Quan mira els partits de les seves companyes des de la graderia, duu una pilota antiestrès a les mans. Mai havia viscut l'experiència de veure jugar el millor equip del món, el seu equip, recurrentment des de fora de l'aigua i reconeix que la posa nerviosa. Ho passa malament per la incertesa del resultat, però, a la vegada, gaudeix de l'estranya experiència. El motiu que ha comportat que Judith Forca (Sabadell, 1996) visqui actualment el waterpolo des d'una posició desconeguda per a ella és que ha fet un pas que no té precedents en aquest esport: ser mare com a jugadora professional en actiu. El seu embaràs ja suma 24 setmanes.

“Sempre he volgut destacar en un món esportiu dominat pels homes. Durant el coronavirus vaig patir una situació personal difícil, el meu món es va aturar i ara he canviat les meves prioritats. Vull aprofitar la meva vida d’una manera diferent. El meu repte és ser feliç". Després de treballar durant dues dècades amb alguns dels esportistes més famosos del món, Lorena Torres també vol traslladar el seu aprenentatge a les persones que mai guanyaran una medalla olímpica ni una Lliga de Campions. Per això ha escrit un llibre.

Alexia Putellas i Aitana Bonmatí són dues de les grans referents que ara mateix té l'esport femení català. Totes dues juguen al Barça, el 3 de juny disputaran una nova final de la Champions League i dilluns passat van rebre un bany de masses pels carrers de Barcelona després de guanyar la Lliga. Elles, sens dubte, acaparen avui dia la majoria de les mirades de les nenes (i els nens) que somien amb dedicar-se a l'esport quan siguin grans i amb la seva empenta estan obrint portes que feien pudor de tancat. Però Alexia i Aitana no han estat pas les pioneres.

"Podem fer l'entrevista aquí, a prop de la piscina? Així les veig entrenar", demana Ona Carbonell (1990, Barcelona). Sempre a prop de l'aigua, com si es tractés d'una atracció magnètica. L'Ona fa un parell d'anys es va atrevir a compaginar l'esport d'elit amb una nova aventura: la maternitat. Amb el Teo, el petit dels seus dos fills, en braços, i el Kai concentrat en el que succeeix dins l'aigua, la nedadora de sincronitzada amb 23 medalles entre Mundials, Europeus i Jocs Olímpics atén l'ARA per reflexionar sobre com l'esport encara no està prou adaptat a les necessitats de les dones esportistes.

La nedadora catalana Ona Carbonell s'ha queixat públicament de les dificultats per poder conciliar la maternitat amb la carrera olímpica, perquè les mesures de seguretat imposades pel govern japonès contra la pandèmia la separen molts dies del seu fill d'un any. Carbonell ha admès que ha valorat seriosament no participar en els que seran els seus segons Jocs Olímpics, però finalment ha pres la "dolorosa decisió" de passar vint dies allunyada de la criatura.

La nedadora torna a ser notícia pocs dies després de ser mare per primera vegada. Com informa Efe, després de participar en el programa MasterChef, tornarà a la cuina professionalment amb el grup Nomo i serà sòcia del primer restaurant del grup a Madrid, el Nomo Braganza. “Fa molt temps que els conec, sempre he sigut clienta dels seus restaurants a Barcelona. M’agrada la filosofia del negoci, molt familiar i creativa”, afirma la nedadora. La cuina del grup Nomo es caracteritza per la fusió de la cuina japonesa i l’espanyola i la mediterrània, i la feina de Carbonell consistirà en crear nous plats cada mes o cada dos juntament amb el xef del restaurant. “Potser els plats que dissenyo són una mica més gurmet, amb productes més especials”, explica la campiona olímpica.

