Llegeixo a l’ARA que la Policia Nacional ha detingut a Igualada un noi de 19 anys per robar “64 milions de dades personals que després revenia a internet”. Hi havia “números de DNI, noms i cognoms, adreces de domicilis, números de telèfon, adreces de correu electrònic i codis IBAN”.

Igual com el covid-19, el cibercrim sembla que ha vingut per quedar-se. Potser no podem parlar de pandèmia, però sí d’un nou tipus de delinqüència que creix com l’escuma i que ja estem veient que pot afectar a tothom. El cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acabat de fer evident aquesta porositat: qualsevol negoci o institució, per petita que sigui -fins i tot un particular-, pot ser víctima d’un atac, sobretot del tipus ransomware, que són ara els més habituals. Són els pirates del segle XXI: no assalten vaixells, sinó ordinadors, però també demanen rescats per alliberar-los. Ransom en anglès vol dir rescat. A hores d’ara ja és un problema de vulnerabilitat global. Ningú se n’escapa. La Interpol, que defineix la situació com a “crítica”, està reclamant una estratègia mundial conjunta. Es calcula que cada dia al món es produeixen 1.500 atacs, i el ritme no para de créixer. Sembla que la meitat de víctimes acaben pagant, tot i que la policia recomana vivament que no es faci perquè la conseqüència lògica és que es reforça la ciberdelinqüència i, a més, ningú et garanteix que al cap d’un temps no tornis a patir un atac; pots haver reforçat els teus sistemes de seguretat, però també has enviat un missatge de debilitat davant l’extorsió. El camí correcte és la denúncia i actuar amb celeritat a través d’experts dins el sistema informàtic piratejat per minimitzar els danys.

Cada dia hi ha 1.500 noves víctimes de ransomware al món, segons les xifres de l'empresa de seguretat informàtica Kaspersky. Alguns són a individus concrets i empreses petites, d'altres, com el de la Universitat Autònoma de Barcelona, tenen conseqüències molt més greus. En aquest dossier abordem la pirateria del segle XXI, que mou centenars de milions d'euros cada any.

El ransomware que ha deixat informàticament al descobert la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és un tipus de programari maliciós que restringeix l'accés als arxius afectats fins que no es pagui un rescat, que en aquest cas seria de tres milions d'euros en criptomonedes. El que li ha passat a la UAB és realment molt greu, però no és una novetat ni cap sorpresa. Ja ho han patit altres grans organitzacions abans. Només cal recordar que fa cinc mesos l'oleoducte nord-americà Colonial en va ser víctima, cosa que va provocar l'encariment de la gasolina a la costa est dels Estats Units fins que l'empresa va pagar als hackers cinc milions de dòlars en bitcoins. Més cap aquí, a finals de juny, la principal productora mundial de carn, JBS, també dels Estats Units, va patir un atac que va afectar greument la seva producció. La inseguretat cibernètica, associada amb les criptomonedes –la dificultat per al seu rastreig és el que dona impunitat als delinqüents informàtics–, s'ha convertit en un problema global, tant de privacitat com econòmic. Si no s'actua globalment, el degoteig d'atacs anirà en augment i pot posar en perill l'estabilitat mundial.

L'aerolínia EasyJet ha reconegut aquest dimarts haver patit un ciberatac "altament sofisticat", mitjançant el qual pirates informàtics han accedit a les adreces de correu electrònic i les dades de viatge d'uns nou milions de clients.

Agents de la policia han detingut a València dos joves de 20 anys acusats d'haver accedit al sistema informàtic i d'apropiar-se de les claus d'uns 40 professors per canviar les seves notes a la universitat. Tots dos estan acusats dels delictes d'accés il·lícit a dades i programes, danys informàtics, descobriment i revelació de secrets, usurpació d'estat civil i falsedat de document públic.

Eric Lundgren és un veritable manetes capaç de muntar amb ferralla de desguàs un cotxe elèctric de 13.000 $ amb una autonomia de més de 611 km, sensiblement superior a la d'un Model 3 de Tesla de 35.000 $. Es dedica al reciclatge informàtic, combat l'obsolescència programada, garanteix l'accés a les noves tecnologies a països en vies de desenvolupament... i actualment té un problema molt seriós que el pot dur a la presó.

Un grup de 'hackers', que actua sota el nom de Mr. Smith, ha publicat un vídeo en el qual exigeix a la HBO un rescat de diversos milions de dòlars a canvi de no filtrar les sèries i els documents de la cadena. Entre els arxius segrestats pels pirates hi ha cinc guions de 'Joc de trons', incloent-n'hi un d'un episodi pròxim, i correus electrònics de tot un mes de Leslie Cohen, vicepresidenta de la HBO per a programació cinematogràfica.

El fiscal general federal d'Alemanya examinarà els documents filtrats pel grup pro transparència Wikileaks i relacionats que revelen els mètodes de pirateig de la CIA, i posarà en marxa una investigació si veu indicis concrets d'irregularitats, segons ha anunciat un portaveu.

L'autor de l'atac informàtic al Sindicat de Mossos d'Esquadra ha assegurat a l'ARA que es va decidir a fer-lo després de veure el documental 'Ciutat Morta'. "A vegades quan estic avorrit veig pel·lícules de LaPeste.org [un portal anarquista]", ha explicat a aquest diari en un correu electrònic xifrat, "allà vaig trobar 'Ciutat Morta' i em vaig animar a realitzar un senzill atac als Mossos".

El procés sobre la petició d'extradició del fundador del portal Megaupload, Kim Dotcom, per part dels Estats Units per poder-lo jutjar per suposada pirateria informàtica i altres delictes ha quedat ajornat fins al 25 de març del 2013, segons ha informat la defensa de l'acusat a Nova Zelanda. "El procés d'extradició, ajornat fins al març. Tàctiques brutes de retard per part dels Estats Units. Ells van destruir el meu negoci. Van agafar tots els meus béns. El temps farà la resta", ha denunciat Dotcom a través de Twitter.