L'art pot canviar el món? El videopòdcast Sala d'Assaig del Palau de la Música Catalana s'endinsa en el coratge dels que fan música, sobre el que vol dir ser heroi o heroïna en el món creatiu. La compositora Raquel García-Tomás i l'escriptor Jordi Lara parlen d’etiquetes passades i noves maneres de crear amb Richard Strauss i la seva Vida d’Heroi com a teló de fons, una obra amb la que el compositor va jugar amb aquest concepte repassant la seva biografia amb grans dosis d’ironia.

Amb el rècord de reproduccions a Spotify que va aconseguir Lux, l'últim disc de Rosalía, seria plausible imaginar que alguna de les persones que han assistit aquest dimarts a la presentació de l'oferta cultural de Barcelona al Círculo de Bellas Artes de Madrid hagi escoltat alguns dels seus nous temes anant cap a la trobada organitzada per Turisme de Barcelona. "Teniu el Cor de Cambra del Palau de la Música sonant cada dia a l'àlbum", ha reivindicat Joan Oller, director general del Palau de la Música. "Es va enregistrar a L'Auditori", ha afegit Víctor Medem, el seu homòleg a l'equipament musical barceloní. S'hi ha sumat el director del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo: "Rosalía no ha cantat al Liceu, però faig una crida que vingui a cantar quan vulgui. No quedaré ara malament respecte de la resta", ha bromejat.

Canviar el so de les armes pel de la música i donar veu a la població de Gaza en forma de dansa, teatre i poesia. Així és com la cultura palestina s’ha manifestat aquesta nit en un acte al Palau de la Música amb les entrades exhaurides. "Estic orgullós de la meva ciutat. De veure'ns a tots aquí per Gaza i per Palestina", ha dit, visiblement emocionat, el poeta Mohamad Bitari abans de demanar un moment de silenci per totes les víctimes que han perdut la vida des de l'inici de l'ofensiva israeliana.

Des de fa quaranta anys, cada maig els versos s'apoderen durant una nit del Palau de la Música Catalana "com un gest de delicada insurrecció". Ho recorden Maria Callís i Manuel Forcano, directors del festival Barcelona Poesia, al pròleg del llibre que els assistents al recital, esquitxat dels paisatges sonors i lumínics a càrrec de Clara Aguilar, s'han emportat a casa després d'una hora i mitja intensa en què han pogut endinsar-se en la veu subtil de la romanesa Ana Blandiana, en la ironia del georgià Shota Iatashvili i també en l'enigmàtica Anne Carson, un dels grans reclams de la vetllada, que ha llegit una desena de poemes en prosa del llunyà Short talks (1992).

Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1825) és un dels compositors catalans més importants de la història de la música. Hereu dels grans mestres del Romanticisme europeu, va compondre una cinquantena d'obres de música simfònica i de cambra, exhibint sempre un do exquisit per la creativitat melòdica i un gran domini de l'orquestració. Unes qualitats que també va traslladar a la vuitantena de sardanes que va escriure, totes de gran nivell i molt originals, claus per elevar la qualitat i la riquesa de la música per a cobla. Aquest 2025 la Generalitat celebra l'Any Garreta, coincidint amb la doble efemèride del 150è aniversari del naixement del compositor i el centenari de la mort.

El Palau de la Música Catalana acull una exposició del prestigiós fotògraf nord-americà Bill Armstrong que il·lustra la campanya gràfica de la temporada 2024-2025 al Palau. Aquesta campanya gràfica versa sobre la figura de l’heroi i l’antiheroi i té com a lema La música més humana. L’exposició Herois i antiherois. Una aproximació humanista presenta una selecció de les obres que han servit per il·lustrar la imatge gràfica i mostrar-ne, d’una manera molt suggeridora, la temàtica: la fragilitat i fortalesa humana, que és, en essència, la matèria primera dels herois i els antiherois. Aquests conceptes connecten amb el fil conductor de la temporada 2024-25 del Palau, l’heroisme en la música.

Hi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

El compositor i pianista noruec Ola Gjeilo (Skui, 1978) ha voltat per mig món, però, per casualitats de la vida, fins a aquesta setmana no havia trepitjat mai Catalunya. "De petit, amb la família, sempre viatjàvem pel sud d'Europa, però a la meva mare li feien por els avions i amb el cotxe no vam baixar mai més avall de França", explica. Aquesta temporada el Palau de la Música li ha brindat l'oportunitat de debutar a Barcelona com a compositor convidat. "És molt emocionant actuar aquí per primera vegada", diu Gjeilo, que protagonitzarà dos concerts que, d'alguna manera, il·lustren les seves dues facetes principals: la música coral i la composició per a piano sol.

