Tribunals
Política 13/12/2021

Suïssa arxiva la investigació sobre els 65 milions que Joan Carles I va rebre de l'Aràbia Saudita

El fiscal Bertossa exonera Corinna, a qui l'emèrit va donar els diners, perquè no hi veu prou relació amb possibles comissions per les obres de l'AVE a la Meca

4 min
Joan Carles I en una imatge d'arxiu.

MadridJa fa gairebé un any i mig que Joan Carles I va fugir d'Espanya acorralat per les informacions que el relacionaven amb negocis corruptes. La primera trama que va transcendir, i per la qual l'emèrit va acabar abandonant el país, apuntava que hauria cobrat comissions irregulars per la construcció de l'AVE a la Meca, i ha sigut precisament aquesta investigació la que el fiscal suís Yves Bertossa ha acabat arxivant aquest dilluns. La causa investigava l'examant de Joan Carles I, Corinna Larsen, i els gestors de la Fundació Lucum, la societat panamenya a través de la qual l'emèrit havia dipositat els 65 milions d'euros que va rebre de l'Aràbia Saudita el 2008 en un compte del banc Mirabaud, a Ginebra. Uns diners que, el juny del 2012, l'anterior monarca espanyol va donar irrevocablement a l'empresària.

El fiscal de Ginebra ha tancat el cas i exonera així els investigats, entre els quals no constava Joan Carles I però sí els seus presumptes testaferros: Arturo Fasana i Dante Canonica, administrador de la fundació establerta a Panamà, paradís fiscal. Bertossa indagava si s'havia comès un presumpte delicte de blanqueig de capitals i de cobrament de comissions irregulars per la manca de transparència en la donació de 65 milions d'euros del rei emèrit a Corinna. Tot i tancar el cas per falta de proves concloents, el fiscal suís sí que apunta que hi ha indicis d'irregularitats. "A la fi de la instrucció, el ministeri públic ha considerat que la utilització d'una fundació, així com societats a nom dels diferents protagonistes, demostra una voluntat d'ocultació", sosté. "Les quantitats concernides, l'origen dels béns, la manca de documentació adequada que justifiqui les transferències, les suposades donacions successives (primer del rei de l'Aràbia Saudita a favor de Joan Carles I i després d'aquest últim a favor de Corinna zu Sayn-Wittgenstein), així com la cronologia dels fets, constituïen indicis contra els acusats", afegeix. Amb tot, "no havent pogut establir una relació suficient entre la quantitat rebuda de l'Aràbia Saudita i els contractes sobre la construcció del tren d'alta velocitat, el ministeri públic ha tancat parcialment el procediment", afegeix en un comunicat.

Larsen no ha trigat a reaccionar a la decisió de Bertossa i ha destacat que la seva innocència era "evident des del principi". "Aquest episodi ha servit per malmetre encara més la meva imatge en el marc de la campanya de desprestigi contra la meva persona per part de certs interessos espanyols", ha afirmat en un comunicat, en què ha inclòs encara un altre dard a Joan Carles I: "Mentrestant, els infractors no han estat investigats i se'ls ha donat temps per ocultar les seves activitats. Romanen impunes".

Si bé els investigats queden exonerats, el fiscal suís condemna el banc Mirabaud a una multa de 50.000 francs suïssos –uns 48.000 euros– per haver vulnerat l'obligació de comunicació en matèria de blanqueig de capitals. El ministeri públic destaca que el banc hauria hagut d'informar del compte de Corinna a partir de juliol del 2018, quan es van publicar les primeres informacions als mitjans sobre aquesta qüestió. També "pel caràcter no habitual dels fons rebuts en aquest compte i els diversos fluxos financers intercanviats entre els esmentats comptes i el de la Fundació Lucum, de la qual Joan Carles era el propietari efectiu".

Les investigacions a Espanya i Londres

D'aquesta manera cau la primera investigació sobre el rei emèrit. Si no hi ha sorpreses, també ho faran les que té obertes la Fiscalia del Tribunal Suprem. Ja fa setmanes que es dona per fet que el tinent fiscal Juan Ignacio Campos arxivarà les diligències sobre la fortuna a l'estranger no declarada de Joan Carles I, per bé que una de les tres investigacions s'ha prorrogat a l'espera d'analitzar el contingut d'una comissió rogatòria sol·licitada al fiscal suís Yves Bertossa. És la relacionada amb un fons multimilionari amagat a l'illa de Jersey. La Fiscalia també investiga les targetes opaques que haurien fet servir Joan Carles I i Sofia, així com altres membres de la família reial. Per intentar salvar-se de la investigació, fa un any el rei emèrit va fer una regularització de 678.394 euros a Hisenda. Uns mesos després va pagar 4,4 milions d'euros per "rendes de viatges i serveis" relacionades amb la Fundació Zagatka.

En paral·lel, a Londres ha arrencat el judici sobre presumpte assetjament patit per Larsen . L'examant de Joan Carles I va denunciar que havia sigut sotmesa a pressions del director del CNI, Félix Sanz Roldán, quan es va tòrcer la relació entre ella i Joan Carles i es temia que pogués esbombar informació compromesa sobre el rei emèrit. Especialment després de l'accident de Botswana del 2012, i posteriorment a la seva abdicació, Joan Carles I va redoblar l'ofensiva reclamant a Larsen que li retornés els 65 milions d'euros. Una petició que ella va rebutjar.

El PP creu que "molts haurien de demanar perdó"

El PP no ha trigat a reaccionar a la decisió del fiscal i per boca de l'alcalde de Madrid i portaveu del PP, José Luis Martínez-Almeida, ha avisat que "avui molts haurien de demanar disculpes". Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans al Congrés, Edmundo Bal, ha confiat en Bertossa, però ha evitat pronunciar-se sobre si el rei emèrit hauria o no de tornar a Espanya. "Pot fer el que li vingui de gust", ha afirmat en roda de premsa. En canvi, el coportaveu de Podem, Pablo Fernández, considera que si Joan Carles I torna a Espanya hauria de ser "només per rendir comptes davant la justícia espanyola i la ciutadania del país". "La monarquia és una estructura per cometre corrupció", ha afegit. Des del PSOE, el seu portaveu, Felipe Sicilia, s'ha limitat a dir que els socialistes "respecten" la decisió del fiscal.

stats