Un gran creuer, el MSC Splendida, va rescatar diumenge a la tarda a prop de l'illa de Cabrera, al sud de Mallorca, els 19 ocupants d'una pastera a la deriva. Eren setze homes, una dona i dues criatures que va traslladar al port de Barcelona, cap on es dirigia el vaixell. A un dels nens el van haver de traslladar de seguida a l'Hospital del Mar perquè tenia febre a causa del contacte amb l'aigua freda, i també hi van portar dues persones més que requerien atenció mèdica, però a la resta els han dut al centre de detenció de la Verneda.

Almenys 89 persones van morir i 72 més van desaparèixer dilluns quan una pastera que transportava migrants en direcció a les illes Canàries va bolcar. L'incident, que s'ha sabut aquest divendres, va tenir lloc a quatre quilòmetres de la ciutat de Ndiago, a les costes de Mauritània, quan les condicions meteorològiques eren adverses. Segons testimonis que cita l'Agència Mauritana d'Informació, la pastera havia sortit de la frontera entre el Senegal i Gàmbia, a més de 1.500 quilòmetres de les illes Canàries, amb 170 persones a bord. La guàrdia costanera de Mauritània va recuperar els cossos de 89 persones i va rescatar-ne nou, inclosa una nena de cinc anys, segons l'agència. Per tant, encara hi hauria 72 persones desaparegudes.

Aquest serà ara el nostre dia a dia? Acostumar-nos també a aquest terrible paisatge i continuar creient que vivim en el millor dels mons? Com més avanci la deshumanització que tracta com a deixalles altres éssers humans, més profunda serà l’esquerda en els pilars que sostenen el noble invent de la democràcia. 

El cadàver que es va trobar l'11 de juliol a la platja de Roda de Berà és d'una nena algeriana de només vuit mesos que viatjava en una pastera amb els seus pares. Havien sortit des de Cherchell, a Algèria, el 21 de març i van naufragar enfront de les costes alacantines quan es dirigia cap a les illes Balears. A l'embarcació hi viatjaven 15 persones, entre les quals els pares de la criatura. Cap va sobreviure.

El dia que Kassim Keita feia 16 anys, el seu germà Mamadou, de 21, el va despertar quan encara no havia sortit el sol. Era el diumenge 14 de maig del 2017 i tenien al davant un viatge incert que, si tot anava bé, els portaria a Europa. Tots dos vivien a Kouroussa, una ciutat del nord-est de la República de Guinea –coneguda com a Conakry–, des d’on van sortir decidits a travessar la frontera i plantar-se a Bamako, la capital de Mali, com a primera parada. “No teníem ni idea de què ens trobaríem –relata ara Keita en el seu domicili de Sabadell–. El meu germà només em va dir «confia en mi, marxem». I jo el vaig seguir sense pensar-m’ho dos cops”.

L'Ibrahima Balde (1994) no volia venir a Europa, preferia estar a prop de la seva mare i els seus tres germans, a Guinea Conakry, i perseguir el seu somni de ser mecànic de camions. Un dia, però, el seu germà petit, l'Alshane, va marxar buscant un altre somni, arribar a Europa, i l'Ibrahima va sortir a buscar-lo. El seu viatge va durar tres anys. L'octubre del 2018 va arribar al País Basc. No se'n penedeix, però no ha aconseguit el que el va impulsar a marxar del seu poble: "No lamento haver arribat fins aquí, però sí no haver trobat el meu germà. Això em fa molt mal, perquè soc el gran i era la meva responsabilitat cuidar-lo", diu. L'Alshane, que tenia els ulls grans i havia d'estudiar, explica Balde, va desaparèixer com tants d'altres a les aigües del Mediterrani. A Irun, Balde va conèixer el periodista i bertsolari Amets Arzallus, i li va començar a desgranar la seva història. L'objectiu era fer un dossier per presentar a la policia i aconseguir l'asil, però la manera de narrar de Balde va enamorar Arzallus, i aquell relat es va convertir en el llibre Germanet (Minyan), que acaba de publicar en català Blackie Books. L'any passat, Germanet va ser el llibre més llegit a Euskadi i ara s'ha publicat als Estats Units, la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia. "Se'm fa difícil parlar d'èxit perquè la primera intenció era, amb el dossier, aconseguir l'asil per a l'Ibrahima i que pogués respirar tranquil, però això no ho ha sigut possible", diu Arzallus. Continuen la seva batalla burocràtica per aconseguir-li la regularització, però avancen molt lentament. "Mil·límetre a mil·límetre", diu Arzallus, que ha intentat pràcticament desaparèixer del llibre perquè es pogués sentir clarament la veu de Balde.

