La Fundació La Caixa destina aquest any 250 milions d'euros a inversió social segons el conveni formalitzat aquest dilluns entre el president de l'entitat, Isidre Fainé, i el de la Generalitat, Salvador Illa. L'anterior acord va ser de 225 milions, la qual cosa suposa un increment del voltant de l'11%. De la quantitat total, 99 milions d’euros es destinaran als programes socials de l’entitat dirigits especialment als col·lectius més vulnerables. També s'hi inclouen sumes per a l'àmbit cultural i d’investigació i beques.

L'edició 2025 de la convocatòria d'Investigació en Salut de la Fundació "la Caixa" ha seleccionat 34 projectes nous de recerca biomèdica puntera, cadascun dotat amb fins a un milió d'euros. La convocatòria, a la qual s'havien presentat en aquesta vuitena edició 714 propostes de recerca bàsica, clínica i translacional, està especialment dirigida a l'abordatge de reptes de salut en diversos àmbits: neurociències, malalties cardiovasculars i metabòliques, oncologia, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores en algun d'aquests camps.

El departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), manté oberta la convocatòria per accedir a 50 beques destinades a preparar les oposicions a les carreres judicial, fiscal i de lletrats/ades de l’administració de justícia i preveu una dotació global de prop de 3 milions d'euros per al període 2026-2029. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 21 de maig i tota la tramitació s'ha de fer de manera telemàtica a través de la pàgina web Tramits Gencat.

Aquest curs escolar les famílies de Barcelona que vulguin accedir a una beca menjador hauran de fer-ho mitjançant una signatura electrònica. Sobre el paper, acabar amb la paperassa busca facilitar el procés, però a la pràctica pot convertir-se en una nova barrera per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

Aquest mes de març els estudiants ja podran sol·licitar l'ajut del ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports que enguany assoleixen una dotació rècord de 2.544 milions d'euros. Si bé encara no se sap la data exacta de l'obertura de les sol·licituds, sí que es coneix la quantitat de la inversió i els àmbits en els quals volen donar suport. Concretament, el govern espanyol pretén fer arribar l'ajuda a fins a 101.000 joves, flexibilitzar els requisits d'accés a l'ensenyament i cobrir les necessitats de nous perfils d'estudiants, com són els que opten a cursar carreres universitàries artístiques.

El Habib té sis anys i des de fa tres cursos passa gran part de l'estiu fent activitats en un casal de Barcelona. Sempre ho ha fet amb una motxilla carregada amb tres mudes perquè si hi ha una cosa que no suporta és anar amb la roba tacada. "Sense l'escola i sense casal, no sé què faria", explica el seu pare, l'Otman. El Habib té un grau de dependència molt alt i, no fa gaire, li van diagnosticar autisme, fet que explica els problemes que sovint té per relacionar-se i comunicar-se. Fins ara això no havia estat un impediment per anar a l'escola (on rep suport educatiu), ni al casal d'estiu d'una entitat del Raval, on el mateix Ajuntament li proporcionava monitoratge de suport, tal com feia amb tots els casals d'estiu de la ciutat per garantir que fossin inclusius.

Un informe de la Fundació Pere Tarrés constata que el 65,8% de les famílies becades en les seves activitats de lleure viuen per sota del llindar de la pobresa. Des de l'entitat apunten que alguns indicadors han millorat lleugerament, però la fotografia que revelen les seves dades constata una "preocupant cronificació de la vulnerabilitat". Un 37,9% de les famílies becades per ells viuen en situació de pobresa greu, és a dir amb uns ingressos per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, i un 13,8% fins i tot es queden per sota del 20% de la mitjana catalana i viuen, per tant, en condicions de pobresa extrema.

