"Hi havia un pla perquè aquest noi no pogués néixer mai, perquè els meus fills no naixessin mai, perquè cap dels nostres fills no naixés mai. El seu riure és la nostra venjança més gran", publicava a les xarxes socials Emir Suljagic, el responsable del centre per la memòria de Srebrenica, el poble bosnià on més de 8.000 persones van ser assassinades per paramilitars serbis el juliol del 1995. També adjuntava una fotografia dels jugadors de la selecció de Bòsnia i Hercegovina celebrant que s'havien classificat per al Mundial i que havien eliminat tot un gegant com Itàlia. I al centre de la imatge apareixia el jove Esmir Bajraktarevic. Un futbolista fill de refugiats que van fugir de Srebrenica, escenari d'un dels genocidis més recents de la història d'Europa.

Nascut a Bòsnia fill de croats, l'escriptor Ivo Andric va morir a Sèrbia, on va ser enterrat. Escrivia en serbocroat i es considerava iugoslau. Va guanyar el premi Nobel de literatura i molta gent diu que va ser un dels grans narradors d'un estat que ja no existeix: Iugoslàvia. I ben cert és que Iugoslàvia ja no existeix i que avui en dia costa trobar gent que parli la llengua serbocroata, però cal tenir en compte que els seus relats són immortals. Solia escriure històries del passat, dels anys del domini otomà, i segueix encara sent un bon company de viatge pels Balcans, independentment de banderes i fronteres. Una terra que sembla impossible d'unir. Ell creia que sí que es podia, potser per això al seu gran llibre ens parla d'un pont.

Haver de trepitjar fang no és motiu per deixar de portar sabates noves quan s'enterra un germà. Encara que sigui amb trenta anys de retard. Sota un sol que sembla desafiar la solemnitat de la cerimònia, Mensur Mujicic llança el primer grapat de terra on serà sepultat l'Amir. Els homes aplegats al voltant de la tomba acaben d'enterrar els taulons de fusta que protegeixen el taüt. Amb cada cop de pala, es tanca una petita ferida. Després, el reconfort de la veu cantada. L'aire vibra al ritme d'Al·lahu-àkbar i un braç encercla l'espatlla de Mujicic.

Priscilla Morris (Regne Unit, 1973) viu entre Irlanda i Romanyà de la Selva, però va passar tots els estius de la seva infantesa a Sarajevo, la ciutat natal de la seva mare. Morris tenia 19 anys quan va esclatar la guerra de Bòsnia i els seus avis i altres familiars van quedar atrapats a la capital, que va estar assetjada durant 1.425 dies en el que es coneix com el setge més llarg de la història moderna. Ara narra aquestes vivències a Papallones negres (Periscopi, 2024; traduïda al català per Marc Rubió), una novel·la de debut que ha passat tretze anys escrivint i que li ha valgut molts elogis. Entre ells, una nominació al Women’s Prize 2023 i un lloc entre els 10 millors llibres de ficció històrica del 2024 segons The New York Times.

El dia que es va saber que Donald Trump seria el nou president dels Estats Units, el palau presidencial de la República Srpska, una de les dues entitats que conformen Bòsnia i Hercegovina, es va il·luminar amb els colors de la bandera nord-americana i la cara del líder republicà. El responsable de la decisió era Milorad Dodik, el president d'aquesta entitat amb intencions secessionistes, que també va organitzar una festa amb motiu de la victòria del magnat nord-americà.

Hasan Hasanovic tenia 19 anys quan, al juliol del 1995, va sobreviure a la massacre de Srebrenica. El seu pare i el seu germà bessó van morir en l'assalt de les tropes sèrbies, amb 8.000 civils més, en el que ha estat jutjat com a genocidi pel Tribunal Penal Internacional. Actualment, treballa al Centre Memorial de Srebrenica i ha visitat Barcelona per formalitzar un conveni amb la Fundació Solidaritat UB, en el marc de la xarxa de l’Observatori Europeu de Memòries. En un context en què els constants bombardejos sobre Gaza i els atacs israelians contra bases de l'ONU al Líban posen en evidència la ineficàcia de les Nacions Unides davant d'un exèrcit que decideix desobeir, les lliçons de Srebrenica són més vigents que mai.

