El Parlament Europeu ha obert una investigació contra l'expresident del Govern Balear i ara eurodiputat per Ciutadans, José Ramón Bauzá, per presumpte assetjament psicològic contra un treballador de l'oficina, segons ha avançat El Confidencial aquest dimecres. La denúncia es va fer l'estiu passat, i des de llavors és l'Eurocambra qui l'està gestionant. Des de la formació taronja han evitat fer valoracions d'aquest fet i es mantenen a l'espera de les conclusions de l'informe, explica Europa Press.

"He defensat al Parlament Europeu que els avenços de Qatar són una bona notícia per a l'Orient Mitjà. Ho creia i ho crec". L'eurodiputat de Cs José Ramón Bauzá admetia dissabte a Twitter haver reivindicat les suposades bondats del règim qatarià en la introducció d'un fil de quatre missatges per negar qualsevol relació amb el Qatargate, l'escàndol de suborns que ha sacsejat l'Eurocambra. "Mai he rebut, ni tan sols m'han ofert, ni un sol euro per defensar absolutament res", destacava seguidament. Per què tantes explicacions? Més enllà de les intervencions i nombrosos missatges a les xarxes de suport a Qatar, Bauzá també presideix el grup d'amistat UE-Qatar, un grup no oficial format per tretze eurodiputats i que finalment aquest dilluns va acabar suspenent fins que s'arribi "al fons de la qüestió" del Qatargate. "La democràcia europea sempre va primer", va argumentar el també expresident balear, que tot i la polèmica no està formalment investigat en el cas de corrupció.

"Covard, mesquí, irresolut, apocat, gallina, acoquinat i pusil·lànime" són alguns dels insults que el Canal 4 de Mallorca, en un informatiu, va dedicar abans d'ahir a l'encara alcalde de Palma, Mateu Isern, dissident de la línia oficial del PP balear marcada pel president José Ramón Bauzá, ara en funcions. Escolteu-ho a partir del minut 3:10. La notícia del canal privat, que és sobre una reunió de la junta directiva regional del PP balear, parla de la situació al partit després de la derrota del PP però dedica un bon fragment a insultar Isern. El presentador l'anomena "un batle covard" i el posa al sac "dels que apunyalen els seus companys per l'esquena" mentre es queixa que no digués res sobre Bauzá a la reunió.

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, s'ha posat visiblement nerviós aquest vespre en una entrevista a la desconnexió per a les Illes de TVE. Tant que ha intimidat la periodista i li ha arribat a dir què havia de preguntar. "No té cap sentit venir a un programa perquè jo faci propostes del futur quan vostè només m'està retraient coses del passat", ha dit, i ha insistit una vegada i una altra a no parlar del passat fins que la periodista no ha canviat de tema i ha passat a una altra pregunta. Ho podeu veure en aquest vídeo de TVE, a partir del minut 16:42.

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat aquest dilluns que es reunirà amb els presidents del País Valencià, Alberto Fabra; de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, per parlar sobre la reforma del model de finançament autonòmic. En roda de premsa a la seu del PP, Sánchez-Camacho ha assenyalat que millorar el model de finançament és un dels reptes principals que l'Estat ha d'afrontar el 2014, juntament amb la reforma tributària i la baixada d'impostos, i que s'ha d'encarar des del "consens" i no des de la "confrontació".

Ball de percentatges, com és habitual, en el seguiment de la vaga d'ensenyament a les Illes en contra del decret que limita el català a les aules. Segons el govern balear, el seguiment és del 17,2% a la pública i del 4% a la concertada, sempre de l'illa de Mallorca, que és l'única on s'havia convocat −a Menorca i les Pitiüses es fa dilluns−. Tanmateix, els convocants de la protesta eleven el seguiment fins al 50% a la pública i el 10% a la concertada.

El vicepresident del govern balear i conseller de la Presidència (PP), Antonio Gómez, denuncia interessos de partits catalans, concretament d'ERC, per atiar la protesta contra la política educativa de l'executiu balear. Ho ha dit en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio, l'endemà de la massiva manifestació a les Illes que va tenyir els carrers de samarretes verdes, emblema de la protesta.

El president balear, José Ramón Bauzá, ha dit aquest dimarts al Parlament de les illes que els partits de l'oposició no estan legitimats per qüestionar el model educatiu que impulsa el PP perquè els sistemes que van implantar van "fracassar estrepitosament". "Vostè –ha dit en al·lusió a la líder del PSIB, Francina Armengol– defensa un model d'immersió i imposició que no va ser avalat per les urnes", mentre que el govern –del PP– impulsa un "equilibri entre l'anglès, el castellà i el català après dels pares i avis, no el català de Catalunya".

Les aigües baixen més que tèrboles a les escoles de les Illes Balears, després que la conselleria d'Educació hagi destituït tres directors d'escola -els quals han quedat suspesos de feina i de complement salarial per direcció durant tres mesos- per negar-se a adaptar els projectes educatius al TIL, el que es coneix com el decret de llengües de Bauzá.

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha dit avui a Menorca que els populars no es "disfrassen de nacionalistes". "Estam orgullosos de ser espanyols, defensam la constitució i afirmam que el subjecte de la sobirania és el poble espanyol, perquè la nació espanyola no és cosa discutible ni discutida; Espanya és una gran nació i ser espanyol és motiu d'orgull".

El goven de les Illes Balears, liderat pel popular José Ramón Bauzá, està ultimant una llei per prohibir l'exhibició de banderes i escuts amb finalitats ideològiques. L'esborrany de la llei preveu multar amb fins a 12.000 euros els partits, els sindicats o les entitats privades que utilitzin els símbols de les Illes al costat de les seves sigles i prohibeix l'exhibició de símbols en edificis públics sense autorització prèvia.

La fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears es planteja exigir una fiança civil al PP balear pel cas Over Marketing, conegut com la branca a l'arxipèlag de la trama Gürtel. Segons fonts properes a la investigació encara no se n'ha calculat la quantitat però, en tot cas, seria milionària i es tractaria d'una fiança solidària o subsidiària amb les dels imputats –es repartirien les despeses–. No seria el primer cas. El març de l'any passat un jutge ja va imposar una fiança civil d'1,6 milions d'euros a Unió Mallorquina pel cas Pícnic, desencadenant la dissolució del partit i el naixement de Convergència per les Illes.