El ministeri d'Educació ha aprovat aquest dimarts les noves regles del joc per obtenir una beca d'ajuda a l'estudi de cara al curs que ve. Tot i que aquest procés de revisió i actualització dels requisits per aconseguir una ajuda per estudiar es fa cada any, el que ara ha aprovat el consell de ministres recull canvis substancials que comportaran un augment dels alumnes que es poden beneficiar d'aquestes beques. En total, el govern espanyol invertirà 2.535 milions d'euros per fer arribar aquestes prestacions a un milió d'estudiants d'educació no obligatòria, entre els quals hi ha alumnes de batxillerat i formació professional, universitaris de grau i màster o estudiants d'escoles oficials d'idiomes.

L'any 2022 més de 75.000 alumnes catalans en risc de pobresa no van rebre cap beca de suport per continuar estudiant després de l'ESO. De fet, segons els càlculs de la Fundació Bofill, a Catalunya només el 16,9% dels joves que segueixen estudiant (però no van a la universitat) obtenen una beca. Un percentatge que va per darrere de la mitjana espanyola (23,4%) i de la proporció d’infants i joves en risc de pobresa que hi ha a casa nostra (31,7%). Aquesta desigualtat pel que fa al repartiment d'ajudes econòmiques és especialment preocupant en aquesta etapa, ja que sis de cada deu alumnes que deixen els estudis ho fan en els últims cursos de secundària i just després d'acabar l'ESO.

Reduir els preus de les matrícules per poder accedir a la universitat continua sent una de les reivindicacions dels sindicats d'estudiants universitaris. Tot i que els últims anys Catalunya els ha anat abaixant, l’esforç de les famílies catalanes en el finançament dels estudis universitaris continua sent més alt que el del conjunt d'Espanya. Segons l'últim Informe d'Indicadors de Formació i Docència de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), presentat aquest divendres, a Catalunya el 22% dels ingressos de les universitats procedeixen de la matrícula, mentre que al conjunt d'Espanya aquest percentatge és només del 15%. Tot i que les dades de l'informe en aquest apartat són del curs 2019-2020, aquí cal afegir-hi el fet que actualment a Catalunya encara no hi ha cap grau universitari que costi menys de 1.000 euros i que, a hores d'ara, cursar el grau universitari més barat costa el doble a Catalunya que a Astúries.

Antics alumnes explicant quines sortides ha tingut la seva carrera, estudiants comentant les bondats de la vida universitària, vídeos de gatets ballant al Saló de l'Ensenyament o el mem de l'actor Pedro Pascal per fer pujar el nombre de seguidors. Les universitats catalanes han aterrat a TikTok amb el repte d'entrar en un món que a la majoria dels responsables de les xarxes socials els queda lluny generacionalment. La necessitat obliga, perquè els joves que tenien entre 15 i 17 anys quan, amb la pandèmia, hi va haver el boom d'aquesta xarxa social, són els que ara es plantegen a quina universitat anar o els que tot just acaben d'aterrar en un campus. Les universitats busquen així entrar en l'imaginari dels seus futurs alumnes sense travessar la fina línia que separa adaptar-se al llenguatge i tendències de la plataforma i fer un contingut fidel al que s'espera d'una institució universitària.

2.520 milions d'euros per a un milió d'estudiants. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una partida "històrica" en beques, en paraules de la ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, que s'ha congratulat de destinar un 70% més en aquest àmbit que l'últim govern del PP. A partir del mes de març i d'abril es podran començar a enviar les sol·licituds i es concediran durant l'agost i el setembre, amb l'objectiu que l'últim trimestre de l'any els beneficiats ja puguin percebre les quanties.

Ses Majestats els Reis d’Espanya han presidit aquest dimecres la cerimònia de lliurament de les beques de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”, atorgades a 120 universitaris triats en la convocatòria del 2021. Es tracta de la 40a edició del programa de beques de l’entitat, que vol fomentar el talent dels estudiants més excel·lents mitjançant l’ampliació de la seva formació en les millors universitats del món.

Si ets estudiant universitari aquesta informació t’interessa i molt: el pròxim dijous 12 de maig finalitza el termini per demanar la beca de caràcter general que dóna el govern espanyol. Aquest any s’ha avançat la convocatòria per poder sol·licitar aquesta beca que s’adreça als universitaris i universitàries que teniu pensat cursar estudis de grau o de màster el pròxim curs acadèmic, 2022-2023.

