Què podríem saber de Joan Carles I si situa la seva residència fiscal a Espanya?

MadridSi l'exmonarca Joan Carles I vol tornar a l'Estat, hauria de renunciar a la residència fiscal que té als Emirats Àrabs. Així ho adverteixen fonts de la Casa del Rei consultades per l'ARA, que creuen que per "salvaguardar la seva imatge i reputació d'especulacions i possibles crítiques i, en conseqüència, la [imatge] de la Corona, hauria de recuperar la residència fiscal a Espanya". Això suposaria automàticament pagar els impostos a l'Estat i, per tant, tornar a estar sota la lupa de la Hisenda espanyola. Però en el cas de l'emèrit té altres implicacions més enllà de la de contribuir a les arques públiques.

Per començar, a l'hora de presentar la declaració de la renda hauria de detallar no només els ingressos que obté a Espanya, sinó a escala mundial. A més, també hauria de fer la declaració de patrimoni —aquí, s'obre la possibilitat que hagi de tributar per l'impost extraordinari a les grans fortunes aprovat pel govern espanyol.

Però el que encara pot ser més rellevant és que hauria de declarar els béns a l'estranger. En aquest cas, cal tenir en compte que l'Agència Tributària va assegurar el 2018, quan Joan Carles I estava sent investigat per la Fiscalia, que no tenia constància que l'emèrit tingués comptes corrents en altres països. A més, cal recordar que el 2020, l'exmonarca va dur a terme una regularització voluntària: va pagar 678.393 euros a la Hisenda espanyola per evitar una causa judicial i va admetre que havia utilitzat fons sense declarar. Si ara traslladés la seva residència fiscal a l'Estat i es detecta que en aquell moment tenia patrimoni a l'estranger que no va declarar, fins i tot es podria declarar nul·la aquella regularització. I si l'exercici no ha prescrit (han de passar més de deu anys quan es tracta d'imports superiors als 600.000 euros) pot abocar a ser sospitós d'haver comès un delicte. "El missatge de la residència fiscal a Espanya en cas de viure aquí traspassa, en aquest cas, l'obvietat", reflexiona José María Mollinedo, portaveu del sindicat de Tècnics d'Hisenda Gestha.

Finalment, l'emèrit va retornar l'estiu passat préstecs per valor de 4 milions d'euros que els seus amics li van deixar per, precisament, regularitzar la situació amb Hisenda i que en cas de traslladar la residència fiscal a Espanya hauria de detallar com els va pagar.

El PP obre el debat

Amb tot, el matís d'aquest divendres de la Casa del Rei arriba després que aquest dijous el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, reobrís el debat sobre el retorn del rei emèrit aprofitant la desclassificació dels documents sobre el 23-F, tot i que la decisió d'anar a viure a Abu Dhabi l'agost del 2020 no té res a veure amb l'intent de cop d'estat, sinó, precisament, amb les seves finances. Davant el plantejament de Feijóo, fonts de la Casa del Rei es limitaven a dir que el possible retorn de l'exmonarca és una "decisió personal". "Pot tornar quan vulgui", indicaven les mateixes fonts. Amb tot, des de la Zarzuela no concreten si han traslladat directament el missatge a l'emèrit i tampoc entren a valorar si podria o no viure al Palau de la Zarzuela en cas que decidís tornar.

Joan Carles I va iniciar els tràmits administratius per traslladar la seva residència fiscal als Emirats Àrabs l'any 2023, tal com va avançar aleshores el diari El Mundo. Quan això es va fer efectiu, l'exmonarca va deixar de ser un contribuent espanyol. Deixava d'estar, doncs, sota el control de l'Agència Tributària. Al règim fiscal d'Abu Dhabi, els impostos destaquen per ser molt baixos, cosa que atrau grans fortunes, i no existeixen impostos com l'IRPF. "Funciona com un paradís fiscal", apunta Mollinedo a l'ARA.

Per recuperar la residència fiscal espanyola hauria de reconèixer que la base de les seves activitats i interessos econòmics torna a ser Espanya. L'altre element que condiciona el fet d'estar reconegut com a resident fiscal a l'Estat són els dies de permanència en territori espanyol: si una persona està més de 183 dies a Espanya passa a ser-ho automàticament.

Aquest dimecres, després del plantejament del PP, fonts de la Moncloa consultades per l'ARA es limitaven a passar la pilota a la Casa del Rei, mentre que els populars tenen clar que caldria animar-lo a tornar. Segons el líder del PP, la informació coneguda sobre el 23-F ha de suposar una "reconciliació" dels espanyols "amb qui va aturar el cop d'estat". Una de les veus que més han alimentat aquest retorn és la d'Isabel Díaz Ayuso, que aquest dijous ha insistit a dir que "vol el millor" per a Joan Carles I. "Anar en contra de la monarquia o simplement posar-la en dubte és qüestionar la nostra pròpia biografia", ha afirmat la presidenta de la Comunitat de Madrid. També s'ha pronunciat la portaveu del PP al Senat, Alícia García, que ha dit que "seria molt trist veure el rei Joan Carles morir fora d'Espanya".