Política 07/12/2021

Un tribunal anglès pregunta si Joan Carles I és membre de la casa reial espanyola

El jutge s'ha de pronunciar sobre la possible inviolabilitat en territori britànic del rei emèrit arran de la demanda civil de la seva examant

2 min
El llavors encara rei d'Espanya, Joan Carles I, i la seva amant, Corinna, en una imatge presa a Barcelona el 2006

LondresForma part Joan Carles I de la casa reial espanyola? És la pregunta que, de forma indirecta i a través dels serveis diplomàtics del Foreign Office, ha de formular al ministeri d'Exteriors espanyol el jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, abans de decidir el futur de la demanda civil que va presentar el desembre del 2020 l'examant del monarca Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Corinna al·legava uns presumptes delictes d'assetjament, espionatge i amenaces, en què es van utilitzar fins i tot els serveis d'espionatge espanyols, el CNI, que haurien tingut lloc des del 2012, després que ella posés fi a la relació, un cop va sortir a la llum pública, arran de l'accident de caça de l'encara monarca a Botswana , l'abril d'aquell mateix any. En funció de la resposta que doni el govern espanyol, i si admet o no la inviolabilitat de l'emèrit en territori britànic, el jutge Nicklin donarà llum verda a la continuïtat del procés o la vetarà definitivament.

En aquest sentit, l'equip legal que defensa els interessos de Joan Carles I, encapçalat per Daniel Bethlehem, antic assessor legal dels governs del Regne Unit i d'Israel, ha invocat, entre altres arguments, el Tractat d'Utrecht, de 1713, per justificar que el seu client hauria de rebre immunitat total, segons les lleis espanyoles, britàniques i internacionals. En el Tractat de Pau i Amistat d'Utrecht, signat per posar fi a la Guerra de Successió, s'insta els monarques d'Espanya i Gran Bretanya a “no esforçar-se per intentar res per destruir o perjudicar l'altre”, ni ajudar ningú més que pugui "intentar el mateix".

Corinna zu Sayn-Wittgenstein, de 56 anys, afirma que Joan Carles havia utilitzat per primera vegada agents dels serveis secrets espanyols per intimidar-la ja l'any 2012. I que quan posteriorment es va negar a reprendre la relació amb el monarca, i a tornar-li els 65 milions d'euros que li va lliurar com a "regal irrevocable" per a ella i els fills, l'assetjament es va intensificar.

Per la seva banda, els advocats de Joan Carles I han argumentat davant del tribunal que el rei gaudia d'immunitat per a qualsevol actuació abans de la seva abdicació, que va tenir lloc el 2014, com a cap de l'Estat, i que està cobert per la seva condició de rei emèrit i membre de la casa de l'actual monarca espanyol, Felip VI. I tot i que Joan Carles nega haver comès els actes que denuncia l'examant, aquest podria haver-los fet lliurement sense por de ser processat, com a cap d'Estat. "Aquesta presumpta conducta, encara que fos abusiva o lesiva, hauria estat en qualitat oficial de Sa Majestat", diu l'argumentari de l'investigat.

Els advocats de Corinna zun Sayn-Wittgenstein han assegurat que un cap d'estat no pot infringir la llei per motius personals i que no està cobert per la immunitat del sobirà després d'abdicar. També assenyalen que Joan Carles no és membre de la casa reial espanyola, ja que té la seva pròpia residència, les seves finances i, des del 2020, viu a l'exili a Abu Dhabi.

Aquesta pertinença o no a la casa reial espanyola és el punt clau sobre el qual, a través dels canals diplomàtics, s'hauria de pronunciar el govern espanyol. I, en fer-ho, com a emèrit, el tallafocs posat per la Zarzuela i Moncloa per protegir Felip VI dels escàndols del seu pare podria quedar en no-res.

stats