15/10/2021

La maledicció del 'ransomware'

4 min
Els atacs informàtics són cada cop més freqüents i fan vulnerables persones i institucions.

[Amb motiu de l'atac informàtic que pateix la UAB publiquem aquest article de Kenneth Rogoff, que l'economista nord-americà va escriure el juny passat]

El ransomware (un tipus de programari maliciós que restringeix l'accés a un sistema informàtic fins que es pagui un rescat) no és bon presagi per a les criptomonedes. Els partidaris d'aquestes monedes digitals poden parlar d'inversors famosos com el fundador de Tesla, Elon Musk; l'estrella del futbol americà Tom Brady, o l'actriu Maisie Williams (Arya a Joc de trons). Però els últims atacs de ransomware són un desastre de relacions públiques per a les criptomonedes, a causa del rol central que hi tenen en fer-los possibles.

Un d'aquests atacs va deixar fora de servei l'oleoducte Colonial al mes de maig i va provocar un encariment de la gasolina a la costa est dels Estats Units, fins que l'empresa va pagar als hackers cinc milions de dòlars en bitcoins. Més recentment també ha patit un atac JBS, la principal productora mundial de carn. Aquests incidents posen de manifest una cosa que alguns hem anat advertint des de fa temps: les criptomonedes, anonimitzades i difícils de rastrejar, ofereixen a l'evasió fiscal, el delicte i el terrorisme unes possibilitats que fan que els bitllets bancaris d'alta denominació semblin innocus. Tot i que els principals defensors de les criptomonedes tenen bones connexions polítiques i han democratitzat el seu suport, les autoritats no poden quedar-se de braços plegats per sempre.

La idea que les criptomonedes no són més que un innocent instrument de reserva de valor és sorprenentment ingènua. És veritat que els costos de transacció poden ser prou alts per dissuadir del seu ús en la majoria de les operacions minoristes habituals. Però per a algú que vulgui evitar controls de capitals estrictes (per exemple, a la Xina o l'Argentina), blanquejar guanys il·lícits (potser derivats del tràfic de drogues) o eludir sancions financeres dels Estats Units (a països, empreses, individus o grups terroristes), les criptomonedes poden ser una opció ideal.

Al capdavall, el govern dels Estats Units fa molt de temps que fa els ulls grossos amb l'ús de bitllets de cent dòlars com a facilitadors de la compra d'armes i el tràfic de persones, per no parlar de les dificultats que plantegen als governs de països pobres per cobrar impostos o mantenir la pau interna. Tot i que el bitcoin i altres variants cripto encara no han superat el dòlar com a eines de l'economia subterrània mundial, és indubtable que van en ascens.

Ara que fins i tot importants empreses financeres es plantegen oferir opcions cripto als seus clients, cal preguntar-se en què s'inverteixen els diners. Encara que es digui que les criptomonedes no tenen gaires aplicacions reals ni un negoci subjacent, en realitat n'hi ha un de molt pròsper: a més de ser una aposta per la distopia, ofereixen una manera d'invertir en l'economia subterrània mundial.

Una regulació molt més estricta de les criptotransaccions és inevitable. Però llavors, ¿com s'explica l'augment del preu de les criptomonedes en general, i el del bitcoin en particular (deixant de banda les notícies diàries sobre la seva volatilitat)? Una part de la resposta ens la dona la teoria econòmica: amb tipus d'interès nuls, poden formar enormes bombolles sostingudes en mercats d'actius que no tenen valor intrínsec. A més, alguns criptoinversors sostenen que el sector s'ha fet tan gran i ha atret tants inversors institucionals que els polítics mai s'atreviran a regular-lo.

Potser tenen raó. Com més triguin les autoritats a actuar, més difícil serà controlar les monedes digitals privades. Els governs de la Xina i Corea del Sud ja han començat a imposar restriccions agressives a les criptomonedes, però encara no està clar fins on arribaran. Als Estats Units, el lobi de la indústria financera ha tingut força èxit a l'hora d'evitar una regulació significativa dels actius digitals. En dona testimoni la decisió de Facebook de repatriar als Estats Units el seu projecte de moneda digital, en resposta a l'ofensiva regulatòria internacional orquestrada per les autoritats suïsses.

És cert que el govern del president Joe Biden ha fet alguns passos en la direcció d'obligar que s'informi de les transferències de criptomoneda per més de deu mil dòlars, com a part de la lluita contra l'evasió d'impostos. Però, en última instància, la dificultat per al rastreig farà que per reduir la liquiditat potencial de les criptomonedes calgui un alt grau de coordinació internacional, almenys en les economies avançades.

Pirates informàtics han atacat la UAB i li demanen 3 milions d'euros per uns 650.000 documents.

Potser aquesta és una de les possibles raons del valor estratosfèric que sol assolir el bitcoin. Si el bitcoin és una inversió en la tecnologia de transaccions que sustenta l'economia subterrània mundial, i si fins i tot a les economies avançades els ha de portar molt de temps controlar-lo, llavors les transaccions podran generar, mentrestant, un bon volum de renda. Al capdavall, no cal que un negoci duri per sempre perquè tingui un valor significatiu avui. Penseu, si no, en els combustibles fòssils.

Per descomptat, sempre hi haurà mercat per a les criptomonedes en països en guerra o en estats pàries, tot i que les seves cotitzacions serien molt inferiors si no fos possible blanquejar-les en països rics. I pot ser que hi hagi tecnologies per eliminar l'anonimat i, d'aquesta manera, la principal objecció a les criptomonedes, però és de suposar que això també debilitaria el seu principal atractiu.

No hi ha res a objectar a la tecnologia de blockchain de les criptomonedes, amb el seu enorme potencial per millorar les nostres vides; per exemple, com a base per a una xarxa fiable i inadulterable de seguiment de les emissions de diòxid de carboni. I, encara que el funcionament del bitcoin demana un consum ingent d'energia, ja existeixen alternatives tecnològiques més respectuoses amb el medi ambient, per exemple, les basades en la "prova de participació" .

Per a desgràcia dels que van invertir els estalvis de tota una vida en criptomoneda, els cada cop més freqüents atacs de ransomware contra empreses i persones poden acabar sent el punt d'inflexió que empenyi les autoritats a posar-se en guàrdia i intervenir d'una vegada. Molts coneixem propietaris de petites empreses en dificultats que han estat delmades per aquestes extorsions. Potser els governs ja tenen eines ocultes per rastrejar les criptomonedes, però estan en una cursa armamentística contra gent que ha trobat el vehicle ideal per fer que delinquir sigui rendible. Les autoritats s'han de despertar abans no sigui massa tard.

Copyright Project Syndicate

Kenneth Rogoff és catedràtic d'economia de la Universitat de Harvard
stats