La Fundació ”la Caixa” ha concedit 110 beques de doctorat i postdoctorat a investigadors que duran a terme els seus projectes en universitats i centres de recerca de referència d’Espanya i Portugal. D’aquesta manera, l’entitat dona suport a joves talents i fomenta la recerca innovadora i d’alta qualitat a la península Ibèrica.

Als anys setanta a Figueres hi havia dues biblioteques: la pública i la de La Caixa. La pública disposava d’un edifici propi al centre i hi treballaven unes quantes bibliotecàries que es repartien els rols, ja que hi havia la bonhomiosa, l’eficient i la que renyava els xerraires. La biblioteca de La Caixa, més discreta, estava situada als baixos d’un carrer secundari. Hi treballava una sola bibliotecària, que concentrava tots els rols, segons el moment i les circumstàncies. És així com vaig entendre la diferència entre personatges plans i personatges rodons, que anys a venir trobaria definits per E.M. Forster a Aspectes de la novel·la. També vaig entendre els avantatges de la dualitat, ja que cada biblioteca tenia els seus llibres, els seus devots, el seu horari i la seva olor.

Primer pas del ministeri d'Universitats per traspassar a la Generalitat la gestió de les beques universitàries, una llarguíssima reivindicació catalana que s'arrossega des de fa uns 30 anys. El consell de ministres d'aquest divendres va aprovar transferir 18,9 milions d'euros a la Generalitat, segons ha avançat el mateix ministre d'Universitats, Manuel Castells, en una entrevista a l'ARA que sortirà publicada aquest diumenge. Aquests diners serviran per compensar el Govern per la gestió de les beques. Per garantir un bon desplegament d'aquests ajuts, el govern espanyol i la Generalitat han signat des del 2005 convenis que preveien que les dues parts acordarien les despeses de gestió que l'Estat havia de compensar a la Generalitat per assumir-ne la gestió, però en aquests 16 anys l'Estat no havia pagat "ni un cèntim per aquestes despeses de gestió", segons fonts del ministeri, i és per això que ara paga aquests gairebé 19 milions a la Generalitat.

Per a les famílies amb pocs recursos, l’accés a la universitat pot ser una barrera indestructible fins i tot en un sistema d’educació públic com l’espanyol. L’arribada a la majoria d’edat representa per a alguns joves la necessitat de convertir-se en independents econòmicament, per la qual cosa sovint han de renunciar al seu somni universitari. En altres casos, els joves necessiten combinar feina i estudis, una situació que fa que el seu rendiment acadèmic i, per tant, les seves oportunitats de carrera professional es vegin minvats.

Un cop amb la data confirmada –el pròxim 2 d'agost a Madrid–, després d'un estira-i-arronsa entre la Generalitat i el renovat executiu de la Moncloa, el debat sobre la Comissió Bilateral passa ara pels temes que s'hi hauran de tractar. Si el Govern el mateix dia que es va concretar la data ja va avançar que volia abordar qüestions vinculades a l'ingrés mínim vital de l'Estat, les infraestructures i l'economia, aquest dimarts la ministra de Política Territorial i portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, ha especificat que s'hi parlarà de beques, Rodalies i la situació del català en el panorama audiovisual. De moment, doncs, l'única coincidència entre els dos governs és que es parlarà d'infraestructures, tot i que l'executiu espanyol ho limita als trens i el català, en canvi, vol anar més enllà i tractar temes com l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Des d'aquest divendres ja es poden sol·licitar les ajudes destinades als estudiants universitaris de l'Alt Pirineu, l'Aran i el Solsonès (APA), corresponents al curs 2019-2020. Les ajudes APA es concedeixen per a la mobilitat i allotjament fora de la comarca on es té la residència familiar i l'import màxim de l'ajuda és de 2.000 euros.