El suport de la Diputació de Barcelona a grans esdeveniments ciclistes, com la Volta Ciclista de Catalunya, la Vuelta Femenina 2025 i el Tour de France 2026, és una mostra de l’aposta de la Corporació per la promoció de l’ús de la bicicleta a la província. Els beneficis d’aquesta pràctica són nombrosos, tant a nivell esportiu com social. D’una banda, es tracta d’un esport accessible i saludable, que contribueix a millorar la salut i la qualitat de vida de la població, i ajuda a prevenir malalties cardiovasculars. De l’altra, l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià millora la mobilitat sostenible i redueix l’impacte ambiental del transport. A més, el ciclisme és una excusa excel·lent per fer vida social, participar i sortir amb molts dels clubs ciclistes que hi ha als municipis barcelonins. Per això, el Pla de Foment del Ciclisme de la Diputació pretén deixar un llegat esportiu a la província que permeti seguir promocionant el ciclisme de carretera, tant en ruta com en els circuits ciclistes municipals de la demarcació. 

"Quan l'ajuntament s'implica, la ciutadania també", afirma Carol Ródenas, veïna del Prat de Llobregat, sota una flamant pèrgola fotovoltaica acabada de construir en aquesta localitat. La instal·lació, que també servirà de refugi climàtic, generarà 1 MW d'energia —l'equivalent al consum anual de 300 famílies— per a les instal·lacions de tractament d'aigua de la ciutat i per a la comunitat energètica de la ciutadania que el Prat va posar en marxa l'any 2022, i de la qual la Carol forma part. "No és només per l'estalvi econòmic, és l'orgull de formar part d'aquesta transició, de reduir emissions, de fer ús d'una energia neta generada al mateix municipi", afegeix. No és un fet aïllat: per impulsar la transició energètica, l'ajuntament està dotant totes les cobertes municipals de plaques fotovoltaiques. A més, també disposa d'una xarxa de vehicles elèctrics compartits, per descarbonitzar els desplaçaments, explica Susanna Laredo, coordinadora d'Acció Ambiental, Energia i Serveis Urbans de l'Ajuntament del Prat.

Les empreses de la demarcació de Barcelona van continuar creixent el 2023, el tercer any consecutiu després de l'impacte de la pandèmia el 2020. Concretament, totes les societats mercantils de la província van incrementar un 5,3% els seus ingressos en comparació amb el 2022, fins als 367.078 milions d'euros, segons l'informe anual sobre el teixit empresarial de la Diputació de Barcelona publicat aquest dijous. A més, l'estudi indica que de cara al 2024 la facturació empresarial va continuar augmentant un 6,4%.

Treballar al servei de la societat des de l'Administració pública és una opció cada vegada més atraient per a moltes persones. Permet realitzar un treball amb impacte en la vida de la ciutadania i contribuir al benestar col·lectiu. A més, ofereix unes condicions laborals estables que ajuden a la conciliació familiar, i permeten desenvolupar una trajectòria professional diversa i enriquidora.

La immensa majoria de les empreses industrials estan situades en polígons i a la província de Barcelona n'hi ha actualment 817. Els polígons són competència dels municipis i, per tant, esdevenen el principal instrument de transformació que tenen a l'abast per fomentar la indústria i generar riquesa al seu territori. Però, alhora, es tracta d'infraestructures que requereixen un alt grau de manteniment per garantir la competitivitat de les empreses que hi treballen i per atraure noves inversions.

Els pobles i ciutats de la província de Barcelona són ideals per fer turisme de proximitat, conscient i sostenible, i hi trobaràs una oferta molt diversa d'activitats i serveis de qualitat per satisfer els més exigents. Des d'enogastronomia, propostes culturals, rutes de senderisme o en bicicleta fins a escapades a la natura i a la platja, la Diputació de Barcelona t'ofereix un tast de tot el que pots fer per Catalunya.

"El meu pare no volia que jo treballés a la Casa de la Maternitat, però tant jo com la meva mare ens vam posar molt fermes i ho vam aconseguir", explica Fina Flórez Basany. Aquesta infermera vocacional va néixer a la Casa de la Maternitat el 1947, hi va créixer i després va treballar-hi fins a jubilar-se. "La meva mare va ser una renúncia i la van adoptar, però quan tenia 16 anys, durant la Guerra Civil, va haver de tornar a la Casa de la Maternitat. No va tenir una infància gaire feliç i tornar a la Casa de la Maternitat va ser com un petit miracle. Allà va aprendre moltíssim. Era una dona molt ben preparada", diu Flórez. Va ser també a la Casa de la Maternitat de Barcelona on la mare de la Fina va conèixer el seu marit, que n'era el conserge. "El matrimoni la va castrar, ja no va poder continuar treballant", afegeix Flórez.

