La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha denunciat aquest divendres que el valencià i la mateixa institució viuen "un dels moments més crítics" de la seva "història recent" i que, per això, demana al conjunt de la societat "no interioritzar ni normalitzar el discurs de l’odi, sinó combatre’l amb determinació, fermesa i fortalesa". Així ho ha dit en un contundent discurs durant l’obertura del curs acadèmic 2025-2026.

El govern espanyol rescatarà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i compensarà part de la reducció del 25% del finançament de la institució acordada pel Partit Popular i Vox. Així ho ha anunciat aquest dijous la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, en un acte organitzat a València pel Fòrum Europa Tribuna Mediterrània.

Més de 300 escriptors i escriptores, com ara Manel Baixauli, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Mercè Climent i Rafa Lahuerta signen un manifest en rebuig a la politització de la llengua, com en el cas del canvi de nomenclatura de València per Valéncia/Valencia. El text expressa, alhora, el suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única entitat reguladora.

Llicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Més d'hora i mitja de reunió i posicions molt allunyades, fins i tot contraposades. D'una banda, demanda de mantenir la promoció del coneixement del valencià; i, de l'altra, qüestionament dels òrgans científics i peticions de flexibilitzar la normativa i acostar la llengua a un registre més col·loquial. Així és com es pot resumir la reunió mantinguda aquest dilluns entre la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, i el cap del Consell, Carlos Mazón, que havia sol·licitat la trobada.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha manifestat aquest dilluns durant una visita a Gandia (Safor) el seu "absolut respecte a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)", una institució a la qual ha reconegut "l'autoritat acadèmica i científica". Amb aquestes declaracions, el cap del Consell ha intentat aturar la polèmica originada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que la setmana passada va afirmar que l'AVL "no té la veritat absoluta sobre el valencià", una afirmació que va completar assegurant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considerava lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient". Aquestes paraules van servir a Rovira per evitar censurar l'ús de normatives secessionistes, dimecres, al compte de Twitter de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que encapçala el dirigent de Vox José Luis Aguirre. 

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.

La conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca valenciana, que comanda amb mà de ferro el dirigent de Vox José Luis Aguirre, ha esborrat un tuit per culpa d’algunes crítiques malintencionades i cruels. Al tuit, que per culpa de tots aquests ja no podem gaudir, hi havia una frase en castellà i la seva traducció en valencià, que contenia (segons la mirada ortograficopatriarcal) quatre faltes d’ortografia en tretze paraules.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha publicat un comunicat aquest divendres en què ha recordat al Consell "l'obligatorietat" que té la Generalitat Valenciana d'utilitzar la normativa oficial que fixa l'AVL, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia. La institució ha respost així a les paraules d'ahir del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que va afirmar que l'AVL "no té la veritat absoluta sobre el valencià", en una asseveració que va completar assegurant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considera lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient". Amb aquestes paraules, Rovira evitava censurar l'ús de normatives secessionistes que va dur a terme dimecres el compte de Twitter de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que encapçala el dirigent de Vox José Luis Aguirre. 

No incomodar Vox tot i que això suposi qüestionar l'ens estatutari encarregat de normativitzar l'ús del valencià. Aquest ha estat l'objectiu de les declaracions del conseller d'Educació, Universitats i Ocupació del govern valencià, José Antonio Rovira, que aquest dijous ha defensat que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) "no té la veritat absoluta sobre el valencià", en una asseveració que ha completat afirmant que aquesta veritat "no la té ningú" i que per això considera lícit que "cadascú utilitzi el valencià que cregui convenient".

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer Navarro, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Oriol Ponsatí-Murlà, han signat per primera vegada un conveni marc de col·laboració entre les dues institucions per impulsar la promoció i difusió literària i cultural dels dos territoris.

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar el 7 de juliol un protocol de cooperació amb l'objectiu d'establir un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica del català. L’acord inclou un pacte perquè les tres institucions creïn els instruments necessaris per assolir l'objectiu.

L'escriptora, mestra i activista valenciana Carme Miquel ha mort després d'una llarga malaltia. L'autora, de 74 anys, i nascuda a la Nucia (Marina Baixa), era un referent en el foment de l'ús i l'ensenyament del valencià, a més d'una reconeguda narradora amb més 30 obres publicades, com 'Aigua en cistella', novel·la que ha venut més de 19.000 exemplars i per la qual l'any 1998 va guanyar el Premi Ciutat d'Alzira, el més important que s'atorga al País Valencià.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat per unanimitat la concessió de la Medalla d’Honor, la màxima distinció de la institució normativa, a l’exrector de la Universitat de València Ramon Lapiedra Civera i a l’escriptora i editora Rosa Serrano Llàcer per la seva "exemplar dedicació i contribució a la difusió de la cultura i la llengua dels valencians".

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha reclamat aquest dimecres que es deixi immediatament "d'intentar guanyar o perdre vots jugant amb la llengua, que és una cosa molt seriosa". Ferrer ha refermat així el posicionament expressat aquesta mateixa setmana quan dimarts va demanar que no s'empri el valencià com a "arma electoral".

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han iniciat un nou temps en les relacions institucionals que estarà presidit pel "treball, el respecte, el rigor i la voluntat de cooperar conjuntament en el futur de la llengua". Així ho han dit els dos ens normatius que aquest matí han celebrat conjuntament un homenatge al lexicògraf valencià Francesc Ferrer Pastor, autor, entre d'altres, del Diccionari de la rima.

El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat la concessió de la Medalla d’Honor de la institució a Rafael Ninyoles Monllor, en “reconeixement de la seua trajectòria professional de dedicació a la sociologia del valencià”.