La pedagoga italiana Sofia Corradi, coneguda com a mamma Erasmus per ser la impulsora del conegut programa d’intercanvi d’estudiants universitaris de la Unió Europea Erasmus, ha mort aquest diumenge de matinada a Roma, als 91 anys. Al llarg de la seva vida, Corradi va ser una ferma defensora de l’educació com a dret fonamental i va dur a terme investigacions per a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l'Acadèmia del Dret Internacional de la Haia i la London School of Economics.

A la gent jove no se li pot vendre gat per llebre. Milers d'estudiants universitaris a Sèrbia han ocupat les universitats públiques per protestar contra la política del president actual del país Aleksandar Vučić, i el seu partit governant (el Partit Progressista Serbi), a qui acusen de corrupció, negligència i incompetència política. La mort de quinze persones el passat 1 de novembre a causa de l'esfondrament d'una marquesina de formigó renovada recentment a l'estació ferroviària de la ciutat del nord de Novi Sad és l'esdeveniment concret que va originar les protestes. A això se li suma gent encaputxada enviada a pegar als primers grups que protestaven pacíficament. "Crim sense càstig", "No és filosòfic callar", "Els exàmens es poden recuperar, però la vida, no", són només algunes de les proclames amb què els universitaris decoren les àmplies façanes d'arquitectura brutalista de les institucions acadèmiques de Belgrad, que ara estan sota el seu control. Tota l'activitat acadèmica està aturada fins que no s'assumeixin responsabilitats i es compleixin les peticions estudiantils.

Un titular de portada del Diario de Mallorca d'aquest dilluns ho recollia: “Balears és la comunitat amb menys joves que van a la universitat”. En aquest darrer curs 2023/24, el percentatge de la població de les Balears que té entre 18 i 24 anys i cursa estudis superiors s'ha situat en un 10,8%. És una taxa tres vegades menor que la mitjana de l'estat espanyol, que és del 31,6%. El percentatge a Catalunya és del 31,8%, lleugerament més alt que el d'aquesta mitjana. Les comunitats amb més joves que segueixen estudis superiors són Castella i Lleó, amb un 42,8%, i Madrid, amb un 44,8%.

Fa uns dies llegíem en aquest diari que darrerament les perspectives d'ocupació de qui estudia filosofia han millorat considerablement. Intueixo que la sorpresa amb què vaig llegir la notícia va ser compartida per altres mirades lectores, atès que si alguna preocupació se sol mostrar a qui vol completar els estudis en filosofia (o en qualsevol disciplina humanística) és precisament la pregunta que titula aquest article.

“Serà un revitalitzador de la ciutat a tots nivells, amb l’arribada de deu mil persones, majoritàriament joves. Serà la tercera empresa més important de la ciutat, darrere de la Torras i l’Hospital, i davant del mateix ajuntament”. Són les declaracions que el setembre del 1991 feia l’aleshores alcalde de Girona, Quim Nadal. Més de trenta anys després, el gran projecte que va convertir la capital en ciutat universitària presenta dues principals mancances: la falta d’habitatge i les dificultats en la mobilitat; a banda de la necessitat de més serveis per als estudiants i més oferta d’oci.

Després de passar per les mans de dos ministres d'Universitats diferents, primer Manuel Castells i ara Joan Subirats, la llei orgànica del sistema universitari (LOSU) o llei d'universitats –la tercera reforma en democràcia– arriba en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts per fer el salt al mes de setembre al Congrés de Diputats, on els diferents partits polítics podran presentar esmenes. Del text inicial al text actual han canviat moltes coses, sobretot després que Subirats accedís al càrrec i hagi personalitzat i simplificat el projecte de llei que va heretar del seu predecessor i que havia aixecat les crítiques de rectors i estudiants: l'ha fet menys reglamentista i ha deixat moltes mesures en mans de cada universitat. Entre altres coses, la futura llei es marca com a objectius elevar la inversió pública, tallar de soca-rel la temporalitat a les universitats, crear noves figures docents i blindar els drets dels estudiants.

Una manifestació d'estudiants va recórrer el 2 de març del 2017 el centre de Barcelona. Demanava que s’apliqués la rebaixa del 30% de les taxes universitàries aprovada en una moció al Parlament. Tretze dels estudiants que hi van participar, vinculats al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), s’asseuran aquest dijous i divendres al banc dels acusats de l’Audiència de Barcelona perquè la Fiscalia els demana vuit anys i mig de presó per aldarulls en aquella protesta. En canvi, la defensa en vol l’absolució i diu que no s'ha concretat la implicació dels acusats.

"M'he animat a demanar-ho perquè ja estic a tercer, i si no ho faig l'any que ve, ja no ho faré mai". La Cristina Cos estudia ciències polítiques i de l'administració a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'any que ve anirà d'Erasmus a Rotterdam, Holanda. Fa uns dies, va rebre un correu de la universitat de destí: "De moment m'han dit que estan fent totes les classes online, excepte alguna presencial". Espera que, després d'un curs marcat per les restriccions del covid-19, "amb classes a distància i sense veure els companys", l'experiència li doni l'oxigen que necessita. "No crec que sigui igual que abans de la pandèmia, però no crec que sigui pitjor que l'any que hem viscut aquí", confessa.

