Als voltants de Deltebre, els camps d'arròs dibuixen un mosaic d'aigua i fang. El riu serpenteja entre canals i marges, i la llum del Delta ho inunda tot amb un reflex metàl·lic. És en un d'aquests terrenys humits on neix un arròs singular: l’únic de gra llarg i aromàtic cultivat al Delta de l'Ebre, conegut amb el nom d'Essència del Delta. El conreen, gestionen i comercialitzen les Dones Arrosseres del Delta de l'Ebre, una cooperativa formada per cinc dones que han fet de la terra la seva manera de viure. El resultat és un arròs fi, solt i versàtil –apta per a amanides, plats saltats i arrossos de festa–, però també un producte carregat de valors: respecte pel medi, arrelament, orgull de ser dones que conserven l'ofici i el sacrifici que suposa el cultiu de l'arròs. 

Els estralls del temporal a les Terres de l'Ebre es concentren eminentment al Montsià: els Bombers han treballat aquest dimarts intensament als municipis de Santa Bàrbara i Godall per "normalitzar" les carreteres, vies urbanes i camins rurals que estan impracticables a causa de l'aigua i el fang que s'hi acumulen des de diumenge a la nit. En aquest segon municipi, de 600 habitants, l'aigua que prové dels pous ha quedat enterbolida a causa de les pluges, segons confirmen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), i és probable que s'hagin d'abastir d'aigua amb camions cisterna fins a la resolució del problema, per a la qual el Govern oferirà línies d'ajuts amb obres d'emergències.

“No ens ha entrat res, hem tingut una sort increïble”, explica la Mari Pau, la farmacèutica de Godall (Montsià) a les seves veïnes. Però tampoc somriu. La desgràcia del poble no ho permet. Aquest dilluns al matí, quan s'ha aixecat el dia, tothom ha sortit de casa per comprovar els estralls de la dana. La millor notícia és que no hi ha cap mort, però veient l'estat del poble sembla impossible. Godall és el punt que ha sortit més perjudicat del temporal Alice, i tot i la determinació dels seus veïns, que avui no paraven de netejar el poble amb pales, escombres i tractors, trigaran a recuperar-se.

Embassaments com el de Riudecanyes i Siurana al 2% de la seva capacitat davant del 40% de mitjana de les reserves a la resta del país. La situació al Priorat i al Baix Camp és “un drama” que a finals de juny ja va anticipar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort. Tot i això, en el curt termini, la Generalitat no preveu cap infraestructura que pugui evitar que alguns municipis de la zona s’hagin d’abastir amb camions cisterna. El minitransvasament de l’Ebre del 1989 només arriba a la costa, i mentre que l’Alt Empordà –una altra de les zones on la sequera ha fet més estralls, però que ja s’ha començat a recuperar– disposarà de 12 dessalinitzadores mòbils, les solucions pensades per al sud del país són més complexes i no arribaran fins d'aquí a tres anys.

La Inspecció de Treball feta a l'Institut de l'Ebre ha confirmat que alguns alumnes feien les pràctiques de manera irregular al propi centre, tal com diferents testimonis van denunciar a través de l'ARA el passat mes de febrer. L'informe de la Inspecció de Treball confirma que els estudiants signaven convenis amb l'empresa Ebresoft Consulting S.L. però, en realitat, feien les pràctiques dins del propi institut encarregant-se del manteniment informàtic i ni tan sols coneixien cap persona d'aquesta empresa. Els alumnes, a més, no tenien cap tutor que els ensenyés la feina i eren els alumnes més veterans els que els hi explicaven com havien de treballar. En alguns casos, hi ha alumnes que van estar fent les pràctiques sense tenir signat cap conveni de pràctiques ni estar donats d'alta de la Seguretat Socials, de manera que, segons denuncia el sindicat CGT –que s'ha entrevistat amb alguns dels alumnes–, no estaven protegits en cas de patir un accident laboral.

Amb les Coplas a la muerte de su padre, Jorge Manrique llegà una caracterització indeleble dels rius: “Les nostres vides són els rius que van a parar a la mar, que és el morir”. Aquesta figura de l’entrega de l’aigua del riu a la mar com una imatge gràfica d’extinció de la vida era natural en algú que havia viscut al segle XV a l’altiplà castellà (nascut prop de Palència i finat prop de Conca). Primer, perquè no hi ha desembocadures de rius a l’altiplà peninsular. Segon, perquè al segle XV no tenien els coneixements biològics i ambientals actualment disponibles. Ara sabem que l’arribada de l’aigua del riu a la mar és tot el contrari de l’extinció: és tot un concert de vida, de riquesa natural –animal i vegetal–. El delta de l’Ebre n’és l’exemple més important –no l’únic– a Catalunya; també un dels principals de la Mediterrània.