Ona Carbonell ja és mare. La nadadora va fer pública la notícia dimarts pujant a Instagram una fotografia del seu fill, que ha rebut el nom de Kai. A la imatge es pot veure un pla curt de la seva mà i la del pare, l'exgimnasta Pablo Ibáñez, agafant la del nadó. “Benvingut al món, Kai”, diu el text que acompanya la fotografia. Ona Carbonell també va voler donar les gràcies als equips mèdics que la van atendre durant els mesos de l’embaràs i el part: “Vull agrair enormement la cura, la professionalitat i la gran feina a l’Hospital Can Ruti de Badalona”. També està agraïda “a la clínica Riera Bartra", a la seva ginecòloga i al seu equip "de tota la vida", que l’han acompanyat "en aquest bonic viatge". "Ens hem sentit molt cuidats en tot moment”, afegeix.

Després que anunciés fa uns mesos que deixava temporalment la natació sincronitzada, Ona Carbonell ha confirmat avui que serà mare. "Vull dedicar més temps a la meva família, a cuidar-la com es mereix, i també a ampliar-la. Com a dona i esportista, conciliar la meva vida professional amb la personal implica assumir decisions com aquesta i deixar l'esport de banda temporalment, sense que això signifiqui que hagi de renunciar a la meva carrera com a nedadora", deia en el moment en què va anunciar la seva retirada temporal.

Ona Carbonell, la dona amb més medalles de la història de la natació, va anunciar ahir amb un comunicat la seva retirada temporal de la competició, tot just dos mesos després d’aconseguir tres medalles en els Mundials de natació sincronitzada celebrats a Gwangju (Corea del Sud). La catalana vol dedicar més temps a la seva família, segons explica, i no serà als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. Carbonell, però, anticipa que seguirà vinculada a la natació durant aquest període: “Seguiré intensament vinculada a l’equip de natació espanyol, donant suport a les meves companyes en tot moment i treballant d’una manera diferent de com ho he fet fins ara, per més endavant poder tornar a estar a l’aigua amb elles en futurs compromisos esportius”. Carbonell, doncs, podria ser als Jocs del 2024 a París, quan tindrà 34 anys.

Ona Carbonell no para. Ni mentre és a l’aigua, ni quan és fora, sobre terra ferma. Ahir, a Gwangju (Corea del Sud), la catalana va aconseguir la medalla de plata en el solo lliure, la tercera medalla en aquest campionat, la 23a en total en les cites mundials des que hi va debutar a Melbourne el 2007. Set campionats del món en què sempre, ja sigui al capdamunt o en una altra posició, ha pujat com a mínim un cop al podi. “Mare meva, no m’ho crec. Tot això m’està superant. No em pensava que aniria tot tan bé i no sabia res de tots aquests rècords. Costa molt aconseguir tantes medalles, tants mundials consecutius estant allà dalt, set Mundials seguits estant al podi”, resumia ahir Carbonell, amb la segona plata que ha aconseguit a Gwangju penjant del coll (les dues com a solista, el bronze va arribar en la modalitat 'highlight'). Així, amb les tres medalles que s’ha penjat a Corea, s’ha convertit en la nedadora amb més medalles de les cinc disciplines esportives aquàtiques. Cap nedadora en té més i, en el podi històric, tan sols està per darrere de Michael Phelps (33) i Ryan Lochte (27). “Estic flipant”, diu quan sent el nom de Phelps, un ídol per a ella.

La natació artística va brindar ahir la segona medalla a la delegació espanyola en el Mundial de Gwangju. Encapçalat per Ona Carbonell i amb cinc catalanes més, l’equip dirigit per Mayu Fujiki va guanyar el bronze en la rutina highlight amb una puntuació de 91,1333. L’or se’l va endur Ucraïna (94,5000), i la plata, Itàlia (91,7333). Els tres conjunts van aprofitar la baixa d’una de les potències, Rússia, que va decidir no participar en aquesta innovadora modalitat, que pretén incentivar l’espectacle a través d’un nombre més elevat d’acrobàcies.

L'equip espanyol s'ha penjat, aquest dilluns, la medalla de bronze en la rutina 'highlight' de natació artística, cosa que suposa el segon metall per a la delegació en aquest Mundial de Gwangju. El conjunt entrenat per Mayu Fujiki, amb sis catalanes, ha obtingut una puntuació de 91,1333 i ha quedat per darrere de l'equip ucraïnès (94,5000 punts) i l'italià (91,7333).

