<![CDATA[Ara.cat - intel·lectuals]]> 10 <![CDATA[El fill suïcida que va arruïnar la vida del seu pare]]>

Ja hem parlat en altres ocasions de la dissolució del prestigi moral dels intel·lectuals. No és que ells s’hagin tornat persones immorals (hi ha de tot, és clar); és que el gruix de la societat ha deixat de creure en cap cosa que sigui transcendental, massa ben argumentada, o que superi la mediocritat del comú (hi ha de tot, ara també).

]]> <![CDATA[Mori la intel·ligència]]>

En un nou estirabot, Donald Trump ha proposat cancel·lar les subvencions a les universitats, entre elles la de Harvard, la més antiga del país, per provar de capgirar-ne la “ideologia”, que considera hostil als seus sorprenents ideals polítics. Es veu que troba que Harvard és woke.

]]> <![CDATA[El menyspreu catòlic de la intel·ligència]]>

El judaisme sempre va ser i ha estat una religió amiga del saber, l’estudi i la intel·ligència: només cal veure la quantitat de premis Nobel que han aconseguit en totes les branques del saber o, simplement, els enormes valors que han donat al llarg de la història. Ha sortit un llibre que repassa les ments jueves més clares dels segles XIX i XX que és francament dolent: Norman Lebrecht, Genio y ansiedad. Cómo los judíos cambiaron el mundo, 1847-1947 (Alianza, 2022). Per contra, és molt bo aquest altre, no traduït: Sander L. Gilman, Jewish Writing and Thought, 1096-1996 (Yale University, 1997).

]]> <![CDATA[Per què els intel·lectuals desperten sospites?]]>

Ja fa temps que la paraula intel·lectual desperta sospites i reserves entre la gent. Alejandro Gaviria, ministre d’Educació de Colòmbia, va manifestar fa pocs dies que no li agradava que l’anomenessin “intel·lectual”. Gaviria és autor de diversos llibres molt llegits, professor i, en aquests moments, polític, membre del gabinet de Gustavo Petro, que governa el país amb una coalició de partits d’esquerra.

]]> <![CDATA[Mirar pel retrovisor]]> Deia el filòsof Xavier Rubert de Ventós que igual com per conduir cal anar mirant pel retrovisor, que ens proporciona una informació valuosa, per anar endavant a la vida és convenient de tant en tant fer una ullada enrere. Per imaginar el futur és bo no oblidar les lliçons del passat. La història és una eina de supervivència, tant en termes personals com col·lectius. Goethe ho veia així: “Cap nació no pot guanyar-se un bon judici en el món fins que no sap judicar-se a ella mateixa”. 

]]> <![CDATA[L'altre fracàs]]> A començaments de gener, el meu amic Antoni Puigverd explicava en un article a 'La Vanguardia' la incomoditat que va experimentar fa dècades en un acte de la plataforma ¡Basta Ya!, auspiciada per Fernando Savater, en constatar que a la vora de persones que aixecaven dignament la veu contra el terrorisme n'hi havia d'altres que estaven allí per defensar formes molt agressives de nacionalisme espanyol. "Des de llavors el republicanisme cívic (d'aquí Ciutadans) es va posar de moda i va blanquejar el tradicionalisme espanyol amb l'ajuda del jacobinisme d'esquerres i del liberalisme cosmopolita. Renaixia el nacionalisme d'estat". Penso que la descripció de Puigverd és tan honesta com exacta. El sinistre panorama d'avui, amb un ascens més que preocupant de l'extrema dreta, deriva, si més no en part, d'una operació de blanqueig que va començar fa molts anys. Considero que és important tenir present aquesta perspectiva històrica per entendre el que passa en l'actualitat, i per això em va semblar tan rellevant l'article de l'escriptor gironí.

]]> <![CDATA[La barra intel·lectual]]> "La desfachatez intelectual" és el títol (que he traduït com bonament he pogut) d’un molt recomanable assaig d’Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de ciència política a la Universidad Carlos III, que constitueix una crítica demolidora als escriptors i intel·lectuals que, havent aconseguit un reconeixement merescut en algun àmbit (la novel·la o la filologia, posem per cas), es consideren amb mèrits suficients per intervenir en el debat públic sostenint en tertúlies i articles periodístics opinions contundents sobre temes dels quals tenen escàs coneixement. Hi desfilen personatges com Fernando Savater, Félix Ovejero, Jon Juaristi, Arcadi Espada, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa i Arturo Pérez-Reverte.

]]> <![CDATA[Intel·lectuals i polítics catalans publiquen un manifest en què demanen investir Carles Puigdemont]]>

"Ningú no pot dubtar que és un home de profundes conviccions republicanes que, durant el seu mandat, ha assumit amb coratge els valors i principis de democràcia i progrés". Amb aquestes paraules un centenar d'intel·lectuals i polítics de l'escena catalana defensen la figura del president Carles Puigdemont en un manifest fet públic avui mateix i que aposta per tornar a investir Puigdemont, "destituït il·legalment amb matusseres maniobres polítiques i jurídiques", remarquen.

