Una emoció serena, unes grans interpretacions i l’anhel de mantenir-se ferms contra culturicidis i guerres van caracteritzar l’homenatge que va rebre Joan Ramon Bonet dissabte al Teatre Principal d'Inca. “Ha sigut molt emocionant i m’ho he passat molt bé”, va dir Bonet en una breu roda de premsa posterior a l'acte, assegut entre Maria del Mar Bonet, la germana petita, i Joan Manuel Serrat, amic des dels temps dels Setze Jutges.

Més de 100.000 entrades a la venda. Aquest és l'aforament previst per a l'edició 2026 del Guitar Bcn, el festival organitzat per la promotora The Project i dirigit per Judit Llimós. Amb el 85% del cartell tancat, hi haurà 47 concerts en 14 sales de dimensions tan diferents com el Palau Sant Jordi i La [2] de l'Apolo. "Amb artistes com Valeria Castro, que fa el salt al Palau Sant Jordi, i d'altres emergents com Roserona i Depol", explica Llimós.

L'enèsim concert impressionant de Maria del Mar Bonet? Doncs sí, un altre concert impressionant de Maria del Mar Bonet. Aquesta vegada, a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona per celebrar el 50è aniversari de l'actuació a l'Olympia de París, que va quedar immortalitzada en un disc que tot just acaba de reeditar-se. Però nostàlgia la justa perquè, com canta a Alenar, tot el camí que fa la cantant mallorquina "serà per anar endavant", i ella manté la veu, la intenció i la il·lusió per continuar endavant. Costa trobar al món una artista com Maria del Mar Bonet, tan majestuosa i curosa amb el llegat popular i poètic i tan influent en músics joves. Ho corrobora Maria Hein, de 21 anys, per a qui Bonet és una inspiració, "no només com a cantant i compositora".

“Era una primavera fantàstica a París”, recorda Maria del Mar Bonet sobre el 27 d’abril de 1975. Just el dia que feia 28 anys, la cantant mallorquina actuava a l’Olympia. “És un teatre una mica aparatós, no tan acollidor com el Palau de la Música, però igualment notes el pes de la història, de tots els músics que hi han passat”, explica en un dinar amb la premsa al restaurant Moka de la Rambla de Barcelona. Damunt la taula hi ha un exemplar en vinil de la flamant, en forma i fons, reedició del disc A l’Olympia enregistrat aquell 27 d’abril de fa cinquanta anys. També hi ha un exemplar del vinil que va publicar Ariola el 1975. S’assemblen, però no són ben bé iguals perquè Maria del Mar Bonet ha volgut fer “una nova visió del disc”.

La idea és la mateixa avui que fa trenta anys: “Reivindicar la cançó i homenatjar l’amor”. Així sintetitza Pere Camps el Barnasants, el festival de cançó d’autor que va fundar el 1996. Del cartell d’aquell primer any a les Cotxeres de Sants, es repeteixen quatre noms en l’edició que començarà el 24 de gener i que s’allargarà fins al mes de maig: Quico Pi de la Serra, Albert Pla, Javier Ruibal i Luis Pastor. No és l’única singularitat d’una programació farcida de produccions pròpies i encàrrecs amb criteri i sensibilitat, com ara un homenatge transversal a la cançó. “Hem demanat a cada artista que interpreti un parell de cançons d’altres cantautors”, diu Camps. El propòsit és que en el centenar de concerts ressonin les veus de la cançó, les absents i les presents. I ho faran arreu del país i en nous espais, com la reactivada sala El Molino de Barcelona.

Si sou a Mallorca, o si hi heu de venir, no hauríeu de deixar perdre l'ocasió de visitar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, un equipament cultural de molt alt nivell (però amb un plantejament volgudament divulgatiu i, per tant, per a tots els públics) que es va inaugurar el passat mes de març i que d'aleshores ençà està a ple rendiment. El passat mes d'octubre es van complir deu anys de la mort de Catany, i era impossible commemorar aquesta efemèride de millor manera que convertint en una feliç realitat aquest centre que el fotògraf va somiar però no va poder veure amb els ulls d'aquesta existència.

Mentre el seu estimat Barça es jugava les garrofes europees contra el Porto, Joan Isaac celebrava 50 anys d'ofici amb un recital musicalment de primera, emocionalment de Champions i al final també amb un rampell polític quan el cantautor d'Esplugues va tancar la nit amb A qui correspongui. "Què n'heu fet, d’aquell diumenge / d’aquell any dos mil disset. / Ja no us crec, no me’n refio, / deixeu-nos pas a la gent!", va esclatar amb ràbia contra la gestió posterior a l'1 d'Octubre en aquesta cançó del disc Tinc una casa al mar (2023). En sentir la lletra bona part del públic va correspondre cridant "independència" amb la mateixa rotunditat amb què abans havia ovacionat "la bandera negra al cor" a propòsit de Salvador Puig Antich a A Margalida, tant en la versió coral del Cor Arc com en la interpretació amb el pianista Antoni-Olaf Sabater.

Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1952) s’acosta amb la calidesa habitual. Fa una abraçada i dos petons. Esbufega i allibera les paraules: “Estic acollonit perdut!” Ho diu somrient, segurament per treure ferro a la responsabilitat que sent davant el concert que oferirà el dimarts 28 de novembre al Palau de la Música (21 h), punt culminant d’un any dedicat a celebrar “50 anys de cançons i 70 de vida”. S’entén el vertigen de contemplar mig segle de feina. “Serà una festa perquè estaré envoltat d’artistes que anava a veure quan era jove. I ara, tenir-los cantant cançons meves, compartint escenari amb ells...”, diu omplint de sentiment els punts suspensius.

Fa temps que la cantautora Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) i el conjunt de música antiga L’Arpeggiata se segueixen la pista, però fins ara no havien coincidit mai dalt d’un escenari. El diumenge 6 d’agost tindran l’oportunitat de materialitzar aquesta complicitat al Festival de Torroella de Montgrí. Sota la direcció de Christina Pluhar, i amb el sopranista Vincenzo Capezzuto, faran plegats un recorregut per les músiques de la Mediterrània, des de Mallorca fins al sud d’Itàlia. El dimarts 8 presentaran el mateix repertori al Festival de Pollença, i el dijous 10, al Festival Sagunt a Escena. 

"Aquest és un país de trobadors i joglars, i jo em sento part d'aquesta cadena", va dir Joan Manuel Serrat fa un mes i mig, quan, juntament amb Maria del Mar Bonet, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. En aquesta cadena, la Nova Cançó ha sigut una baula indispensable. A més de Bonet i Serrat, també Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Pau Riba, Sisa, Marina Rossell, Joan Isaac i la resta de cantautors més o menys heterodoxos que han vingut després han donat consistència a un relat musical i literari d'una gran rellevància cultural. La Nova Cançó va aprendre dels poetes i alhora va contribuir a alimentar noves musicalitats poètiques, va recollir veus d'altres temps i va posar música a versos contemporanis, sovint amb la complicitat directa dels mateixos poetes, com va fer Ovidi Montllor amb Vicent Andrés Estellés o Raimon amb Salvador Espriu. És un camí que han seguit altres veus, com Jaume Arnella des de corriols més tradicionals, Xavier Baró des de la reivindicació de l'art de joglaria i Maria Arnal des de l'espai sideral.

"Segurament no estem per donar lliçons magistrals, però podem parlar del nostre ofici, que és cantar i escriure cançons –ha dit Joan Manuel Serrat poc abans de ser investit doctor honoris causa, juntament amb Maria del Mar Bonet, al paranimf de la Universitat de Barcelona–. Cantar em sembla un ofici fonamental en una societat, entre altres coses, perquè ho fem tots. Encara cantem en moments íntims i en concursos de televisió. És una pena que ja no se sentin les dones cantant al celobert, o els homes a l'obra, treballant. Ningú canta malament, tots cantem diferent. Penso que ens hauríem d'atrevir més a cantar".

Poques imatges hi ha tan potents com la de la portada del primer àlbum de Maria del Mar Bonet, publicat pel segell Concèntric el 1970, i ara reeditat per Discmedi. Dues fotografies superposades del fotògraf Toni Catany immortalitzen el rostre de la cantant mallorquina, congelat en el temps dels enigmes com una Gioconda de la cançó. La sobrietat del disseny de Francesc Guitart, que preserva el gest dins un marc fosc, reforça el magnetisme de tot plegat. “Va tenir molt impacte, aquella portada”, recorda Maria del Mar Bonet. No era la primera vegada que Catany fotografiava Bonet, però aquella imatge va consolidar una relació artística que va durar fins a la mort del fotògraf el 2013, tal com va quedar ben palès a l’exposició Maria del Mar Bonet als ulls de Toni Catany, que es va veure a Llucmajor el 2017 i a Barcelona el 2019.

"És un acte de normalitat. Perquè és normal que es facin festivals en català a Madrid, com es fan en altres llocs del món". Així ha reivindicat la delegada del Govern a la capital espanyola, Esther Capella, el certamen Veu, que ha arrencat aquest divendres al Centre Cultural Blanquerna. Veu neix amb l'objectiu de "mostrar el bon moment de la veu i la poesia" catalana, ha dit Capella. Per fer-ho, el festival ha optat per un nom que encara ara encarna aquest "bon moment" –si és que algun cop ho ha deixat de fer–, el de Maria del Mar Bonet (Mallorca, 1947).

L’edició del Primavera Sound que arrenca aquest dijous al Parc del Fòrum i que s’allarga fins al 12 de juny ha de ser la de la celebració de la recuperació de les condicions prepandèmiques, sobretot en els concerts d’aquest cap de setmana i dels dies 9, 10 i 11. L'eufòria és el sentiment que persegueix el sector musical, i el Primavera Sound està en condicions de facilitar-lo: més de 650 concerts escampats pels 16 escenaris del Fòrum i els 14 espais i sales de la ciutat. Tot està preparat per batre rècords perquè creix l’aforament (fins a 80.000 persones diàries) i perquè la nova distribució dels dos escenaris principals, l'un al costat de l’altre com al Rock Fest de Santa Coloma de Gramenet en comptes d’enfrontats, n’amplia la capacitat.