La barcelonina Ona Carbonell ha guanyat aquest dissabte al Mundial de natació de Gwangju (Corea del Sud) la medalla de plata en la categoria de solo tècnic. La 21a medalla mundialista de la catalana també suposa la primera de la representació de l'estat espanyol en aquest Mundial.

La 18a edició del Mundial de Natació ja és aquí. Gwangju, 330 quilòmetres al sud de Seül, capital de Corea del Sud, acollirà la gran majoria de competicions. Més de 5.100 atletes repartits en 76 competicions disputaran des del dia 12 fins al 28 d'aquest mes el campionat aquàtic per excel·lència. Sis disciplines donaran forma a uns dels esdeveniments esportius més rellevants d'aquest 2019. La natació, la natació artística -recentment redenominada-, els salts, la natació en aigües obertes, el waterpolo i els salts de gran altura són els ingredients del programa establert per la Federació Internacional de Natació (FINA), institució organitzadora.

Després de coronar-se com la guanyadora de 'MasterChef celebrity', la nedadora Ona Carbonell s’ha convertit en la protagonista de la tradicional felicitació de Nadal de L’Aquàrium. La medallista olímpica s’ha submergit dins de l’oceanari per nedar entre taurons i les més de 80 espècies marines que l’habiten. Un cop capbussada, Carbonell ha desplegat una pancarta en la qual es podia llegir “Tenir cura de l’aigua és preservar la vida”.

El pilot Marc Márquez i la nedadora sincronitzada Ona Carbonell han estat escollits millors esportistes catalans del 2017 pel jurat de la Festa de l'Esport Català, organitzada per la UFEC.

Tenia 16 anys quan, al Mundial de Melbourne del 2007, Ona Carbonell va penjar-se per primer cop una medalla. La primera va ser de bronze i la segona, dies més tard, de plata. Era una de les benjamines d’un equip que començava a despuntar en la natació sincronitzada. Llavors, Gemma Mengual ja feia anys que aconseguia medalles individualment i els esforços que s’estaven fent per créixer com a equip començaven a donar els primers fruits. El Mundial de Melbourne va ser el de la consolidació de la natació sincronitzada estatal: Gemma Mengual, que va nedar totes les proves, hi va aconseguir sis medalles, quatre plates i dos bronzes, i Carbonell, que era integrant de l’equip, una de cada. Des de llavors, l’equip de natació sincronitzada ha patit molts canvis i deu anys més tard, en plena reestructuració, la capitana és l’única que salta a la piscina conscient que lluita per les medalles. Així va arribar a Budapest, conscient que en les dues proves de solo (tècnic i lliure) podia penjar-se dos metalls més. Assegurava que l’or li quedava lluny, però l’objectiu era aconseguir millorar la plata i el bronze que va endur-se del Mundial de Kazan d’ara fa dos anys. I ho ha aconseguit: plata en solo tècnic i també en solo lliure. Amb aquestes dues medalles, doncs, Ona Carbonell ha aconseguit igualar els 20 metalls de Gemma Mengual, ara integrant de l’equip d’entrenadores de la selecció.

Ona Carbonell segueix fent història en la natació sincronitzada. La nedadora catalana ha aconseguit aquest dimecres la segona medalla de plata en el Mundial de Budapest, aquest cop en la modalitat de solo lliure, després de la també plata que es va penjar en la prova de solo tècnic.

La millor puntuació en solo tècnic d’Ona Carbonell va servir perquè la delegació espanyola aconseguís ahir la primera medalla dels Mundials de natació que es disputen aquests dies a Hongria.

Ona Carbonell ha fet càlculs. Des dels 9 fins als 26 anys s'ha passat tres anys i mig sencers dins l'aigua. La dada impacta tant com el llibre que acaba de publicar i ha presentat aquest dimecres, 'Tres minuts, quaranta segons' (col·lecció Fanbooks, de l'Editorial 62). "La vida de la natació sincronitzada és difícil, però preciosa. Et jugues anys de feina en tan sols uns minuts. Hi ha molts moments durs en què penses a deixar-ho, però a la vida res és de color de rosa i tot et proporciona un aprenentatge", ha dit.