La Diputació de Barcelona compta amb el quart pressupost públic més elevat després de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, però sovint passa desapercebuda dels focus públics. El pressupost del 2024 va ser de 1.243,87 milions d'euros i consta de diverses partides, entre les quals hi ha les transferències a ens locals i privats, que representen un 42,23% del total: 525,31 milions d'euros. Entre aquests recursos s'inclouen les subvencions discrecionals, que el 2024 van ser de 94,5 milions d'euros, una xifra que s'ha multiplicat per cinc respecte a l'any anterior. L'ARA ha analitzat el destí d'aquests diners que atorga l'organisme provincial a dit, és a dir, en funció de la voluntat política: dels 61,8 milions que van a ens locals, gairebé un 40% -36,96%- es concentren només en dues comarques, l’Alt Penedès i l’Anoia, segons dades facilitades per la mateixa Diputació de Barcelona a aquest diari a data 12 de febrer, i que corresponen al capítol VII del pressupost (transferències de capital). Dins d'aquestes comarques, qui s'emporta la majoria de recursos són municipis juntaires.

El servei de caixer mòbil de la Diputació de Barcelona passa a ser completament gratuït. Segons ha anunciat l'ens supramunicipal, des d'aquest dilluns els usuaris ja no han d'abonar la comissió d'1,35 euros per cada retirada d'efectiu. La Diputació passa a assumir aquest cost "per garantir un accés equitatiu als serveis bancaris en municipis sense oficina bancària", segons detalla en una nota de premsa.

Si tens inquietuds professionals en el món de les arts escèniques i vols saber què i on estudiar, l’Institut del Teatre és l'escola de referència a Catalunya per a la formació en aquest àmbit. Fundat el 1913 per la Diputació de Barcelona, aquest centre és un referent en docència, creació, recerca i conservació del patrimoni escènic i aposta per la innovació pedagògica i artística.

L’espai comunicatiu català és frondós i abunden les espècies locals: més enllà dels grans mitjans, el país és ple d’iniciatives que treballen des de la proximitat i articulen el territori. La Diputació de Barcelona recuperava enguany els veterans premis que havia atorgat fins al 2012 i aquest dimecres ha estat el torn del lliurament dels renovats guardons a aquelles capçaleres, ràdios, televisions i altres mitjans que s’han distingit per fer bona informació veraç i donar veu als ciutadans. L’acte s’ha celebrat al paranimf de la Diputació de Barcelona, i ha estat presentat per Xavi Bundó i Jèssica del Moral i emès en directe per LaXarxa+.

"Exigim a la direcció nacional del partit que aparti Sergi Vallès de totes les responsabilitats polítiques dins de Junts, així com de qualsevol representació institucional que ostenti en nom del partit". Aquest és el missatge que les dues regidores de Sant Martí Sarroca han remès a l'executiva de Junts per reclamar que moguin fitxa, després que Vallès les coaccionés en el marc d'una disputa interna per dirigir la direcció comarcal de Junts a l'Alt Penedès. En una carta a la qual ha tingut accés l'ARA, demanen una resposta "immediata i contundent en defensa dels valors i dels principis de Junts".

La Diputació de Barcelona analitzarà el cas del president delegat de l'Àrea d’Infraestructures i alcalde de Torrelles, Sergi Vallès, d'Impulsem Penedès, vinculat a Junts, que va pressionar dues regidores del partit de Sant Martí Sarroca amenaçant-les amb no concedir-los una subvenció pública de l'ens supramunicipal per una batalla interna. Ho ha anunciat la presidenta de la Diputació de Barcelona i número 2 del PSC, Lluïsa Moret, en roda de premsa després que l'ARA fes públiques aquestes amenaces.

