Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional han iniciat aquest dimarts al matí un operatiu contra un grup criminal que es dedicava a la venda de material falsificat, que acabaven comercialitzant els manters a la zona de Salou, al Tarragonès. El dispositiu s'ha resolt amb dinou detinguts i una gran quantitat de material falsificat comissat. S'han practicat una desena d'escorcolls en habitatges i magatzems: sis a Salou i la resta a Reus i les Borges del Camp (Baix Camp). Aquest ampli desplegament policial ha rebut una resposta hostil d'uns manters, que han llançat pedres contra la línia policial. Tres agents dels Mossos han resultat ferits i s'han produït danys en vehicles particulars i policials.

Quatre agents de la Guàrdia Urbana estan sent investigats pel departament d'afers interns de la policia barcelonina per presumptament haver-se quedat roba requisada a un manter. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l'ARA, ara mateix els agents estan suspesos de sou i feina com a mesura cautelar mentre no es resol l'expedient que s'ha obert contra ells. Els fets van passar el 5 d'agost i tot ve, segons fonts consultades per aquest diari, d'unes gravacions on els agents parlen dels articles que acaben de decomissar a un manter.

Un cotxe de la Guàrdia Urbana s'atura davant d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya de Barcelona. Els manters ja tenen les mantes recollides en farcells i baixen per la boca del metro. L'agent els segueix. "Que vingui algú", crida. Ningú hi va. "Que soc jo", afegeix. Els manters el reconeixen de lluny, i un s'hi acosta. "El cap corre per aquí i ha vist descontrol. Aquí començaran a arribar patrulles, baixeu a la platja", els recomana el policia. Els manters s'endinsen pels passadissos subterranis. No li fan cas i van a passeig de Gràcia.

Trenca el gel amb un “Hola” que canvia a “Hello” o “Bonjour” si veu que captarà millor l’atenció dels que passegen davant seu. A terra, sobre un llençol blanc, té esteses un centenar d’ulleres de sol de tots els colors i formes. Una parella holandesa s’atura i se les mira. “Aquestes?”, pregunta el venedor. “No, les negres”, respon el comprador. Després d’una negociació ràpida sense regatejar amb un anglès monosíl·lab, el turista demana si pot pagar amb un bitllet de 50 euros. Per tenir canvi i poder-se embutxacar els 10 euros que guanyarà amb aquestes ulleres, el venedor recorre als seus tres companys d’espai i feina, que fa estona que només veuen passar potencials clients i no n’atreuen cap.

Mai una peça de roba havia tingut tant de protagonisme a l'Ajuntament de Palma. Una dessuadora de la marca Top Manta –creada pel Sindicat de Manters de Barcelona– ha provocat una tempesta al consistori palmesà després que la regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, la lluís com a regal de Nadal a través del seu compte personal d’Instagram. El PP i Ciutadans han demanat la reprovació de l'edil de MÉS per Palma per donar suport, diuen, al "comerç il·legal". Però Truyol ha fet un pas més en la reivindicació de la marca i ha anunciat que en sortejarà sis samarretes.

El sindicat de manters de Barcelona està indignat amb el local que l'Ajuntament els lloga al carrer Robador del Raval en el marc del programa de baixos de protecció oficial. Indignat amb el temps que ha durat tot el procés i amb el fet que l'espai que se'ls ha entregat té una fuita d'aigua i està en un edifici "en mal estat" tot i que fa dos anys que l'esperen. Però el que els ha fet esclatar és que, sense avís previ, l'alcaldessa Ada Colau els visités i es fes una foto amb tres membres del sindicat per explicar la iniciativa a través de les xarxes socials, com ha fet amb els altres comerços del programa. Consideren que els ha utilitzat per a un acte "cutre" de publicitat i lamenten que, només dos dies després de la visita de Colau, ja pateixen les conseqüències d'una fuita d'aigua que els ha mullat la roba que començaven a emmagatzemar en el local i els ha obligat a buidar-lo d'urgència. "Aquesta és la botiga que ens ha llogat l'Ajuntament i parlen com si ens fessin un favor", denuncien en un vídeo en què es veu el nou espai amb el terra ple d'aigua.

La cooperativa Top Manta ha presentat aquest dimarts les seves primeres vambes de quilòmetre zero després de dos anys de feina. Les ha batejat com a Ande Dem, que significa caminar conjunt en wòlof -la llengua senegalesa que parlen la majoria de manters a Barcelona-, i estan fabricades sota criteris de sostenibilitat en tallers familiars d’Alacant i Portugal, tota una declaració d'intencions per presentar-se com una alternativa a les grans marques convencionals. “Avui comença una nova etapa i no ens aturarem fins a aconseguir que tots els manters tinguin una vida digna”, ha dit Lamine Sarr, en la presentació de les primeres sabatilles esportives que llança la plataforma impulsada pel Sindicat Manter.