El departament d'Educació ha encarregat una "auditoria detallada" dels comptes de l'Institut de l'Ebre de Tortosa a la intervenció general, arran del cas de presumptes irregularitats en els contractes de pràctiques avançades per l'ARA. Un cop tancat l'expedient informatiu que han elaborat els serveis territorials d'Educació a l'Ebre, els serveis centrals de la conselleria han decidit ampliar la investigació dels fets amb dues vies. En primer lloc, han encarregat a la intervenció general la realització d'una auditoria i, en segon lloc, han elevat a la inspecció de serveis una informació reservada, la qual podria acabar amb l'aplicació de mesures disciplinàries segons el resultat de la investigació.

La Cambra de Comerç considera que la interconnexió del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat, una mesura defensada pels enginyers però rebutjada tant pel Govern com pel territori, és "indispensable" per combatre la sequera que afecta Barcelona i la resta de municipis que s'abasteixen de la mateixa conca. Així ho ha expressat aquest dimecres el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, en la presentació d'un informe amb mesures urgents per fer front a l'episodi de manca de pluges "sense precedents" que viu Catalunya. En el document, l'ens proposa avançar una dècada les inversions previstes en infraestructures hídriques, que quantifica en 3.200 milions d'euros fins al 2030 i 5.200 milions fins al 2040.

"Lo riu és vida" és un dels lemes que més van calar en les manifestacions multitudinàries contra el Pla Hidrològic Nacional i el transvasament de l'Ebre que va impulsar el govern de José María Aznar ara fa una mica més de vint anys. I, malgrat que al sud de Catalunya aquell crit no ha desaparegut mai, la sequera i les polítiques de gestió de l'aigua que se'n deriven el poden reactivar. "Els lobis econòmics, socials i mediàtics de l'àrea metropolitana de Barcelona han posat el punt de mira en l'Ebre i proposen un transvasament com a solució per fer arribar aigua a les àrees més poblades de Catalunya. Ells en diuen interconnexió de xarxes entre el Consorci d'Aigües de Tarragona i el sistema Ter-Llobregat, però això és un transvasament de manual", ha denunciat aquest dimecres el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) Manolo Tomàs.

Les reserves dels embassaments de les conques internes agonitzen –actualment estan al 14,70%– mentre que aquesta setmana el riu Ebre viu una crescuda extraordinària, la més gran dels últims anys. Sense anar més lluny, el cabal a Tortosa aquest dimarts era de 650 m³ per segon i, aquest dimecres, de 1.100 m³ per segon. La crítica situació climàtica que viu el país ha portat l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, una comissió que integra diferents col·legis professionals –el d’enginyers de camins, canals i ports; el d'enginyers agrònoms; el d'enginyers industrials i el d'economistes– a defensar en diverses ocasions la connexió de la xarxa que abasta Barcelona, l'àrea metropolitana i bona part de Girona amb la de Tarragona. Ara els enginyers han tornat a la càrrega i han presentat un nou argument: la interconnexió es podria fer en un termini de vuit mesos.

La interconnexió de la xarxa d'aigua de Tarragona amb les que abasten Barcelona, l'àrea metropolitana i bona part de Girona no convenç el Govern. La Generalitat ha refredat aquest dissabte l'expectativa al voltant de la proposta feta aquest divendres per l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, una comissió que integra diferents col·legis professionals –el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el d'Enginyers Agrònoms, el d'Enginyers Industrials i el d'Economistes–. En declaracions a l'ACN, la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha apuntat que aquesta proposta no forma part del "marc de solucions" amb què treballa el Govern per fer front a la sequera.

La sequera que afecta Catalunya ha posat damunt la taula la necessitat de valorar alternatives per abastir d'aigua la població. El Govern fa mesos que valora i desplega un ventall de restriccions i mesures per fer-ho i, de fet, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, plantejava en una entrevista amb l'ARA la possibilitat de portar a Barcelona aigua de Tarragona amb vaixell per pal·liar els dèficits hídrics puntuals de les àrees més poblades. Ara, l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya, una comissió que integra diferents col·legis professionals –el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el d'Enginyers Agrònoms, el d'Enginyers Industrials i el d'Economistes–, ha anat més enllà i ha defensat la connexió de la xarxa que abasta Barcelona, l'àrea metropolitana i bona part de Girona amb la de Tarragona.