]]> <![CDATA[Un centenar d'intel·lectuals critiquen per carta la passivitat de la UE amb Catalunya]]>

Un centenar de polítics, intel·lectuals i eurodiputats han signat i enviat una carta oberta a Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i a Donald Tusk, president del Consell Europeu, en la qual qualifiquen d'injustificable el silenci d'Europa davant la crisi catalana.

]]> <![CDATA[L’intel·lectual rampant]]> Enguany es compleixen 60 anys de la publicació d’ El baró rampant, probablement la novel·la més coneguda d’Italo Calvino (1923-1985). És estranyament actual, ja que l’any 1957, quan va aparèixer, Calvino estava en plena crisi personal i creativa després de la invasió d’Hongria per la Unió Soviètica. Aquesta acció va fer canviar el punt de vista i l’adscripció ideològica de tants i tants intel·lectuals europeus. Sobretot a Itàlia, on el PCI era l’únic contrapès progressista a la Democràcia Cristiana. Calvino va escriure una novel·la en què un nen de dotze anys es rebel·la davant la injustícia paterna i s’enfila a un arbre. Jura que mai més no tocarà de peus a terra. I ho compleix. Entremig viu una existència gens avorrida, plena de situacions personals extraordinàries i, sobretot, la demostració que, per entendre el món i intentar solucionar-lo, no cal tocar de peus a terra. Tota una declaració de principis. El protagonista d’aquesta deliciosa novel·la era clarament un alter ego del mateix Calvino, que ja havia decidit enfilar-se al seu arbre particular per poder contemplar el món uns quants metres per damunt de terra, lliure de pressions i de consignes.

]]> <![CDATA[Un grup d'intel·lectuals busca reforçar Catalunya com a "referent cultural" espanyol]]>

Un grup d'intel·lectuals ha creat el Centre Lliure d'Art i Cultura (CLAC) com a espai de trobada per potenciar el paper de "referent cultural" de Catalunya dins d'Espanya, així com per reflectir la "realitat lingüística" de la societat catalana.

]]> <![CDATA[Discapacitats intel·lectuals protestaran dimecres per la reducció del programa de suport a l'autonomia]]> Representants de la plataforma de discapacitats intel·lectuals Dincat, que representa 310 entitats amb més de 30.000 usuaris, protestarà aquest dimecres davant de la conselleria de Benestar Social i Família de la Generalitat contra la retallada del 20% en el Programa de Suport a l'Autonomia en el Propi Habitatge, del qual es beneficien actualment 650 persones a Catalunya, una mesura que va avançar el 12 de juliol el diari ARA.

]]> <![CDATA[Capacitats: iniciatives de la dependència contra la crisi, en 40 enllaços]]>

El sector de la dependència és un dels més castigats per la crisi. Les retallades i els endarreriments en els pagaments per part de les administracions públiques fa que l'atur entre les persones amb alguna discapacitat rondi el 60%. De fet, associacions de discapacitats alerten d'un retrocés de tres dècades en els drets del col·lectiu. La campanya 'Si ens retalleu, desapareixem', impulsada per la plataforma Dincat i amb un ampli ressò a les xarxes, ha posat cara a la situació de risc d'exclusió que pateixen les gairebé 48.000 persones amb discapacitat intel·lectual. El greuge econòmic afecta el global del col·lectiu, amb més de 490.000 persones amb alguna discapacitat a Catalunya.

]]> <![CDATA[Mas davant el repte de saltar o no la paret]]>

Arriba l'hora de la veritat i aquesta vegada sembla que no hi ha marxa enrere possible. Un cop el president Mas ha trencat amb el govern del PP, el futur del pacte fiscal és negre i l'ofec financer i polític de la Generalitat és insostenible. L'ARA ha demanat l'opinió de diversos intel·lectuals nacionalistes:

]]> <![CDATA[Els intel·lectuals insten CiU a defensar la cultura catalana]]> Un grup de 26 intel·lectuals ha adreçat un manifest a CiU en què demana que aquesta formació política defensi la cultura catalana davant la "conjuntura adversa" que, en la seva opinió, s'obrirà després de les eleccions generals del 20 de novembre. Els firmants temen pel futur de la cultura catalana quan, segons vaticinen totes les enquestes, el PP guanyi per majoria absoluta.

]]> <![CDATA[Un nou manifest denuncia l'intent de criminalització mediàtic i polític del moviment del 15-M]]> Professors universitaris, escriptors i dirigents de moviments socials denuncien en un manifest l'intent "criminalització mediàtic i polític" del moviment del 15-M, al qual consideren un defensor de la democràcia en la mesura en què reclama el retorn de la sobirania als ciutadans. "Contra la persecució i criminalització de la democràcia. En suport a la dignitat de la indignació", és el títol del manifest que compta amb la firma de nombrosos professors universitaris i d'artistes com Paco Ibáñez, de l'escriptor Andreu Martín o de l'historiador Josep Fontana, entre d'altres.

]]>