Dels molts mèrits de Maria del Mar Bonet n’hi ha un que sovint passa desapercebut. Ara que es parla tant d’artistes que beuen del doll immortal dels cançoners i les danses populars, i que fins i tot n’hi ha que opositen per anar a Eurovisió, és bo recordar el paper de pionera de la cantant mallorquina, que aquest divendres i dissabte actua al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona (20.30 h), amb l’aforament (amb cadires) al 100%. Els concerts, fruit de la col·laboració dels festivals Tradicionàrius i Barnasants, són un homenatge al pare Ginard (1899-1976), el frare franciscà autor dels quatre volums del Cançoner popular de Mallorca i qui ella va tenir “la sort” de conèixer als anys seixanta. “Aquests volums els he consultat sempre. Tenen un llenguatge digníssim i constitueixen un fos inesgotable per a poetes”, diu Bonet.

Maria del Mar Bonet i la Big Band Begues

Palau de la Música. 20 d'octubre del 2021

Esplèndida inauguració del 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona amb el concert de Maria del Mar Bonet i la Big Band Begues al Palau de la Música. És fàcil confiar en el talent de l’artista mallorquina, tant pel seu caràcter aventurer com pel compromís amb l’afinació amb què entoma qualsevol repte musical. A més a més, té un domini fora mida de l’expressivitat vocal. Tanmateix, era comprensible sentir una mica d’incertesa davant un projecte amb big band que només s’havia pogut portar a l’escenari una vegada, el febrer del 2020 a Begues. El bon funcionament del format depèn sobretot de la negociació entre la veu i els metalls, un diàleg en què uns tenen tendència a ocupar tot l’espai. Va passar només en algun moment al principi del concert, però en general va prevaler l’entesa gràcies a la bona mà de Toni Cuenca, director i arranjador de l’espectacle, i, esclar, a la majestuositat d’una Maria del Mar Bonet que va ser sòbria, divertida i sensual en un Palau de la Música per fi amb l’aforament al 100%.

]]>

“Tenia moltes ganes de recuperar aquest projecte”, diu Maria del Mar Bonet sobre el concert amb la Big Band de Begues que aquest dimecres inaugura el 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona al Palau de la Música (20.30 h). La idea de vestir el repertori amb aires de jazz i swing va tirar endavant gràcies al Festival BarnaSants, que el va programar el febrer del 2020 al Teatre El Goula de Begues. Després, amb l’esclat de la pandèmia, no hi va haver més oportunitats de portar a un escenari una proposta en què hi ha implicada una vintena de músics. Per això Bonet valora especialment la proposta del Festival de Jazz: perquè el concert arriba “quan els teatres i auditoris ja poden obrir amb el 100% de l’aforament, i després d’un any que ha sigut un desastre per a la música”, i perquè “és un honor” tocar al Palau de la Música. “Hi vaig debutar, tota sola amb la guitarra quan tenia 18 anys. Tocar al Palau és com fer-ho en un jardí”, diu.

]]>

Quina sort poder viure aquests temps en què Maria del Mar Bonet i Borja Penalba treballen plegats. Quin privilegi poder veure com es desafien per enlairar encara més un repertori extraordinari de mena. I gràcies a tots dos per deixar-ne un testimoni, el disc Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba (Blau-Discmedi 2020) enregistrat en directe al Teatre Micalet de València entre setembre i octubre de l’any passat amb la col·laboració indispensable del percussionista Antonio Sánchez. Aquest trio comença demà al Teatre Joventut de l’Hospitalet (19 h) una gira coproduïda pel Festival Barnasants i avalada per més de set anys d’aventura artística compartida.

]]>

La cançó d’amor és gairebé tan antiga com l’amor i la pena. Ja és esplendorosa a l’Antic Testament: “Els mars profunds no podran apagar l’amor, / ni ofegar-lo les fonts dels oceans. / I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, / només obtindria menyspreu”, pregona el Càntic dels Càntics. 23 segles després, Rosalía expressa el mateix a Juro que. Res no podrà amb la força dels amants. "Si em fas triar entre tu i la riquesa, em quedo amb tu", que cantaven Los Chunguitos. Buscar la cançó d’amor perfecta és entendre que gairebé tot ja és entre els fruits saborosos del Càntic dels Càntics: la joia, el desig, l’anhel, el neguit, la carnalitat, l’èxtasi i un reguitzell de jocs metafòrics que viatgen a través dels segles, dels trobadors al lied i fins ara mateix, quan Bad Gyal, perfumada d’oli de coco, lloa el vigor de l’amant.

]]>