Dos quarts de sis de la tarda és l’hora punta. És llavors quan joves subsaharians i tota mena de gent variada fan cua al drapaire amb els seus corresponents carros de supermercat plens fins a dalt de trastos que han recollit al carrer durant tot el dia. El drapaire és una nau industrial al districte de Sant Martí de Barcelona. A l’interior, tot tipus de ferros i plàstics formen una enorme muntanya, en la qual es pot distingir alguna bicicleta retorçada, cadires cap per avall, banyeres i, fins i tot, escalfadors d’aigua esventrats. El senegalès Abdul Karim Cissé n’és l’encarregat, i tota la resta de treballadors també són subsaharians. “El que vosaltres anomeneu escombraries per a nosaltres és or”, afirma. Ho controla tot des d’una mena de garita on fa comptes amb un ordinador cobert amb una gruixuda capa de pols. El 2020, amb la pandèmia, el negoci va anar millor que mai, assegura abans de deixar anar una sonora riallada de satisfacció: van facturar el doble que l’any anterior gràcies al cada vegada més gran nombre de desheretats que es dediquen a buscar ferralla.

Diumenge, pels volts de les nou del vespre, dos membres del Sindicat Popular de Venedors Ambulants sortien del taller que els manters han muntat a la seva botiga, al Raval, on estan cosint mascaretes i bates per al personal mèdic. Tornaven cap a casa quan els van parar una patrulla de la Guàrdia Urbana. Segons explica el col·lectiu, van ensenyar als agents el certificat autoresponsable de desplaçament, emès per la Generalitat i de caràcter opcional, però també un document signat pel president del sindicat que detallava que estaven fent tasques per "garantir l'assistència a persones especialment vulnerables" durant l'estat d'alarma. És a dir, elaborant material mèdic. Com que els dos manters no tenen la seva situació regularitzada, els policies els van dir que sense NIE (número d'identificació d'estrangers) no podien estar treballant, encara que fos de manera voluntària. Amb to de "menyspreu", segons el sindicat, els van acabar dient que si els tornaven a parar els detindrien.

La solidaritat es multiplica arran de l'emergència sanitària pel coronavirus i els manters no es queden enrere. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants i la marca Top Manta han reorientat l'activitat per combatre la falta de material de protecció i han transformat la seva botiga al barri del Raval de Barcelona en un taller on fabriquen mascaretes, bates i gorros per al personal mèdic. La iniciativa, en marxa des d'aquest dimarts, es fa en paral·lel a la creació d'un banc d'aliments, amb el qual recullen i reparteixen menjar per a les famílies dels seus companys que, a causa del confinament, no poden vendre al carrer.

Amaia Arrazola, Chamo San, David de las Heras, Flavita Banana, Lyona, Reskate, Javirroyo i Olga Capdevila. Tots ells tenen en comú que són il·lustradors de renom internacional i, ara també, una de les firmes que els manters de Barcelona tenen en la seva nova col·lecció de caçadores texanes Top Manta, que han presentat aquest dimarts a la nit al Fiuhouse, al barri del Born de Barcelona. En total, 20 artistes han cedit la seva creativitat –i els seus pinzells– de manera solidària per visibilitzar la duresa dels processos migratoris i la barrera que suposa, encara avui dia, la llei d'estrangeria espanyola: una legislació que dificulta l'accés al permís de treball (i, per tant, al mercat laboral) a les persones en situació irregular. Això frena les expectatives de futur de molts immigrants i els aboca a sobreviure amb la venda ambulant al carrer.

La Policia Local de Roses (Alt Empordà) ha comissat 18.881 productes del top manta, quatre vegades més que fa un any, quan van ser 4.713 articles. És el balanç que s'ha donat a conèixer des de l'àrea de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament a partir de la memòria d'actuacions. Des del consistori, s'ha subratllat que la problemàtica de la venda ambulant irregular s'ha abordat amb una nova estratègia, com és "minimitzar la rendibilitat' que els venedors obtenen i "garantir la seguretat i la integritat" dels veïns, els agents policials i els mateixos manters.

Mentre que a Barcelona aquest estiu s’ha endurit l’estratègia contra el top manta amb dispositius policials, a Palma continuen sense activar la mesura de canviar les multes als manters per cursos de formació. Si bé una novetat que introdueix l’ordenança municipal de Palma, aprovada fa nou mesos, és aquesta possibilitat, fins ara cap dels venedors ambulants sancionats ho ha pogut aplicar, segons fonts policials. L’Ajuntament de Palma assegura que la mesura encara no està en marxa, però que hi ha la intenció d’activar-la.

Comença el diàleg entre l'Ajuntament de Barcelona i els venedors ambulants. Després de setmanes de polèmica per la presència d'un macrodispositiu policial per fer fora els manters dels carrers de la ciutat, aquest dimecres representants dels venedors ambulants i els tinents d’alcaldia Jaume Collboni i Janet Sanz han tingut un primer contacte per abordar el conflicte.

El juny del 2015 Alberto Fernández Díaz va criticar la política en matèria de seguretat del govern d’Ada Colau –llavors acabat d'investir– acusant-la d'atreure "delinqüents, incívics i antisistema". Segons el llavors regidor del Partit Popular, la ciutat s'havia "convertit en xauxa per als que no respecten la legalitat". Per corroborar el seu argument, va assenyalar la presència dels venedors ambulants –la majoria africans– a l'espai públic que envolta alguns dels punts amb més interès turístic de Barcelona.