El descrèdit de la Corona
Política 04/03/2022

La volta al món de la fortuna oculta de Joan Carles I

La investigació de la Fiscalia permet una aproximació incompleta als diners que l'emèrit va tenir a l'estranger

6 min
Joan Carles I en una imatge d'arxiu.

MadridExonerat per la Fiscalia, Joan Carles I podria tornar aviat del seu autodesterrament a Abu Dhabi. Un altre viatge de tants que ha fet l’ex cap d’estat espanyol, si bé aquest sufragat amb fons públics. La seva vida de luxe arreu del món durant el seu regnat i un cop va abdicar va ser possible gràcies a una fortuna de més de 80 milions d’euros que va ocultar a Hisenda. Gràcies a la informació que va proporcionar la Fiscalia de Ginebra i a la que ha fet aflorar el mateix Joan Carles amb les seves regularitzacions davant l’Agència Tributària, la investigació del ministeri públic posa llum a la part contrastable del patrimoni que el rei emèrit va fer circular pel mapa. S’ha centrat en allò que podria haver tingut transcendència penal i no ha fet una recerca genèrica i prospectiva –vedada per l'ordenament jurídic–, de manera que aquest viatge a través dels diners de l’emèrit a l’estranger pot ser incomplet.

L’època més llunyana a què es remunta la Fiscalia és als anys 90, quan aborda dos trusts radicats a l’illa de Jersey, al canal de la Mànega, que va obrir Manuel Prado y Colón de Carvajal, diplomàtic i exsenador considerat un dels principals gestors econòmics de Joan Carles. El 1995 i el 1997, respectivament, va constituir Tartessos Trust i Hereu Trust, dels quals l’emèrit era beneficiari, amb fons provinents de donacions de particulars fetes dècades enrere que guardava Colón de Carvajal i nou milions de dòlars transferits el 1999 per Simeó de Bulgària que havia acumulat a partir d’inversions a l’entitat JP Morgan, a Suïssa. 

Mai es va fer cap pagament a Joan Carles des d’aquests trusts, pensats com a coixí per si un “cop anticonstitucional o una circumstància similar” posava fi al seu regnat. Així ho va relatar John Ruddy, el protector –una mena de gestor– del JRM Trust 2004, obert també a Jersey a partir de les liquidacions dels dos anteriors a nom de l’historiador Joaquín Romero Maura. Aconsellat per Colón de Carvajal, l’emèrit va ordenar traspassar-hi els fons –uns 10 milions d’euros– i se’n va desvincular. En una carta enviada als administradors el juliol del 2009, Romero sol·licitava que Joan Carles I fos el tercer beneficiari –després d’ell i la seva dona– quan deixés de ser rei, però mai es va arribar a materialitzar la petició.

8 milions en viatges de luxe

L’emèrit va trobar una altra manera per mantenir el seu tren de vida després de l’abdicació, precipitada pel seu estat de salut i el seu desprestigi lligat a l'escàndol de Botswana. La Fiscalia ha desgranat les factures que la fundació Zagatka, creada pel cosí llunyà de l’exmonarca Àlvaro d'Orleans el 2003 a Liechtenstein, va pagar a empreses que organitzaven viatges privats per a Joan Carles: Air Partner PLC, Viajes Terra Viva i Fathomless Advisory Services Limited. En total, vuit milions d’euros. 

Amb la primera d’elles consten fins a 19 viatges entre 2014 i 2018 i el ministeri públic ha pogut veure alguns contractes. En algunes ocasions es pagava el preu acordat per fer un o diversos viatges determinats i en d’altres es comprava una mena de “bo de temps de vol” que permetia fer els trajectes que es volguessin sempre que no s’excedís el temps total adquirit. Als contractes no hi apareixen els noms dels viatgers i al fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, no li passa per alt que altres membres de la Zarzuela van poder gaudir dels mateixos privilegis que Joan Carles. De fet, Felip VI i les seves germanes, Cristina i Elena, van ser beneficiaris de la fundació Zagatka fins al 2018.

La regularització amb Hisenda

L’emèrit va assumir totes les obligacions tributàries derivades dels pagaments d’Àlvar d'Orleans. La Fiscalia va contrastar les despeses de Zagatka als comptes bancaris de Credit Suisse i Lombard Odier i coincideixen amb els 4,4 milions d’euros que Joan Carles va regularitzar en concepte d’IRPF el 2 i 3 de febrer del 2021. Aquest moviment el va protegir del delicte –algunes quotes passaven dels 120.000 euros que marca el Codi Penal– i la incògnita és si hi ha hagut passivitat del ministeri públic i l’administració tributària a l’hora d’investigar-lo. 

