País Valencià 22/08/2020

Viatge al Baix Segura, la comarca on la resistència a l'ensenyament del valencià es cronifica

Partits i entitats s'oposen a l'ús del català com a llengua vehicular i al seu estudi com a matèria

Daniel Martín
6 min
Manifestació celebrada al gener en contra de l'aplicació de la llei de plurilingüisme

OriolaEl 3 d'abril passat, i davant de l'impacte del coronavirus, el Consell acordava ajornar un any la implantació de la llei de plurilingüisme a secundària, batxillerat i formació professional. La mesura permetia ajornar un dels principals conflictes polítics del 2020 al País Valencià. Especialment al sud, on els cinc anys del tripartit progressista no han erosionat l'hegemonia política i social de les formacions conservadores. Entre els preceptes més innegociables d'aquests partits i entitats hi ha l'oposició a eliminar l'exempció lingüística i a introduir el català com a llengua vehicular en l'educació de forma obligatòria. Un posicionament que té una traducció diàfana, l'exigència que s'accepti que la majoria dels habitants de comarques com el Baix Segura no parlin ni gairebé entenguin una de les dues llengües oficials de l'autonomia en la qual resideixen.

El cor d'aquest moviment es troba a Oriola. La ciutat s'alça en les faldes d'una costeruda i despullada serra a la qual dona nom i és travessada per un, a vegades escarransit, i en ocasions exuberant, Segura, que rega les seves hortes. Per als habitants dels carrers que limiten amb el riu, la postal és menys idíl·lica, ja que encara recorden el neguit que van viure el mes de setembre passat, durant el seu últim desbordament.

A poc més d'un centenar de metres de l'urbanitzat caixer del riu hi ha la seu local de la Federació d'Associacions de Pares d’Alumnes Gabriel Miró. Els seus membres mantenen des de fa mesos una ferma oposició a l'aplicació de la llei de plurilingüisme aprovada el febrer del 2018, i ja implantada a primer i segon de primària a tot el País Valencià. En aquesta tasca compten amb el suport del Partit Popular, Ciutadans i Vox. La norma estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès. La resta de percentatges els ha de fixar cada centre. La llei no elimina, però, l'exempció de l'estudi de l'assignatura de català vigent des del 1983 per a vuit comarques on el valencià no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX. D'aquestes vuit, gairebé l'única on existeix una forta resistència a la nova llei és el Baix Segura. En aquesta comarca la desaparició del català es va produir per dos factors: el despoblament provocat per l'expulsió dels moriscos el 1609 i les epidèmies de pesta del segle XVII. Les posteriors repoblacions van ser protagonitzades fins a un 40% per població d’origen murcià. Finalment, el Decret de Nova Planta promulgat al Regne de València el 1707 va consumar la substitució lingüística.

A la seu de la Gabriel Miró a Oriola ens rep la seva presidenta al Baix Segura, Sonia Terrero; el president de la delegació a Torrevella, Fernando García, i dues mares d'alumnes, Elena Sánchez i Mari Cruz Baró. Els quatre van nàixer fora del País Valencià, en una mostra del divers mosaic demogràfic de la comarca. La més contundent és Terrero, que rebutja negociar fórmules que garanteixin que els estudiants siguin competents en castellà i català. La presidenta de la Gabriel Miró redueix el debat "al dret que tenen els pares a triar la llengua vehicular dels seus fills". "La Constitució i l’Estatut d’Autonomia fixen que conèixer el castellà és un dret i un deure i conèixer el valencià és només un dret", subratlla. Abans de tancar la seva exposició afegeix que la llei de plurilingüisme és una "imposició adoctrinadora" a la qual atribueix interessos ocults. "Potser el que volen és que marxem de la Comunitat Valenciana. Més encara quan li diuen País Valencià", conclou.

En el cas de García, les crítiques es dirigeixen a "l’absurditat" d'una norma que planteja que alumnes que poden ser exempts de l'assignatura de valencià estudiïn amb el català com a llengua vehicular. Per a Mari Cruz Baró, les conseqüències de la llei han sigut les contràries a les perseguides pel Consell. "Han aconseguit que la població percebi el valencià com una llengua imposada i que ja no es vulgui estudiar ni tan sols com a assignatura". Finalment, Elena Sánchez és la més categòrica. "Si ací mai s’ha parlat en valencià, per què hem de parlar-lo ara?"