La serra del Montsià no és un conjunt especialment alt, però els 764 m del cim de la Torreta són suficients per retenir els núvols que hi porten les llevantades. I l'efecte pot arribar a ser destructiu, perquè en casos de gota freda es desencadenen pluges i torrentades que, al vessant litoral, aboquen l'aigua cap a la fina franja litoral, entre els municipis d'Alcanar i la Ràpita. Quan s'hi arriben a acumular més de 210 litres per metre quadrat —com ha estat el cas d'aquest matí— l'aigua no té aturador. Per això, aquest matí Protecció Civil ha demanat el confinament dels veïns d'Alcanar durant gairebé quatre hores. "Si pot ser a les plantes superiors dels habitatges, millor", han remarcat en un missatge cap a la població. Les precaucions han evitat danys sobre les persones, però el territori ha quedat igualment desolat.

A la porta de la casa pairal de Ca Margalef, al poble de Ginestar (Ribera d’Ebre), hi ha un cartell informatiu de l’Ajuntament on s’explica la història dels casalots preciosos de la vila construïts durant el segle XVIII, quan el comerç de tabac i cotó va fer que algunes famílies de la zona s’omplissin les butxaques. Gairebé totes aquelles elegants cases pairals han quedat buides, com passa amb Ca Margalef, convertit ara en una residència per als turistes que es pot llogar. No sempre es pot dormir en una preciosa casa barroca catalana com aquesta, amb una piscina a la part posterior, on abans hi havia les bèsties domèstiques. I no sempre pots fer nit a l’escenari d’un crim terrible que va fer córrer rius de tinta a finals del segle XIX.

Un cadàver entre oliveres i garrofers. Dilluns, el propietari d'una finca de Rasquera, a la Ribera d'Ebre, va anar un moment als camps de darrere casa seva a regar. Ja era gairebé fosc. Viu als afores de Rasquera, just a tocar de la carretera que porta a Móra d'Ebre. Al mig del camp, entre fileres d'oliveres i de garrofers, va trobar un cadàver. Eren aproximadament les deu de la nit quan va trucar als Mossos d'Esquadra.

Al delta de l'Ebre respiren una mica més tranquils després que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'organisme gestor de la conca del riu, hagi avançat aquest divendres la seva intenció de mantenir la meitat de la dotació d'aigua fins a finals de juliol. L'anunci que descarta més retallades d'aigua ha alleugerit les comunitats de regants que, amb l'extrema sequera, temien que s'optés per un enduriment de les restriccions i es posés en perill tota la collita d'arròs.

Dirigents de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) entren en una oficina bancària. Necessiten un crèdit. Catalunya està vivint el pitjor episodi de sequera de la seva història: els pantans estan a punt d’arribar al 20% i fa 15 mesos que no plou a les capçaleres dels principals rius. L’ACA necessita diners, i els necessita immediatament. Al principi, en sortien amb un crèdit. Al cap dels mesos, els bancs els hi denegaven; ja en tenien massa de concedits. L’ACA va trigar anys a eixugar els deutes. “El Govern va ajudar poc”, expliquen dirigents de l’època.

Les Terres de l'Ebre són l'escenari escollit per l'agència de les Nacions Unides ONU-Hàbitat per tirar endavant una prova pilot per ampliar el seu programa global de resiliència al canvi climàtic i la revolució digital. Fins ara, aquest programa només s'havia implementat en grans ciutats i aquesta serà la primera vegada al món que s'apliqui en un territori més extens i divers, fora de grans metròpolis. El vicepresident Jordi Puigneró ha anunciat aquest migdia des de Nova York la signatura del conveni, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU per a la implementació de l'agenda urbana. 

“Tenim molt clar que el que volem aconseguir no és altra cosa que la llibertat del nostre país”, va proclamar Paco Gas per megàfon davant els centenars de persones que s’havien concentrat al pavelló poliesportiu de Roquetes. Era l’1-O i feia pocs minuts que s’havien acabat les càrregues policials. Encara li tremolava la veu de ràbia. Aquelles paraules van ajudar a calmar els ànims dels manifestants i defineixen bé la seva trajectòria.