Set dones i un home han denunciat que van ser drogats contra la seva voluntat durant els Sanfermines, a Pamplona, quatre dones de les quals van denunciar que les havien drogat en concret injectant-los alguna substància amb una xeringa. Segons van relatar als serveis d'emergències durant la nit del 9 de juliol, les quatre dones havien notat una punxada i després s'havien marejat, i fins i tot en algun cas havien perdut el coneixement. Cap va poder reconèixer la persona que els hi havia injectat la substància. Aquesta pràctica no és la primera vegada que es detecta a Espanya: a finals de juny a Eivissa una jove de 18 anys va denunciar que l'havien drogat contra la seva voluntat, després de llevar-se amb un blau al braç i no recordar res de la nit anterior. Aquest nou mètode de submissió química està provocant força preocupació arreu, ja que acostuma a estar vinculada a robatoris i agressions sexuals i encara és molt desconeguda perquè és molt complex detectar les substàncies utilitzades.

Gairebé 4 milions d’espectadors van viure algun dels encierros dels Sanfermines del 2019. Segons l’últim informe de la consultoria audiovisual i digital Barlovento Comunicación, 7 de cada 10 espectadors van veure les festivitats a través de La 1 i el canal 24h. A més, la diferència d’aquest any ha sigut el seguiment de les festivitats des de ben d’hora. Segons apunta l’informe, 1 de cada 2 espectadors va veure el programa des de les 7.15 del matí. A Navarra, per exemple, gairebé el 100% dels espectadors van seguir els encierros i només un 2% dels navarresos que veien la TV a les 8 del matí van escollir una altra oferta. L’èxit de l’emissió, però, no canvia tant respecte al 2018. Els encierros del 2019 guanyen només 7 dècimes de share en comparació amb els del 2018. Però sí que han aconseguit multiplicar per 8 l’audiència de la cadena (del 9,4% al 68,75%), cosa que remunta el mínim històric de TVE al juny.

La Policia Municipal de Pamplona ha obert una investigació arran d'una web que proposava un 'tour' pel recorregut que va fer la Manada la nit de la violació durant els Sanfermines del 2016. El cos ha assegurat que en comprova la veracitat, malgrat que des de fa unes hores el contingut del portal ha canviat. Ara la web tourlamanada.com ofereix una sèrie de captures de pantalla de notícies que es fan ressò del 'tour' que proposava inicialment el portal.

Tres homes han estat detinguts a Pamplona i ja condemnats per abusos sexuals, en tots els casos per tocaments, des que el 6 de juliol van començar els Sanfermines.

Begoña Zabala (Santiago de Xile, 1950) és una referència en el feminisme a Euskal Herria, on milita des del 1975. La seva llarga trajectòria, des dels carrers però també amb producció literària, l’avalen per parlar dels feminismes d’ara i d’abans. I de les lluites que queden pendents.

“És una bogeria, oi?” Els pamplonesos saben que, per als que venen per primer cop als Sanfermines, la imatge és impactant. Pamplona viu una transformació absoluta durant els nou dies que duren les festes. “La ciutat és grisa la resta de l’any -explicava aquest dissabte una resident del centre de la ciutat mentre veia la processó de San Fermín-, però del 6 al 14 de juliol és tot el contrari: alegria, festa, tradició, aglomeracions constants i també alcohol”.

Amb una puntualitat britànica –o pamplonesa–, el coet que marca l'inici ha sortit a les dotze en punt del migdia del balcó de l'Ajuntament de Pamplona. Feia hores que milers de persones omplien la plaça Consistorial i el centre de la ciutat per sentir el so més esperat: el del txupinazo. Ara sí, comencen oficialment els Sanfermines, uns dies de festa que arriben aquest any marcats pel desenllaç del cas de la Manada.

Grups feministes han engegat una iniciativa a les xarxes socials per tenyir de negre el dia del txupinazo dels Sanfermines, el 6 de juliol. Amb el 'hashtag' #MujeresDeLutoPorLaManada, diferents associacions han demanat a les dones que portin samarretes de color negre per protestar contra la llibertat provisional dels membres de la Manada, els cinc homes condemnats per la violació en grup d'una jove durant els Sanfermines del 2016.

Un dels membres de la Manada acusat de violar una jove als Sanfermines del 2016 i condemnat a nou anys de presó per abusos sexuals va intentar aconseguir el passaport dilluns passat, tres dies després d'haver sortit de la presó, però li van denegar. Es tracta del condemnat que és agent de la Guàrdia Civil i que ha estat dos anys en presó preventiva al centre penitenciari militar d'Alcalá-Meco de Madrid. La fiscalia ja ha demanat a l'Audiència de Navarra que el citi en una compareixença en la que demanarà que torni entre reixes per risc de fuga.

