L'administració de Donald Trump ha decidit denegar visats d'entrada al país per raons econòmiques o de salut i, de manera específica, a persones que pateixin obesitat o diabetis. És una nova manera de nodrir el boc expiatori en què s'han convertit els estrangers per al populista taronja, ara assenyalant una de les condicions més estigmatitzades dels nostres temps. Ser o estar gras en les societats desenvolupades comença a considerar-se una veritable heretgia, un estat inacceptable per a un món basat en el moviment continu, la productivitat constant i la mecanització dels éssers humans per convertir-los en engranatges perfectes. ¿No hi ha estudis i més estudis sobre alimentació i exercici que permeten tenir a l'abast les eines per domesticar el cos i no traspassar els límits marcats per l'IMC? Doncs què feu que no us aprimeu? El greix corporal s'associa avui amb la ganduleria i la falta de voluntat i ambició. El descontrol que s'atribueix a qui presenta una massa corporal per sobre del que estipulen els cànons salubristes i estètics és una ofensa per a un món en què la tecnologia permet tenir un poder gairebé absolut sobre les coses i la natura. Sí, deu ser que algú gras és massa material, una mena de salvatge que, en comptes d'abraçar i practicar una ètica estètica del domini dels instints, es deixa endur per les seves apetències. I gaudeix, i això sí que és una ofensa intolerable. Al gras se li atribueix un gaudi en la seva manera de menjar que és tota una provocació per als qui mantenen la línia a base de règims estrictes i privacions d'aliments considerats pecat per la religió de les dietes. Per això, les imatges més transgressores que es poden difondre avui no són ni de nuesa ni de sexe explícit. Avui, el que provoca onades d'indignació i tota mena d'insults i amenaces és una dona menjant en públic. Sempre que no sigui, esclar, una trista amanida o qualsevol plat que es consideri lleuger i saludable.

Els medicaments com Ozempic i Wegovy, que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang, generen sensació de sacietat i es fan servir per a la diabetis i l’obesitat, s'han convertit en una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara l'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat (EASO, en anglès) ha fet un pas més enllà, ha analitzat en un estudi les diferents alternatives terapèutiques que tenen les persones amb obesitat i ha conclòs que aquests medicaments han de ser el principal tractament per a la majoria de pacients. L'èxit d'aquests fàrmacs, de fet, ja ha disparat des de fa temps la demanda i ha comportat episodis de problemes de subministrament a les farmàcies catalanes.

Cada cop més alternatives als fàrmacs contra l'obesitat com Ozempic i Wegovy s'estan obrint camí i una de les que podrien arribar aviat al mercat té empremta catalana. Un assaig clínic internacional de fase 3, en què ha participat el Vall d'Hebron, ha demostrat l’eficàcia d’un nou fàrmac per al tractament de persones amb obesitat. L’orforglipron és un fàrmac que, igual que altres medicaments contra l'obesitat, actua sobre el receptor GLP-1, que es troba en diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Ara bé, la diferència entre aquest fàrmac i el ja arxiconegut Ozempic és que l’orforglipron es pot prendre per via oral, en forma de càpsula o píndola, i s'eviten així les complicacions o limitacions del tractament injectable.

Els medicaments de semaglutida –que imiten una hormona que regula els nivells de glucosa a la sang i que es fan servir per a la diabetis i l’obesitat– van convertir-se en la diana de la indústria farmacèutica i finalment s'han acabat receptant a les consultes i dispensant a les farmàcies com una de les eines més eficaces per ajudar en la pèrdua de pes. Ara bé, la facilitat amb què es deixen de fer servir prematurament comença a preocupar els endocrinòlegs. Un estudi fet a Dinamarca (on hi ha la producció del gegant farmacèutic Novo Nordisk) alerta que la meitat dels usuaris de la semaglutida interrompen el tractament al cap d’un any.

Les estratègies per frenar l'epidèmia d'obesitat han fracassat en les últimes dècades i els casos pugen sense aturador arreu del món. D'acord amb les projeccions de la Federació Mundial de l'Obesitat, més de la meitat de la població mundial patirà sobrepès o obesitat d'aquí a 10 anys i les estratègies per combatre aquesta malaltia, com ara canvis en l'estil de vida, cirurgia i medicació, no són efectives ni tothom hi pot accedir. Ara investigadors de les universitats de Copenhaguen i de Bristol han desenvolupat una nova prova genètica que permet identificar aquells nens i nenes amb risc de patir obesitat greu en un futur, cosa que permetria anticipar-se a la malaltia. Per fer-ho han analitzat les dades genètiques de més de cinc milions de persones en un estudi que ha publicat aquest dilluns la revista Nature Medicine.