L'INEFC Pirineus oferirà a partir del curs que ve a la Seu d'Urgell 40 places per als alumnes que cursin el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Tot plegat s'ha detallat aquest dilluns a la tarda, en la presentació oficial feta al Parc Olímpic del Segre, en presència de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, el secretari general de l'Esport i l'Activitat Física, Gerard Figueras, el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, el director de l'INEFC, Eduard Inglés i les autoritats locals, encapçalades per l'alcalde, Jordi Fàbrega, i el vicealcalde, Francesc Viaplana, entre altres personalitats.

Espanya, juntament amb Itàlia, és un dels països on els estudis i l'origen social dels pares té més influència alhora de determinar el futur social que tindran els fills. Concretament, els fills de pares universitaris espanyols tenen 23,5 punts més de probabilitats d'accedir a posicions socials altes que no pas els fills de pares sense estudis. Aquesta és una de les conclusions principals d'un estudi divulgat per l'Observatori Social de la Fundació La Caixa.

El lema era “Buidem les aules, omplim els carrers” i el volen dur a la pràctica definitivament. Des que va sortir la sentència del Procés, els estudiants han sigut la punta de llança de les protestes i ahir van fer un pas més: traslladar “de manera indefinida” les mobilitzacions acampant a la plaça Universitat. Una setantena de tendes de campanya ocupen aquest espai cèntric de Barcelona per reclamar la fi de la “repressió”, la depuració de responsabilitats policials per les càrregues d’aquestes setmanes, l’amnistia i la llibertat per als condemnats al judici del Suprem i un referèndum d’autodeterminació. “Ens semblen causes justes per les quals lluitar i com més siguem millor”, deien ahir la Marina i el Gerard, estudiants de la UB.

Uns reclamen el dret a fer vaga i a mobilitzar-se contra la sentència del Procés i els altres reivindiquen el dret a fer classe. Al mig, els claustres i els rectorats de les universitats públiques proven d’evitar el xoc, una situació incòmoda de gestionar, tenint en compte que no hi ha unanimitat entre les facultats sobre com abordar el conflicte i que l’enfrontament entre els estudiants puja de to per moments. Ahir, en el primer dia d’una vaga indefinida convocada pels sindicats independentistes, es van viure moments de tensió entre els estudiants que bloquejaven els accessos i els que volien fer classe a la Universitat Pompeu Fabra. Així, la mobilització va boicotejar classes a la UPF i a la facultat de la UPC a Manresa, però el seguiment de la vaga va ser escàs en la majoria de centres de la UB, la UdL i la URV. L’aturada segueix avui i s’hi afegeix la que el Sindicat d’Estudiants ha convocat als instituts.

Barcelona és un destí ideal per fer-hi negocis, turisme i també per ampliar coneixements. Joves del territori i de més enllà de les nostres fronteres trien la capital catalana per desenvolupar-hi els seus estudis. Si bé les seves universitats són un referent i destaquen en el marc europeu i mundial, també ho són les opcions d’allotjament que la ciutat ofereix a aquests estudiants. És el cas de Nexo Residencias, que ofereix espais on aquests joves puguin sentir-se com a casa tot i trobar-s’hi lluny. En aquests allotjaments hi preval l’experiència de vida com un valor diferencial i en destaca la qualitat i la calidesa humana i professional de les persones que ho fan possible.

Hi ha vida més enllà d’Oxford i de Cambridge, i de la resta de les prestigioses universitats britàniques del Russell Group. N’hi ha, però pot estar molt condicionada per les estretors econòmiques, tant les dels centres com les dels alumnes, que sovint no tenen gens fàcil l’accés a les beques que poden oferir les dues grans institucions ja esmentades o la resta de les del Russell Group, que s’enduen entre el 80% i el 85% de les donacions a centres universitaris.

Trobar un pis per viure a Barcelona a un preu assequible no només és una missió difícil per als veïns, sinó també per als estudiants, professors i investigadors universitaris de fora de Catalunya que fan una estada a la ciutat. Davant el creixement dels universitaris estrangers i l’augment del preu del lloguer -accentuat per la pressió turística-, s’ha engegat una iniciativa per oferir allotjament a aquest col·lectiu. Es dirigeix a les famílies catalanes que tenen una habitació lliure (o més d’una) a casa seva i la volen llogar a un universitari. El Barcelona Centre Universitari (BCU) -que és el servei oficial d’acollida dels estudiants, professors i investigadors de fora- ha fet un conveni per impulsar el lloguer d’habitacions en família a Barcelona, una vintena de municipis de l’àrea metropolitana i ciutats amb universitat, com Girona, Lleida, Tarragona i Vic, o localitats pròximes.

Més de 200 professors de totes les universitats públiques de Catalunya s'han reunit aquest dissabte en assemblea a l'església dels Caputxins de Sarrià, el mateix espai on el 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB. L'assemblea, convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), ha fet una crida a mobilitzar la comunitat universitària per evitar el que consideren ''la mercantilització i la privatització'' de la universitat, a l'hora que han denunciat acomiadaments massius i un empitjorament de les condicions dels docents. En la trobada han coincidit professors joves i professors veterans que fa 47 anys van assistir com a estudiants al que es coneix com a Caputxinada.