El PP i Vox aproven reclamar que Alacant sigui considerada castellanoparlant

ValènciaVox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

Vox ha aprofitat la debilitat del PP, que necessita els seus vots per aprovar el pla d'estabilitat econòmica de la ciutat, per imposar una mesura que té poc a veure amb la gestió financera del consistori. Amb el que sí que té molta relació és amb l'intent dels d'Abascal de trencar els mínims acords lingüístics assolits al País Valencià durant la Transició. De fet, ja l’any 2023 Vox va presentar una moció en el consistori alacantí que perseguia el que finalment han aconseguit avui. Ara fa dos anys, la proposició va ser retirada a petició del PP, que va prometre als seus socis incorporar-la en la futura llei d'educació, cosa que no es va produir.

Un cop aprovada la petició, no està clara quina serà la posició del PP a les Corts. Els conservadors no han explicat si acceptaran modificar la llei autonòmica, però no seria estrany atesa la debilitat del cap del Consell, Carlos Mazón. El qüestionament del president valencià per la seva gestió de la DANA ha propiciat que el dirigent alacantí hagi atès durant els últims mesos gairebé totes les reivindicacions de Vox. Algunes totalment contràries al foment de l'ús del català, com la reducció en un 50% del finançament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua –institució promoguda pel PP quan era liderat per Eduardo Zaplana– al mateix temps que s'incrementen les subvencions a les entitats secessionistes ja reintroduïdes per Mazón el 2023.

Si tira endavant el canvi de la llei d’ús i ensenyament, Alacant s'incorporarà al grup de ciutats en les quals l'educació en valencià no és obligatòria i on l'ús del català com a llengua vehicular és residual. Es tracta d'una opció que la llei d'ensenyament de l'any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Aquestes comarques són el Baix Segura a la província d’Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València: i l'Alt Palància a la de Castelló.

Entitats com Acció Cultural del País Valencià i El Tempir han acusat el PP i Vox de perseguir el valencià i conflictivitzar el seu ensenyament i ús. A més, han alertat que la incorporació d'Alacant a la denominada zona castellanoparlant podria ser el primer pas d'una estratègia que es podria reproduir en ciutats veïnes com Elx, on l'ús del català és superior que a Alacant.