Dempeus i amb una ovació emocionant: així ha rebut el públic Albert Jané, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que ha avançat per la catifa vermella del Palau de la Música amb el caminador que l'acompanya des de fa un temps. Un cop assegut a la seva butaca, el lingüista, escriptor i traductor ha dedicat una salutació enèrgica per agrair i alhora aturar els aplaudiments, l'enèsima mostra del seu tarannà "humil" i "discret", però també "determinat", segons s'ha pogut llegir en la definició de l'autor que s'ha projectat en una gran pantalla a l'inici de l'acte. "El món de la cultura catalana és vast, nombrós i en constant renovació", ha dit Jané durant el discurs final, en què ha recordat un congrés de fa més de 40 anys, "buit de gom a gom", en contrast al Palau d'aquest dilluns, ple a vessar. Jané ha fet memòria també que va ser quan tenia "deu anys" que va visitar per primera vegada el Palau amb el seu pare. "Mai fins ara havia pujat aquí dalt!", ha exclamat.

El Palau de la Música creixerà en concerts i en pressupost artístic la temporada 2024-2025. Passarà de 3,5 milions d’euros a 4,1 milions i oferirà un total de 318 concerts (inclosos els 162 concerts familiars i escolars), amb obres de 59 compositors catalans i un total de 14 estrenes. "Estem esperonats pels bons resultats de públic, i per això creixem en nombre de concerts i en pressupost. Creixem perquè esperem que el finançament vingui de les mateixes taquilles", assegura el director general del Palau de la Música, Joan Oller. La temporada passada el Palau de la Música va vendre un total de 145.000 entrades, la qual cosa significa un 80% d’ocupació.

"Jesús tenia moments de debilitat, com tots nosaltres", diu el tenor i director alemany Christoph Prégardien. Un any després d'actuar al Palau de la Música amb el pianista Roger Vignoles, hi ha tornat aquesta setmana per participar en una producció que li fa "especial il·lusió": el dilluns 25 de març dirigirà la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, una obra que coneix gairebé de memòria perquè l'ha interpretat desenes de vegades en el rol d'Evangelista. Hi actuaran el Cor Infantil de l'Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música, l'orquestra barroca Vespres d'Arnadí i un elenc de joves solistes, la majoria catalans, seleccionats en una audició liderada pel mateix Prégardien. "És un projecte amb voluntat pedagògica; volem oferir a una nova generació de músics l'oportunitat d'endinsar-se a fons en el repertori de Bach", diu Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau. "Hem intentat que el nombre més gran possible de cantants es pogués beneficiar de treballar amb Prégardien", afegeix.

Sempre fa goig tornar a veure l’OBC a l’escenari del Palau de la Música per als qui vam seguir tantes temporades de concerts de la nostra orquestra a l’escenari modernista durant molts i molts caps de setmana. Per això sap greu quan els resultats no són els esperats davant d’obres majúscules com Die Schöpfung (La Creació), el magistral oratori de Franz Joseph Haydn.

Per al conjunt de cor i orquestra alemany Balthasar Neumann hi ha un abans i un després de la pandèmia. Des d’aleshores, conceben les gires "des de la sostenibilitat i amb una clara intenció de generar un impacte social positiu", explica la seva directora general, Christina Schonk. Des del confinament, la Balthasar Neumann va repensar la seva manera de relacionar-se amb els concerts i ara només fan una gira a l’any i cada actuació la plantegen com una residència artística en la ciutat que els acull. A Barcelona, on actuen el 13 i el 14 de febrer al Palau de la Música, van arribar el 6 de febrer i l’endemà ja van fer tres concerts de cambra per a pacients oncològics a la Fundació Kālida de l'Hospital de Sant Pau. En el seu programa també hi ha un taller amb el Cor Infantil i el Cor Juvenil de Palau Vincles, adreçat a joves en situació de vulnerabilitat, i dos assajos oberts per a abonats i socis del Palau.

Escoltar la millor música a un espai màgic com el Palau de la Música, era la proposta de Lluís Domènech i Montaner. L’arquitecte responsable del disseny i construcció del Palau, del qual se celebra el centenari de la seva mort, tenia clar que volia una acústica perfecta combinada amb els valors que la música ha d’aportar a la societat. En aquesta cerca per l’excel·lència, el respecte de la diversitat o el suport a la innovació, encaixen a la perfecció els concerts de l’abonament Pòquer de piano.

