El Govern i Acciona han tancat finalment l'acord per posar punt final al conflicte obert per la fallida privatització d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA de fonts del Govern. Així, la Generalitat pagarà a la constructora controlada per la família Entrecanales poc més de 100 milions d'euros (dels quals 95 milions són la indemnització i uns 8 milions els interessos).

La Generalitat i la companyia Acciona estan negociant per tancar definitivament el conflicte per la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), segons ha avançat aquest dijous La Vanguardia i han confirmat a l'ARA fonts del Govern. La negociació se centra en quant hauria de pagar el Govern a l'empresa pel lucre cessant.

Fa més de 12 mesos que bona part de l'aigua que consumeix l'àrea de Barcelona (i no només) prové de les dessalinitzadores, que han pal·liat i alleugerit els efectes d'una sequera que ja és la més important del segle. Obtenir aquest recurs hídric, molt costós en termes energètics, comportarà aviat l'encariment del rebut que paguen les llars, ja que l'empresa pública de la Generalitat (ATL), que és la proveïdora d'aigua, apujarà a partir del gener la tarifa que paguen els 116 municipis que són els seus clients, entre els quals els de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Més d'un centenar de veïns del barri del Canyet, a Badalona, han tornat a sortir al carrer aquest diumenge per demanar una solució. Fa dues dècades que una de les canonades principals que abasteix d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona té una fuita per la qual es malbaraten 2 litres d'aigua per segon. O el que és el mateix, 180.000 litres al dia. El flux d'aigua perduda és tan gran que, quan es va detectar, van haver de construir una séquia per canalitzar-la i, el 2008, les administracions van decidir fer també un pou per reaprofitar part de l'aigua per al regadiu i altres usos municipals.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que la Generalitat ha de pagar gairebé 305 milions d'euros a l'antiga Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la companyia d'abastiment d'aigua en alta que tenia la concessió de l'administració catalana, que va liquidar el contracte després que els tribunals el consideressin nul. El TSJC ha dictat tres sentències en què, a més, estableix que el Govern ha de pagar a ATLL, que tenia com a accionista majoritari Acciona, pel servei que va donar els mesos de gener i febrer del 2019 i, a més, ha de tornar a la concessionària la garantia que va dipositar quan es va fer càrrec del servei el 2012. Per acabar, el Govern haurà d'indemnitzar el cost de l'aval des que s'havia d'haver tornat fins a la devolució efectiva.

Acciona s’ha venut els drets de cobrament futurs que s’obtinguin del litigi que manté amb la Generalitat per la rescissió del contracte d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), que fins fa uns mesos gestionava una societat controlada per aquesta companyia i altres socis minoritaris. Acciona reclamava 1.036 milions a la Generalitat de resultes de la rescissió del contracte, però ara serà una altra companyia la que litigui contra el Govern, segons va informar ahir la companyia en un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reclamarà 211 milions d'euros a Agbar si el Tribunal Suprem ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar la creació de l'empresa mixta que abasteix d'aigua 23 municipis de l'àrea de Barcelona.

Acciona ha decidit per fi lliurar les claus d’ATLL a la Generalitat i el Govern podrà prendre el control dels actius que abasteixen l’aigua als municipis de l’àrea de Barcelona, amb uns cinc milions d’habitants. Acciona ho ha notificat per escrit al Govern, segons han informat fonts de la companyia.

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha assegurat aquest dimecres que el Govern recorrerà a instàncies judicials si Acciona i els seus socis no lliuren els béns i actius d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

Acciona creu que la proposta de liquidació del contracte d'ATLL presentada per la Generalitat és jurídicament "fraudulenta" i "purament cosmètica". Ho afirma a les al·legacions que ha presentat a la proposta de la Generalitat.

Acciona ha denunciat el Govern al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per frenar la seva sortida de la concessionària d'Aigües Ter-Llobregat, que ha de passar a ser de titularitat pública a partir de l'1 de gener, segons ha avançat aquest divendres 'Expansión'.

Nou capítol en el culebró d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Un cop que el Suprem va declarar nul el contracte de concessió, la Generalitat ha de liquidar el contracte. Però la diferència entre les parts és clara. Acciona i els seus socis en la concessionària van anunciar que reclamarien al Govern 1.074 milions d'euros en la liquidació. I ara el Govern diu que és al revés, que és la concessionària qui ha d'indemnitzar la Generalitat amb 38,4 milions d'euros.

Acciona i els seus socis demanaran una indemnització a la Generalitat de més de 1.000 milions d'euros per la pèrdua de la concessió d¡Aigües Ter-Llobregat (ATLL), segons ha confirmat la companyia aquest dijous en una comunicació a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El procés de privatització de l'empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL), el més gran que s'ha fet mai a Catalunya, encara porta cua. Segons avança avui el diari 'El Mundo', la Fiscalia Anticorrupció l'investiga després d'haver tingut coneixement que Germà Gordó, que en aquell moment era secretari del Govern, hauria intentat afavorir Aigües de Barcelona (Agbar), tot i que finalment la licitació se la va endur Acciona. Segons 'El Mundo', Anticorrupció ha demanat la compareixença immediata a l'Audiència Nacional dels principals tècnics responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua que van intervenir en la licitació. Segons publica segons 'El Mundo', la fiscalia hauria acreditat que Gordó va convocar aquests tècnics el 2012 a una reunió secreta al seu despatx de la Generalitat.

La diputació permanent ha validat aquest dimecres dos decrets llei, el de la creació d'un nou ens públic per a la gestió de l'aigua del sistema Ter-Llobregat que substituirà ATLL, i un altre sobre la pròrroga pressupostària per garantir avals per a entitats públiques i sectors relacionats amb l'administració.

El consell executiu ha aprovat en la reunió d'avui el nou ens a través del qual la Generalitat assumirà la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), després que el Tribunal Suprem anul·lés la privatització aprovada el 2012 per prop de 1.000 milions d'euros. El nou organisme rep el nom d'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat i Damià Calvet, conseller de Territori –departament al qual quedarà adscrit–, ha assenyalat que preveu que la nova companyia estigui operativa abans de l'1 de gener del 2019.

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha assegurat aquest divendres que el Govern disposarà dels diners necessaris per retornar Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a la gestió pública.

El nou govern de la Generalitat continua avançant cap a la reconversió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) en una empresa pública. La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha anunciat aquest dijous que la Generalitat ja ha comunicat l'anul·lació del contracte actual com a primer pas per "tenir una nova entitat de dret públic" el gener del 2019.

El candidat a la investidura, Quim Torra (JxCat), ha anunciat aquest dilluns que Aigües Ter Llobregat (ATLL) tornarà a ser una empresa pública després de la polèmica arran de la seva adjudicació. En la segona sessió del debat d'investidura al Parlament, ha avançat així un dels seus eixos del pla de govern per a la legislatura: "Crearem la nova empresa Aigües Ter Llobregat pública".

El Tribunal Suprem va confirmar a principis d'aquest any l'anul·lació del concurs d'ATLL, la privatització més gran de la història de Catalunya. Una sentència que podria suposar un cost per a les arques públiques catalanes de, com a mínim, 300 milions d'euros. Segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), no serà aquest 2018 quan la Generalitat hagi de fer front a aquesta sentència. Aquest organisme ha consultat la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) i la mateixa Generalitat per analitzar les possibilitats de compliment de dèficit i d'estabilitat pressupostària de cada comunitat i totes dues institucions han determinat que no està previst haver de fer front a aquesta factura aquest 2018, si no quan sigui ferma.