El 2018 les converses entre l’empresària Corinna Larsen i l’excomissari José Manuel Villarejo van motivar l’obertura d’una peça a l’Audiència Nacional sobre les obres de l’AVE a la Meca i els 65 milions d’euros que va rebre Joan Carles. La Fiscalia Anticorrupció va incloure en un escrit l’avís que els tècnics d’Hisenda del sindicat Gestha havien llançat el juliol d’aquell any: que les declaracions de Larsen sobre fons a l’estranger en possessió de l’emèrit tenien “l’entitat suficient perquè l’Agència Tributària els presti la màxima atenció i les verifiqui”. Dijous Gestha es preguntava per què la Fiscalia i Hisenda no es van posar a treballar abans que es produís una regularització “espontània” que ha permès a l’exmonarca esquivar una querella.

En paral·lel a Zagatka, des de 2016 també es va practicar una altra via per pagar l’oci de Joan Carles. L’empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés-Krause va finançar per valor d’un milió d’euros aproximadament despeses de l’exmonarca o, tal com apunta el fiscal Luzón, “de persones relacionades amb ell per tractar-se de familiars o propers”. En aquest cas el mètode va ser fer transferències des dels seus comptes de titularitat directa o indirecta –a través de l’empresa britànica Pretorian Prevention– a comptes d’Ibercaja i Banco Caminos de l’excoronel de l’exèrcit Nicolás Murga, que el 2007 va ser nomenat ajudant de camp de la Casa del Rei. A més, Sanginés-Krause també va fer donacions a comptes del Banc Santander de Viatges El Corte Inglés. Aquests regals van motivar que Joan Carles I fes una primera regularització a Hisenda per valor de gairebé 540.000 euros el desembre del 2020. La quota en concepte d’impost de donacions i successions que va abonar no assoleix el mínim per ser delicte.

Els 65 milions de l'Aràbia Saudita

El que més engreixa la xifra del patrimoni ocult de Joan Carles és, sens dubte, l’insòlit traspàs de 64,8 milions d’euros –100 milions de dòlars– que va rebre de part de l’Aràbia Saudita el 8 d’agost del 2008. Va arribar a un compte del banc suís Mirabaud, del qual n’era beneficiari, i que estava vinculat a la Fundació Lucum, constituïda només una setmana abans al paradís fiscal de Panamà. Els titulars eren Arturo Fasana i Dante Canonica –suposats testaferros de l’emèrit i exonerats per la Fiscalia suïssa el passat desembre– i Harmodio Tejeira. I el segon beneficiari, després de Joan Carles, era Felip VI, que hi va renunciar el març de 2020 quan va tallar els vincles amb el seu pare . “Import enviat pel rei Abdullah de l’Aràbia Saudita com a regal segons la tradició saudita de cara a altres monarquies”, deia la descripció detallada de l’origen de l’ingrés. La Fiscalia no ha trobat prou indicis que aquests diners siguin en realitat una comissió per l’adjudicació de les obres de l’AVE a la Meca a un consorci d’empreses espanyoles el gener de 2012. Van pressupostar 6.487 milions d’euros, un 29,6% menys que els competidors franco-àrabs.

En la reconstrucció dels fets, Luzón en relata cinc de remarcables: l’abril de 2006 Joan Carles va viatjar a l'Aràbia Saudita amb els consellers delegats d’OHL i Indra –dues de les empreses del consorci–, juntament amb Corinna Larsen i l’empresària iraniana Shahpari Azzamy Zanganeh. Un mes després, l’emèrit va enviar una carta al príncep saudí Bin Abdulaziz, en aquell moment ministre de Defensa, en què comissionava Zanganeh per fer-hi gestions. El 2010 consta un contracte de consultoria del consorci espanyol amb el príncep Abdulaziz bin Mishal que establia una retribució de 120 milions d’euros que no s’han pagat completament. El 2011 hi ha un altre contracte amb Zanganeh per fer tasques similars de consultoria per valor de 95 milions d’euros que tampoc consta que s’hagin abonat al complet. La Fiscalia Anticorrupció, de fet, encara investiga el destí dels 34,8 milions que sí que es van entregar a Zanganeh. Tot i apuntar que el concurs es va obrir el setembre del 2008, un mes després de rebre els 64,8 milions, Luzón constata que només hi ha “simples sospites” sobre la involucració de Joan Carles en aquella adjudicació.

Així, el fiscal assumeix que pugui ser un regal, com els 1,9 milions de dòlars que va rebre l’abril de 2010 del sultà de Bahrain i que Orleans va ingressar en efectiu a un altre compte de Mirabaud. Amb la fortuna de Lucum es van fer inversions i moviments de capital que la Fiscalia no detalla, fins que el 5 de juny de 2012 Joan Carles va donar irrevocablement tots els actius a un compte de Corinna a Nassau (Bahames). En concepte d’IRPF per l’exercici del 2012, es podria haver enfrontat a un delicte agreujat contra la hisenda pública penat amb entre dos i sis anys de presó. Inviolable, l'ex cap de l'estat espanyol ha pogut defraudar el seu país amb impunitat.

stats