Una altra tragèdia als mars d'Europa. Com a mínim vint-i-una dones i una nena acabada de néixer han mort en el naufragi de la pastera amb què anaven cap a les illes Canàries, a l'oceà Atlàntic. Efectius de la marina reial marroquina han recuperat els cossos en aigües de Dahla, al sud del Sàhara Occidental, segons han confirmat a l'agència Efe. Cinc de les dones eren guineanes i cinc més de la Costa d'Ivori. Però les perspectives encara són més fosques. Tal com ha apuntat la fundadora de l'ONG Caminando Fronteras, Helena Maleno, tot indica que en la pastera accidentada viatjaven en total 86 persones, que van sortir dilluns des de les platges de Dahla. La resta dels migrants estan desapareguts i, molt probablement, també haurien mort ofegats arran del naufragi. Segons l'activista, que assegura que havia alertat les autoritats marroquines i espanyoles de la desaparició de l'embarcació, a bord del vaixell hi anaven trenta-sis dones i tretze nenes.

Mar Mediterrani, fa només dues setmanes. “Primer es va acabar la gasolina, després l’aigua, després el menjar. Vam veure alguns vaixells passar, fins i tot algun helicòpter. Cridàvem desesperadament: «Ajuda!», «Ajuda!», però no ens veia ningú. Vam haver de començar a beure aigua del mar. Després de cinc dies, dues persones van morir. A partir de llavors, cada dia morien dues persones més”. Qui parla és Mohammed Adam Oga, l’únic supervivent d’un grup de quinze persones que l’1 d’agost van sortir amb una pastera des de la costa líbia destí Europa.

Una dona ha mort i un nen ha desaparegut a l'aigua quan ha bolcat una pastera a pocs metres de la platja de Castilnovo, a Conil de la Frontera (Cadis), segons ha informat avui la Guàrdia Civil.

Salvament Marítim ha aclarit aquest diumenge que a la pastera que va auxiliar ahir al mar d'Alborán hi va trobar el cadàver d'un nadó -en un inici va informar de dos per error- i que hi viatjaven 55 persones adultes més, totes d'origen subsaharià. Aquests se sumen als 439 immigrants més rescatats en diferents intervencions en aigües de l'Estret aquest dissabte, que suposen prop de 500 rescats en total.

Una petita barcassa de pesca carregada de migrants es va enfonsar dissabte a la nit davant les costes de Tunísia. En tancar l’edició el balanç era de 47 morts i almenys 70 desapareguts. Segons va informar el ministeri de l’Interior del país nord-africà es van poder rescatar 68 persones, la majoria joves tunisians. I és que en els últims mesos s’ha disparat el flux de tunisians que fugen de l’atur i la falta d’expectatives vitals i intenten arribar a Europa, després que el nombre de migrants s’havia moderat des del 2013.

Salvament Marítim, la Guàrdia Civil i la Creu Roja busquen des d'ahir una pastera perduda a l'estret de Gibraltar després que divendres es van localitzat sis cadàvers d'immigrants a la costa de la comarca del Campo de Gibraltar, segons l'agència Efe. En la recerca hi participen com a mínim dos helicòpters, diverses barques i patrulles terrestres.

Metges Sense Fronteres (MSF) ha difós un nou vídeo del rescat d'aquest dimecres de centenars d'immigrants que viatjaven a bord d'una pastera a 15 milles de la costa de Líbia. En aquesta ocasió, les imatges van acompanyades de la narració en primera persona d'un dels membres de l'organització que viatjava al vaixell de salvament 'Dignity I', Juan Gil.

de Sicília, a poques milles de la costa de Líbia, quan les autoritats marítimes l'anaven a socórrer. L'incident ha tingut lloc a 15 milles de les costes de Líbia. Unes 700 persones viatjaven en l'embarcació.

La Policia Nacional ha detingut dos ciutadans camerunesos pel presumpte homicidi al desembre d'entre set i deu immigrants que viatjaven en una pastera, als quals van robar i van llançar per la borda, després d'una discussió durant la travessia. Pel que sembla, el detonant de la disputa va ser que un dels viatgers, un pastor nigerià, va començar a resar per por del naufragi quan es va produir un empitjorament de les condicions meteorològiques, fet que va ser percebut pels detinguts com la causa del mal temps.