"Dedueixo que a Sant Martí [Sarroca] segurament anireu a la llista del Sebastià [Moya], una llista no unitària que no compta amb ningú d'Impulsem [Penedès] i que no representa el moment que vivim de suma [...]. Per tant, congelo els 150.000 euros del centre i no feu cap publicació, ja que hauré de desmentir-la. El mateix suport que doneu al nostre entorn, us el dono jo". D'aquesta manera, el president delegat de l'Àrea d’Infraestructures de la Diputació de Barcelona i alcalde de Torrelles, Sergi Vallès, d'Impulsem Penedès, vinculat a Junts, va amenaçar dues regidores del partit de Sant Martí Sarroca. La coacció buscava que abandonessin la candidatura del fins llavors president comarcal de Junts a l'Alt Penedès, Sebastià Moya, i anessin a la llista de Jaume Julibert, regidor a l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, avalada pel secretari general de Junts, Jordi Turull, i pel mateix Vallès. I els 150.000 euros feien referència a una subvenció que els havia promès per renovar la teulada d'un centre privat del poble, encara fet d'uralita -expliquen fonts locals a l'ARA-.

La província de Barcelona és un territori ampli, densament poblat i molt divers. Està formada per grans ciutats, com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa o Sabadell, i també per molts municipis rurals i petits, com Gisclareny, Fígols o Sant Jaume de Frontanyà. Aquesta realitat diversa i complexa és un gran repte per garantir serveis bàsics i nous drets de ciutadania a tota la població, i la Diputació de Barcelona ho fa possible a través de diferents serveis mòbils.

Eusebi Güell, industrial, polític i mecenes, va encarregar a Antoni Gaudí l’any 1886 la construcció del palau per establir-s’hi amb la seva esposa, Isabel López, filla del marquès de Comillas, i els seus deu fills. L’arquitecte va dissenyar un edifici funcional i amb detalls molt innovadors per l’època, pensats per facilitar el dia a dia de la família.

La Copa Amèrica es viu a Barcelona i a Catalunya com una oportunitat. Més enllà de la competició, la més important de nàutica a escala mundial, els organitzadors volen que serveixi d'impuls per promocionar el coneixement i la pràctica de l'esport a vela arreu del territori. Amb aquest objectiu, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa el programa Bateig de Vela, adreçat als alumnes de quart d'ESO perquè coneguin, en l'àmbit teòric i pràctic, aquesta disciplina esportiva. Aquest dimarts se n'ha fet la presentació a Sitges.

L’esport és un fenomen en constant evolució que cada vegada té més adeptes. El 48% de la població de la província de Barcelona de més de 16 anys practica alguna disciplina a més de 4.500 instal·lacions esportives o bé en el medi natural, però l’Enquesta sobre Activitat Física i Esportiva a Catalunya alerta que un 40% de les dones no realitzen cap activitat física. A més, l’esport federat femení registra menys llicències esportives i la dona té una presència menor en les estructures professionals.

Les pluges de la primavera han permès donar un respir a la crisi hídrica que viu Catalunya, però un dels principals problemes que afecta els ajuntaments –i que la sequera ha accentuat– continua ben present: l'antiguitat i la manca de manteniment perllongat de les xarxes d'abastament d'aigua que acaben derivant en fuites. Aquest dijous, la Diputació de Barcelona ha posat fil a l'agulla per revertir aquesta situació i ha anunciat que oferirà un ajut als ajuntaments de la demarcació –tot i que la ciutat de Barcelona en queda exclosa– dotat amb 100 milions d'euros per tal de millorar les infraestructures de subministrament d'aigua potable obsoletes o en mal estat. D'aquesta manera, es podria arribar a estalviar un total de 12,5 hm³ d'aigua potable per any, l'equivalent a 5.000 piscines olímpiques. 

La comarca del Berguedà pertany a la província de Barcelona. Tota? No pas. Hi ha un municipi que forma part de la demarcació de Lleida. I els seus habitants, a diferència dels irreductibles gals d'Astèrix, no es vanten de ser un cas únic i voldrien ser com la resta de pobles veïns. Parlem de Gósol, on el seu govern municipal, com ja va fer fa uns anys sense èxit, torna a reclamar passar a la província de Barcelona per rebre els mateixos ajuts, subvencions o serveis que la resta de pobles de la comarca. I és que aquesta localitat a la falda del Pedraforca va quedar englobada a Lleida simplement, perquè el riu de Torrentsenta –que transcorre pel seu terme municipal– desemboca al Solsonès.