Almenys deu pacients haurien mort al Regne Unit després de patir una pancreatitis, presumptament com a efecte secundari de les anomenades injeccions contra l'obesitat de fàrmacs per perdre pes com Mounjaro, Wegovy i Ozempic. Segons l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès), des que es van introduir aquesta mena de medicaments que suprimeixen la gana i es fan servir per tractar tant l’obesitat com la diabetis tipus 2, s’han rebut més de 560 notificacions de pacients amb inflamació del pàncrees. La informació la publiquen aquest dijous The Guardian i The Times, si bé només és aquest segon mitjà el que quantifica el nombre de víctimes, així com el de les persones afectades: no menys de 560.

Les estratègies dels últims 30 anys per contenir l’avenç de l’obesitat al món han fracassat i, si no hi ha una acció política contundent, les projeccions de cara al 2050 no són gens optimistes. Aquest és l’escenari que dibuixa l’anàlisi global més exhaustiva feta fins ara del sobrepès i l’obesitat, el The Lancet Global Burden of Disease Study. Segons l’estudi liderat per la Universitat de Washington (UW), entre el 1990 i el 2021 els casos s’han duplicat, amb més de 2.100 milions d’adults i prop de 500 milions d’infants i adolescents afectats. És a dir, quatre de cada deu persones al món tenen obesitat. Però d’aquí a 25 anys es preveu que aquestes dades augmentin més: el 60% dels majors de 25 anys (3.800 milions) i un terç dels infants i joves d’entre 5 i 24 anys (746 milions) patiran una malaltia per excés de pes.

Johann Hari (Glasgow, 1979) estava a punt de fer 42 anys quan va sentir la paraula ozempic. És l’edat en què havia mort el seu avi d’un atac de cor, i ell havia patit obesitat gairebé tota la vida. Va decidir injectar-se el fàrmac, i va viatjar per tot el món entrevistant científics. Ho ha recollit al llibre Adelgazar a cualquier precio (Península).

La sensació és ben coneguda i l'experimentem cada dia: ens posem davant del plat a taula, comencem a menjar i, en un moment donat, ens aturem perquè ens sentim tips. I sovint, com experimentem cada Nadal, saltar-nos aquest senyal de sacietat del cos penalitza, ja que acostuma a comportar digestions feixugues i empatxos poc plaents. Però, com sap el cervell, l'òrgan que regula el comportament, quan l'organisme té prou nutrients i no necessita ingerir més aliments? Sembla que científics de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han trobat la resposta.

Experts de tot el món han elaborat un informe en què redefineixen l'obesitat i proposen anar més enllà de l'índex de massa corporal (IMC) com a factor per diagnosticar-la. En concret, defensen que cal un enfocament nou basat en altres elements que complementin aquest índex per determinar si algú té obesitat o no. Es tracta d'un document impulsat per una comissió global, amb el suport de 75 organitzacions mèdiques, entre les quals hi ha l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), que ha publicat la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology. A banda de l'IMC, els experts consideren que cal tenir en compte altres factors com la mida corporal, si es té dificultats per respirar o si hi ha disfuncions en òrgans, entre d'altres.

Fa anys que una part important de la comunitat científica s'esforça per trobar un Sant Grial per a la pèrdua de pes, sobretot per a la vinculada al tractament de l'obesitat, considerada una de les pandèmies del segle. Troballes com la semaglutida i el seu fàrmac més conegut, l'Ozempic –inicialment està destinat a la diabetis, però ha demostrat potencial per abaixar de pes–, han esperonat investigadors d'arreu del món. Ara, un equip format per científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i del d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) han publicat aquest dilluns a la revista Nature Communications un estudi que proposa l'eliminació d'una proteïna clau per "cremar" el greix per protegir el cos de l'obesitat i controlar altres malalties metabòliques.

Sovint les persones que pateixen obesitat són assenyalades per la seva suposada falta de voluntat a l'hora de tenir hàbits saludables, culpabilitzades per no esforçar-se prou per canviar dietes i perdre pes o, en el cas d'haver-se sotmès a una cirurgia bariàtrica, per no ser constants en l'exercici físic. La seva complexitat intrínseca ha fet que aquesta malaltia estigui fortament estigmatitzada i que, malgrat que ja afecta gairebé un de cada cinc adults catalans –una de cada vuit persones al món–, el seu abordatge sanitari encara és molt deficitari.