El 24 de juny del 1981 dues noies de 15 i 16 anys, Ivanka Ivankovic i Mirjana Dragicevic, van explicar que havien vist una figura femenina sobre un petit núvol mentre caminaven pels turons de Medjugorje, un petit poble enclavat a la llavors Iugoslàvia comunista. Els dies següents, quatre joves més de la localitat van assegurar que havien vist la imatge, que van identificar com la Verge Maria. Els adolescents van explicar els suposats missatges de pau que la imatge els hauria confiat. Des d'aleshores aquest enclavament, que avui pertany a Bòsnia i Hercegovina, s'ha convertit en zona de pelegrinatge i escenari d'una de les aparicions marianes més controvertides de l'Església catòlica.

Magdalena Blaževic (Žepče, Bòsnia i Hercegovina, 1982) era una nena quan va esclatar la guerra. L'escriptora, una de les veus emergents més singulars dels Balcans, va debutar amb Svetkovina (2020), una col·lecció d’històries sobre dones aclamada pel públic i la crítica. Ara es pot llegir en català, amb traducció de Jordi Cumplido, A finals d'estiu (L'Agulla Daurada), una història basada en els fets que van passar al seu poble. La veu narradora és la d'una nena de 14 anys, la Ivana, que parla del seu darrer estiu: no n'hi haurà més perquè morirà a mans d'un soldat. És una veu molt poètica, descriu amb detall el món rural: pràcticament es pot sentir l'olor de la llet calenta i la camamilla, tocar els tomàquets, i trepitjar la terra humida del bosc. Al llibre, guardonat amb el premi TPortal a Croàcia, en cap moment es menciona la nacionalitat de les víctimes ni dels botxins. Actualment, Blaževic viu i treballa a Mostar, i té doble nacionalitat: bosniana i croata.

“Ara veureu com és un assassinat de veritat”. Així es dirigia als seus seguidors d’Instagram el culturista bosnià Nermin Sulejmanovic minuts abans de matar a trets la seva exdona. Un crim que es va emetre en directe per la plataforma de Meta i que va tenir 15.000 visites. Els fets van tenir lloc divendres a la petita localitat de Gradačac, al nord-est de Bòsnia i Hercegovina on Sulejmanovic, que va fugir després del crim masclista, va matar dues persones i en va ferir tres més –entre els quals hi havia un agent de policia– mentre els cossos de seguretat el perseguien. Després que es desplegués un gran operatiu policial per localitzar-lo, el presumpte homicida es va suïcidar davant dels agents.

Si l'exploració de la maldat humana existís com a subgènere cinematogràfic, el documental Sarajevo Safari, de Miran Zupanic, hauria d'ocupar un lloc destacat. En el seu últim film, aquest documentalista eslovè aborda un dels episodis més foscos i desconeguts de la tenebrosa guerra civil que va assolar Bòsnia i Hercegovina a principis dels anys noranta: l'existència d'uns macabres “turistes” vinguts a Sarajevo del món sencer per poder exercir de franctiradors a l'assetjada capital bosniana. Segons diversos testimonis, és evident que no es va tractar de combatents voluntaris ni de mercenaris estrangers, sinó de malànimes a la recerca d'adrenalina que van pagar ingents sumes de diners per la diversió de matar impunement civils indefensos.

Al centre de la ciutat de Tuzla, en ple barri austrohongarès, una humil inscripció recorda les 72 víctimes mortals d’una de les pitjors massacres de la guerra de Bòsnia i Hercegovina, que entre el 1992 i el 1995 va segar la vida de més de 100.000 persones. Un matí de primavera, desenes de nens i joves celebraven en una plaça el Dia de la Joventut amb una sèrie d’activitats destinades a fer-los oblidar la duresa d’una guerra que no es volia acabar. Un projectil llançat per les forces paramilitars sèrbies va caure al bell mig de la plaça. Quasi la totalitat de les víctimes van ser menors, el més petit de tres anys.

A la devastadora guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995), es van enfrontar els projectes polítics dels nacionalismes serbi, croat i bosníac –els bosnians de religió musulmana–. Per intentar acomodar-los, els acords de Dayton que van posar fi al conflicte definien aquestes tres ètnies com “els pobles constituents”, i creaven un sistema de repartiment dels càrrecs polítics sobre la base de quotes. Tot i això, també habitaven el país des de fa segles altres comunitats que no s'identificaven amb aquestes ètnies, com els jueus o els roma –també coneguts com a gitanos–. Dayton i la Constitució els defineix com els “altres”, i els exclou de bona part dels llocs de representació política.

