyia ni tampoc és retribuït. En canvi, en el cas de la FP intensiva o avançada la formació a l'empresa serà com a mínim d'un 35% del total de la durada i no hi haurà un màxim d'hores (tot i que en un primer moment es va fixar en un 50%, finalment s'ha eliminat el topall màxim). En aquest cas, es preveu establir un contracte de formació entre l'estudiant i l'empresa, les característiques de retribució del qual dependran de la futura reforma de la llei laboral que negocia el ministeri de Treball amb els agents socials.

A les empreses que ofereixin pràctiques hi haurà d'haver un tutor dual, que farà de vincle entre la companyia i l'institut i es coordinarà amb els professors per avaluar els aprenentatges de l'alumne. Això ja es fa ara, amb més o menys èxit.

Relació amb la universitat

Fins a un 25% dels crèdits convalidats

La llei vol estrènyer llaços entre la FP i la universitat, perquè els estudiants d'una banda i l'altra tinguin passarel·les sense obstacles per complementar la seva formació. Així, els estudiants de FP podran convalidar fins a un 25% dels crèdits d'un grau universitari similar.

Alegría també ha anunciat que amb la futura llei de FP es posaran en marxa fins a 200.000 places de formació professional durant els pròxims tres anys. La futura llei té un pressupost de més de 5.400 milions d'euros que el govern espanyol vol executar durant els pròxims quatre anys. Segons la ministra, la futura llei servirà de "palanca" per modernitzar i transformar el sistema educatiu i millorar la situació dels joves i els treballadors, i ajudarà a reduir la taxa de desocupació. "Devem a tota una generació de joves l'oportunitat d'una ocupació de qualitat", ha sentenciat.

stats