Maletes plenes de bitllets, visats i crisi energètica: les claus del Qatargate

L'escàndol de corrupció que sacseja les institucions europees ja ha provocat la destitució de la vicepresidenta Eva Kaili

4 min
Imatge dels diners requisats per les autoritats belgues

Brussel·les / BarcelonaUn home enxampat in fraganti fugint amb una maleta plena de bitllets, paraules d'elogi a una dictadura des del faristol del Parlament Europeu i el rerefons de la crisi energètica són els ingredients del Qatargate, l'enèsim escàndol de corrupció que ha sacsejat les institucions europees i que, de moment, ja ha provocat la destitució de la vicepresidenta Eva Kaili.

Què és el Qatargate?

És l'escàndol de corrupció que ha destapat la policia belga sobre l'existència d'una "organització criminal" que intentava influir en les polítiques de la Unió Europea. Eva Kaili, eurodiputada grega i una de les vicepresidentes del Parlament Europeu; Francesco Giorgi, la seva parella i assistent parlamentari; l'exeurodiputat italià Pier Antonio Panzieri, i Niccolo Figa Talamanca, director de l'ONG No Peace Without Justice, han estat empresonats de manera preventiva. Kaili no es va poder acollir a la immunitat parlamentària perquè la van enxampar en delicte flagrant: el seu pare va ser detingut en un hotel del barri de les institucions de Brussel·les amb una maleta que contenia 600.000 euros en bitllets de 50; a casa de l'eurodiputada, a més, hi van trobar 1,5 milions d'euros en efectiu. La policia belga també va escorcollar el domicili de l'eurodiputat socialdemòcrata belga Marc Tarabella. També ha estat detingut i posat en llibertat amb càrrecs Luca Visentini, secretari general de la Confederació Sindical Internacional. Però entre els acusats no només hi ha representants de l'esquerra: també ha estat detingut i alliberat amb càrrecs un assistent parlamentari del Partit Popular Europeu, que la premsa belga identifica com a "Mr. T".

Com va defensar Kaili Qatar?

Eva Kaili, que ja ha estat destituïda com a vicepresidenta de l'Eurocambra, va visitar Qatar al novembre, on es va reunir amb el primer ministre i el ministre de Treball. Setmanes després va fer un discurs al Parlament Europeu en què elogiava les reformes laborals que ha fet Qatar arran de les crítiques per la sobreexplotació al Mundial de futbol: "El torneig de futbol de Qatar és un exemple concret de com la diplomàcia esportiva pot portar una transformació històrica a un país, les reformes del qual inspiren el món àrab". L'exvicepresidenta va afirmar també que "Qatar és líder en drets laborals" i va dir que Europa "no té dret moral a donar lliçons per aconseguir l'atenció fàcil dels mitjans". Kaili, de 44 anys i nascuda a Salònica, va començar la seva carrera política als 22 anys com a regidora de la seva ciutat natal. Als 29, i a les files del partit socialista grec, el Pasok, es va convertir en la diputada més jove del país. Als 36 arribaria al Parlament Europeu, on acabaria sent una de les vicepresidentes de la cambra, un càrrec que va estrenar el gener passat.

Què buscava Qatar al Parlament Europeu?

Fa anys que Qatar intenta netejar la seva imatge a Europa i, en el context de la guerra d'Ucraïna, s'ha convertit en un proveïdor de gas natural liquat alternatiu a Rússia de qui els socis europeus volen deixar de dependre energèticament. "Els països del Golf en general i Qatar en particular han guanyat pes per a Europa en el context de la guerra d'Ucraïna. A més, Qatar se sentia vulnerable internacionalment davant els seus rivals regionals, com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs o Israel, que també tenen una forta activitat de lobi a Brussel·les", explica a l'ARA Eduard Soler, investigador del CIDOB i professor de Relacions Internacionals de la UAB.

Tot i això, el Parlament Europeu també va aprovar una resolució el 24 de novembre sobre la situació dels drets humans en el context de la Copa del Món de Qatar, en què denunciava la mort de milers de treballadors en les obres dels estadis a Doha i també la corrupció dins la federació futbolística. La resolució va aconseguir la majoria, però com que es va votar a mà alçada no es van registrar nominalment els vots.

Què suposa la liberalització dels visats?

Però l'altre tema que ha estat en discussió a l'Eurocambra amb relació a Qatar ha estat la liberalització dels visats, mesura que permetria als qatarians entrar al territori Schengen sense cap permís especial. L'1 de desembre la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior (LIBE) del Parlament Europeu va votar a favor d'eximir els ciutadans qatarians de demanar un visat per poder entrar a l'espai Schengen. Kaili i Tarabella van votar a favor de la resolució, igual que els seus col·legues socialdemòcrates, inclòs el president de la comissió, l'espanyol Juan Fernando López Aguilar, i Pietro Bartolo, el metge de Lampedusa. També hi van votar a favor els representants dels verds i els del Partit Popular Europeu. Per a Soler obtenir l'exempció dels visats "a més d'un tema pràctic és sobretot reputacional, perquè vol dir que Qatar jugaria en una lliga superior". La comissió també va recomanar l'exempció de visats per als ciutadans d'Oman i de Kuwait. Cal tenir en compte que des del 2015 també n'estan exempts els nacionals dels Emirats Àrabs Units.

Hi ha precedents del Qatargate?

Per molt que els responsables europeus han reaccionat a l'escàndol amb indignació i sorpresa, no és el primer cop que un règim autoritari suborna membres de les institucions comunitàries. L'observatori sobre lobis a Brussel·les Corporate Europe ho va denunciar en un exhaustiu informe el 2015. Llavors, el senador del PP Pedro Agramunt va ser investigat pel Consell d'Europa per haver-se beneficiat de suborns del govern de l'Azerbaidjan quan era president de l'Assemblea del Consell d'Europa. A canvi de redactar informes favorables per al règim d'Ilham Aliyev, al poder des del 2003, rebia caríssims articles electrònics, serveis de prostitutes i caviar. Agramunt va acabar dimitint, però la dictadura familiar centreasiàtica continua obtenint protecció de les institucions europees gràcies a l'anomenada "diplomàcia del caviar", una política basada en el suborn de polítics estrangers.

stats