El PP i Vox acorden canviar el nom de València per Valéncia/Valencia

Barcelona / ValènciaLa castellanització i l'anticatalanisme avancen al País Valencià amb el PP i Vox. Després que l'Ajuntament d'Alacant acordés demanar a les Corts que canviïn la llei autonòmica per definir la ciutat com a zona castellanoparlant, ara el consistori de València ha aprovat sol·licitar al Consell de la Generalitat —l'òrgan que assigna els noms oficials dels municipis— que admeti com a oficial "la denominació bilingüe", és a dir, la forma Valéncia (amb accent tancat, per marcar la pronúncia habitual) i Valencia (sense accent, en castellà) en comptes de la forma tradicional, València, que estableix la normativa. El PSPV-PSOE i Compromís s'hi han oposat.

La modificació del nom segueix l'estela iniciada a Castelló de la Plana, que també ha apostat per la doble denominació. A la capital del País Valencià s'afegeix l'aposta pel canvi de nom de la forma en català, contravenint el posicionament de la majoria de membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que el 2022 va validar que la denominació oficial fos València perquè considera que era l'òptima per mantenir "la continuïtat" de la tradició escrita, alhora que va recomanar que la pronúncia fos "amb e tancada".

Nou anys del canvi

El PP i Vox han defensat que el canvi és una qüestió "de sentit comú" perquè té a veure "amb la realitat social" i perquè són "partidaris del bilingüisme". El regidor d'Acció Cultural, José Luis Moreno, ha destacat que la modificació està avalada per un informe històric i lingüístic elaborat pel gramàtic i professor jubilat de la Universitat de València, Abelard Saragossà, i que es basa en "la pronúncia real dels habitants del municipi com a criteri".

Moreno ha defensat que l'AVL va acordar el 2021 canviar l'accent del municipi de l'Énova pel mateix motiu i diu que "no és cap sacrilegi", perquè "la filologia no és una ciència exacta" i "evoluciona". "En totes les llengües existeixen excepcions a la regla —diu Moreno—. L'obligació de l'administració és adaptar-se a la manera de parlar i fomentar les denominacions que fan servir els valencians". Per la seva banda, José Gosálbez, portaveu de Vox —formació que va impulsar la fórmula amb accent tancat—, ha afegit que València és "una forma imposada sense consens, sense respecte, sense valencianisme i molt catalanisme". La bilingüització o castellanització dels topònims és un cavall de batalla de la dreta en tot el domini catalanoparlant, però també a les zones de l'Estat on hi ha altres llengües oficials.

El canvi es produeix nou anys després que l'Ajuntament de València, aleshores dirigit per Compromís i el PSPV, aprovés que la denominació oficial de la ciutat fos València, per adequar el nom del municipi al que l'AVL va establir en el corpus toponímic publicat l'any 2009. Una decisió que va avalar el Tribunal Superior de Justícia valencià el 2019, desestimant un recurs del PP.

Ara el canvi de topònim l'ha de ratificar la Generalitat Valenciana. Abans caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe que, això no obstant, no és vinculant. L'última paraula la té la Generalitat.