Després de set anys d'espera, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres als estats membres atorgar a Bòsnia i Hercegovina l'estatus de candidata per entrar a la Unió Europea. Tot i que Brussel·les admet que el país balcànic no està fent prou avenços en les reformes judicials i polítiques que li ha exigit, el comissari d'Ampliació, Olivér Várhelyi, ha explicat que l'executiu comunitari ha volgut fer-li aquest "oferiment" per demostrar "les altes expectatives" que té en el país balcànic.

Els resultats parcials a les eleccions generals d'aquest diumenge a Bòsnia i Hercegovina apunten a la possibilitat que els partits multiètnics derrotin en algunes places importants els candidats nacionalistes, que han dominat l’escena política del país balcànic des del final de la guerra, fa prop de tres dècades. Bòsnia travessa la crisi política més greu a causa de les exigències dels partits nacionalistes serbis i croats, que amenacen l’estabilitat i la unitat del país. 

Exactament tres dècades després de la fi de la guerra que va assolar el país, Bòsnia i Hercegovina celebra diumenge unes eleccions decisives per al seu futur com a estat multiètnic. Les demandes de tipus sobiranista per part dels nacionalistes serbis i croats, aliats en aquestes eleccions, amenaça l’estabilitat de les institucions nascudes dels acords de pau de Dayton del 1995. Per bé que les tensions entre els principals partits serbis, croats i bosníacs –els bosnians de religió musulmana– han marcat sempre la política del país, Bòsnia travessa la seva crisi política més greu des del final de la guerra. 

Entre el 29 de juliol i l’1 d’agost el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer una gira per Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina (BiH), Montenegro, Macedònia del Nord i Albània per mostrar el suport d’Espanya a l’adhesió a la Unió Europea d’aquests cinc països. Sánchez no és el primer mandatari europeu que va de gira pels Balcans occidentals amb la promesa de l’anomenada “perspectiva europea”, però sí que és el primer que hi va després del meteòric accés d’Ucraïna (i Moldàvia) a la condició de país candidat. Aquest és l’estatus que BiH, identificat com a “candidat potencial” a la cimera de Tessalònica de 2003, va sol·licitar formalment en un llunyà 2016.

El 6 d'abril és un dia important a Sarajevo. El 1945 la ciutat aconseguia alliberar-se del feixisme durant la Segona Guerra Mundial, i el mateix dia de l'any 1992 va començar el setge de la capital bosniana. Ara fa just trenta anys. Van ser gairebé quatre anys d'un setge brutal que va costar la vida a més de 10.000 persones, entre les quals més de 1.500 criatures. Sarajevo va resistir gràcies a personatges com el general Jovan Divjak, cap de la unitat militar de l'exèrcit iugoslau de la regió, que es va negar a massacrar la ciutat on vivia. Divjak va canviar de bàndol i va liderar la resistència armada davant l'atac inclement de l'exèrcit de l'autoproclamada República Sèrbia i de l'Exèrcit Popular Iugoslau.

L'excomandant serbi Ratko Mladic, anomenat el Carnisser de Srebrenica pel genocidi en aquesta ciutat bòsnia –la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial– i el setge de Sarajevo, haurà de complir la cadena perpètua a què va ser condemnat l'any 2017. El Tribunal Especial per a l'Antiga Iugoslàvia li va imposar aquesta pena pels delictes de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat, i aquest dimarts el Mecanisme Residual Internacional –que s'encarrega dels casos pendents tant d'aquest tribunal com del que va jutjar els crims comesos a Ruanda– ha rebutjat la seva apel·lació i ha confirmat la sentència.

'Quo vadis, Aida?'

(3 estrelles)

Direcció i guió: Jasmila Zbanic. 101 min. Bòsnia i Hercegovina, Àustria, Romania, Holanda, Alemanya, Polònia, França, Noruega i Turquia (2020). Amb Jasna Djuricic, Izudin Bajrovic i Boris Ler. Estrena als cinemes

]]>