¿Una segona exempció per al Baix Segura?

Molt pròxim als plantejaments de la Gabriel Miró es troba José Antonio Giménez, director de l'institut Antonio Sequeros d’Almoradí i portaveu de la plataforma Docentes por la Igualdad Lingüística. El també professor d’història del dret i de les institucions de la Universitat Miguel Hernández d’Elx defensa que la realitat sociolingüística del Baix Segura és única i que per això "ha de tractar-se de manera diferent". "Jo acceptaria una progressivitat". "Primer es pot fer una doble línia. A més, s'elimina l’exempció i s'introdueix el valencià com a matèria lingüística en la línia en castellà. Però tot començant pels primers cursos", proposa.

El docent manresà però resident al Baix Segura alerta que durant l’aplicació de la llei, duta a terme fins ara només a primer i segon curs de primària, "el valencià ha sigut llengua vehicular, però només en assignatures com música o educació física". "Jo ja sé que [la conselleria] tindrà màniga ampla i que si el professor fa la classe en castellà no diran res, però això és una estafa", emfatitza.

La falta de recursos

Per a Txomin Angos, ciutadà d'origen basc, president de la federació Enric Valor i president l'AMPA Gabriel Celaya de l’Institut Playa Flamenca d'Oriola, "qui es queixa de la introducció del valencià en l'ensenyament no està parlant d’educació, està parlant d'una altra cosa, és a dir, d’ideologia i d’identitat".

Amb tot, Angos, que subratlla que fa declaracions com a pare i no com a president de l'Enric Valor, atès que a l'entitat hi ha sensibilitats molt diverses, acusa l'administració de falta de planificació i recursos. "El que no té sentit és que sense haver fet pedagogia ni haver transferit recursos intenten aplicar una llei de colp. I pose un exemple. Ara fa dos anys van deixar fora [de la plantilla autonòmica] 500 professors que no tenien la capacitació en valencià. Però després els van readmetre. I saps on els van col·locar? Doncs al Baix Segura. Aleshores, com aprendrà la meua filla el valencià amb un professor que no el sap?"

Assetjament al professorat

Qui també coneix amb detall la realitat dels centres i la pressió que reben els docents és una professora de cicles formatius que exerceix a Oriola i que demana mantenir l'anonimat. "Sé que si apareix el meu nom em complicaré la vida", explica. "Al Baix Segura, qui està a favor del plurilingüisme calla i intenta passar desapercebut, tant als carrers com als claustres", afegeix.

La posició de la docent és entesa per Assensi Pérez, professor de català a l'Institut Mare Nostrum de Torrevella, que explica que la fotografia d'una assessora lingüística del seu centre "va aparèixer fa dos anys en les faroles de tot el municipi amb el missatge de Se busca".

Tot i la pressió, els dos docents no amaguen les contradiccions d'un professorat amb, en ocasions, mancances i titulacions que no es corresponen als seus coneixements. "Fa poc, en una reunió, una professora va demanar a uns inspector de la conselleria que li parlés en castellà i no en valencià, perquè, tot i que tenia la capacitació, no l'entenia", explica la docent oriolana.

"En el rebuig del professorat a la nova llei hi ha una mescla de moltes coses. Hi ha comoditat, perquè no volen tornar a preparar el temari que ja tenen fet en castellà, i hi ha vergonya, perquè saben que els costarà fer la classe en una llengua que no és la seua. També hi ha ideologia, esclar", conclou la docent de cicles formatius.

¿Resistirà el govern valencià la pressió?

A hores d'ara, les pressions de la FAPA Gabriel Miró, sumades a les del PP, Cs i Vox, que han fet costat a les manifestacions convocades per les entitats contràries a la llei de plurilingüisme –la més nombrosa, la celebrada al gener a Oriola–, no han aconseguit que el Consell hagi modificat la norma. Amb tot, el secretari autonòmic d'Educació, el socialista Miguel Soler, i el cap del Consell, Ximo Puig, sí que han manifestat en privat la seva predisposició a flexibilitzar-la. Una opció que, de fet, ja preveu la llei, que inclou una via batejada com a experimental i que permet que els centres plantegin l'aplicació de la norma d'una manera singularitzada i progressiva. I és que, quatre dècades després, el País Valencià encara no ha aconseguit un model educatiu i lingüístic que el cohesioni i que sigui acceptat en tot el seu territori.

stats