Pamplona no vol més agressions sexistes. La polèmica posada en llibertat provisional dels cinc membres de la Manada, condemnats a nou anys de presó per abusos sexuals a una noia durant els Sanfermines del 2016, està gravada a la ment dels pamplonesos i la capital navarresa s’ha volgut refermar com a ciutat en contra de la violència masclista. "Pamplona té una posició clara i rotunda de tolerància zero davant les agressions sexistes", ha subratllat la regidora d’Igualtat i LGTBI, Laura Berro, que ha posat en valor "la triple aliança" entre ciutadania, institucions i moviment feminista per prevenir i, si cal, actuar davant d’aquest tipus de violència contra les dones. Per a Berro, Pamplona és avui "una ciutat segura" precisament perquè "és molt conscient que això passa, ho visibilitza i respon".

El clam contra la sentència de la Manada ha traspassat les fronteres espanyoles, i ha arribat al Parlament Europeu. Els eurodiputats han debatut sobre la definició del delicte de violació i han coincidit a dir que tots els estats membres de la UE han d'adaptar els seus codis penals i adherir-se i ratificar el Conveni d'Istanbul. Es tracta d'un tractat internacional vinculant, el més complet que existeix, en la lluita en la violència contra les dones, i que va entrar en vigor el 2014.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), Joaquín Galve, ha sortit en defensa del magistrat que va redactar un vot particular a favor de l'absolució dels cinc membres de la Manada acusats de violar una jove de 18 anys als Sanfermines del 2016 i que finalment han sigut condemnat a nou anys de presó per abusos sexuals i no per violació. "Ningú sap a què es refereix Catalá quan diu que el jutge té problemes. Sobretot perquè immediatament després diu que no el coneix", ha assegurat Galve en una entrevista a la Cadena SER, en què ha defensat el magistrat Ricardo González: "És un bon jutge. El conec i li puc assegurar que és una persona absolutament normal, com qualsevol altra".

El cop que ha rebut la credibilitat de la justícia espanyola per la condemna a un grup de delinqüents coneguts com la Manada és gran. Els han condemnat per abús sexual i la majoria no ho entenem. I no ho entenem perquè a la sentència es diu: “Rodeada por cinco varones, de edades muy superiores y fuerte complexión, la denunciante sintió un intenso agobio y desasosiego, que le produjo estupor y le hizo adoptar una actitud de sometimiento y pasividad, determinándole a hacer lo que los procesados le decían que hiciera”.

¿Per què la sentència de la violació dels Sanfermines no condemna els membres de 'la manada' per agressió sexual? Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l'existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d'algú "amb violència o intimidació", segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l'anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d'algú "sense violència o intimidació i sense consentiment" comet un abús sexual.

L'advocat dels tres acusats per la suposada violació grupal dels Sanfermines, Agustín Martínez Becerra, ha afirmat en la presentació del seu informe de conclusions que els fets "van ser consentits, no va haver-hi agressió sexual, sinó una relació consentida i plaent", i ha defensat que els acusats "no han de passar ni un dia més privats de llibertat".

“No hi ha cap dubte que la intimidació va ser gravíssima, no va tenir cap més possibilitat que sotmetre’s”, ha afirmat la fiscal Elena Sarasate avui a l’informe final del judici contra cinc acusats de violar una noia de 18 anys durant els Sanfermines de l’any passat. Els cinc homes eren més forts que ella i la van dur a una “ratera” d’on no es podia escapar. No és que ella digués que no volia mantenir relacions sexuals amb tots, és que “no se li va preguntar i ja està”, ha assegurat Sarasate, segons Europa Press. No li van deixar cap opció, quan la van arraconar en un portal de Pamplona. li van tapar la boca i li van ordenar què havia de fer i com.

La defensa d'alguns dels cinc acusats d'haver violat en grup una jove durant els Sanfermines de l'any passat ha retirat aquest dijous el polèmic informe de detectius privats sobre la vida de la víctima, que va ser admès com a prova pel tribunal. Es tractava d'un informe que intentava demostrar que la jove no deu estar traumatitzada perquè, més d'un any després dels fets, fa vida normal. L'advocat de la noia, Carlos Bacaicoa, ha explicat que s'ha retirat el document en la novena sessió del judici que des de la setmana passada es fa al Palau de Justícia de Navarra a porta tancada.

La cadena catòlica Trece ha decidit retirar de la seva graella el programa 'Detrás de la verdad' després de la polèmica generada per l'emissió de fotogrames del vídeo de la violació dels Sanfermines. En una nota publicada al seu web, el canal anuncia la cancel·lació del programa sense donar cap explicació concreta sobre el motiu de la desaparició, més enllà d'assegurar que segueixen "renovant la graella".