Des del 2011, Esquerra havia viscut un dels períodes de pau interna més llargs de la seva trajectòria gairebé centenària. Sota la batuta d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, han estat gairebé tretze anys amb el partit en pilot automàtic i amb les pugnes internes a ratlla. Però des de fa uns mesos els republicans han encetat una guerra a cara descoberta per decidir el control del partit, que s'ha de dirimir en el congrés del 30 de novembre. La situació no és nova, sinó que el paral·lelisme amb la batalla de fa setze anys, en el congrés del 2008, és inevitable. Llavors es van enfrontar quatre candidatures i la crisi va acabar amb dues escissions. Ara bé, si encara reculem més en el temps, les pugnes ideològiques i personalistes dins la formació que va néixer el març del 1931 tampoc no han estat una excepció.

Les indemnitzacions dels diputats van ser compatibles amb tenir altres ingressos públics i privats fins a l'any 2012. Però no només això, sinó que fins i tot eren compatibles amb l'assignació (i pensió a partir de la jubilació) dels expresidents de la Generalitat i els expresidents del Parlament. Així ho constaten les dades facilitades per la cambra catalana i per l'executiu català. D'aquesta manera, per exemple, Benach va percebre 128.760 euros d'indemnització per deixar el Parlament el 2011 i el mateix any va rebre una primera pensió d'expresident de 117.266 euros. És a dir, just després de deixar la política va ingressar en concepte d'indemnitzacions fins a 246.026 euros bruts. A partir d'aquí, va continuar cobrant l'assignació d'expresident: 105.946 euros el 2012 i el 2013, i 102.950 euros el 2014, l'any fins al qual tenia dret a cobrar la pensió per haver estat dues legislatures de president. Ara treballa en el món privat i serà a partir de la seva jubilació –ara té 63 anys– quan cobrarà el 60% del sou de la presidència del Parlament.

La mesa del Parlament presidida per Ernest Benach als anys 2000 no només va autoritzar les llicències per edat i el premi de jubilació d'un any de sou per a tots els funcionaris de la cambra, sinó que també va fer modificacions que incrementaven les indemnitzacions dels membres de la mesa quan marxaven del Parlament. Unes reformes que van propiciar que els màxims càrrecs polítics de l'època –el mateix Benach (ERC) i els vicepresidents Higini Clotas (PSC) i Ramon Camp (CiU)– percebessin una prima d'entre 120.000 i 170.000 euros quan van plegar. Un ingrés pensat per compensar els diputats quan marxen, ja que no poden percebre l’atur immediatament, i que en aquell moment es podia rebre en un sol pagament independentment de si tenien altres ingressos públics o privats.

Un dels actors de la sèrie política de la setmana ha sigut el president del Parlament de l’època en què es van aprovar les llicències per edat, Ernest Benach (Reus, 1959). Molt vinculat a la seva ciutat i al món casteller -va ser cap de colla dels Xiquets de Reus-, la seva trajectòria no s’entén sense la figura de Josep-Lluís Carod-Rovira. De fet, i tot i que fa ben bé una dècada que viu apartat d’aquest món, va començar-hi amb 21 anys acompanyant-lo com a candidat d’Esquerra Nacionalista a les primeres eleccions al Parlament del 1980, tot i que no va obtenir cap escó.

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència]

Els expresidents del Parlament Núria de Gispert i Ernest Benach han presentat aquest dijous l'Associació pel Foment de la Caixa de Solidaritat, que a partir d'ara assumirà la gestió de la caixa de resistència de l'ANC i Òmnium. Així ho han explicat en una roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès, on han explicat que l'objectiu de la nova entitat és donar "formalitat" a la iniciativa impulsada per les entitats sobiranistes.

Tres expresidents del Parlament tancaran la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S. Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert ocuparan els darrers llocs de la candidatura per la demarcació de Barcelona, just abans de l'exentrenador del Barça Josep Guardiola. Ho ha anunciat aquest dilluns Junts pel Sí a través d'un comunicat.

Miquel Pueyo i Ernest Benach han guanyat el 29è Premi d'assaig Josep Vallverdú, dotat amb 9.000 euros, amb l'obra 'Mors certa, hora incerta. De l'Edat Mitjana a la societat xarxa'. Pueyo ha explicat que l'obra parla de la vida i de la mort, des de l'Edat Mitjana fins a l'època actual de les xarxes socials.

Ernest Benach ha volgut donar resposta avui als correus electrònics que circulen per la xarxa i critiquen els privilegis que gaudeix com a expresident del Parlament. En una entrevista al Món a Rac 1, Benach ha explicat que, tal com recull la llei del Parlament de Catalunya que regula les pensions, aprovada per unanimitat el 2001, tan els expresidents de la Generalitat com del Parlament tenen un sou establert a partir d'uns paràmetres marcats durant un període determinat. “En el meu cas, la pensió serà durant 4 anys, la meitat del temps que vaig exercir el càrrec”, ha explicat Benach, que ha assegurat que no es tracta “d'una jubiliació definitiva”. L'expresident no ha donat una xifra concreta però ha insistit que la pensió que cobra ara “en cap cas es tracta de les quantitats que es diuen”, uns 100.000 euros, i ha desmentit que gaudeixi d'altres privilegis: “El dia que vaig deixar de ser president del Parlament vaig deixar de tenir cotxe oficial i escortes”.