El Palau de la Música Catalana, obra emblemàtica de Lluís Domènech i Montaner i Patrimoni de la Humanitat des del 1997, és avui una icona inqüestionable del patrimoni artístic i sentimental del país, i més enllà. Però no sempre ha estat així. Entre la mort del seu arquitecte, el 1923, i fins als anys 70 del segle passat, quan el Modernisme es va començar a reivindicar per figures com Oriol Bohigas, hi va haver un rebuig i un oblit sistemàtics d’aquest estil fruit de la confluència de dos factors encadenats: el Noucentisme i la dictadura franquista.

L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya han presentat conjuntament laCultivadora, una plataforma digital per fer arribar les arts en viu als infants i joves. El projecte, que compta amb el suport de la Generalitat, neix amb la voluntat de centralitzar l’oferta educativa d’aquests sis equipaments i oferir formacions i recursos pedagògics als docents d’escoles i instituts. “És clau que els alumnes us visitin, participin en els vostres projectes, aprenguin i creixin amb les vostres arts”, ha assegurat aquest dilluns la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, durant l’acte de presentació del projecte al Museu de la Música.

"Imad, això va per tu". Maria Callís i Josep Pedrals obren el 38è Festival Internacional de Poesia amb aquesta dedicatòria al poeta egipci a qui l’ambaixada espanyola del seu país ha retirat el visat sense cap raó lògica en "un més dels casos de racisme i aporofòbia contra ciutadans de països àrabs". Contra aquesta injustícia i no només, el Palau de la Música ha brandat aquest dimarts al vespre la poesia, "el llenguatge de la gent", com va dir el poeta nord-americà Danez Smith en una conversa amb aquest diari, en contraposició al llenguatge dels estats, que és "la violència".

El pianista anglès Paul Lewis continua present al Palau de la Música, oferint-hi la integral de les sonates de Franz Schubert. El recital de dijous deixava pas a obres de plena madures del músic austríac amb les sonates Núm. 15 en do major D. 840, la Núm. 13 en la major D. 664 i la Núm. 16 en la menor D. 845. El recital començava amb una de les peces schubertianes més enigmàtiques de l’autor de Rosamunda: la Sonata D. 840, estructurada en tan sols dos moviments per raons que se’ns escapen. Lewis va saber impregnar la serenitat i la dolça melangia que desprèn la peça.

La mort aquest dijous de Fèlix Millet (1935-2023) no és, judicialment parlant, un final, però simbòlicament sí que marca el final d'una època: la de la cara més fosca de la societat catalana sorgida de la Transició. Rere la història d'èxit de la recuperació de la democràcia i l'autogovern va quallar també, oculta, una corrupció sistèmica. Durant anys, el corrupte Millet, emparat en el seu il·lustre cognom, lligat a la història del catalanisme cultural i a l'emblemàtic Palau de la Música Catalana, va actuar amb impunitat al capdavant d'aquella institució. Alhora que certament la modernitzava –va abolir la direcció hereditària del cor i va posar-hi figures de renom musical al capdavant–, la va saquejar sense aturador per al seu enriquiment personal i per al pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública. La llei del silenci va prevaldre durant gairebé dues dècades al voltant de tota una trama corrupta descoberta l'estiu del 2009, ara fa tretze anys i vuit mesos. Aquell va ser un escàndol que va sacsejar i avergonyir una societat catalana que, amb aquest episodi, començava a perdre la innocència. Cinc anys després, per acabar de reblar la decepció dins d'un catalanisme d'ordre que ja havia abraçat el sobiranisme, vindria la confessió de la deixa de l'expresident Jordi Pujol.

Gustavo Dudamel al capdavant de la Los Angeles Philharmonic, Antonio Pappano dirigint la London Symphony Orchestra i dos concerts de John Eliot Gardiner són algunes de les fites de la temporada 2023-2024 de Palau 100, el cicle estrella del Palau de la Música. "Combinem orquestres internacionals de gran tradició, com la London Symphony i la de Los Angeles, amb noves formacions creades els últims vint o trenta anys de la mà de directors carismàtics, com l'Ensemble Pygmalion de Raphäel Pichon", ha explicat aquest divendres el director general del Palau de la Música, Joan Oller, durant la presentació d'una temporada amb dotze concerts, sis dels quals de caràcter simfònico-coral, amb obres com el Rèquiem de Mozart, Un rèquiem alemany de Brahms, La Creació de Haydn, Lobgesang de Mendelssohn i El Messies i Israel a Egipte de Händel. "Programar obres corals forma part del nostre ADN. Per això veiem amb més simpatia les propostes que incorporen una realitat simfònico-coral", precisa Oller.