El laborisme no només amenaça d'apujar les quotes de la seguretat social als treballadors –va prometre durant la campanya electoral que no ho faria–, sinó que ara planteja idees més controvertides. Un exemple d'això és la instauració del que alguns crítics ja en diuen la medicamentcràcia, o la medicalització de la societat per resoldre problemes estructurals extremadament complexos. Problemes que són de salut i culturals, en primer lloc, i no econòmics. O que només ho són en tant que els més afectats són, en general, els més pobres. En aquest cas, l'obesitat.

Mar Armengol és fotògrafa i activista a favor de la normalització dels "cossos reals", és a dir, tots els cossos que no apareixen als anuncis ni a les desfilades de moda, els que queden fora dels focus mediàtics, que imposen unes mides de bellesa molt allunyades de la realitat.

Les farmàcies començaran a vendre, a partir de l'1 de juliol, un nou medicament indicat per a la diabetis tipus 2 i provat també per a l'obesitat amb bons resultats al laboratori. Es tracta de Mounjaro, que es presenta com la competència directa de medicaments similars que ja són al mercat, com el Wegovy o l'Ozempic, que només està testat per a la diabetis tot i que també es fa servir per perdre pes.

Els nous medicaments que ajuden a controlar la diabetis i baixar de pes com l'Ozempic o Wegovy que han desenvolupat cinc líders mundials del camp de l'endocrinologia han estat reconeguts aquest dimecres amb el premi Princesa d'Astúries de recerca científica i tècnica 2024. Amb la seva recerca, els científics Daniel J. Drucker, Jeffrey M. Friedman, Joel F. Habener, Jens Juul Holst i Svetlana Mojsov han descobert nous tractaments com la semaglutida, que imita el funcionament de l’hormona GLP-1, produïda a l’intestí i que estimula el pàncrees en la producció d’insulina, i que també ajuda a perdre pes. Ara el jurat del guardó espanyol considera que estan tenint un enorme impacte clínic i social i els reconeix la seva contribució a la ciència. “Estan millorant la qualitat de vida de centenars de milions de persones a tot el món”, han afirmat.

L'obesitat infantil no para de créixer i cada cop és més prevalent. És una epidèmia que sobretot s'acarnissa amb les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix i que a Catalunya ja afecta el 12,6% dels menors. Amb l'objectiu de trobar una estratègia que permeti capgirar aquesta situació, la conselleria de Salut va impulsar ara fa cinc anys una prova pilot al barri de la Mina per rebaixar la incidència de l'obesitat infantil amb hàbits de vida més saludables i canvis en la comunitat que afavoreixin el menjar sa i l'esport. Amb els resultats de la intervenció a la mà, el Govern s'ha proposat estendre el projecte a 28 equips d’atenció primària (EAP) d’arreu del país.

L'epidèmia de l'obesitat no deixa de créixer arreu del món i ja s'ha convertit en la primera forma de malnutrició a escala mundial. Mil milions de persones pateixen obesitat arreu del món, segons assegura un estudi publicat aquest divendres a la prestigiosa revista The Lancet que ha comptat amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En poc més de trenta anys el nombre de persones que pateixen aquesta patologia s'ha duplicat entre els adults i s'ha multiplicat per quatre entre els més joves de dinou anys.

Suposo que abans de constatar l'innegable talent escènic d'Itziar Castro (1977-2023) molta gent es fixava només en el seu físic. Després ensopegava amb una personalitat exuberant i assertiva, i també amb aquella mirada neta, franca. Aquesta dona queia bé a tothom, i amb raó, i per això la seva mort prematura ha causat commoció més enllà del món actoral. Va fer visible un tipus de físic que abans solia ocultar-se púdicament, o bé rebia un tractament degradant i cruel. En tot cas, el cos d'Itziar Castro no era una "opció" ni una "dissidència contra els cossos normatius", com vaig sentir dir fa uns dies. No, l'actriu patia una malaltia anomenada lipedema, causant de l'obesitat mòrbida que, segons he llegit, podria tenir a veure amb l'aturada cardíaca que va causar-li la mort en una piscina de Lloret de Mar. Un servidor de vostès té una malaltia crònica de les que no fan broma, i els puc ben assegurar que tampoc no es tracta de cap "opció" ni, en aquest cas, de cap "dissidència metabòlica". 

Gairebé la meitat de la població de Catalunya de 18 a 74 anys té excés de pes o obesitat. Si parlem només d’obesitat, el percentatge és del 15,7%, però augmenta en el cas de persones amb un índex socioeconòmic baix (17%), o amb estudis primaris o sense estudis (26,6%). I encara més preocupant: quatre de cada deu infants pateixen aquesta malaltia o també tenen sobrepès. Per això la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio, assegura que combatre l’obesitat és per a ella una prioritat.